Bon jorn tingueu, defensors de la terra. Antoni Llompart, Jaume Escales, és un plaer llegir-vos, i un esgotament mental mirar d'abastar, rebatre, completar tot allò que deis.
Aquí: [ http://cibernautes.com/jaume/dies/20051014/3738/ ] hi ha una nota on, per no dir 'Principat de Catalunya' -d'on deriva la cursilada 'principatins'-, diu 'Catalunya principal'. En canvi, no queda clar si, per oposició als del 'principi', els perifèrics som catalans 'finals' o més aviat 'terminals' irrecuperables. Cal estirar la llengua! Salut general Jaume http://cibernautes.com/jaume http://totmallorca.net > Bon dia a tothom ! > > Molt interessants me semblen les reflexions dels companys Antoni i > Jaume. Personalment, després d'haver estat inmers, haver discutit, i > haver donat moltes voltes a la qüestió, he anat arribant a una sèrie > de conclusions (mai definitives). > Pens sobretot que l'adscripció a una o altra visió, o perspectiva, no > és una qüestió menor, d'una banda. > D'altra banda es veu clarament que és molt difícil determinar quin és > el bagatge o la trajectòria personal que porten, dins el món del > nacionalisme, a definir-se a cadascú a un costat o l'altre. Hi ha un > punt de misteri, en tot això, la veritat. De misteri personal, vull > dir. > Potser part de l'explicació rau en la manera com cadascú ha arribat al > món del nacionalisme, des del seu major o menor grau d'espanyolisme (o > d'espanyolitat) anterior. > En el meu cas, ja des de ben aviat, en el pas entre l'espanyolisme i > el catalanisme, vaig veure i creure la idea que l'adjectiu català no > feia referència a Catalunya ni al Principat, sinó al conjunt dels > Països Catalans. Vaig acceptar, i accept, tranquilament, que si uns > determinats països són catalans, també, i evidentment, ho són les > persones que els habiten. > La qüestió no és simple. Perquè si reflexions d'aquest tipus en algú > poden generar o provocar anticatalanisme, com podria pensar en Toni, > en d'altres provoquen precisament el revulsiu que els porta al > catalanisme. > Per entendre'm a mi, i per fer-me entendre, a mi m'agrada visualitzar > el segünt supòsit: si un dia Catalunya s'enfonsés baix la mar i > desaparegués amb els seus habitants (és un exemple), aleshores, els > Països Catalans seguirien existint, i els eivissencs i porrerencs, > posats a dir, seguirien essent gent de cultura i parla catalana. > Catalans vull dir. > En el meu cas aquesta va ser la idea que me va engrescar, que me va > fer obrir els ulls (com aquell que diu) en el sentit que va ser la > idea que me va allunyar de l'espanyolisme. La clau de volta. Ni la > idea de construir un Estat Balear, ni un millor Estatut, ni la idea de > pertànyer a una Mallorca independent, no me varen engrescar mai. > Me va engrescar, i encara me fa somiar, la idea d'uns Països Catalans > lliures, sobirans, tots ells, però plegats, junts, bastint un espai > institucional i comunicacional únic. > L'estructura final de l'Estat pot ser confederal, i més que confederal > si cal, però jo personalment vull i necessit sobretot la unió política > de tota la gent de llengua i cultura catalana. De res no serviria > enganar-se. > També vull dir que totes les formes d'arribar al sentiment nacional > propi, sortint del síndrome d'Estocolm que provoca l'espanyolisme, > totes elles són respectables. I no només això: a més a més tenen el > deure de col.laborar entre elles, en la mesura que puguin anar rompent > l'estructura centralista/espanyolista/castellanista/carpetovetònica de > l'Estat Espanyol. > Finalment, només un apunt: en Toni diu, en el seu escrit: > >>En definitiva, internet ens ho ha aclarit: els mallorquins som CAT, >> catalans de nació lingüística i cultural, però no CT, catalans de >> territori i nació política. Si tenguéssim paraules