Despr�s del creixent to emprat (afirmacions fortes com "integrista", "mentides", "superficial", "proselitisme pol�tic", "tirania",.... ui, ui, ui!!, d�u n'hi do!! alerta en mossegar-se la llengua, no ens enverinem! (es prega prendre-s'ho amb humor, que sempre va b�:-)), i tot plegat sense demostrar-ho, sense con�ixer la persona o sense donar el benefici del dubte, afirmacions d'altra banda f�cilment desmuntables i que renuncio a rebatre, penso que �s tan f�cil buscar punts d'acord i refor�ar-los per a construir consensos com magnificar els punts de desacord, agafant-se el debat com una batalla personal en recerca d'una vict�ria dial�ctica que es podria fer eterna, que no interessa, que polaritza el debat i monopolitza la llista, i que no t� la voluntat de copsar les idees constructives de fons que es defensen, ni tampoc presenta cap alternativa.
Per tot aix�, i amb ganes tamb� d'acabar aquest debat improductiu, em sento per� amb el dret i el deure d'aclarir algunes inexactituds i confusions en relaci� al tema tan important que es tracta (democr�cia, estretament lligada a la idea de llibertat i independ�ncia) afirmades en el darrer missatge, sense afegir-n'hi de noves per no donar peu a continuar les r�pliques, i que en tot cas proposaria que es fessin fora de la llista: 1- No �s cert que a Porto Alegre la poblaci� no decideixi, sin� que a m�s a m�s fa la funci� de control d'una part de la despesa p�blica (tamb� podr�em il�lustrar aquesta i d'altres afirmacions amb resums o refer�ncies de llibres i amb notes al peu, m�s pr�pies per� d'una publicaci� que d'una llista de correu-e). Tampoc els ve de l'�poca colonial, sin� d'una iniciativa del P.T. actualment al govern. 2- Quan es citaven exemples de pr�ctiques hist�riques i presents amb fonaments m�s participatius, ja s'indicava que cadascuna tenia les seves mancances i limitacions, simplement es consideren molt interessants com a referents d'un sistema m�s obert que l'actual. 2- Quan s'afirma que estem en una pseudo-democr�cia (pseudo = falsa), aquesta forta afirmaci� no �s gratu�ta ni superficial; es fonamenta en un principi elemental: Sense informaci� completa i plural a l'abast de tothom i sense debat p�blic no hi pot haver democr�cia plena, prova irrefutable de que no en tenim. Les eleccions s�n una lluita entre les campanyes propagand�stiques m�s cares (crec que no cal donar-ne cap prova). Cap nova opci� pol�tica t� opcions reals d'entrar en el joc. Tots els mitjans de comunicaci� majoritaris estan al servei de tend�ncies partidistes. Demo (=poble) Cr�cia (for�a, decisi�). Si el poble no pot participar en la iniciativa legislativa, no hi ha democr�cia. (Les ILP no s�n mandat�ries) Per� no cal dramatitzar; simplement construir mecanismes complementaris que ho permetin, i aquests mecanismes evidentment mai vindran impulsats pels estaments oficials, sin� que ens toca al poble (tots, sense classismes), madurament, constituir-los (i no estem parlant d'associacions tem�tiques o sectorials, que ja n'hi ha, sin� de subjecte col�lectiu, assemblees, cosa que fins i tot permet l'actual legislaci�). �s tan f�cil com incorporar als nostres h�bits un petit espai peri�dic per a la cosa p�blica. Qui es conformi amb votar cada 4 anys sempre ho podr� seguir fent. L'�nica via reconeguda pels moviments socials actuals (MRG, Mov. Anti-Globalitzaci�, Attak, ONGDs, etc.) i tamb� oficials (Cimeres de la Terra (ONU), PNUD (ONU), etc.) per a optar a canviar res �s justament la de la participaci�. No estem dient res de nou. Per qu�? Molt senzill: els problemes locals i globals s�n produ�ts per la suma de les accions de tots (individus, empreses, col�lectius i governs); nom�s la participaci� i la co-responsabilitzaci� en la presa de decisions pot garantir una informaci� m�s completa que generi consci�ncia col�lectiva i global, la qual pot generar canvis de comportament en tots els actors locals d'aquest escenari mundial, alhora que controlar millor les corrupcions dels poders oficials de cada pa�s. 3- Quan es parlava de l'Assemblea de Catalunya no ens refer�em a l'actual iniciativa iniciada l'any passat, sin� a la dels darrers anys del franquisme i aniquilada deliberadament durant la transici�, en l'anomenada "tra�ci� dels l�ders". Sense m�s comentaris i cordialment, Llu�s Planas --------------------------------------------- La llista de correu CARDEDEU �s una iniciativa del Cardedeu Online Club <http://www.cardedeu.org/club/> amb el suport de Thesaurus Serveis Documentals <http://www.thesaurus.es/>. Instruccions de participaci�, altes i baixes a <http://www.thesaurus.es/c10/llista/>
