L'anterior intervenci� diu: > 3.-No crec pas que el que es volgu�s dir �s que hi ha alg� que no �s part de la "massa". No ens surtir�n ara dient que hi ha un Enviat per salvar-nos del Gran Imperi, oi?. Nom�s ens faltar�a un integriste a la llista!
Aquesta afirmaci� posa de relleu un cert desconeixement de la idea de democr�cia (que hem d'anomenar "participativa" malgrat sigui redundant, per a diferenciar-la de la pseudo-democr�cia vigent), cosa comprensible perqu� a l'escola o als medis de comunicaci� ens ensenyen que democr�cia �s anar a votar cada 4 anys i mentrestant desentendre-nos-en, confiant en que aquells a qui deleguem el nostre poder actuaran per a defensar el b� p�blic. La democr�cia participativa apel�la justament a l'extrem contrari dels "enviats"; apel�la a la plena consci�ncia i sobirania de cada membre de la societat en les principals decisions col�lectives. Massa i poble s�n termes que simplement diferencien assumpci� o no de responsabilitats col�lectives, i conceptes com organitzaci� vers individualitzaci�. Cal no confondre el tenir referents "perfectes" amb utopia. P.e. els Drets Humans Individuals, Nacionals i Ambientals apunten a aquesta perfecci� inabastable, per� cal que ens siguin permanent refer�ncia a l'hora d'actuar. D'altra banda, la democr�cia participativa no �s cap utopia, sin� un sistema m�s antic que l'actual (polis grega, call jueu, mesquita isl�mica, comunes medievals italianes, la comuna de Par�s, els counties nordamericans, els antics soviets russos, nacions amerindies, etc., tamb� a casa nostra: moviment municipalista en temps de Pere I, el Consell de Cent, les Germanies del s. XVI, l'Assemblea de Catalunya) i vigent a alguns llocs (Porto Alegre (Brasil), Moviment Sense Terra (MST, Brasil), comunitats ind�genes de Chiapas i Equador, etc.), totes tamb� amb els seus defectes. Hi ha m�todes que ho fan operatiu (Cas p.e. de Porto Alegre, ciutat brasilera de 1.300.000 habitants que decideixen bona part dels pressupostos municipals amb la participaci� dels habitants en grups de treball tem�tics i zonals, amb participaci� creixent any rera any) Utilitzar un terme tan fort com "integrisme", i m�s avui, per pretendre desqualificar opinions argumentades des del respecte penso que �s o b� ignor�ncia del seu significat (que no �s el cas) o b� una gran manca de respecte, que dificulta el di�leg constructiu (base fonamental de la democr�cia) i que autodesqualifica a qui l'empra injustament. Qui consideri "integrisme" defensar la idea de democr�cia veritable i que el poble sigui org�nic i madur enlloc de massa desorganitzada i manipulable, que es revisi si aix� no �s una projecci� cap a fora d'una realitat pr�pia i un tancament a idees que volen transcendir i millorar (no pas destruir) els sistemes vigents, cosa que ha passat sempre i gr�cies a la qual el m�n canvia. Finalment per part meva, no crec que calgui donar m�s arguments per a posar de relleu que l'estrat�gia de la democr�cia representativa �s inefica� per a avan�ar cap a un m�n m�s habitable i digne per a tothom, quan la principal i irrefutable prova de que ens aboca dia a dia a una creixent degradaci� social, ecol�gica i econ�mica n'�s la pr�pia realitat. Seria desitjable que qui encara ho defensi obri els ulls i simplement observi, que s'informi i que provi de llegir els arguments diferents als propis amb actitud oberta abans de refutar-los superficialment, per no obligar aix� a reiterar-los. El sistema vigent deu estar cofoi de gaudir de defensors seus tan fidels i instruits ;-), per� considero que �s m�s productiu enfocar les energies en construir i crear alternatives viables que en refutar reiteradament arguments immobilistes. No es pret�n conv�ncer a ning� de res, simplement d'informar de que ja hi ha iniciatives que estan sembrant les llavors d'una nova organitzaci� social m�s democr�tica que complementi l'actual sistema representatiu perqu� tots aquells que mica en mica anem sentint la necessitat de canalitzar-hi la creixent consci�ncia col�lectiva i global sapiguem que ja comen�a a haver-hi els espais per fer-ho. El seu �xit dep�n nom�s de les persones. --------------------------------------------- La llista de correu CARDEDEU �s una iniciativa del Cardedeu Online Club <http://www.cardedeu.org/club/> amb el suport de Thesaurus Serveis Documentals <http://www.thesaurus.es/>. Instruccions de participaci�, altes i baixes a <http://www.thesaurus.es/c10/llista/>
