-----BEGIN PGP SIGNED MESSAGE-----
Hash: SHA1

  Aqu� us el presento per a que podeu corretgir-lo o aportar difer�ncies.

- -- 

   Sort

######## Antoni Bella Perez ####################
#                                                                            |
# [P�gina de traduccions del nucli Linux]                    |
# http://www.
# [Traduciones al catalan del Nucleo Linux]                |
- - Actualment l'estic reestructurant per falla del servei  |
 d'hospedatge. x a + envieu-me un email.
########<[EMAIL PROTECTED]>###################

-----BEGIN PGP SIGNATURE-----
Version: GnuPG v1.0.6 (GNU/Linux)
Comment: For info see http://www.gnupg.org

iD8DBQE7iTAcGfXdVUGHvegRAgmUAJ9WiLIh5/e84CT1vMfb32n+JsN7nACgi3WB
nMqCA5qIx0HLfTZW9/s0Ie4=
=syXq
-----END PGP SIGNATURE-----
Inici del Sistema d'Instal�laci�

Aquest cap�tol comen�a amb informaci� general a sobre de l'inici en &debian; tot seguit continua amb seccions individuals per a m�todes d'instal�laci� espec�fics i finalitza amb alguns avisos per a la localitzaci� de problemes. Els par�metres d'inici s'han de situar a sota, taula d'opcions. ]]> Observeu que en algunes m�quines, Control-Alt-Delete no reinicia correctament la m�quina, tan mateix el reinici en ``fred'' est� recomenat. Si esteu instal�lant des d'un sistema operatiu existent (p.e; des de DOS) no teniu elecci�. D'altra manera, si us plau feu un inici en fred quan inicieu. ]]> Arguments del Par�metres d'Inici

Els par�metres d'inici del nucli Linux son generalment usats per a assegurar-se de que els perif�rics son tractats apropiadament. Per a la major part, el nucli pot auto-detectar informaci� a sobre dels perif�rics. No obstant, en alguns casos tindreu que ajudar al nucli una mica.

us apareixer� del boot prompt (solicititut d'inici), boot:. Podeu trobar m�s detalls de com usar els par�metres d'inici del &RESCUE-FLOPPY; en . Si esteu iniciant des d'un sistema operatiu existent tindreu que usar un altra m�tode per a passar par�metres d'inici. install.bat amb qualsevol editor de text. ]]> ]]> Podeu trobar �mplia informaci� a sobre dels par�metres d'inici en el ; aquesta secci� nom�s cont� un esb�s dels par�metres m�s notables.

Si �s la primera vegada que s'est� iniciant el sistema, escolliu els par�metres d'inici per defecte (aix� seria; no intenteu establir cap argument) i comprobeu si funciona correctament. Probablement ho faci. Si no �s aix�, en acabat podeu reiniciar i cercar els par�metres especials que informaran al sistema a sobre del vostre maquinari.

Quan el nucli s'inicia, ha d'emetre un missatge Memory: availk/totalk available al principi del proces. total ha de coincidir amb la quantitat total de mem�ria RAM, en kilobytes. Si no coincideix amb la quantitat total de RAM que teniu actualment instal�lada necessitareu usar el par�metre mem=ram, on ram �s la quantitat total de mem�ria acompanyada del sufix ``k'' per a kilobytes o ``m'' per als megabytes. Per exemple, dues maneres de dir el mateix serien; mem=65536k i mem=64m ambdos serien 64MB de RAM. Alguns sistemes tenen disquets amb ``DCLs invertits''. Si reveu errors de lectura des del disquet, tot i que sabeu del cert que aquest est� b� intenteu-ho amb el par�metre floppy=thinkpad.

En alguns sistemes, com en els IBM PS/1 o ValuePoint (que tenen controladores de disc ST-506), la unitat IDE pot no ser reconeguda adequadament. Intenteu-ho novament, primer sense par�metres i observeu si la unitat IDE �s reconeguda correctament. Si no, determineu-ne la geometria de la unitat (cilindres, cap�als i sectors) i useu el par�metre hd=cylinders,heads,sectors. ]]> Si el vostre ordinador sembla quedar-se aturat un cop arriba a la pantalla que li pregunta si vol monocrom o color, simplement passi a la segona consola virtual amb (Alt-F2 o Command-F2 en un Mac) i executeu manualment dbootstrap. Aquesta errada sembla estar solucionada per� apareix de tant en tant. ]]> Si teniu un PowerMac amb dispositius IDE i rebeu anomalies, missatges d'error del nucli quan accediu al vostre disc dur, podeu marcar l'error en el nucli quan useu els dispositius IDE del vostre maquinari. Probeu usant el seg�ent argument a l'inici, assumint que el seu dispositiu IDE �s /dev/hda: hda=noautotune. ]]>

Si el vostre monitor nom�s �s capa� de suportar blanc i negre, useu l'argument d'inici mono. D'altra manera la vostra instal�laci� usar� color, que �s el mode per defecte. Si esteu iniciant des d'una consola s�rie, generalment el nucli ho detectar�. Si tamb� teniu una targeta de v�deo (framebuffer) i un teclat connectats a l'ordinador amb el que voleu iniciar via consola s�rie, tindreu que passar l'argument console=dispositiu al nucli, a on dispositiu �s el vostre dispositiu s�rie, que usualment �s quelcom semblant a ``ttyS0''. input-device i output-device a ``ttya''. ]]> ]]>

Novament pot trobar m�s detalls a sobre dels par�metres d'inici en , incloent consells per a maquinari desconegut. Alguns dels problemes m�s comuns s'inclouen m�s avall en . Arguments per a dbootstrap

El sistema d'instal�laci� reconeix alguns arguments que poden ser-nos �tils. quiet Aquest causa que el sistema d'instal�laci� suprimeixi els missatges de confirmaci� i intenta arreglar l'assumpte sense soroll. Si esteu familiaritzat amb el sistema d'instal�laci� podreu apreciar que aquesta �s una opci� agradable per a silenciar el proces. verbose Pregunta constantment sobre les q�estions usuals. debug Emet missatges de depuraci� addicionals en el log del sistema d'instal�laci� (vegeu ), incloent el comandament executat. bootkbd=... Preselecciona el teclat que desitgeu usar, p.e; bootkbd=qwerty/us mono Usa monocrom abans que el mode en color. Interpretant els missatges d'inici del nucli