distintes per omplir >> aquestes dues sigles que designen realitats distintes s'hauria acabat la >> confusió i, segurament, el debat. > > Arrel d'aquest paràgraf he pensat en una terminologia que vaig sentir, > per primer cop, me sembla, a Catalunya Ràdio, en boca d'una filòloga > valenciana de la qual no en record el nom, i d'això no fa gaire: ella > diferenciava entre catalans (els ciutadans dels Països Catalanns) i > catalunyesos (els ciutadans de Catalunya). Li he estat donant voltes, > i me sembla una terminologia prou interessant i que ajudaria molt a > clarificar les coses. > > Bé perdonau, com sempre, l'extensió de les meves intervencions ! > > Salut i una abraçada a tothom! > > Jaume Escales > > > > > ----- Original Message ----- > From: <[EMAIL PROTECTED]> > To: <[email protected]> > Sent: Monday, October 10, 2005 9:17 PM > Subject: Re: [Ais] No només els espanyols OPINEN que Catalunya NO és una > nacnacnacnació > > > Bon vespre a tothom! > > Antoni, > > Gràcies per llegir i escriure! > > Només un apunt petitó. El dia que vaig sentir en Damià Pons distingir > entre 'nació cultural' i 'nació política' se'm van creuar els ulls. I > encara no me n'he refet de tot... > > El mateix argument que dones per defensar que no volem ser espanyols 'no > ens convé' dóna suport a autodenominar-nos catalans. Ens convé. Ens convé > saber que feim part d'un grup de més de deu milions de persones, i no pas > d'un sol milió enrocat enmig de la mar. Això dóna força. Potser no cal > anar-ho predicant, però encoratja un munt. > > Sabent-nos catalans -no dic sentint-nos-hi-, podem defensar millor el fet > de ser catalanoparlants (Sóc catalanoparlant perquè sóc català). > > Finalment, i per tal que no hi hagi discriminació interna - catalans de > Catalunya vs. catalans de segona o tercera regional -, ens convé definir > Catalunya de forma integradora i no pas excloent, com fan els espanyols > (Barcelona, Tarragona, Lérida y Gerona). > > Lligant des de llengua fins a corònim, podem formular: 'Conversam en > català / perquè som a Catalunya'. Amb la mètrica persistent d'en Miquel > Bauçà: incontestable. Així ha triomfat -si ho ha fet- la normalització > lingüística al Principat, amb la coherència entre nom de llengua i de > país. > > Alguna altra reformulació d'una idea que subratlles podria ser 'no se > senten catalans / perquè no saben que ho són' > > Potser un altre dia fil més prim i hi torn, no ho sé encara. > > Salut! > Jaume > > > >> Bon dia que Déu mos do. >> >> Hàbil i oportuníssim comentari, Jaume. >> >> En Llompart va dir: >> >> "Cal, finalment, desmentir els catalanets que, tots cofois, proclamen >> que >> Catalunya és una nació. En aquest aspecte hem de rebutjar clarament i >> d'una vegada les ambigüitats i les confusions més o menys tàctiques i >> més >> o menys conjunturals. No, Catalunya no és una nació. Per a nosaltres, >> l'única comunitat nacional és la que defineixen i circumscriuen els >> Països >> Catalans. Catalunya no és una nació, de la mateixa manera que les >> Castelles vella i nova tampoc no configurarien una nació per elles >> soles, >> si les volguéssim segregar de la resta dels Països Castellans. En aquest >> punt no hi valen separatismes. Només en el marc dels Països Catalans >> poden >> trobar Catalunya, el País Valencià i les illes Balears la seva plenitud >> nacional. Això és així, ens agradi o no ens agradi. Recordem >> l'advertència >> de Miquel Ferrà: si la nació no admet unificacions arbitràries, tampoc >> no >> admet mutilacions arbitràries. He dit en alguna ocasió i ho repetesc >> ara, >> que, o ens salvarem tots plegats, o ens enfonsarem >> tots, un darrera l'altre. >> >> Això planteja una qüestió interessant. I també un perill: el del debat >> nominalista més o menys fratricida i