Si us plau, corregiu-me el partitioning.sgml que us adjunto.
Me l'he repassat intentant adaptar-me al l�xic que hem comentat,
per� he canviat poca cosa, segurament se m'han passat moltes coses.
NO hi he afegit una linia de #use no s� que he llegit a debian.org
perqu� no he sabut on ni que volia dir el x.y Si us plau, afegiu-li
abans de pujar-ho si �s que s'ha de fer.
Espero que arribin b� els accents...
--
Xavi Drudis Ferran
[EMAIL PROTECTED]
<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
<!-- $Id: partitioning.sgml,v 1.36 2001/09/09 21:10:15 dwhedon Exp $ -->
<chapt id="partitioning">Particions en Debian
<p>
L'opci� de men� &MSG-PARTITION-DISK; us ensenya una llista de
de discs en qu� podeu definir particions, i executa una aplicaci�
per definir particions. Heu de crear com a m�nim una partici� "natiua per a
linux"
("Linux native", tipus 83) i segurament en voldreu una altra "d'intercanvi per
a Linux" ("Linux swap", tipus 82).
<sect id="partition-intro">Com decidir quines particions fer per a Debian i
llurs mides.
<p>
Com a m�nim imprescindible, el GNU/Linux necessita una partici�
per a ell. Podeu tenir una �nica partici� que contingui tot el
sistema operatiu, les aplicacions, i els vostres fitxers personals.
Molta gent creu necess�ria tamb� una partici� a part per a intercanvi
de mem�ria (swap). La partici� d'intercanvi �s un espai reservat
per al sistema operatiu que pot utilitzar com a "mem�ria virtual".
Si poseu l'espai per a intercanvi en una partici� independent el Linux
pot fer-ne un �s molt m�s eficient. Es pot fer que el Linux faci servir
un fitxer normal per a intercanvi, per� no �s recomanable.
<p>
Tanmateix, la majoria de gent prefereix donar-li al GNU/Linux
m�s particions de les m�nimes que caldrien. Hi ha dos motius pels
que podr�eu voler dividir el sistema de fitxers en unes quantes
particions m�s petites. El primer �s per seguretat. Si passa res
que malmeti el sistema de fitxers, generalment nom�s afecta una
partici�. Aix�, nom�s cal restaurar un boc� del sistema (a partir
de les c�pies de seguretat que heu anat fent meticulosament).
Com a m�nim imprescindible, haur�eu de considerar crear el que
s'anomena "partici� arrel". Aquesta partici� cont� els components
m�s essencials del sistema. Si qualsevol altra partici� queda malmesa,
encara podeu arrencar el GNU/Linux i arreglar el sistema. Aix� us
pot estalviar la mol�stia d'haver de reinstal�lar el sistema
de cap i de nou.
<p>
El segon motiu generalment �s m�s important en un entorn professional,
per� en realitat dep�n de l'�s que feu de la m�quina. Suposeu que
alguna cosa es descontrola i comen�a a consumir espai de disc. Si
resulta que el proc�s que porta el problema t� privilegis de root (el
sistema reserva un percentatge d'espai de disc a qu� els altres
usuaris i usu�ries no tenen acc�s), podr�eu trobar-vos de sobte que
no us quedi gens d'espai de disc. Aix� no va gens b�, perqu� el
sistema operatiu necessita fer servir fitxers f�sics per a moltes
coses (a m�s de per espai d'intercanvi). Fins i tot podria ser que
l'origen del problema no fos ni tan sols local. Per exemple, rebre un
bombardeig de correu no sol�licitat pot omplir f�cilment una
partici�. Si feu servir m�s particions, protegiu al sistema de molts
d'aquests problemes. Per tornar a fer servir el correu d'exemple,
poseu el <file>/var/mail</file> a la seva pr�pia partici� i la
majoria del sistema funcionar� encara que us bombardegin amb correu
no desitjat.
<p>
L'�nic inconvient real de fer servir m�s particions �s que sovint
costa de saber d'entrada quines necessitats tindreu. Si feu una
partici� massa petita, llavors o haureu de reinstal�lar el sistema o
no parareu de moure coses d'una banda a l'altra per fer lloc a la
partici� infradimensionada. D'altra banda, si feu la partici� massa
gran, estareu malbaratant espai que es podria fer servir per alguna
altra cosa. �s cert que l'espai de disc va molt barat, avui en dia,
per� tot i aix�, perqu� haur�eu de llen�ar els diners?.
