|
Amic Llu�s
Gr�cies per la teva amable resposta. Crec que val la pena, per la qual cosa et respondr� per parts. Escrius: "La proposta de fer rondes seria
repetir l'error de tantes i tantes ciutats. Potser que provem de veure m�s enll�
dels nassos: com m�s facilitats ens donem als cotxes, m�s els utilitzem, la
majoria de rondes noves que es fan triguen pocs mesos a col�lapsar-se i a
necessitar-ne de noves" Aix� ens fa pales que la societat
aposta clarament pel vehicle privat. Perqu� �s aix�? Per varies raons, per� una
que sol passar desapercebuda �s per que el cotxe �s un s�mbol ancestral que
substitueix en el nostre inconscient col�lectiu per una banda el cavall (la moto
encara m�s) i per l'altra la pr�pia llar. A m�s, �s una eina de poder i de
prestigi social. Per la qual cosa, no hem de pensar en substituir-ho,
perqu� en aquest tema no ens acompanyar� quasi ning�. Les coses son com
son. "a part de trinxar camps i boscos
i d'incrementar el principal problema ambiental planetari: l'escalfament global
i el canvi clim�tic." Aix� �s ben veritat. No obstant,
la soluci�, com sol passar, no radica tan en la eliminaci� de la cosa, sin� en
la adequaci� d'aquesta cosa. Potser les carreters trinxen massa, potser el
material es massa contaminant, etc. "A m�s, nom�s al Principat moren
cada any m�s de 1000 persones a la carretera, v�ctimes d'aquest model de
territori i de mobilitat dels nostres Es veritat, per� �s
soluci� all� de mort el gos morta la r�bia? La gent
prenem drogues: alcohol, tabac, mar�a, etc, prohibirem el consum de
drogues? "Els problemes fondos necessiten
solucions de fons; el transit no s'arregla ni amb m�s carreteres ni nom�s posant
bonys: cal replantejar el model de Totalment d'acord, com diu el
Llibre del Tao, s'ha d'actuar en la llavor. "- incentivant l'equilibri urban�stic entre feina-habitatge i serveis i la contractaci� local o propera, d'una banda,"
(contin�a ...) |
