Amics

La demagògia es quelcom que normalment m’amoïna, però en aquests greus moments, en els que s'està decidint el futur de la civilitzaci�... es que em treu de polleguera.

Res m�s lluny de la meva intenci� que sortir en defensa dels governants made in USA, entre d'altres raons perquè ja es defensen prou be ells solets.

No m�s vull recordar que les guerres i la fam ja existien abans de els EEUU. Vull recordar que a l'Àfrica sub-sahariana actualment s'hi viu en el que a Occident en diem la Prehistòria i que els països de l'Islam viuen, per causa del seu fanatisme, en la anomenada Alta Edat Mitjana. Això no vol dir que no siguin persones exactament igual que nosaltres, amb les mateixes capacitats de tota mena, però pertanyents a unes ètnies molt diferents, a formes culturals que per nosaltres son (o haurien de ser) anacròniques i feli�ment superades.

Dic això, perquè aix� com amb el nostre fanatisme vam anar a alliberar Jerusalem de l'infidel, actualment un grup de musulmans fanàtics, escampats per tot el planeta, volen alliberar el m�n de la cultura del diable: es a dir, la nostra. Es aix� de clar.

No ens autoflagelem ni practiquem l'autoengany misericordi�s. Els atemptats del dia 11-9 no han estat fruit de la desesperaci� d'uns pobres desheretats contra un capitalisme inhumà; altrament un atac traïdor d'un grup de fanàtics, podrits del diner obtingut amb el petroli (petroli que vam trobar els occidentals sota els seus culs i que els hi comprem amb dòlars, que despr�s gasten en armes, terroristes i casinos de joc) i amb les flors de la droga, contra la "corrupta" cultura Occidental - es a dir, la democràcia, la igualtat de sexes, la llibertat d'expressi�, l'esperit laic y tot el que hem defensat des de l’Il·lustraci� -, a la que culpen de tots els mals.

Per altra banda, no se m'escapa que els poderosos, tant de l'Occident com de l'Orient, el que pretenen es augmentar o conservar el seu poder. Aix� les companyes petroleres, els traficants d’armes, de drogues, etc., que estan donant suport a tot aquest enrenou. Però això no treu ni posa res a la q�esti� fonamental que ens ocupa i que �s de calat m�s profund: es tracta de quin m�n volem; laïcisme o fanatisme, llibertat o esclavatge, autarquia o democràcia (encara que imperfecte), just�cia o arbitrarietat.

Ja es hora que deixem de culpar els altres (USA, Madrid, Capitalisme, Feixisme, Comunisme, El Sistema, etc.) dels nostres errors, de les nostres debilitats i que cadasc�, individualment i col·lectiva, es faci responsable del seu dest�.

En qualsevol cas, es aconsellable donar un tomb pels països del Tercer Mon, a peu i amb mosques, o tamb� parlar amb alg� que ho conegui a fons i sigui sincer. Despr�s, si voleu, en podem tornar a parlar.

Ricard D�az

Respondre per correu electrònic a