Ricard per finalitzar per la meva part, deixe'm fer-te unes quantes
rectificacions desde el meu punt de vista, que crec que �s tan respectable
com el teu:


Ricard comentes: 
"D�immigrants en tenim de varies proced�ncies, per� sols tenim problemes amb
aquells que volen traslladar la seva cultura al nostre pa�s, tan si encaixa
com si no. Amb aquells que CREUEN TENIR EL DRET de venir i treure's un
jornal i nosaltres, els infidels, la obligaci� de proporcionar-los tot els
avantatges que hem aconseguit amb tant d'esfor�, lluita darrera lluita,
sindical inclosa, de generaci� en generaci�. Als catalans ning� ens regala
res."

REPLICA:
- Estic en contra de la gent que vol imposar la seva cultura, suposo que amb
aix� coincidim
- Els immigrants si tenen dret  a venir i si tenen dret a guanyar-se un
jornal com qualsevol persona. No crec que ens treguin el nostre jornal.
Potser el fet de ser de fora vol dir que no tenen dret a treballar? O nom�s
podem treballar els catalans?
- Ning� ens obliga a proporcionar-los avantatges. I si, penso que ells tamb�
tenen el dret com qualsevol persona a aconseguir els avantatges socials,
parles de lluita sindical, et recordo que els sindicats s�n els primers en
ajudar els immigrants.
- I siusplau, deixem de fer els catalans el paper de victima, les lluites
que s'han realitzat s�n pel benestar de les persones no nom�s pels catalans.





Ricard comentes: 
"No tinc la menor intenci� d'ajudar als magrebins a integrar-se. Ni tampoc
als subsaharians, ni als xinesos, pakistanesos, colombians, equatorians,
romanesos, etc. Son ells que s'han d'integrar, si �s que ho volen. Faltaria
m�s. I pels que realment no ho volen els recordar� la sentencia turca que
diu: "Als que parlen al meu darrera els ensenyo el cul". No crec haver
esmentat andalusos, extremenys o col�lectius del tercer m�n.
Qu� vols dir amb aplicar la llei "de forma en�rgica"?


REPLICA: 
-En cap moment dic que hagis comentat res sobre els andalusus i extremenys,
per� �s curi�s que nom�s parles de la gent extrangera.
-Per altre banda quan dic aplicar la llei de forma energetica, vull dir que
si una familia "for�nea" aplica un costum que no respecta els drets de les
persones, doncs se li ha d'aplicar la llei que imposa el c�dig penal per� de
forma inmediata i r�pida, nom�s vull dir aix�.





Ricard comentes: 
"Millor seria fer cotitzar les empreses per cada m�quina nova que
substitueixi m� d'obra." On trobes aqu� la manca de respecte? De respecte a
qui o a qu�? Es un tema �mpliament debatut el que una possibilitat seria el
que les empreses cotitzessin a la Seguretat Social no sols en funci� dels
treballadors que hi col�laboren, sin� en funci� de la quantitat de tasca
desenvolupada. En una situaci� com l'actual en que es substitueix m� d'obra
per mecanismes cibern�tics, es podria estudiar el establir un impost que
compenses les contribucions dels treballadors. Aqu� no hi ha cap falta de
respecte, a menys que no hagis ent�s res.


REPLICA:
- No nom�s l'empresa ha de fer una inversi� en maquinaria nova, sino que ha
de pagar un nou impost. No nom�s aix�, si no que treuria llocs de treball la
qual cosa aquesta gent que ha perdut la feina tindria una mena de subsidi
que totes les empreses pagarien a partir d'un impost.
No ho veig clar i potser com tu dius no he ent�s r�s. Qui tindria dret a
aquestes contribucions? Les persones que entren per primer cop en el m�n del
treball i tenen titulaci�, on treballarien? Potser de cambrers ja que una
m�quina els hi ha apr�s el seu lloc de treball, tindrien dret a una
contribuci�? Perdona per� potser no t� acabat d'entendre, em sap greu tu.






Ricard comentes: 
"Una cosa es acceptar la diversitat cultural i l�altre es estar disposat a
perdre la pr�pia. Quan jo mateix, vaig anar una temporada a treballar a
Fran�a, vaig haver d'aprendre l'idioma i les costums del pa�s. No vaig
pretendre que ning� es dediqu�s a intentar comprendre i aprendre les meves
costums o cultura. Vaig ser jo qui va haver de fer l'esfor�. Es el que em
sembla natural. "


REPLICA:
-En cap moment dic de perdre la nostra identitat.
-No �s el mateix emigrar de Catalunya a Fran�a o de Catalunya a Sud am�rica
que emigrar del Magrib, Nigeria, Sierra Leone, cap a Catalunya. Ells han
passat de generaci� en generaci� vivint sota l'islamisme en molts casos mal
interpretat i sota un nivell cultural i social molt m�s baix del que et
puguin haber ensenyat a tu o a mi. Llevors el que no podem fer �s esperar
que s'integrin d'un dia per l'altre, per aix� crec que necessiten la nostra
ajuda, si no ells mai s'integradan. Nom�s vull que et fixis amb els nanos
petits d'immigrants, no tots per� molts gr�cies a l'escola i al nivell de
vida social d'aqui, s'integren sense gaires problemes. Suposo que �s el que
tots volem no?



Nom�s vull fer-te una pregunta, si es volgues construir una mesquita a
Cardedeu estaries a la manifestaci� de favor o en contra?

B� Ricard i demes lectors, jo plego ja i tot i que no comparteixo el teu
punt de vista i el del Manel crec que �s b� que haguem posat sobre la taula
aquesta problematica i t'animo a que em repliquis  defenent el teu punt de
vista.

Apa, ha estat tot un plaer,

Gerard 

---------------------------------------------
La llista de correu CARDEDEU �s una iniciativa del Cardedeu Online Club 
<http://www.cardedeu.org/club/> amb el suport de Thesaurus Serveis Documentals 
<http://www.thesaurus.es/>. Instruccions de 
participaci�, altes i baixes a <http://www.thesaurus.es/c10/llista/>

Respondre per correu electrònic a