Agrairia que es fes p�blic el n�m de l'autor d'aquest article i on i quan va sortir. M'agradaria llegir m�s coses d'aquesta persona comprant les publicacions adients J. Rovira
>Un article per anar enriquint els punts de vista sobre el tema >plantejat de >la immigraci�: > >"De vegades hom va de l'extrem de la xenofobia (rebuig als diferents, >mancad'acolliment i de fraternitat, exclusi�, odi) a la xenof�lia >portada tamb� a >l'extrem (portes obertes de bat a bat sense cap limitaci�, defensar >abansels interessos forans que els propis, autoodi, desarrelament, >universalismemalentes com un poti-poti cultural). Ambd�s malaltissos. >La historia �s plena d'exemples, com la colonitzaci� de les Ameriques, >que deixen ben pales que la barreja de civilitzacions en un mateix pa�s >sempre ha estat llavor de guerres i de genocidis, on a la curta o a la >llarga s'imposa sempre el m�s fort i desapareix la naci� feble. En >necessitem encara m�s exemples per aprendre-ho? Al m�n hi ha unes 5000 >cultures, cadascuna ha florit en el seu espai propi i encara hi ha qui >s'empenya en defensar que les unes tenen el dret d'envair els espais >de les >altres. Si el nostre pa�s mai s'ensorra i llavors hom decid�s fugir- >ne abans >que lluitar des d'aqu� per salvar-lo, no s'hauria de trigar en haver >adoptat la llengua, cultura i fins i tot l'espiritualitat social >d'alla on >hom vagi, al menys a nivell p�blic (en l'ambit privat cadasc� �s >sobira,pero en el p�blic, la sobirania i el dret historic els t� la >comunitatautoctona). >La vida, fent el s�mil de la biologia, ha estat possible quan la >natura va >inventar la membrana: deixa passar sense condicionants tot allo que >ve a >sumar i a enriquir l'organisme (acolliment, fraternitat) i �s >impermeableamb tot allo que no s'hi integra. Es pot entendre >facilment si pensem en la >membrana que tots apliquem a la nostra llar. Doncs b�, el pa�s es la >llard'una cultura, etnia, naci�, tribu, digueu-li com vulgueu. > >En relaci� als drets historics, tamb� de vegades la bona intenci� i una >malentesa cortesia ens fa oblidar que no nom�s hi ha drets sin� tamb� >deures: tots tenim el deure de vetllar per la salut i benestar del >nostrellegat cultural, natural i social, alhora que el deure de ser >acollidors amb >els nouvinguts que venen a integrar-se, fins el nombre que realment >puguematendre. Quan s�n pocs, la integraci� de l'immigrant �s del >tot natural, >pero si un grup d'immigrants �s prou gran per pretendre transplantar >aqu� o >on sigui la seva cultura s�n senzillament "colonitzadors". O potser >els qui >defensen el "poti-poti", si algun dia van a viure a un poblat africa >construirien alla tamb� una nova Catalunya, la seva esgl�sia, etc.? >Suggerim als que no ho tinguin clar que aixo vulnera els drets humans >que es >repassin els drets universals col.lectius dels pobles (disponibles al >Ciemen), la Declaraci� Universal dels Drets Ling��stics >www.linguistic-declaration.org, considerant tamb� la Declaraci� sobre >elsdrets de les persones pertanyents a minories nacionals o etniques, >religioses i ling��stiques. Nacions Unides, 1992, www.troc.es/ciemen. >Tots ells s�n necessariament compatibles si cadasc� >assumeix el seus deures: els locals: vetllar pels drets individuals >de tots >els nouvinguts i humanitzar-los la integraci� sociocultural (en sentit >ampli, on hi posem la llengua, costums, etc., fins i tot la forma >socialde la religi�). Els nouvinguts: coneixer, estimar i adoptar la >cultura del >lloc on han escollit anar a viure, sense necessitat d'aculturitza-se >en els >seus ambits privats, �s clar. Si no assumim aixo, ja podem parlar i >fervolar tants coloms com vulguem, que la pressi� del conflicte seguira >creixent. >"Fes-te del color de la terra on vas a viure" o, com diuen els >espanyols:"Alla on vagis, f�s el que hi vegis". �s l'�nica manera >possibled'enriquiment mutu i d'assolir la cohesi� social que eviti la >marginalitat i >l'enfrontament: construir permanentment espais comunitaris �nics en >tots els >camps. Pero no per la for�a, sin� d'entrada per invitaci�, per >il.lusi� i >responsabilitat m�tua. >Pero no ens perdem nom�s en els efectes oblidant les causes: sense >deixard'acollir fraternament els immigrants (i aixo, a part dels >limitatsmecanismes oficials, nom�s ho podem fer cadasc� des del >nostre veinat), >potser caldria que comencem a treballar tamb� per acabar amb l'espoli >delsestats i multinacionals occidentals i a desemmascarar els >corruptes dels >estats pobres, veritables causes que obliguen a tants milers de >persones al >drama de la immigraci� economica." > >Llu�s Planas --------------------------------------------- La llista de correu CARDEDEU �s una iniciativa del Cardedeu Online Club <http://www.cardedeu.org/club/> amb el suport de Thesaurus Serveis Documentals <http://www.thesaurus.es/>. Instruccions de participaci�, altes i baixes a <http://www.thesaurus.es/c10/llista/>