Durant la seq��ncia d'inici podeu veure molts missatges amb la forma can't find ``algo'' o ``algo'' not present, can't initialize ``algo'' o fins i tot this driver release depends on ``algo''. La majoria d'aquests missatges son inofensius. Veieu aquests missatges per que el nucli del sistema d'instal�laci� �s constru�t per a executar-se en molts i diferents dispositius perif�rics. Obviament, cap ordinador tindr� tots els perif�rics possibles pel que el sistema operatiu pot emetre unes quantes queixes fins que tots els seus dispositius hagin estat reconeguts. Tamb� pot observar el sistema pausat durant un temps. Aix� succeeix quan est� esperant la resposta d'algun dispositiu i aquest no est� present en el seu sistema. Si troba que el temps que es pren el sistema per a iniciar �s inacceptablement llarg, m�s tard podreu crear un nucli personalitzat (vegeu ). Iniciant des del Disc Dur

En alguns casos voldreu iniciar des d'un sistema operatiu existent. Tamb� podeu iniciar el sistema d'instal�laci� usant d'altres m�todes per� instal�lar el sistema base des de disc. Iniciant des d'una partici� DOS

Tamb� �s possible la instal�laci� de Debian des d'una partici� DOS ja present a la mateixa m�quina. Teniu dues alternatives: intentar la instal�laci� sense disquets o iniciar des del &RESCUE-FLOPPY; per� instal�lar el sistema base des del disc local.

Si tria iniciar sense disquets, segueixi aquestes directrius: Obtingueu els seg�ents fitxers des del lloc FTP de Debian m�s proper i poseu-los en un directori de la vostra partici� DOS. Assegureu-vos de conservar la estructura dels sotsdirectoris, p.e; images-1.44\compact\rescue.bin. Una de les imatges del &RESCUE-FLOPPY;, una de les imatges del root, una dels fitxers del nucli Linux i una dels fitxers de lots de DOS des de . Vegeu per una ajuda m�s decisiva a sobre de com usar el nucli. Una dels arxius &DRIVER-FLOPPY; des de ; que corresponguin amb el nucli que desitgeu usar. &base-disk-tarball; (Vegeu ) &loadlin.exe; (Vegeu ) L'inici des de DOS (no Windows) sense carregar cap controlador. Per a fer-ho heu de pr�mer F8 exactament en el moment correcte (i opcionalment sel�leccionar l'opci� `safe mode command prompt only'). Entreu al sotsdirectori que sigui del vostre sabor, p.e: cd c:\debian\compact. Despres, executeu install.bat. Passareu al .

Si desitgeu iniciar des de disquets per� instal�lar el sistema base des d'una partici� DOS, simplement descarregeu i creeu el &RESCUE-FLOPPY; i &DRIVER-FLOPPY; tal i com es descriu en el . Descarregueu la &base-disk-tarball; i situeu-la en algun lloc de la partici� DOS. ]]> Instal�laci� des de AmigaOS

Seguiu les seg�ents passes per a instal�lar Debian des de la vostra configuraci� ja existent de AmigaOS. Obtingueu els fitxers &amiga-install-tarball; i &base-disk-tarball;. Desempaqueteu &amiga-install-tarball; en una partici� amb almenys 25MB lliures. Li recomanem fer-ho a dins d'un directori anomenat debian. El &amiga-install-tarball; crear� el sotsdirectori amiga. Moveu &base-disk-tarball; al meteix directori (p.e: debian) a on hagueu desempaquetat &amiga-install-tarball;. No reanomeneu cap fitxer en aquest directori. Escriviu el nom de la partici� Linux a on es troba el vostre nou directori debian. Vegeu per a m�s informaci� a sobre dels noms de les particions Linux. Prepareu les vostres particions per a Linux. Vegeu . En el Workbench, inicieu el proces d'instal�laci� de Linux fent doble clic en la icona ``StartInstall'' a dins del directori debian.

Pot ser necessari pr�mer la tecla &enterkey; dues vegades despres de que el programari instal�lador de l'Amiga hagi mostrat una sortida amb informaci� de depuraci� en una finestra. Despres d'aix�, la pantalla es tornar� gris i pasaran alguns segons d'espera, despres, hauria d'apar�ixer una pantalla negra amb el text en blanc mostrant tot tipus d'informaci� de depuraci� del nucli. Aquests missatges poden passar massa r�pids per a llegir-los, per� �s normal. Despres d'uns quants segons el programari d'instal�laci� hauria d'iniciar-se autom�ticament, amb el que pot continuar el .

Si, en el cas de que tingueu problemes iniciant, vegeu . Instal�laci� des de Atari TOS

Seguiu les seg�ents passes per a instal�lar Debian des de la vostra configuraci� ja existent de Atari TOS. Obtingueu els fitxers &atari-install-tarball; i &base-disk-tarball;. Desempaqueteu &atari-install-tarball; en una partici� amb almenys 25MB lliures. Li recomanem fer-ho a dins d'un directori anomenat debian. Despres de desempaquetar haurieu de tindre un sotsdirectori atari. Moveu &base-disk-tarball; al meteix directori debian a on hagueu desempaquetat &atari-install-tarball;. No reanomeneu cap fitxer en aquest directori. Escriviu el nom de la partici� Linux a on es troba el vostre nou directori debian. Vegeu per a m�s informaci� a sobre dels noms de les particions Linux. Prepareu les vostres particions per a Linux, si no ho heu fet aix�. Vegeu . A l'escriptori GEM inici� el proces d'instal�laci� de Linux fent doble clic en la icona ``bootstra.prg'' del directori debian i acceptant ``Ok'' en la caixa de di�leg de les opcions del programari.

