Hola Fanny.
El plaer es tot meu. La grata sopresa de la nostra breu coneix�n�a es
impagable. Es normal que no et quedasis, jo que no cantava vaig quedar
rebentat de tant de seure, per sobretot extasiat per la m�sica i per la
dol�or de la teva fant�stica veu. Es un comentari generalitzat, que feien
els cantaires, que els hi possaves la pell de Gallina, d'emoci� per
l'interpretaci� de les teves �ries. A mi em vas fer plorar, i no es conya.
A mem si es veritat i coincidim un altra vegada, ara ja tenim la
coneix�n�a feta i crec per lo que he llegit que l'afinitat va m�s enll� de
la m�sica. Enhorabona pels concerts, tot un �xit, una fita hist�rica pel
nostro poble i pel seu Orfe�.
Reb una abra�ada desde Alar�
Mar�al Isern
----- Original Message -----
From: "Fanny Mar�" <[EMAIL PROTECTED]>
To: "Llista de suport a la llengua, al territori, a tot allo que es propi."
<[email protected]>
Sent: Sunday, May 29, 2005 9:34 PM
Subject: Re: [Ais] una proposta i encantada, Mar�al Isern! (encara que no
vengui a compte amb l'assumpte)
Hola de nou
Perd� per haver tardat tant a contestar. He tengut concerts, i ni he obert
el correu. Avui me n'he devallat uns 200, i encara estic netejant. Ah!!
Mar�al, encantada d'haver-te conegut!!! Ll�stima que no em podia quedar a la
festa, ja que tenia que repetir la marat� l'endem�, i si no dorm no serveixo
per cantar. M'hauria agradat parlar amb tu m�s estona. A mem si ens tornam a
trobar un dia que poguem fer la xerrada.
A mem, ja me bany jo un poc a fer un primer esborrany de model. Per suposat
que no �s la biblia, i segur que cadasc� el voldr� modificar. Doncs per aix�
el faig, a modificar s'ha dit (que una te una forma molt peculiar
d'expressar-se, i no esper que tothom vulgui expressar-se com jo!)
Salut
Fanny
A qui pugui concernir,
Escoltant el programa (....) he sentit que anomen�veu la ciutat/poble/(tipus
de localitat) amb el nom (nom del lloc). Voldria fer arribar la meva
protesta, ja que el nom de la localitat que heu esmentat ja fa anys que fou
restablit al seu original en catal�, (nom en catal�), i no consider correcte
que s'utilitzi la forma castellana que fou imposada en temps de la dictadura
franquista. Agra�ria que, en nom de la democr�cia i dret dels pobles, es
respect�ssin els noms de les localitats en la seva llengua original.
Esperant que esmenin el seu error, saluda atentament
Jomateixa
>
> Primer uns principis b�asics que cal que coneixem.
>
> Quan des de qualsevol organisme oficial de l'Estat, des de l'empresa
privada,
> les TV, els homes/dones del temps, etc, escriuen noms de ciutats, per
exemple,
> un pensa que ho fan seguint unes normes.
> Per exemple, el de posar els noms de les ciutats en l'idioma propi, o
sigui
> posar Zaragoza i Girona (no Gerona). Tot i que �s possible que en alguns
llocs
> segueixin unes normes, en general fan all� que m�s senten, o que m�s els
hi
> pressiona.
> En el cas de la llengua de les ciutats, es pot comprobar perfectament.
> Girona, sempre �s Girona
> Lleida, quasi sempre �s Lleida
> Per�...
> Castell� quasi sempre �s Castell�n
> Alacant sempre �s Alicante
> Eivissa sempre �s Ibiza
> Tot es tracta de la pressi� que tinguin. Si reben protestes per escriure
> Alicante en lloc d'Alacant, al final escriuran Alacant.
>
> Diguem que tan els espanyols com els catalans s'adapten relativament a la
> situaci� actual. La situaci� del catal� a Catalunya, per exemple, la
troben
> excessiva. Massa reivindicaci� i pretensions pel catal�. En canvi la
situaci�
> del catal� al Pa�s Valenci� la troben b�. Per� si Catalunya i les Illes no
> existissin, tamb� trobar�en excessives les reivindicacions dels
valencians. I
> aix� fins a l'extinci� total de la llengua.
>
> Un dels �xits de l'espanyolitzaci� est� en el seu radicalisme i
intoler�ncia.
> El "h�blame usted cristiano" dit amb mala llet, podia sublevar a quatre
> militants per� a la poblaci� en general els feia entrar en una mena de
sentit
> de culpabilitat i assumien de que a un foraster li habien de parlar en
> foraster perqu� sin� era de mal educat.
>
> Encara que us pugui semblar contraproduent, res de res. Si acuseu amb
> menyspreu i mala llet qui us parla, qui escriu castell�, per exemple, pot
> portar, en un principi, una mica de tensi�, per� anirant assumint que "no
s'ha
> d'usar el castell�".
>
> A la gent no li agrada que la renyin i al final far� all� en que menys la
> renyin. Si l'home del temps de TVE diu "En Alacant nubarrones negros
llegar�n"
> i rep mes d'una trucada de colons alacantins renyant-lo perqu� ha de dir
> Alicante, al cap de poc dir� "En Alicante el tiempo est� interesante".
Per� si
> rep forces trucades i cartes dient que usi "Alacant" �s possible que ho
faci.
>
> Ara la proposta:
>
> A les Balears la ciutat(i Illa) que sempre se la diu en castell� �s
Eivissa.
> Si un grup de persones d'Eivissa es dedica a fer un llistat de tot arreu
que
> usen "Ibiza" i els hi va enviant correus electr�nics, tracidionals i
> telefonades dient (en nom d'una entitat, o de particulars..) que usin
Eivissa,
> que molts eivissencs n'estan farts de la suplantaci� del seu nom, �s molt
> possible que al final moltscanvi�n. Nom�s es tracta de tenir un parell de
> models de text i anar enviant en s�rie.
> Ah! i fer avaluaci� de l'abans i el despr�s.
>
> Ignasi
>
>
>
>
> http://www.araisempre.org
> http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
