A la llista es diu: >.......tots els imperialismes estatals i econ�mics (...) s'aprofiten >de >la ignor�ncia col�lectiva, la qual alimenten amb els sistemes >medi�tics i >educatius monopolitzats per ells, ignor�ncia que es >converteix en la seva >for�a gr�cies a la papereta de vot.....
Aix� �s ret�rica sobre tot quan les paraules s�n enganyadores. A la llista es diu: >La "massa" (la plebs, del llat�, feta d'individualitats) �s >manipulable, >el poble (del llat� populus, del grec demos, que implica >org�nic, >organitzat)no. 1.- El significat de les paules va canviant amb el pas del temps. Avui dia tothom, en determinats moments, �s part de la "massa" no oblidem que aquesta est� formada per el conjunt d'un nombre considerable i heterogeni d'individus pertanyents a totes les classes socials que es presenten junts, apinyats. (1)(4) A part, recordem que el vot �s individual i secret. 2.- En l'ambit pol�tic, el comportament com a "massa" s'acaba al desapar�ixer l'apinyament i molt especialment a les portes del col.legi electoral (2) i �s obvi que la nostre papereta la podem d�nar a qualsevol dels partits que es presenten a les eleccions, llen�ar-la a la paparera, o quedantse-la a casa abstenint-nos. �s innegable que totes les opci�ns s�n perfectament v�lides, tenen un significat profundament pol�tic i cada una d'elles actuen d'una manera diferent en el resultat. 3.-No crec pas que el que es volgu�s dir �s que hi ha alg� que no �s part de la "massa". No ens surtir�n ara dient que hi ha un Enviat per salvar-nos del Gran Imperi, oi?. Nom�s ens faltar�a un integriste a la llista! De moment, sembla que, ja hi ha un/a seguidor/a incondicional que ha recuperat la f� en les de�tats. :-D A la llista es diu: >Ara per ara, fins que no hi hagi mecanismes de participaci� > >complementaris, el vot �s el "xec en blanc" als imperialismes >pol�tics, >econ�mics i culturals de cada pa�s i mundials. L'hem de >complementar. Estic d'acord en que aix� pugui passar en alguns pa�sos, per� dubto que avui dia passi a aquells amb un teixit social ben estructurat. Tot i aix� no hem de deixar de treballar per aconseguir el que volem per� no ens passem la vida buscant la Perfecci� perqu� aquesta no existeix en aquest m�n. I tampoc ens passem la vida plorant que les ll�grimes enterbol�ixen la visi� de la nostra meta. Amb les paraules ampul.loses i reiteratives que han sortit tantes vegades suposo que l'autor d'elles es vol referir al Capitalisme. A la llista es diu: >.... amb l'�nica finalitat de recomposar la veu del poble, que >necess�riament nom�s defensar� l'inter�s p�blic, a partir de la >democr�cia >participativa i la independ�ncia, drets humans universals >inalienables que >tots tenim per� que no exercim per infantilisme, i >necessaris per a poder >decidir res com a poble (per ocupar-nos de >la "Res p�blica", la cosa >p�blica, del poble), �s a dir, per esdevenir >madurs, emancipats, >autodeterminats col�lectivament. Per� aquesta veu >ser� feble fins que no >hi siguem tots o una majoria. No ens faci por >assumir-ho, que al capdavall >�s l'�nic cam� possible per a canviar res >i per assolir la plenitud >individual i col�lectiva..... Em recorda en Raphael Hythloday protagonista de l'obra novelesca The Utopia (3) de l'anomenat "Sant Socialista" Sir Thomas More (1480-1535), Canceller d'Anglaterra i m�rtir, l'Esgl�sia Cat�lica el recon�ix com a sant. En un dels seus viatges en Raphael ens presenta una ciutat-estat ideal, pagana, en el que el comunisme, en el seu estat m�s pur, �s la �nica cura contra l'egoisme, tant a la vida privada com a la p�blica. L'intenci� de l'autor per�, era el d'una queixa continua contra els governants de l'�poca. Per descomptat que Sir Thomas More no �s un sant que mou a devoci� als socialistes! Finalment y en refer�ncia a l'invitaci� s'em fa, gr�cies per� des de els anys 60 participo activament en organitzacions que alguns en dirien globalitzadores i jo en canvi en dic que son per fomentar i promoure la Llibertat, Igualtat i Fraternitat entre els pobles i les races i l'eliminaci� de les fronteres entre les nacions. Dom�nech R. Jara Notes: (1) Transport col.lectiu, espectacles p�blics, discoteques, camps d'esports, manifestacions, etc. (2) Vote Change at the Polls de William R. Polk. En aquest estudi l'autor exposa el canvi sobtat que es produeix en la personalitat quan s'entra a votar. Aquest canvi arriba al extrem que tota l'�nflu�ncia externa que l'individu ha rebut durant el periode electoral s'esborra, fent-se prevalent llavors els seus sentiments m�s �ntims, i arriba fins i tot a que joves militants de partits pol�tics canvien el seu vot a l'entrar a la sala o en el pocs segons en que es troben en la solitut que hi ha darrera de les cortines de la cabina. (3) Utopia es un nom grec inventat per l'autor fent-lo venir de ou-topos (no lloc=enlloc). A un poema del prefaci de l'obra l'autor fa tamb� un joc de paraules fent llavors derivar Utopia de eu-topos (bon lloc). En castell� el t�tol es va tradu�r com Isla Utop�a. L'original escrit a 1516, i com gaireb� tots els de l'�poca ho va ser en llat�. (4) S'han fet nombrosos estudis sobre el comportament de les masses des del conegut, per proper, Ortega fins als super actuals McDowell, Allison, Tanaka, aquest darrer s'especiatitat en esdeveniments esportius i grans concerts a l'aire lliure. Als EE.UU. el contracten tot sovint per faci estudis sobre les diferents rutes de sortida en cas de p�nic col.lectiu. Com que el comportament �s gaireb� en un 95% previsible, certs partits pol�tics i sindicats de Catalunya contracten a especialistes d'aquest tipus, que no s�n psic�legs corrents, per les seves consignes i m�tings. _________________________________________________________________ Get your FREE download of MSN Explorer at http://explorer.msn.com/intl.asp --------------------------------------------- La llista de correu CARDEDEU �s una iniciativa del Cardedeu Online Club <http://www.cardedeu.org/club/> amb el suport de Thesaurus Serveis Documentals <http://www.thesaurus.es/>. Instruccions de participaci�, altes i baixes a <http://www.thesaurus.es/c10/llista/>
