A la llista es diu: >...a l'escola o als medis de comunicaci� ens ensenyen que democr�cia >�s >anar a votar cada 4 anys i mentrestant desentendre-nos-en, confiant >en que >aquells a qui deleguem el nostre poder actuaran per a defensar >el b� >p�blic.
Aix� �s un anacronisme perqu� avui dia a les escoles de Catalunya s'ensenya que tamb� hi ha altres medis complementaris de control del poder. S� molt b� el que �s i significa democr�cia participativa, faltaria m�s, y per aix� mateix trovo que el que es diu a la llista no justifica la mentida com a t�ctica habitual per defensar unes idees. Que no faci l'autor el mateix amb nosaltres que el que diu que fa l'enemic que ell particularment vol combatre. A la llista es diu: >....la pseudo-democr�cia vigent... Aquesta es la que lliure i democr�ticament va triar Catalunya. Hi han maneres de canviar-la. A la llista es diu: >D'altra banda, la democr�cia participativa no �s cap utopia, sin� un > >sistema m�s antic que l'actual (polis grega, call jueu, mesquita > >isl�mica, comunes medievals italianes, la comuna de Par�s, els >counties >nordamericans, els antics soviets russos, nacions amerindies, >etc., tamb� >a casa nostra: moviment municipalista en temps de Pere I, >el Consell de >Cent, les Germanies >del s. XVI, l'Assemblea de Catalunya) Tinc l'impresi� que l'autor est� parlant sense prou coneixement de causa doncs: Les polis gregues no haguesssin pogut sobreviure sino hagu�s estat per l'esclavatje i les guerres cont�nuades amb altres polis ve�nes.Van sobreviure gr�cies a l'espoliaci� i esplotaci� dels dem�s pobles! El call jueu no passa de ser un exemple anecd�tic que es va desenvolupar en el si d'altres comunitats de les quals es va aprofitar. Comunes italianes, practic�ven el comer� injust amb pobles m�s pobres i l'experi�ncia com la de la de Par�s va ser efimera. Counties, no van gaire m�s enll� dels consells comarcals dominats per les lluites dels partits pol�tics. De totes maneres hauria d'especificar a quins es refereix perqu� a no tots els estats passa el mateix i potser n'hi ha algun amb facultats especials. Moviment municipalista de Pere I, no passa de ser una mera refer�ncia hist�rica idealitzada per alguns estudiosos (pocs) i en la que els interessos del poble no hi contaben. Consell de Cent, Germanies tothom sap sap que els �nics procedents del poble eran els gremis que nom�s defensaven el seu propi inter�s econ�mic, no el de Barcelona. Soviets, l'esperit d'autogesti� dels que �s van formar a ra� de la revoluci� de 1905 es va perdre amb la revoluci� de 1917 regida pel Soviet Suprem que era el que dictaba el que s'habia de fer arreu del pa�s. De totes maneres no eran organitzacions ciutadanes, sino camperoles a l'inici i fabrils m�s tard. Diem-ne cooperatives autogestionades (1905-1910). En quant a l'Assemblea per Catalunya, ja veurem que passa m�s endevant. De moment, tot i ser un projecte que sembla molt v�lid, est� costant molt atreure la gent i les paraules exaltades no li fan cap favor. A la llista es diu: >Hi ha m�todes que ho fan operatiu (Cas p.e. de Porto Alegre, ciutat >brasilera de 1.300.000 habitants que decideixen bona part dels pressupostos >municipals amb la participaci� dels habitants en grups de treball tem�tics >i zonals, amb participaci� creixent any rera any) Quin descubriment! Aix� tamb� passa a Manaus, Macap�, Bel�m, Sao Luis, Natal, Joao Pessoa, etc, fins a Rio Grande do Sul. Es a dir a totes les ciutats amb port de mar o de riu. Es una prerrogativa que els hi ve de la tardana �poca colonial i que han conservat fins arrivar a la rep�blica federal que s�n avui dia. Tenen veu per� no vot. A la llista es va dir: >>...... No ens surtir�n ara dient que hi ha un Enviat per salvar-nos del >>Gran Imperi, oi?. Nom�s ens faltar�a un integriste a la llista! I ara es diu: >Utilitzar un terme tan fort com "integrisme", i m�s avui, per pretendre >desqualificar opinions L'autor ha d'interpretar b� els temps dels verbs, els sentit de l'oraci�, que no era pejorativa, i el de la paraula integrista. Integrista: Partidari de l'integrisme. Integrisme: Tendencia doctrinal que defensa f�rmules y creences de car�cter policosocial no susceptibles d'evoluci�. A la llista es diu: >El sistema vigent deu estar cofoi de gaudir de defensors >seus tan fidels i instruits No entenc de cap manera que promoure la Llibertat, Igualtat i Fraternitat entre els pobles, les races i l'eliminaci� de les fronteres entre les nacions provoqui l'ironia de l'autor. �s evident que l'autor d'aquestes paraules �s superficial, li manca per�cia per llegir entre l�nees, el debat p�blic, i el que �s pitjor, ha caigut en el parany d'entrar a fer proselitisme pol�tic a trav�s d'una llista p�blica fent, repeteixo, evident una manca de rigor en molts dels temes que ell mateix ha encetat. Sap l'autor durant uns quants segles Catalunya va ser una pot�ncia imperialista (segons dirien alguns) de primera magnitud y que els seus ex�rcits i naus portaven el foc, l'assassinat d'innocents i el robatori a pa�ssos molt llunyans? Va ser gr�cies a aix� el que Catalunya prosper�s tant? Hi ha hagut moments que tot hi tenint ra�, l'autor les ha dit d'una manera que m�s b� semblaba que sentiem Radio Tirana o Hanoi que no pas la llista de Cardedeu. Per la meva part i mentre no no hi hagi m�s rigor a les afirmacions dono per acabada aquest tema de conversa. Un "No posse�dor de la Veritat Absoluta" Dom�nech R. Jara _________________________________________________________________ Get your FREE download of MSN Explorer at http://explorer.msn.com/intl.asp --------------------------------------------- La llista de correu CARDEDEU �s una iniciativa del Cardedeu Online Club <http://www.cardedeu.org/club/> amb el suport de Thesaurus Serveis Documentals <http://www.thesaurus.es/>. Instruccions de participaci�, altes i baixes a <http://www.thesaurus.es/c10/llista/>
