Un article per anar enriquint els punts de vista sobre el tema plantejat de la immigraci�:
"De vegades hom va de l'extrem de la xenofobia (rebuig als diferents, manca d'acolliment i de fraternitat, exclusi�, odi) a la xenof�lia portada tamb� a l'extrem (portes obertes de bat a bat sense cap limitaci�, defensar abans els interessos forans que els propis, autoodi, desarrelament, universalisme malentes com un poti-poti cultural). Ambd�s malaltissos. La historia �s plena d'exemples, com la colonitzaci� de les Ameriques, que deixen ben pales que la barreja de civilitzacions en un mateix pa�s sempre ha estat llavor de guerres i de genocidis, on a la curta o a la llarga s'imposa sempre el m�s fort i desapareix la naci� feble. En necessitem encara m�s exemples per aprendre-ho? Al m�n hi ha unes 5000 cultures, cadascuna ha florit en el seu espai propi i encara hi ha qui s'empenya en defensar que les unes tenen el dret d'envair els espais de les altres. Si el nostre pa�s mai s'ensorra i llavors hom decid�s fugir-ne abans que lluitar des d'aqu� per salvar-lo, no s'hauria de trigar en haver adoptat la llengua, cultura i fins i tot l'espiritualitat social d'alla on hom vagi, al menys a nivell p�blic (en l'ambit privat cadasc� �s sobira, pero en el p�blic, la sobirania i el dret historic els t� la comunitat autoctona). La vida, fent el s�mil de la biologia, ha estat possible quan la natura va inventar la membrana: deixa passar sense condicionants tot allo que ve a sumar i a enriquir l'organisme (acolliment, fraternitat) i �s impermeable amb tot allo que no s'hi integra. Es pot entendre facilment si pensem en la membrana que tots apliquem a la nostra llar. Doncs b�, el pa�s es la llar d'una cultura, etnia, naci�, tribu, digueu-li com vulgueu. En relaci� als drets historics, tamb� de vegades la bona intenci� i una malentesa cortesia ens fa oblidar que no nom�s hi ha drets sin� tamb� deures: tots tenim el deure de vetllar per la salut i benestar del nostre llegat cultural, natural i social, alhora que el deure de ser acollidors amb els nouvinguts que venen a integrar-se, fins el nombre que realment puguem atendre. Quan s�n pocs, la integraci� de l'immigrant �s del tot natural, pero si un grup d'immigrants �s prou gran per pretendre transplantar aqu� o on sigui la seva cultura s�n senzillament "colonitzadors". O potser els qui defensen el "poti-poti", si algun dia van a viure a un poblat africa construirien alla tamb� una nova Catalunya, la seva esgl�sia, etc.? Suggerim als que no ho tinguin clar que aixo vulnera els drets humans que es repassin els drets universals col.lectius dels pobles (disponibles al Ciemen), la Declaraci� Universal dels Drets Ling��stics www.linguistic-declaration.org, considerant tamb� la Declaraci� sobre els drets de les persones pertanyents a minories nacionals o etniques, religioses i ling��stiques. Nacions Unides, 1992, www.troc.es/ciemen. Tots ells s�n necessariament compatibles si cadasc� assumeix el seus deures: els locals: vetllar pels drets individuals de tots els nouvinguts i humanitzar-los la integraci� sociocultural (en sentit ampli, on hi posem la llengua, costums, etc., fins i tot la forma social de la religi�). Els nouvinguts: coneixer, estimar i adoptar la cultura del lloc on han escollit anar a viure, sense necessitat d'aculturitza-se en els seus ambits privats, �s clar. Si no assumim aixo, ja podem parlar i fer volar tants coloms com vulguem, que la pressi� del conflicte seguira creixent. "Fes-te del color de la terra on vas a viure" o, com diuen els espanyols: "Alla on vagis, f�s el que hi vegis". �s l'�nica manera possible d'enriquiment mutu i d'assolir la cohesi� social que eviti la marginalitat i l'enfrontament: construir permanentment espais comunitaris �nics en tots els camps. Pero no per la for�a, sin� d'entrada per invitaci�, per il.lusi� i responsabilitat m�tua. Pero no ens perdem nom�s en els efectes oblidant les causes: sense deixar d'acollir fraternament els immigrants (i aixo, a part dels limitats mecanismes oficials, nom�s ho podem fer cadasc� des del nostre veinat), potser caldria que comencem a treballar tamb� per acabar amb l'espoli dels estats i multinacionals occidentals i a desemmascarar els corruptes dels estats pobres, veritables causes que obliguen a tants milers de persones al drama de la immigraci� economica." Llu�s Planas --------------------------------------------- La llista de correu CARDEDEU �s una iniciativa del Cardedeu Online Club <http://www.cardedeu.org/club/> amb el suport de Thesaurus Serveis Documentals <http://www.thesaurus.es/>. Instruccions de participaci�, altes i baixes a <http://www.thesaurus.es/c10/llista/>
