Bon vespre a tothom! Antoni,
Gràcies per llegir i escriure! Només un apunt petitó. El dia que vaig sentir en Damià Pons distingir entre 'nació cultural' i 'nació política' se'm van creuar els ulls. I encara no me n'he refet de tot... El mateix argument que dones per defensar que no volem ser espanyols 'no ens convé' dóna suport a autodenominar-nos catalans. Ens convé. Ens convé saber que feim part d'un grup de més de deu milions de persones, i no pas d'un sol milió enrocat enmig de la mar. Això dóna força. Potser no cal anar-ho predicant, però encoratja un munt. Sabent-nos catalans -no dic sentint-nos-hi-, podem defensar millor el fet de ser catalanoparlants (Sóc catalanoparlant perquè sóc català). Finalment, i per tal que no hi hagi discriminació interna - catalans de Catalunya vs. catalans de segona o tercera regional -, ens convé definir Catalunya de forma integradora i no pas excloent, com fan els espanyols (Barcelona, Tarragona, Lérida y Gerona). Lligant des de llengua fins a corònim, podem formular: 'Conversam en català / perquè som a Catalunya'. Amb la mètrica persistent d'en Miquel Bauçà: incontestable. Així ha triomfat -si ho ha fet- la normalització lingüística al Principat, amb la coherència entre nom de llengua i de país. Alguna altra reformulació d'una idea que subratlles podria ser 'no se senten catalans / perquè no saben que ho són' Potser un altre dia fil més prim i hi torn, no ho sé encara. Salut! Jaume > Bon dia que Déu mos do. > > Hàbil i oportuníssim comentari, Jaume. > > En Llompart va dir: > > Cal, finalment, desmentir els catalanets que, tots cofois, proclamen que > Catalunya és una nació. En aquest aspecte hem de rebutjar clarament i > duna vegada les ambigüitats i les confusions més o menys tàctiques i més > o menys conjunturals. No, Catalunya no és una nació. Per a nosaltres, > lúnica comunitat nacional és la que defineixen i circumscriuen els Països > Catalans. Catalunya no és una nació, de la mateixa manera que les > Castelles vella i nova tampoc no configurarien una nació per elles soles, > si les volguéssim segregar de la resta dels Països Castellans. En aquest > punt no hi valen separatismes. Només en el marc dels Països Catalans poden > trobar Catalunya, el País Valencià i les illes Balears la seva plenitud > nacional. Això és així, ens agradi o no ens agradi. Recordem ladvertència > de Miquel Ferrà: si la nació no admet unificacions arbitràries, tampoc no > admet mutilacions arbitràries. He dit en alguna ocasió i ho repetesc ara, > que, o ens salvarem tots plegats, o ens enfonsarem > tots, un darrera laltre. > > Això planteja una qüestió interessant. I també un perill: el del debat > nominalista més o menys fratricida i eixorc. > > La qüestió és... què és una nació? Una comunitat cultural? Aleshores té > raó en Llompart: Catalunya no és una nació sinó una part d'una comunitat > nacional (vol dir cultural?) que alguns anomenen, de cent anys ençà, > Països Catalans. A falta, sembla evident, d'un nom millor. Catalunya? Ai! > Catalunya és, gairebé sempre, el Principat. > > Però som del parer que una nació requereix, sobre tot, un cos polític que > vulgui constituir-se en sobirà, o disposar d'alguna mena d'estructura > política més o menys estatal, independent o federada. Aleshores, seria > evident que Catalunya sí que seria una nació (és, de fet, una nació). I, > per a no pocs catalanistes, una nació dins Espanya. I seria igualment > evident que els països de llengua catalana no hem constituït mai un cos > polític ni ens hem mogut mai (més enllà de l'acció de minories ardides i > plenes de voluntat) per fer un cos polític comú i sobirà. Per tant, pens > que els països catalans (en minúscula) són una comunitat lingüística, són > -si voleu- una ètnia, i en algun moment en el trànsit de l'Edat Mitjana a > la Modernitat haurien pogut arribar a constituir plenament una Nació > (teníem el nom, la consciència, la lleialtat, els aparells supraestatals > comuns: la monarquia!)