|
Bon dia a tothom:
Vull agrair-li a Joan Bramona
l'escollida de Aquells que no he estimat del poeta,
que ens va permetre de llegir-la, com a testimoniatge emotiu, al ple
extraordinari municipal del 13, i a la festa d'inici de la AA.VV.de Can
Montells, a Cal Pe� el 15.
Ara voldriem girar la
mirada a la seva faceta com a prosista, adjuntan-vos extracte de
l'article que va publicar un 17.11.85 a l'AVUI sobre La utopia.
Cordialment, Josep Jall�.
Penso
que una bona dosi de utopia no solament �s �til - necess�ria, diria jo - en art,
sin� en la vida quotidiana. La definici� que Fabra fa d’utopia �s altament
seductora: “Concepci� imagin�ria d’un govern ideal; concepci� d’un ideal
irrealitzable”. Ja em direu qui no se sent temptat de barrejar una mica d’utopia
al seu fer i desfer quotidi�. Un govern ideal !. Aviat est� dit. Aix� no
obstant, un - parlo de mi, es clar – no pot menys que preguntar-se: i perqu� no?
qui ho impedeix?. Al capdavall, cadasc� dels homes disposa de la capacitat
suficient per a convertir-se en aquest governant ideal; i cadasc�, tamb�, pot
assolir, al menys durant un per�ode m�s o menys llarg de temps, aquest “ideal”
de la definici� qualificada d’irrealitzable. La bondat, la bellesa, la llibertat
i, si tant em feu dir, la independ�ncia i, mireu que us dic, l’autonomia, son
conceptes que cal emplenar de contingut, amb esfor�, amb convenciment, amb
dedicaci�. Soc conscient, �s clar, en l’exc�s en que estic caient; m�s ben dit,
hi caic amb tots els coneixements, perqu� hem penso que �s possible que la meva
caiguda arrossegui alg� a la transgressi� “creativa”, i el faci sentir tan fort
com de deb� �s i tan capa� com imagina d’estimar i de comprendre (Miquel Mart� i
Pol)
|