<sect id="directory-tree">L'arbre de directoris
<p>
El Debian Linux segueix el <url id="&url-fhs-home;" name="Filesystem
Hierarchy Standard"> (est�ndard de jerarquia en el sistema de fitxers)
per anomenar els directoris i els fitxers. Aquest est�ndard permet
que els usuaris i usu�ries i els programes puguin predir la
localitzaci� dels fitxers i directoris. El directori arrel es
representa simplement per una barra <file>/</file>. En el nivell de
l'arrel, tots els sistemes Debian inclouen aquests directoris:
<example>
bin Fitxers executables binaris d'ordres essencials
boot Fitxers est�tics del carregador de l'arrencada.
dev Fitxers de dispositiu
etc Configuraci� del sistema espec�fica de cada ordinador
home Directoris d'usuaris i usu�ries
lib Biblioteques essencials i m�duls del nucli
mnt Punt de muntatge per muntar temporalment un sistema
de fitxers
proc Directori virtual per a informaci� del sistema
root Directori de l'usuari o usu�ria root
sbin Fitxers executables binaris essencials del sistema
tmp Fitxers temporals
usr Jerarquia secund�ria
var Dades variables
</example>
<!-- Apparently we don't conform with fhs here: --> <!-- opt
Paquets d'aplicaci� afegits -->
Ve't aqu� una llista de consideracions importants pel que fa a
directoris i particions:
<list>
<item>
La partici� arrel <file>/</file> sempre ha de contenir f�sicament
<file>/etc</file>, <file>/bin</file>, <file>/sbin</file>,
<file>/lib</file> i <file>/dev</file>, si no no podreu
arrencar. T�picament calen 100 MB per a la partici� arrel, per� aix�
podria variar.
<item>
<file>/usr</file>: tots els programes d'usuari
(<file>/usr/bin</file>), les biblioteques (<file>/usr/lib</file>), la
documentaci� (<file>/usr/share/doc</file>), etc., estan en aquest
directori. Aquesta part del sistema de fitxers necessita la major
part de l'espai. Li haur�eu de concedir com a m�nim 500 MB d'espai en
disc. Si voleu instal�lar m�s paquets haur�eu d'incrementar l'espai
que concediu a aquest directori.
<item>
<file>/home</file>: Cada usuari o usu�ria deixar� les seves dades a un
subdirectori d'aquest directori. La mida dep�n de quants usuaris i
usu�ries facin servir el sistema i de quins fitxers hagin d'emmagatzemar
als seus directoris. Segons l'�s que hagueu previst
haur�eu de reservar uns 100 MB per cada usuari o usu�ria, per� adapteu
aquesta xifra a les vostres necessitats.
<item>
<file>/var</file>: En aquest direcori s'hi posaran totes les dades variables
com ara articles de not�cies (news), missatges de correu electr�nic, llocs
webs, la mem�ria cau per a APT, etc. La mida d'aquest directori dep�n molt de
l'�s que feu del vostre ordinador, per� per a la majoria de gent, el que
marcar� la mida ser� la sobrec�rrega produ�da pel sistema d'administraci� de
paquets. Si penseu fer una instal�laci� completa de ben b� tot all� que Debian
pot oferir, tot en una sola sessi�, n'hi hauria d'haver prou amb reservar 2 o 3
gigabytes d'espai per a <file>/var</file>. Si penseu fer la instal�laci� per
parts (�s a dir, instal�lar els serveis i utilitats, despr�s les eines de text,
llavors X, ...), us en podeu sortir amb 300 - 500 megabytes a
<file>/var</file>. Si aneu justos d'espai de disc i no penseu fer servir
l'APT, o al menys no per a actualitzacions importants, passareu amb nom�s 30 o
40 megabytets a <file>/var</file>.
<item>
<file>/tmp</file>: Si algun programa genera dades temporals, segurament ho faci
a <file>/tmp</file>. N'hi hauria d'haver prou amb 20-50 MB .
</list>
<![ %i386 [
<sect>Limitacions dels discs de PC
<p>
El BIOS del PC generalment imposa restriccions addicionals a la
definici� de les particions del disc. Hi ha un l�mit en el nombre
de paticions "prim�ries" i "l�giques" que pot tenir un disc.
A m�s a m�s, els BIOS anteriors a 1994-1998 tenen limitacions
pel que fa a la zona de disc des de la que el BIOS pot arrencar el sistema.
Per a m�s informaci� vegeu el <url
id="&url-partition-howto;" name="COM fer particions en Linux"> i el <url
id="&url-phoenix-bios-faq-large-disk;" name="PMF del BIOS Phoenix">, per� en
aquesta secci� farem un breu rep�s per ajudar-vos a planificar-ho en la majoria
de casos.
<p>
Les particions "prim�ries" s�n l'esquema original de particions per a
discs de PC. Tanmateix, nom�s n'hi pot haver quatre. Per superar
aquesta limitaci� es van inventar les particions "exteses" i "l�giques".
Quan definiu una de les particions prim�ries com a una partici� extesa,
podeu subdividir l'espai assignat a aquesta partici� en particions l�giques.
Podeu crear fins a 60 particions l�giques a una partici� extesa. Per� nom�s
podeu tenir una partici� extesa a cada disc.