eixorc. >> >> La qüestió és... què és una nació? Una comunitat cultural? Aleshores té >> raó en Llompart: Catalunya no és una nació sinó una part d'una comunitat >> nacional (vol dir cultural?) que alguns anomenen, de cent anys ençà, >> Països Catalans. A falta, sembla evident, d'un nom millor. Catalunya? >> Ai! >> Catalunya és, gairebé sempre, el Principat. >> >> Però som del parer que una nació requereix, sobre tot, un cos polític >> que >> vulgui constituir-se en sobirà, o disposar d'alguna mena d'estructura >> política més o menys estatal, independent o federada. Aleshores, seria >> evident que Catalunya sí que seria una nació (és, de fet, una nació). I, >> per a no pocs catalanistes, una nació dins Espanya. I seria igualment >> evident que els països de llengua catalana no hem constituït mai un cos >> polític ni ens hem mogut mai (més enllà de l'acció de minories ardides i >> plenes de voluntat) per fer un cos polític comú i sobirà. Per tant, pens >> que els països catalans (en minúscula) són una comunitat lingüística, >> són >> -si voleu- una ètnia, i en algun moment en el trànsit de l'Edat Mitjana >> a >> la Modernitat haurien pogut arribar a constituir plenament una Nació >> (teníem el nom, la consciència, la lleialtat, els aparells supraestatals >> comuns: la monarquia!)... però NO VA SER. Cadascuna de les unitats >> polítiques (Mallorca, València, Catalunya) s'afirma per si sola >> i allò que teníem en comú, a més de la llengua: la monarquia, una part >> de >> les élites... s'embarcà en un altre projecte (que arribà a ser >> "nacional"): Espanya. >> >> El problema és que Espanya ens jugà a la contra en comptes >> d'integrar-nos >> federalment. Aleshores l'estructura política i social més forta, >> Catalunya, s'hi oposà: no vencé, però tampoc deixa vèncer Espanya.. Però >> qui s'afirma en les lluites "anticentralistes" (la guerra dels Segadors, >> la guerra de Successió, el regionalisme, el republicanisme federal, el >> nacionalisme...) no són "els països catalans", sinó Catalunya, amb o >> sense >> la solidaritat de València i de Mallorca. Catalunya s'afirma com a >> Nació, >> i s'hi descobreix en un passat que no oblida i en un present que encara >> manté els trets d'identitat i els valors col·lectius que defensa contra >> una Espanya distinta, arrogant i enemiga. >> >> I Mallorca? No veig per què no hem de reprendre la història en aquest >> punt. Tenim raons sobrades per no voler ser espanyols: ras i curt no ens >> convé. I no veig per què hem de perdre temps mirant de convèncer els >> nostres compatriotes, que no són catalans perquè no s'hi senten, de la >> seva catalanitat històrica. Sempre m'ha semblat infinitament més fàcil >> convèncer els mallorquins de defensar els seus interessos directes, >> d'avui, contra l'espoli espanyol que no mirar d'inculcar-los un >> sentiment >> d'adhesió a una nacionalitat, la catalana, que saben que és germana però >> veuen esterna i arrogant. Si els mallorquins defensam Mallorca i els >> catalans Catalunya, al final ens trobarem en el camí dels interessos >> comuns: sense apriorismes i sobiranament. Quina serà la nació? L'Estat >> Balear? L'Estat Català? O les Terres Catalanes? Poc m'importa. >> >> En definitiva, internet ens ho ha aclarit: els mallorquins som CAT, >> catalans de nació lingüística i cultural, però no CT, catalans de >> territori i nació política. Si tenguéssim paraules distintes per omplir >> aquestes dues sigles que designen realitats distintes s'hauria acabat la >> confusió i, segurament, el debat. >> >> I, si assolim l'èxit, la sobirania balear, catalana i valenciana, no >> serem >> l'única nació cultural el món que té més d'un estat: els alemanys saben >> prou fins a quin punt és versàtil aquest mot enverinat: nació. >> >> [EMAIL PROTECTED] escribió: >> Bon dia! >> >> Tribuna Mallorca, per boca de Josep Maria Llompart, publica com a >> editorial una tesi que SEMBLA reforçar aquesta idea [ >> http://tribunamallorca.org/editorial.php?id=6550 ] >> >> Una forma de superar aquest xoc letal de termes és la idea incomodíssima >> -encara!