... però NO VA SER. Cadascuna de les unitats > polítiques (Mallorca, València, Catalunya) s'afirma per si sola > i allò que teníem en comú, a més de la llengua: la monarquia, una part de > les élites... s'embarcà en un altre projecte (que arribà a ser > "nacional"): Espanya. > > El problema és que Espanya ens jugà a la contra en comptes d'integrar-nos > federalment. Aleshores l'estructura política i social més forta, > Catalunya, s'hi oposà: no vencé, però tampoc deixa vèncer Espanya. Però > qui s'afirma en les lluites "anticentralistes" (la guerra dels Segadors, > la guerra de Successió, el regionalisme, el republicanisme federal, el > nacionalisme...) no són "els països catalans", sinó Catalunya, amb o sense > la solidaritat de València i de Mallorca. Catalunya s'afirma com a Nació, > i s'hi descobreix en un passat que no oblida i en un present que encara > manté els trets d'identitat i els valors col·lectius que defensa contra > una Espanya distinta, arrogant i enemiga. > > I Mallorca? No veig per què no hem de reprendre la història en aquest > punt. Tenim raons sobrades per no voler ser espanyols: ras i curt no ens > convé. I no veig per què hem de perdre temps mirant de convèncer els > nostres compatriotes, que no són catalans perquè no s'hi senten, de la > seva catalanitat històrica. Sempre m'ha semblat infinitament més fàcil > convèncer els mallorquins de defensar els seus interessos directes, > d'avui, contra l'espoli espanyol que no mirar d'inculcar-los un sentiment > d'adhesió a una nacionalitat, la catalana, que saben que és germana però > veuen esterna i arrogant. Si els mallorquins defensam Mallorca i els > catalans Catalunya, al final ens trobarem en el camí dels interessos > comuns: sense apriorismes i sobiranament. Quina serà la nació? L'Estat > Balear? L'Estat Català? O les Terres Catalanes? Poc m'importa. > > En definitiva, internet ens ho ha aclarit: els mallorquins som CAT, > catalans de nació lingüística i cultural, però no CT, catalans de > territori i nació política. Si tenguéssim paraules distintes per omplir > aquestes dues sigles que designen realitats distintes s'hauria acabat la > confusió i, segurament, el debat. > > I, si assolim l'èxit, la sobirania balear, catalana i valenciana, no serem > l'única nació cultural el món que té més d'un estat: els alemanys saben > prou fins a quin punt és versàtil aquest mot enverinat: nació. > > [EMAIL PROTECTED] escribió: > Bon dia! > > Tribuna Mallorca, per boca de Josep Maria Llompart, publica com a > editorial una tesi que SEMBLA reforçar aquesta idea [ > http://tribunamallorca.org/editorial.php?id=6550 ] > > Una forma de superar aquest xoc letal de termes és la idea incomodíssima > -encara!- de la Catalunya completa, de Salses a Guardamar etc etc. Sí, la > que alguns atribueixen a Josep Guia, justament els qui no s'han llegit a > fons el llibre que la impulsa. Una empenteta d'ajut: no cal que els > catalans mirem Catalunya -ca nostra- amb els ulls dels espanyols. No només > Catalunya no és Espanya, sinó que ni tan sols Catalunya no és Cataluña. Si > dir que Mallorca és Catalunya provoca massa al.lèrgia, diguem almenys que > Catalunya és ca nostra. > > Sortosament, però, no tothom calla tant. En Jaume 'Caseta' en parla clar i > català i públicament [ http://totmallorca.net/2005/02/12/2/ ] , i en Jordi > Caldentey ho repeteix -amb l'obstinació de la gota que fa forat al roc- al > bloc de Gabriel Bibiloni [ http://bibiloni.net/blog ]. > > Salut arreu > Jaume > http://cibernautes.com/jaume > >> Els espanyols, que es permeten opinar sobre els doblers dels altres >> (perquè SÓN seus) i la nació dels altres (perquè SÓN/SOM seus). >> >> És com allò de "Vascos sí, ETA no"... Qui són ells per dir "vascos sí"? >> Doncs algú que pot dir "vascos no"! És a dir ells (el tot) pot opinar >> sobre "nosaltres" (la part)... I la part NO POT opinar sobre el tot. >> >> Aquí s'acaba la "interdependència" del gran Rubert de Ventós i el >> Preàmbul >> de l'estatutet non-nat. Aquí s'acaba la comèdia d'un federalisme que >> només >> ens creim nosaltres. Rectific, la comèdia d'un federalisme que només el >> PSC, el PSE i el PSIB volien fer creure que es creien. Senyors Maragall >> (un error!), López, Antich... >> _______________________________________ >> >> De El País d'avui: >> >> www.elpais.es >> >> ENCUESTA DEL INSTITUTO OPINA La reforma del Estatuto catalán >> >> La mayoría pide que se negocie el Estatuto EL PAÍS - Madrid >> EL PAÍS - España - 09-10-2005 >> --> >> El 52,7% del conjunto de los españoles y el 56,1% de los catalanes >> quieren >> que el nuevo Estatuto se pacte en el Congreso >> La gestión de Zapatero en esta reforma es criticada por un 49,6%; pero >> el >> 43,6% piensa que puede reconducir la situación >> El texto que salga del Parlamento debe ajustarse a la Constitución y >> responder al interés general, según el 78,8% >> La definición de nación la rechaza el 69,4% en el conjunto de España y >> el >> 39% en Cataluña >> >> >> El 52,7% del conjunto de los ciudadanos españoles y un 56,1% de los que >> viven