La meva pregunta NO era:
"És possible que per mantenir el respecte dels meus drets (personals
o de país) HI HAGI QUI ÉS DEDIQUI A VIOLAR drets aliens (personals
o de país) ? ? ?"
Sinó que era:
"És possible que per mantenir el respecte dels meus drets (personalsSi us plau, fes un esforç i digues-nos:
o de país) PUGUI SER NECESSARI VIOLAR drets aliens (personals o de
país) ? ? ?"
La meva pregunta estàva mal plantejada? per què?
" " " " fora de context? per què?
" " " tenia altres defectes? quins?
Si no hi ha cap defecte, repeteixo el prec que feia:
Algú ens pot ajudar a resoldre aquest dilema ? ?
(no tinc incovenient en que ho intentis tú mateix, Ricard)
Grácies anticipades!
Ricard wrote:
Benvolguts companys
És bo i saludable que ens manifestem com ho fem en aquest Forus. Per això és
que continuaré amb el debat.
Joaquim Padró pregunta:
"És possible que per mantenir el respecte dels meus drets (personals o de
país) pugui ser necessari violar drets aliens (personals o de país) ? ? ?"
Això es produeix cada dia quan el govern del meu país manté relacions
polítiques i comercials amb països que no respecten els drets humans. Un
exemple seria la fabricació i venda d'armes a països en conflicte, un altra
el preu que es paga per matèries primes a països tercermundistes, com el
cafè, la collita del qual s'ha de fer gra a gra, i sovint ho fan poblats
senceres d'indis de la selva, a canvi de poder menjar i cultivar blat, un
altra exemple és els productes que importem d'indústries basades en
l'explotació de menors, o les relacions diplomàtiques amb països que neguen
els drets a les dones, etc.
Una llei que prohibís les importacions d'empreses que no respectessin els
drets humans (per exemple, el dret a un sou digne) probablement arruïnaria
el nostre país, al fer les nostres empreses menys competitives.
Estic d'acord amb la Núria i penso que les manifestacions populars en
defensa de la pau han estat extraordinàriament positives. Quan la gent és
sent angoixada i no pot fer res, és bo que pugui manifestar-se, i més de la
forma positiva i civilitzada que s'ha fet. En una democràcia jove com és la
nostra, manifestar-nos pel que creiem és una forma de no renunciar a
participar del que és públic.
L'estil dels arguments d'en Gerard és desenfadat, propi de qui encara és
jove. Com que estic d'acord en el sentit de les seves paraules - encara que
podria matitzar alguna afirmació massa "voluptuosa" -, no vull entrar en
debat.
El que m'interessa de tot plegat és saber si som capaços de saber o de
intuir què s'amaga de veritat darrera d'aquesta guerra, de la que els Medis
sols ens expliquen els fets militars i no pas tots.
Ricard Díaz
-- Joaquim Padró i Vendrell [EMAIL PROTECTED] - - - - - - - - - - - - -