- de la Catalunya completa, de Salses a Guardamar etc etc. Sí, >> la >> que alguns atribueixen a Josep Guia, justament els qui no s'han llegit a >> fons el llibre que la impulsa. Una empenteta d'ajut: no cal que els >> catalans mirem Catalunya -ca nostra- amb els ulls dels espanyols. No >> només >> Catalunya no és Espanya, sinó que ni tan sols Catalunya no és Cataluña. >> Si >> dir que Mallorca és Catalunya provoca massa al.lèrgia, diguem almenys >> que >> Catalunya és ca nostra. >> >> Sortosament, però, no tothom calla tant. En Jaume 'Caseta' en parla clar >> i >> català i públicament [ http://totmallorca.net/2005/02/12/2/ ] , i en >> Jordi >> Caldentey ho repeteix -amb l'obstinació de la gota que fa forat al roc- >> al >> bloc de Gabriel Bibiloni [ http://bibiloni.net/blog ]. >> >> Salut arreu >> Jaume >> http://cibernautes.com/jaume >> >>> Els espanyols, que es permeten opinar sobre els doblers dels altres >>> (perquè SÓN seus) i la nació dels altres (perquè SÓN/SOM seus). >>> >>> És com allò de "Vascos sí, ETA no"... Qui són ells per dir "vascos sí"? >>> Doncs algú que pot dir "vascos no"! És a dir ells (el tot) pot opinar >>> sobre "nosaltres" (la part)... I la part NO POT opinar sobre el tot. >>> >>> Aquí s'acaba la "interdependència" del gran Rubert de Ventós i el >>> Preàmbul >>> de l'estatutet non-nat. Aquí s'acaba la comèdia d'un federalisme que >>> només >>> ens creim nosaltres. Rectific, la comèdia d'un federalisme que només el >>> PSC, el PSE i el PSIB volien fer creure que es creien. Senyors Maragall >>> (un error!), López, Antich... >>> _______________________________________ >>> >>> De El País d'avui: >>> >>> www.elpais.es >>> >>> ENCUESTA DEL INSTITUTO OPINA La reforma del Estatuto catalán >>> >>> La mayoría pide que se negocie el Estatuto EL PAÍS - Madrid >>> EL PAÍS - España - 09-10-2005 >>> --> >>> El 52,7% del conjunto de los españoles y el 56,1% de los catalanes >>> quieren >>> que el nuevo Estatuto se pacte en el Congreso >>> La gestión de Zapatero en esta reforma es criticada por un 49,6%; pero >>> el >>> 43,6% piensa que puede reconducir la situación >>> El texto que salga del Parlamento debe ajustarse a la Constitución y >>> responder al interés general, según el 78,8% >>> La definición de nación la rechaza el 69,4% en el conjunto de España y >>> el >>> 39% en Cataluña >>> >>> >>> El 52,7% del conjunto de los ciudadanos españoles y un 56,1% de los que >>> viven en Cataluña son partidarios de que el proyecto de reforma del >>> Estatuto catalán se negocie en el Congreso de los Diputados para su >>> aprobación. >>> >>> Ésta es una de las principales conclusiones que arroja la encuesta de >>> Opina para EL PAÍS sobre el texto aprobado por el Parlamento de >>> Cataluña >>> y >>> que quedó registrado en el Congreso el pasado día 5. >>> >>> La encuesta señala dos coincidencias fundamentales entre la totalidad >>> de >>> los españoles y los residentes en Cataluña: la necesidad de negociarlo >>> en >>> el Parlamento nacional y la exigencia de que el texto que se apruebe se >>> ajuste a la Constitución y responda al interés general. Si se toma el >>> dato >>> de todo el territorio nacional, esa exigencia de constitucionalidad se >>> eleva al 78,8%; si se circunscribe a Cataluña, al 70,2%. >>> >>> En el resto de las cuestiones sobre las que ha indagado el sondeo, las >>> opiniones se distancian. >>> >>> La necesidad de una reforma de los estatutos de autonomía obtiene un >>> 44,9% >>> de apoyo por parte de los