Pot ser necessari pr�mer la tecla &enterkey; despres de que el programa instal�lador de l'Atari hagi mostrat una sortida amb informaci� de depuraci� en una finestra. Despres d'aix�, la pantalla es tornar� gris i pasaran alguns segons d'espera, despres, hauria d'apar�ixer una pantalla negra amb el text en blanc mostrant tot tipus d'informaci� de depuraci� del nucli. Aquests missatges poden passar massa r�pids per a llegir-los, per� �s normal. Despres d'uns quants segons el programari d'instal�laci� hauria d'iniciar-se autom�ticament, amb el que pot continuar el .

Si, en el cas de que tingueu problemes iniciant, vegeu . Instal�laci� des de MacOS

Seguiu les seg�ents passes per a instal�lar Debian des de la seva configuraci� ja existent de MacOS. Obtingueu els fitxers &mac-install-tarball; i &base-disk-tarball;. Desempaqueteu &mac-install-tarball; en una partici� amb almenys 25MB lliures. Li recomanem fer-ho a dins d'un directori anomenat debian. Despres de desempaquetar haurieu de tindre un sotsdirectori mac. Moveu &base-disk-tarball; al meteix directori debian a on hagueu desempaquetat &mac-install-tarball;. No reanomeneu cap fitxer en aquest directori. Escriviu el nom de la partici� Linux a on es troba el vostre nou directori debian. Vegeu per a m�s informaci� a sobre dels noms de les particions Linux. Prepareu les vostres particions per a Linux, si no ho heu fet aix�. Vegeu . A l'escriptori MacOS inicieu el proces d'instal�laci� de Linux fent doble clic en la icona ``Penguin Prefs'' del directori debian. El carregador de Linux s'iniciar�. Aneu a l'opci� ``Settings'' del men� ``File'' i sel�leccioneu el nucli i les imatges de disc ram per al nucli escollit en el directori debian per a localitzar-les clickeu en els botons corresponents de la part superior dreta i navegueu pels di�legs de sel�lecci� de fitxers. Sortiu del di�leg ``Settings'', desseu les configuracions i inicieu l'instal�lador usant l'opci� ``Boot Now'' del men� ``File''. El Penguin booter mostrar� informaci� de depuraci� en una finestra. Despres d'aix�, la pantalla es tornar� gris i pasaran alguns segons d'espera, despres, hauria d'apar�ixer una pantalla negra amb el text en blanc mostrant tot tipus d'informaci� de depuraci� del nucli. Aquests missatges poden passar massa r�pids per a llegir-los, per� �s normal. Despres d'uns quants segons el programari d'instal�laci� hauria d'iniciar-se autom�ticament, amb el que pot continuar el .

Si, en el cas de que tingueu problemes iniciant, vegeu . ]]> Instal�laci� CHRP des de OpenFirmware (OF)

Encara no s'ha escrit. ]]> Instal�laci� des de MacOS

Podeu usar una unitat HFS per a desar els fitxers d'instal�laci�. Actualment Linux no pot accedir als fitxers en un sistema de fitxers HFS+ (System 8.0 i anteriors poden usar sistemes de fitxers HFS+). Per a determinar si el seu sistema de fitxers �s HFS+, sel�lecioni ``Get Info'' per al volum en q�esti�. Els sistemes de fitxers HFS apareixen en el Mac OS Est�ndard mentres que els sistemes de fitxers HFS+ ho fan en els Mac OS Estesos. Necessitareu tindre una partici� HFS per a intercanviar fitxers entre MacOS i Linux, particularment per als fitxers d'instal�laci� que us descarregueu. Instal�laci� des de OpenFirmware en PowerMacs

OpenFirmware �s un sistema BIOS per a sistemes moderns. Variants d'aix� tamb� son usades en m�quines SPARC, per exemple.

Tot i aix� en PowerMacs el procediment per a l'instal�laci� pot variar molt radicalment depenent de si el sistema �s un model ``NewWorld'' o ``OldWorld''. Iniciar des de OpenFirmware en NewWorld Macs

Per a NewWorld Macs; aquest �s el m�tode per a iniciar el sistema d'instal�laci� el qual no implica la creaci� de disquets per a l'inici. Aquest m�tode �s particularment apropiat per a m�quines sense unitat de disquet com ara els iMac i per a quan el CD de &debian no estigui disponible.

Obtingueu els fitxers d'instal�laci�. �s molt m�s convenient obtindre tots els paquets en un arxiu Stuffit des de (d'altres instruccions estan incloses a l'arxiu). D'altra manera obtingueu els fitxers normals d'instal�laci� des de o de la vostra favorita. Desseu els fitxers en una partici� HFS (no HFS+) del vostre sistema. Assegureu-vos de ser precabut amb les dues seg�ents observacions; (a) Descarregueu els fitxers en mode binari, no en mode text i (b) mantingueu intacta l'estructura del directori current i inferiors. En la seg�ent passa els fitxers yaboot i yaboot.conf que no es troben al directori , podeu descarregar-los des de . Copieu els seg�ents quatre fitxers al nivell arrel `/' del vostre disc dur (aix� podeu aconseguir-ho amb l'opci� d'arrossegar els fitxers a la icona del disc dur). Anoteu el n�mero de la partici� de MacOS a on heu desat aquests fitxers. Si teniu el programari de MacOS pdisk, podreu usar el comandament L per a cercar el n�mero de partici�. Tamb� necessitareu aquest n�mero de partici� per a escriure-lo al prompt de Open Firmware a la seg�ent passa. linux Nucli binari de la carpeta powermac yaboot Carregador est�ndard per a NewWorld Macs yaboot.conf Fitxer de configuraci� amb instruccions per al carregador root.bin Imatge de disc RAM que contingui el sistema d'instal�laci� Debian El fitxer yaboot.conf necessita contindre les seg�ents quatre l�nies: image=linux label=install initrd=root.bin initrd-size=8192 Reinicieu la m�quina i immediatament (durant la campanada) prengueu l'opci�, Command (cloverleaf/Apple) i la tecla f tot junt. Despres d'uns segons s'us presentar� el prompt de Open Firmware. O > En el prompt, escriviu boot hd:x,yaboot reempla�ant x pel n�mero de la partici� temporal d'inici amb el nucli i els fitxers yabbot, seguit de return. Despres d'uns segons se li presentar� el prompt yaboot. boot: Al prompt de yaboot, escriviu install seguit de return.