en Cataluña son partidarios de que el proyecto de reforma del >> Estatuto catalán se negocie en el Congreso de los Diputados para su >> aprobación. >> >> Ésta es una de las principales conclusiones que arroja la encuesta de >> Opina para EL PAÍS sobre el texto aprobado por el Parlamento de Cataluña >> y >> que quedó registrado en el Congreso el pasado día 5. >> >> La encuesta señala dos coincidencias fundamentales entre la totalidad de >> los españoles y los residentes en Cataluña: la necesidad de negociarlo >> en >> el Parlamento nacional y la exigencia de que el texto que se apruebe se >> ajuste a la Constitución y responda al interés general. Si se toma el >> dato >> de todo el territorio nacional, esa exigencia de constitucionalidad se >> eleva al 78,8%; si se circunscribe a Cataluña, al 70,2%. >> >> En el resto de las cuestiones sobre las que ha indagado el sondeo, las >> opiniones se distancian. >> >> La necesidad de una reforma de los estatutos de autonomía obtiene un >> 44,9% >> de apoyo por parte de los ciudadanos. En Cataluña, ese respaldo sube al >> 66,7%. >> >> Sin embargo, cuando se pregunta específicamente si Cataluña necesita un >> nuevo Estatuto, se descubre una cierta contradicción: mientras el 68,4% >> de >> los ciudadanos catalanes contesta que sí (un porcentaje muy similar al >> anterior), en el conjunto de España lo acepta el 33,9%; es decir, 11 >> puntos menos que el apoyo a la reforma generalizada de estatutos de >> autonomía. >> >> Uno de los asuntos más espinosos, en términos de opinión pública, como >> es >> la definición de Cataluña como nación, dentro de España, que se hace en >> el >> proyecto, también encuentra distinta respuesta. Sólo el 23,3% del >> conjunto >> de los españoles acepta esa fórmula, mientras el 69,4% la rechaza. En >> Cataluña el rechazo no es pequeño: un 39%, pero el 53,1% la respalda. >> >> Las diferencias se agudizan cuando se pregunta por el modelo de >> financiación. La necesidad de modificar el actual sistema para el >> conjunto >> de las autonomías la acepta un 50,7% de los españoles y sólo un 18,7% la >> rechaza. En Cataluña, el apoyo al cambio alcanza el 72,4% y el rechazo >> sólo el 9,2%. >> >> La encuesta explora la opinión respecto a la financiación específica de >> Cataluña: un 30% de la ciudadanía piensa que debe tener un sistema de >> financiación propio, y un 53,2% lo rechaza, mientras que el 70,2% de los >> catalanes se muestra propicio a esta singularidad, y sólo un 19,7% la >> rechaza. >> >> En conexión directa con lo anterior, los encuestadores han preguntado si >> se acepta que Cataluña recaude todos los impuestos. Un 60,5% de los >> ciudadanos españoles está en desacuerdo, frente a un 28,1% que acepta >> esa >> fórmula. En el ámbito de Cataluña, un 66% de la ciudadanía apoya la >> exclusividad recaudatoria, frente a un 22,4% que se opone. >> >> En pleno debate sobre la cuestión, un 53,2% de la ciudadanía piensa que >> el >> proyecto aprobado en Cataluña pone en peligro la unidad de España, y un >> 43,4% no percibe ese riesgo. En Cataluña, un 66,9% no ve ningún riesgo >> para la unidad nacional, frente al 23,7% que expresa el mismo temor. >> >> El presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, se sitúa en >> una >> posición ambivalente para el conjunto de la opinión pública: es mayoría, >> un 49,6%, la que piensa que Zapatero no está gestionando bien la reforma >> del Estatuto catalán, pero al mismo tiempo también se imponen con >> claridad >> (43,6% frente al 29,3%) los que se muestran convencidos de que puede >> reconducir la situación para que el Estatuto sea aprobado en el >> Congreso. >> En Cataluña, los porcentajes a favor del presidente del Gobierno son muy >> altos. Aunque el resultado final es negativo, tanto en el conjunto de >> España como en Cataluña (52% y 38%, respectivamente), ya que es >> mayoritaria la opinión de los que piensan que Zapatero saldrá debilitado >> tras el proceso de reformas estatutarias. >> >> >> >> >> >> --------------------------------- >> >> Correo Yahoo! >> ¿Cansado de tanto SPAM? Nosotros te protegemos mejor >> http://correo.yahoo.eshttp://www.araisempre.org >> http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org > > > http://www.araisempre.org > http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org > > > > --------------------------------- > > Correo Yahoo! > Comprueba qué es nuevo, aquí > http://correo.yahoo.eshttp://www.araisempre.org > http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