ciudadanos. En Cataluña, ese respaldo sube al >>> 66,7%. >>> >>> Sin embargo, cuando se pregunta específicamente si Cataluña necesita un >>> nuevo Estatuto, se descubre una cierta contradicción: mientras el 68,4% >>> de >>> los ciudadanos catalanes contesta que sí (un porcentaje muy similar al >>> anterior), en el conjunto de España lo acepta el 33,9%; es decir, 11 >>> puntos menos que el apoyo a la reforma generalizada de estatutos de >>> autonomía. >>> >>> Uno de los asuntos más espinosos, en términos de opinión pública, como >>> es >>> la definición de Cataluña como nación, dentro de España, que se hace en >>> el >>> proyecto, también encuentra distinta respuesta. Sólo el 23,3% del >>> conjunto >>> de los españoles acepta esa fórmula, mientras el 69,4% la rechaza. En >>> Cataluña el rechazo no es pequeño: un 39%, pero el 53,1% la respalda. >>> >>> Las diferencias se agudizan cuando se pregunta por el modelo de >>> financiación. La necesidad de modificar el actual sistema para el >>> conjunto >>> de las autonomías la acepta un 50,7% de los españoles y sólo un 18,7% >>> la >>> rechaza. En Cataluña, el apoyo al cambio alcanza el 72,4% y el rechazo >>> sólo el 9,2%. >>> >>> La encuesta explora la opinión respecto a la financiación específica de >>> Cataluña: un 30% de la ciudadanía piensa que debe tener un sistema de >>> financiación propio, y un 53,2% lo rechaza, mientras que el 70,2% de >>> los >>> catalanes se muestra propicio a esta singularidad, y sólo un 19,7% la >>> rechaza. >>> >>> En conexión directa con lo anterior, los encuestadores han preguntado >>> si >>> se acepta que Cataluña recaude todos los impuestos. Un 60,5% de los >>> ciudadanos españoles está en desacuerdo, frente a un 28,1% que acepta >>> esa >>> fórmula. En el ámbito de Cataluña, un 66% de la ciudadanía apoya la >>> exclusividad recaudatoria, frente a un 22,4% que se opone. >>> >>> En pleno debate sobre la cuestión, un 53,2% de la ciudadanía piensa que >>> el >>> proyecto aprobado en Cataluña pone en peligro la unidad de España, y un >>> 43,4% no percibe ese riesgo. En Cataluña, un 66,9% no ve ningún riesgo >>> para la unidad nacional, frente al 23,7% que expresa el mismo temor. >>> >>> El presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, se sitúa en >>> una >>> posición ambivalente para el conjunto de la opinión pública: es >>> mayoría, >>> un 49,6%, la que piensa que Zapatero no está gestionando bien la >>> reforma >>> del Estatuto catalán, pero al mismo tiempo también se imponen con >>> claridad >>> (43,6% frente al 29,3%) los que se muestran convencidos de que puede >>> reconducir la situación para que el Estatuto sea aprobado en el >>> Congreso. >>> En Cataluña, los porcentajes a favor del presidente del Gobierno son >>> muy >>> altos. Aunque el resultado final es negativo, tanto en el conjunto de >>> España como en Cataluña (52% y 38%, respectivamente), ya que es >>> mayoritaria la opinión de los que piensan que Zapatero saldrá >>> debilitado >>> tras el proceso de reformas estatutarias. >>> >>> >>> >>> >>> >>> --------------------------------- >>> >>> Correo Yahoo! >>> ¿Cansado de tanto SPAM? Nosotros te protegemos mejor >>> http://correo.yahoo.eshttp://www.araisempre.org >>> http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org >> >> >> http://www.araisempre.org >> http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org >> >> >> >> --------------------------------- >> >> Correo Yahoo! >> Comprueba qué es nuevo, aquí >> http://correo.yahoo.eshttp://www.araisempre.org >> http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org > > > http://www.araisempre.org > http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org > > > http://www.araisempre.org > http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