El programari d'instal�laci� de Debian hauria d'iniciar-se. Instal�laci� PReP des de OpenBug

Encara no s'ha escrit. ]]> ]]> Instal�laci� des d'una partici� Linux

Podeu instal�lar Debian des d'una partici� ext2fs o Minix. Per exemple, aquesta t�cnica d'instal�laci� pot ser apropiada si esteu substituint completament el vostre sistema Linux actual per Debian.

Noteu que la partici� des d'on esteu instal�lant no pot ser la mateixa que en la que esteu instal�lant Debian (p.e: /, /usr, /lib, etc).

Per a instal�lar des d'una partici� Linux existent, seguiu les seg�ents instruccions. Obtingueu els seg�ents fitxers i desseu-los en un directori de la vostra partici� Linux: la imatge &RESCUE-FLOPPY;, vegeu un dels arxius &DRIVER-FLOPPY; des de &base-disk-tarball; Podeu usar qualsevol altre m�tode funcional per a l'inici de la instal�laci� des d'una partici� Linux. El seg�ent assumeix que esteu iniciant des de disquets; tot i aix�, podeu usar qualsevol m�tode per a iniciar la instal�laci�. Creeu el &RESCUE-FLOPPY; tal i com es descriu en . Noteu que tamb� necessitareu el &DRIVER-FLOPPY;. Inseriu el &RESCUE-FLOPPY; a dins de la disquetera i reinicieu l'ordinador. Passareu a . Iniciar i/o instal�lar des de CD-ROM

l'inici per cdrom el comandament �s simplement un �lies per a iniciar des de la unitat SCSI sobre ID6 (o el m�ster secundari per a sistemes basats en IDE). Haurieu d'usar el nom real del dispositiu per a les versions m�s antigues de OpenBoot que no suporten aquest comandament especial.

Noteu que s'ha informat d'alguns problemes en sistemes Sun4m (p.e: Sparc 10s i Sparc 20s) a l'iniciar des de CD-ROM. ]]> . Llavors inseriu el CD-ROM en la unitat i reinicieu. El sistema hauria d'iniciar-se i presentar-vos el prompt boot:. Aqu� podreu entrar els vostres par�metres d'inici o simplement fer enter.

Noteu que el joc de CD-ROMs oficials per a &arch-title; disposa de diferents ``sabors'' depenent del CD-ROM amb que inicieu. Vegeu per a un debat a sobre dels diferents sabors. Aquests son els diferents sabors disponibles en els diferents CD-ROMs: CD 1 Iniciar el sabor `vanilla'. CD 2 Iniciar el sabor `compact'. CD 3 Iniciar el sabor `idepci' (nom�s 2.2r3 o posteriors) CD 4 Iniciar el sabor `udma66' (nom�s 2.2r3 o posteriors) De tal manera que si voleu iniciar amb un dels sabors anteriorment citats haureu d'inserir el CD-ROM correcte en la unitat de CD per a usar-lo.

Si el vostre maquinari no suporta CD-ROMs iniciables haureu d'iniciar des de DOS i executar el fitxer boot.bat que estar� localitzat en el directori \boot del vostre CD. Llavors passareu a . ]]>

]]> Encara que no pugueu iniciar des de CD-ROM podeu instal�lar el sistema base Debian des del CD-ROM. Simplement haureu d'usar un medi d'inici diferent, com ara els disquets. I despres instal�lar el sistema base i qualsevol paquet addicional apuntant el sistema d'instal�laci� cap a l'unitat de CD-ROM tal i com es descriu en . Iniciant des de TFTP

Necessitareu configurar un servidor BOOTP i un servidor TFTP.

BOOTP �s un protocol de IP que informa a l'ordinador de la seva adre�a IP i d'on aconseguir una imatge d'inici en la xarxa de treball. no usa RARP per a obtindre les adreces IP i en conseq��ncia haureu d'usar BOOTP per a iniciar el vostre Alpha a traves de la xarxa. Tamb� podeu entrar la configuraci� IP per a les interf�cies de la xarxa de treball directament a la consola SRM. Els sistemes Alpha tamb� poden iniciar-se en xarxa usant el protocol MOP (Maintenance Operations Protocol) de DecNet, per� aquest no es tractar� aqu�. Segurament el seu operador local estar� content de poder-lo ajudar a iniciar Linux usant MOP en el seu Alpha. ]]>

El Trivial File Transfer Protocol (TFTP) s'usa per a servir l'imatge d'inici del client. Te�ricament, pot usar-se qualsevol servidor, en qualsevol plataforma per a implementar aquests protocols. En els exemples d'aquesta secci� ens donaran comandaments per a SunOS 4.x, SunOS 5.x (tamb� anomenat Solaris) i GNU/Linux. Posant un servidor RARP

Per a configurar RARP necessitareu saber l'adre�a Ethernet del client (tamb� anomenada l'adre�a MAC). Si no sabeu aquesta informaci� podeu .enet-addr o ]]> iniciant en el mode ``Rescue'' (p.e: des del &RESCUE-FLOPPY;) i usar el mateix comandament.

En GNU/Linux necessitareu omplir la taula RARP del nucli. Per a fer-ho executeu /sbin/rarp -s nomdelhost-client adre�a-enet-client /usr/sbin/arp -s ip-client adre�a-enet-client

Si aconseguiu SIOCSRARP: Invalid argument probablement necessitareu carregar el m�dul rarp al nucli o d'altra manera recompilar el nucli amb suport RARP. Trieu modprobe rarp i llavors torneu a executar el comandament rarp.

