M.V. El va incautar la CNT, per� no ens van perjudicar. El meu avi havia comprat una bacallaneria que hi havia al costat de la granja per ampliar-la, per� l'Ajuntament republic� no li donava els permisos. Curiosament, aix� va ser el primer que van fer els anarquistes.
Amb el franquisme va costar tornar a arrencar?
M.V. Ui! El Cacaolat no va reapar�ixer fins a l'any 50. Amb l'autarquia i tot aix� no hi havia manera d'aconseguir cupos de cacau. Miri qu� diuen els anuncis que tenim penjats en aquella paret: "Vuelve... por fin vuelve", "De igual calidad al de 1936". S�n d'aleshores.
I de problemes pol�tics, no en van tenir?
M.V. No. Per� passava que si no eres del Movimiento no sucaves. Afortunadament, el tiet Miquel era un gran relacions p�bliques i va anar teixint contactes a Madrid. El tiet Joan feia de gestor de la Letona i el meu pare, que es deia Josep, es va dedicar a la granja. El pare i la mare van treballar com negres. No �s estrany que tots dos es morissin joves.
Per qu� es van vendre els drets del Cacaolat?
M.V. Ah! Els de la Clesa, que �s una casa de Madrid, van venir amb una oferta per comprar la Letona. En realitat, per�, volien el Cacaolat, i ens van dir que o totes dues coses o res. Primer els vam dir que no. Per� el negoci de la llet estava enfonsat i vam haver de vendre. Els anys setanta van ser molt dif�cils perqu� comen�aven a apar�ixer totes aquestes multinacionals que al final s'ho han menjat tot. A m�s, hi havia problemes generacionals...
Tamb� havien establert una petita cadena de granges per Barcelona...
M.V. S�, per� nom�s queda aquesta, que va ser la primera. El meu avi va venir de Cardedeu a finals del segle passat i es va posar a treballar a la lleteria que hi havia aqu� aleshores. La propiet�ria li va traspassar el negoci el 1904 i encara resistim. Tant el meu pare com jo vam n�ixer en aquesta finca.
Per qu� va venir a ciutat, el seu avi?
M.V. Home... Hi havia hagut la fil�loxera i ell era una persona inquieta, amb idees... Diuen que quan anava de Cardedeu a Barcelona, baixava els vuit quil�metres que hi ha des de Can Marc, la masia de la fam�lia, fins a l'estaci� descal� per estalviar espardenyes. Per� aix� deu formar part de la llegenda. Era un home molt conegut i estimat al poble.
Quina combinaci�: l'agitaci� de principis de segle i una llumenera com ell!
M.V. S�, va ser una �poca d'una gran activitat comercial, i els que eren espavilats feien quartos. L'avi es trobava a la Fonda Europa de Granollers amb altres empresaris del sector alimentari com ara el Daurella de la Coca-cola i el Portabella del Danone. El primer Danone tamb� es va fer aqu� a prop, al carrer dels �ngels. La fonda de granollers i l'edifici del Danone encara existeixen.
Suposo que no cal que pregunti si el Cacaolat d'aleshores era m�s bo que el d'ara?
M.V. Mil vegades! Als anys 70, encara f�iem el concentrat aqu�, a base de cacau, llet descremada, vainilla i les aromes. Tot era molt m�s natural. Vam tenir el mateix prove�dor de cacau i de sucre des del primer dia, de la millor qualitat. Ho import�vem de Cuba.
Interessant oi?
Manel
Yahoo! Messenger
Nueva versi�n: Webcam, voz, y mucho m�s �Gratis!