Sota SunOS necessitareu asegurar-vos de que l'adre�a del maquinari Ethernet del client es troba llistada en la base de dades ``ethers'' (en el fitxer /etc/ethers o via NIS/NIS+) i en la base de dades ``hosts''. En cabat necessitareu iniciar el dimoni RARP. Sota SunOS 4, executeu el comandament (com a root): /usr/etc/rarpd -a; en SunOS 5, useu /usr/sbin/rarpd -a. ]]> Posant un servidor BOOTP

Aquests son els dos servidors BOOTP disponibles per a GNU/Linux, el bootpd CMU i el dhcpd ISC, els quals es troben en els paquets bootp i dhcp en &debian;.

Per a usar bootpd CMU, primer haureu de descomentar (o afegir) la l�nia corresponent en /etc/inetd.conf. En &debian;, podeu executar update-inetd --enable bootps, seguit de /etc/init.d/inetd reload. De tota manera la l�nia tindria que ser semblant a aquesta: bootps dgram udp wait root /usr/sbin/bootpd bootpd -i -t 120

Ara tindreu que crear el fitxer /etc/bootptab. Aquest t� el familiar i cr�ptic format del bons i antics fitxers BSD , i . Vegeu la p�gina del manual per a m�s informaci�. Per al bootpd CMU bootpd, necessitareu saber l'adre�a f�sica (MAC) del client.

Per contra, establir BOOTP mitjan�ant dhcpd ISC �s relativament f�cil, donat que tracta als clients BOOTP com un cas moderadament especial de clients DHCP. En realitat no necessitareu saber l'adre�a f�sica (MAC) del client a menys que desitgeu especificar algunes opcions com el nom del fitxer de l'imatge d'inici o la ruta root NFS client per client o a menys que desitgeu assignar adreces fixes a les vostres m�quines usant BOOTP i/o DHCP. Simplement afegiu la directriu allow bootp al bloc de configuraci� de la subxarxa que contingui al client i reinicieu dhcpd amb /etc/init.d/dhcpd restart. Activant un servidor TFTP

Per a tindre el servidor TFTP llest per a funcionar, primer haureu d'assegurar-vos de que el tftpd est� activat. Aquest ser� habilitat normalment amb la seg�ent l�nia en /etc/inetd.conf: tftp dgram udp wait root /usr/etc/in.tftpd in.tftpd /tftpboot Mireu en aquest fitxer i recordeu el directori que s'usa per a l'argument de in.tftpd; el necessitareu m�s avall. L'argument -l habilita algunes versions de in.tftpd per als requeriments log dels logs del sistema; aix� �s �til per al diagn�stic d'errors d'inici. Si heu tingut que modificar el /etc/inetd.conf, tindreu que notificar-ho sobre la marxa al proces inetd que dit fitxer ha canviat. En una m�quina Debian executeu /etc/init.d/netbase reload (per a potato/2.2 i en sistemes m�s nous useu /etc/init.d/inetd reload); en d'altres m�quines, cerqueu la ID del proces inetd i executeu kill -HUP inetd-pid. Situar les imatges TFTP al seu lloc

Despres situeu l'imatge TFTP d'inici al lloc requerit, es troba en , en el directori de la imatge d'inici tftpd. Generalment aquest directori ser� el /tftpboot. Despres tindreu que fer un enlla� d'aquest fitxer al que usar� tftpd per a iniciar un client particular. Desafortunadament el nom del fitxer el determina el client TFTP i aquest no t� cap est�ndard.

Sovint, el fitxer que el client TFTP cercar� ser� ip-client-en-hexclient-arquitectura. Per a calcular ip-client-en-hex agafeu cada byte de l'adre�a IP del client i convertiu-la a notaci� hexadecimal. Si teniu a m� una m�quina amb el programari bc podreu usar-lo. Primer doneu-li l'opci� obase=16 per a establir la sortida en hexadecimal, despres introduiu un a un els components individuals de la IP del client. Per a arquitectura-client probeu alguns valors. En Alpha, s'ha d'especificar el nom del fitxer (com una ruta relativa al directori de la imatge d'inici) usant l'argument -file en el comandament boot de SRM o fixant la variable d'entorn BOOT_FILE. Alternativament el nom del fitxer pot assignar-se via BOOTP (en dhcpd ISC, usant la directriu filename). A difer�ncia de Open Firmware en SRM aquest no t� un nom de fitxer per defecte, aix� doncs tindreu que especificar el nom del fitxer amb algun d'aquests m�todes. ]]> Per exemple les arquitectures SPARC usen el nom de sotsarquitectures com ``SUN4M'' o ``SUN4C''; en alguns casos, l'arquitectura es deixa en blanc de manera que el fitxer que cerca el client es ip-client-en-hex. Tanmateix si el vostre sistema sotsarquitectura �s un SUN4C i la vostra IP �s 192.168.1.3 el nom del vostre fitxer seria C0A80103.SUN4C.

Tamb� podeu for�ar a alguns sistemes sparc a cercar un nom de fitxer espec�fic afegint al final del comandament d'inici de la OpenPROM, quelcom boot net my-sparc.image. Aquest fitxer haur� de residir al directori a on mira el servidor TFTP. ]]>

Un cop s'hagi determinat el nom feu un enlla� aix�: ln /boot/tftpboot.img /boot/file-name. Per als sistemes BVM i VMEbus de Motorola copieu els fitxers &bvme6000-tftp-files; a /tftpboot/.

Tot seguit configureu la vostra ROM o servidor BOOTP per a carregar primer els fitxers tftplilo.bvme o tftplilo.mvme des del servidor TFTP. Consulteu el fitxer tftplilo.txt de la vostra sotsarquitectura per a informaci� addicional a sobre de la configuraci� especial del vostre sistema. ]]>

Ara tindria que estar realment preparat per a iniciar el vostre sistema. NeTTrom command-> setenv kernconfig tftp NeTTrom command-> setenv rootdev /dev/ram0 NeTTrom command-> boot

NOTA: Necessitareu NeTTrom 2.2.1 o posterior per a iniciar el sistema d'instal�laci�. Es recomana NeTTrom 2.3.3: podeu aconseguir-lo en ftp://ftp.netwinder.org/devteam/andrewm/redhat/RPMS/.

En m�quines CATS, useu boot de0: o similar en el prompt Cyclone.

L'instal�lador pot usar targetes de treball en xarxa Tulip o compatibles NE2000. En NetWinder l'instal�lador voldr� configurar la interf�cie eth0 a 10Mbps i la interf�cie eth1 a 100Mbps. ]]> ) i useu el comandament boot net. Algunes versions antigues de OpenBoot requereixen l'us d'un nom de dispositiu, tal com boot le(). ]]> ) i useu el comandament boot enet. En m�quines PReP i CHRP potser tindreu diferents camins o adreces per a la xarxa de treball. En una m�quina PReP, tindreu que triar boot adre�aip_servidor,fitxer,adre�aip_client. ]]> ewa i es llistaran en la sortida del comandament show dev com en aquest exemple (lleugerament editat): >>>show dev ewa0.0.0.9.0 EWA0 08-00-2B-86-98-65 ewb0.0.0.11.0 EWB0 08-00-2B-86-98-54 ewc0.0.0.2002.0 EWC0 00-06-2B-01-32-B0

Aix� doncs per a iniciar des de la interf�cie Ethernet haureu d'escriure: >>>boot ewa0

Si desitjeu usar la consola s�rie, haureu de passar el par�metre console= al nucli. Podeu fer-ho usant l'argument -flags per al comandament SRM boot. Els ports s�rie s'anomenaram com als seus fitxers corresponents en /dev. Per exemple, per a iniciar des de ewa0 i usar la consola en el primer port s�rie, haurieu d'escriure: >>>boot ewa0 -flags console=ttyS0 ]]> LILO Boot:. En aquest prompt haureu d'introduir una de les seg�ents opcions per a iniciar l'instal�laci� pr�piament dita del programari de Debian usant l'emulaci� de terminal vt102: escriviu ``i6000 &enterkey;'' per a instal�lar en un BVME4000/6000 escriviu ``i162 &enterkey;'' per a instal�lar en un MVME162 escriviu ``i167 &enterkey;'' per a instal�lar en un MVME166/167

Addicionalment podeu afegir la cadena ``TERM=vt100'' per a usar l'emulaci� de terminal vt100, p.e: ``i6000 TERM=vt100 &enterkey;''. ]]> Instal�laci� TFTP per a sistemes amb poca mem�ria

En alguns sistemes, el disc RAM de l'instal�laci� est�ndard, combinat amb els requeriments de mem�ria de la imatge d'inici TFTP, no caben en mem�ria. En aquest cas, encara podeu instal�lar usant TFTP, tant sols tindreu que seguir la passa addicional de muntar per NFS el directori arrel a traves de la xarxa de treball. Aquest tipus de configuraci� tamb� �s apropiada per a clients sense discs o sense dades.

Primer, seguiu les passes anteriors en . Copieu la imatge del nucli Linux en el servidor TFTP usant l'imatge a.out per a l'arquitectura que estigueu iniciant. Desempaqueteu l'arxiu arrel en el vostre servidor NFS (pot ser el mateix que el vostre servidor TFTP): # cd /tftpboot # tar xvzf root.tar.gz Assegureu-vos d'usar el GNU tar (d'altres programaris, com el de SunOS, manegen incorrectament dispositius com a simples fitxers). Exporteu el vostre directori /tftpboot/debian-sparc-root amb acc�s root al vostre client. P.e: afegiu la seg�ent l�nia a /etc/exports (la sintaxi GNU/Linux, tindria que ser semblant per a SunOS): /tftpboot/debian-sparc-root client(rw,no_root_squash) NOTA: "client" �s el nom del servidor o adre�a IP reconeguda pel servidor per al sistema que est� iniciant. Creeu un enlla� simb�lic des de l'adre�a IP del vostre client anotant-ho amb punts en debian-sparc-root en el directori /tftpboot. Per exemple, si l'adre�a IP del client es 192.168.1.3, feu # ln -s debian-sparc-root 192.168.1.3 Ara podeu iniciar el vostre client tal i com s'indica en . ]]> ENCARA NO S'HA ESCRIT Instal�lant amb TFTP i Arrel NFS

Aix� �s m�s proper a una "instal�laci� tftp per a poca mem�ria" perque no desitja carregar el disc ram si no nom�s iniciar des del recentment creat sistema de fitxers arrel nfs. Llavors necessitareu reempla�ar l'enlla� simb�lic per a la imatge tftp d'inici per un enlla� a la imatge del nucli (p.e: linux-a.out). La meva experi�ncia iniciant des d'una xarxa de treball es basa exclusivament en RARP/TFTP que requereix que tots els dimonis s'executin en el mateix servidor (l'estaci� de treball sparc envia una solicitut tftp de tornada al servidor que va respondre a la vostra solicitut rarp). Tot i aix�, Linux suporta el protocol BOOTP, per�, no s� com posar-ho :-(( Tamb� t� que quedar documentat en aquest manual? ]]> ]]> Firmware de la consola Alpha

El firmware de la consola es guarda en una flash ROM i s'executa quan un sistema Alpha �s iniciat o reiniciat. Hi han dues especificacions de consola diferents usades en sistemes Alpha i per tant dos tipus de firmware en consola disponible: Consola SRM, basada en l'especificaci� del sotssistema de la consola Alpha que proveeix d'un entorn operatiu per als sistemes operatius OpenVMS, Tru64 UNIX i Linux. Consola ARC, AlphaBIOS o ARCSBIOS, basada en l'especificaci� de computaci� avan�ada RISC (ARC) que proveeix d'un entorn operatiu per a Windows NT.

Des de la perspectiva de l'usuari la difer�ncia m�s important entre SRM i ARC �s que l'elecci� de la consola restringeix l'esquema possible al particionar el disc per al disc dur des del que es vol iniciar.

ARC requereix que usi una taula de particons MS-DOS (creada per cfdisk) per al disquet d'inici. Conseq�entment, quan s'inici� des de ARC les taules de partici� MS-DOS seran en el format de particions ``natiu''. De fet, donat que AlphaBIOS cont� una utilitat per a particionar discs, podreu preferir particionar els vostres discs des dels men�s de firmware abans d'instal�lar Linux.

Inversament, SRM es incompatible amb les taules de partici� MS-DOS. Especificament, el format del sector d'inici requereix que l'especificaci� del subsistema de la consola Alpha entri amb conflicte amb l'ubicaci� de les taules de partici� DOS. Donat que Tru64 Unix usa el format de nivells de disc BSD, aquest �s el format de particions ``natiu'' per a instal�lacions SRM.

Ja que GNU/Linux �s l'�nic sistema operatiu en Alpha que pot iniciar-se des dels dos tipus de consola, l'elecci� dependr� dels altres sistemes operatius que desitjeu executar en la mateixa m�quina. Tots els sistemes operatius tipus Unix (Tru64 Unix, FreeBSD, OpenBSD i NetBSD) i OpenVMS tan sols poden iniciar des de SRM mentres que Windows NT sols pot fer-ho des de ARC.

La seg�ent taula resumeix el sistema de combinacions de tipus/consola disponibles i suportades (vegeu per al nom del tipus de sistema). El mot `ARC' de m�s avall designa a qualsevol de les consoles compatibles amb ARC.

Sistema Tipus de Consola Suportada ======= ========================== alcor ARC o SRM avanti ARC o SRM book1 nom�s SRM cabriolet ARC o SRM dp264 nom�s SRM eb164 ARC o SRM eb64p ARC o SRM eb66 ARC o SRM eb66p ARC o SRM jensen nom�s SRM lx164 ARC o SRM miata ARC o SRM mikasa ARC o SRM mikasa-p nom�s SRM nautilus nom�s ARC (mireu el manual de la placa base) noname ARC o SRM noritake nom�s SRM noritake-p nom�s SRM pc164 ARC o SRM rawhide nom�s SRM ruffian nom�s ARC sable nom�s SRM sable-g nom�s SRM sx164 ARC o SRM takara ARC o SRM xl nom�s ARC xlt ARC o SRM

Generalment cap d'aquestes consoles poden iniciar-se des de Linux directament, doncs necessiten l'ajuda d'un carregador d'inici com a intermediari. Aquests son els dos carregadors e Linux disponibles: MILO i aboot.

MILO �s una consola en si mateix que substitueix a ARC o SRM en mem�ria. MILO pot carregar-se tant des de ARC com SRM i �s l'�nic m�tode per a iniciar des d'una consola ARC. MILO �s espec�fic de la plataforma (es necessari un MILO diferent per a cadascun dels tipus de sistema suportats) i n'hi ha nom�s un per a cada sistema, el suport ARC es mostra en la taula de m�s a dalt. Vegeu tamb� el (desafortunadament desactualitzat) .

aboot �s un carregador petit independent de la plataforma, que s'executa nom�s des de SRM. Vegeu el (desafortunadament desactualitzat) per a m�s informaci� de aboot.

Tan es aix� que hi han tres escenaris possibles depenent del firmware de la consola i de si MILO est� o no disponible: SRM -> aboot SRM -> MILO ARC -> MILO

La placa base UP1000 (sotsarquitectura anomenada `nautilus') de Alpha Processor, Inc. �s diferent a totes les altres en que usa un carregador d'inici amb una API especifica que s'executa en el firmware AlphaBIOS. Aquesta encara no t� discs d'instal�laci� per� tindria que ser capa� d'instal�lar iniciant amb un nucli `generic' o `nautilus' mitjan�ant el root.bin dels disquets d'instal�laci�, seguint les instruccions del manual.

Donat que MILO no est� disponible per a tots els sistemes Alpha actualment en producci� (a Febrer del 2000) i donat que ja no es necessari que compreu una llic�ncia OpenVMS o Tru64 Unix per a tindre el firmware SRM en el vostre antic Alpha, es recomana Que useu SRM i aboot en les noves instal�lacions de GNU/Linux a menys que desitgeu tindre un inici dual amb Windows NT o que tingueu discs particionats amb DOS.

La majoria dels productes AlphaServers i tots els servidors corrents tal com les estacions de treball contenen tant a SRM com AlphaBIOS en el seu firmware. Per a m�quines "half-flash" com les diverses plaques d'avaluaci�, es possible intercanviar entre una versi� i l'altre reflashejant el firmware. Tamb� �s possible, una vegada instal�lat SRM, executar ARC/AlphaBIOS des del disquet (usant el comandament `arc').

Com en d'altres arquitectures, haurieu d'instal�lar la revisi� m�s nova disponible en el firmware Excepte en Jensen, a on Linux no est� suportat en les versions del firmware m�s noves que 1.7 - vegeu per a m�s informaci� despres instal�leu Debian. Per a actualitzar el firmware de Alpha, podreu obtindrel des de . Iniciant des de la consola SRM

En el promt de SRM (>>>), poseu el seg�ent comandament: >>> boot dva0 -flags 0 possiblement canviant dva0 per l'actual nom de dispositiu. Normalment, dva0 �s el disquet; escriviu >>> show dev per a veure una llista dels dispositius (p.e: si voleu iniciar des del CD). Noteu que si inicieu des de Milo l'argument -flags s'ignorar�, aix� que podreu escriu-re boot dva0.

Si tot funciona correctament, podreu veure eventualment iniciar el nucli Linux.

Si voleu par�metres al nucli a l'iniciar-se mitjan�ant aboot, useu els seg�ents comandaments: >>> boot dva0 -file linux.gz -flags "root=/dev/fd0 load_ramdisk=1 arguments" (escrit en una sola l�nia), substituint si fos necessari el nom de l'actual dispositiu d'inici SRM per dva0, el nom del dispositiu d'inici Linux per fd0 i els par�metres desitjats per al nucli en arguments.

Si voleu especificar par�metres al nucli quan s'inicia mitjan�ant MILO, segurament tindreu que interrompre al carregador un cop aquest arribi a MILO. Vegeu . Iniciant des de la consola ARC o AlphaBIOS

En el men� de selecci� del SO, escolliu linload.exe com el carregador d'inici i milo com a Ruta del SO. El carregador usar� la nova entrada creada. Iniciant amb MILO

Per a carregar l'inici del sistema d'instal�laci� entreu els seg�ents comandaments en el prompt MILO: MILO> boot fd0:linux.gz root=/dev/fd0 load_ramdisk=1

Si esteu iniciant des de quelcom diferent a disquets, substitu�u fd0 en l'exemple anterior pel nom del dispositiu apropiat en la notaci� Linux. El comandament help li donar� un resum de refer�ncia a sobre dels comandaments en MILO. ]]> Iniciant Amb el &RESCUE-FLOPPY;

Iniciar amb el &RESCUE-FLOPPY; �s senzill: inseriu el &RESCUE-FLOPPY; en el dispositiu de disquets primari i reinicieu el sistema prement reset o apagant el sistema i tornant-lo a engegar. Haurieu d'accedir al disquet i llavors tindr�eu que veure una pantalla que presenta el mateix &RESCUE-FLOPPY; i que acaba amb el prompt boot:..

Si esteu usant un m�tode alternatiu per a iniciar el sistema, seguiu les instruccions i espereu el prompt boot: per a continuar. Si inicieu des de disquets m�s petits que 1.44MB, necessitareu usar el m�tode d'inici de disc ram i tamb� necessitareu el disc Root.

Podeu fer dues coses en el prompt boot:. Podeu pr�mer les tecles de funci� F1 fins a F10 per a veure unes quantes p�gines amb informaci� d'ajuda o podeu iniciar el sistema.

Per a trobar informaci� a sobre dels par�metres d'inici que puguin ser-vos �tils premeu F4 i F5. Si afegiu algun par�metre d'inici assegureu-vos d'escriure el m�tode d'inici (que per defecte �s linux) i un espai abans del primer par�metre (p.e: linux floppy=thinkpad). Si simplement premeu &enterkey;, ser� el mateix que escriure linux sense cap par�metre especial.

El disc s'anomena &RESCUE-FLOPPY; per a que podeu usar-lo per a iniciar el vostre sistema i efectuar reparacions si tingu�ssiu cap problema que fes al vostre disc dur impossible d'iniciar. Per aix� mateix tindr�eu que desar aquest disquet despres de que hagueu instal�lat el vostre sistema. Premeu F3, us facilitar� informaci� de com usar el &RESCUE-FLOPPY;.

Una vegada hagueu premut &enterkey;, tindr�eu que veure el missatge Loading... seguit per Uncompressing Linux... i llavors una pantalla amb informaci� del maquinari en el vostre sistema. M�s avall podeu veure m�s informaci� a sobre d'aquesta fase del proces d'inici.

Si escolliu un m�tode d'inici no predeterminat, p.e: ``ramdisk'' o ``floppy'', el prompt us requerir� que inseriu el Root Floppy (Disquet Arrel). Inseriu el Root Floppy en el dispositiu de disquets i premeu &enterkey;. (Si escolliu floppy1 inseriu el Root Floppy a dins del segon dispositiu de disquets.) ]]> Problemes en el Proces d'Inici

Si teniu problemes i el nucli es penja durant el proces d'inici, no reconeix els els perif�rics que teniu actualment o els dispositius no els reconeix correctament el primer que s'ha de fer es comprobar els par�metres d'inici, tal i com es discuteix en .

Sovint, els problemes es poden solucionar eliminant les extensions, perif�rics i provant de reiniciar altre cop. Si teniu problemes carregant el sistema de fitxers arrel (una imatge de disc RAM) en mem�ria, que doni errors a l'estil de out of memory, tindr�eu que estar iniciant des del disquet d'inici per a poca mem�ria tal i com es descriu en . Una vegada hagueu comen�at a carregar el disquet per a poca mem�ria, tindr�eu que seguir les seg�ents passes esbo�ades en . ]]> Si teniu una m�quina molt antiga i el nucli es penja despres de dir Checking 'hlt' instruction..., llavors haurieu d'escollir l'argument d'inici no-hlt, que deshabilita aquest test. ]]> Si no podeu carregar perqu� obteniu missatges a sobre de problemes amb ``IDPROM'', llavors es possible que la vostra bateria NVRAM, que guarda la informaci� de la configuraci� del vostre firmware s'hagi esgotat. Vegeu la per a m�s informaci�.

Si esteu iniciant des de disquet i us mostra missatges semblants a Fatal error: Cannot read partition Illegal or malformed device name llavors seria posible que el disquet d'inici simplement no suporti la vostra m�quina. Vegeu . ]]>

Si encara teniu problemes, si us plau, envieu-nos un informe d'error. Envieu un email a [EMAIL PROTECTED]. Haureu d'incloure el seg�ent com a primeres l�nies de l'email: Package: boot-floppies Version: versi� Assegureu-vos d'escriure en versi�, quina versi� del conjunt de boot-floppies esteu usant. Si no coneixeu la versi�, useu la data de desc�rrega del floppies i afegiu la distribuci� a la que pertanyen (p.e: ``stable'', ``frozen'').

Tamb� tindr�eu que incloure la seg�ent informaci� en el vostre informe d'error: sabor de la imatge que heu usat ]]> architecture: &architecture; model: el vostre maquinari en general, venedor i model mem�ria: quantitat de RAM scsi: adaptador SCSI, si teniu cd-rom: model de CD-ROM i tipus d'interf�cie, p.e: ATAPI targeta de xarxa:interf�cie de la targeta de xarxa, si teniu pcmcia: detalls de tots els dispositius PCMCIA

Depenent de la naturalesa de l'error, tamb� pot ser �til reportar com esteu instal�lant, discs IDE o SCSI, d'altres perif�rics com targetes de so, capacitat del disc i model de la targeta gr�fica.

En el report d'error, descriviu el problema, incloent-hi els �ltims missatges visibles del nucli en el cas d'una caiguda del nucli. Descriviu les passes que vau seguir quan el sistema va tindre aquest problema.

Respondre per correu electrònic a