<p>
El linux limita les particions en disc a 15 particions per unitat
per a discs SCSI (3 particions prim�ries �tils i 12 particions l�giques),
i a 63 particions per cada unitat de disc IDE (3 particions prim�ries �tils,
60 particions l�giques).
<p>
Si teniu un disc IDE gran, i no feu servir ni adre�ament LBA ni
controladors solapats (n.de.T. overlay drivers �?) (programes que a vegades
proporcionen els
fabricants de discs durs), aleshores la partici� d'arranc (la
partici� que cont� la imatge del nucli), ha de caure dintre dels
primers 1024 cilindres del disc dur (normalment 524 megabytes, sense
traducci� del BIOS).
<p>
No hi ha aquesta restricci� si teniu un BIOS posterior al 1995-98
(depen del fabricant) que compleixi l'"especificaci� millorada
de suport a disc durs" (Enhanced
Disk Drive Support Specification). Tant el Lilo, el carregador de
linux, com l'alternativa de Debian <prgn>mbr</prgn> han de fer servir
el BIOS per carregar el nucli a la RAM des del disc. Si troben que les
extensions d'acc�s a discs grans de la interrupci� 0x13 del BIOS estan
disponibles, les aprofitaran. Altrament, recorren a la interf�cie
llegat per acc�s a disc, i aix� no serveix per adre�ar posicions al disc
m�s enll� del 1023�. cilindre. Un cop s'ha arrencat el Linux, ja no
hi fa res quin BIOS hi hagi a l'ordinador, ja no hi ha restriccions,
perqu� el linux no fa servir el BIOS per accedir a disc.
<p>
Si teniu un disc gran, podria ser que hagueu de fer servir t�cniques
de traducci�, que podeu definir des del programa de configuraci� del
BIOS, com ara LBA (Adre�ament de blocs l�gics) o mode de traducci�
CHS ("gran"). Podeu trobar m�s informaci� sobre assumptes de discs
grans al <url id="&url-large-disk-howto;" name="COM per grans discs">.
Si feu servir un esquema de traducci� de cilindres, i el BIOS no
compleix les extensions per acc�s a discs grans, llavors la partici�
d'arrencada ha de caure dintre de la representaci� <em>tradu�da</em> del
cilindre 1024.
<p>
Per fer-ho recomanem crear una partici� petita (amb 5-10 MB n'hi hauria
d'haver prou) al comen�ament del disc, que es far� servir com a partici�
d'arrencada, i despr�s crear tantes altres particions com volgueu,
en la resta d'espai. <em>Heu</em> de muntar aquesta partici� d'arrencada
a <file>/boot</file>, perqu� el nucli de Linux es desar� a aquest
directori. Aquesta configuraci� funcionar� en qualsevol sistema,
tant �s si el BIOS compleix les extensions d'acc�s a discs grans o no.
]]>
<sect>Esquema de particions recomanat
<p>
Per a ussuaris novells, maquines Debian personals, sistemes dom�stics,
i altres instal�lacions monousuari, el m�s f�cil i el m�s simple �s
probablement fer una
�nica partici� <file>/</file> (m�s la d'intercanvi). Tanmateix, pot ser que
tingueu problemes amb aquesta idea, amb discs m�s grans (20GB). Per limitacions
en el funcionament de l'ext2, eviteu que una sola partici� ocupi m�s d'uns
6GB.
<p>
Per a sistemes multiusuari, �s millor posar <file>/usr</file>,
<file>/var</file>, <file>/tmp</file>, i <file>/home</file> cadascun a la seva
pr�pia partici�, diferents de la partici� de <file>/</file>.
<p>
Podr�eu necessitar una partici� a part per <file>/usr/local</file>
si penseu instal�lar molts programes que no s�n part de la distribuci�
de Debian. Si la m�quina ha de ser un servidor de correu, potser caldria
fer una partici� a part per a <file>/var/mail</file>. Sovint �s una bona
idea posar una partici� per a <file>/tmp</file> tot sol, per exemple d'entre
20 MB i 50 MB. Si esteu instal�lant un servidor amb molts comptes d'usuari,
en general �s bo tenir una partici� gran independent per a
<file>/home</file>. En general la soluci� per a les particions varia
d'una m�quina a una altra, depenent de per qu� es facin servir.
<p>
Per a sistemes molt complexos, haurieu de mirar-vos el <url
id="&url-multidisk-howto;" name="COM de m�ltiples discs">. Aqu� hi ha
informaci� en profunditat, d'inter�s fonamentalment per a prove�dors
d'internet i gent que instal�li servidors.
<p>
Pel que fa a la mida de la partici� d'intercanvi, hi ha molts punts de
vista. Un heurisme que va prou b� �s fer-la tan gran
com la mem�ria del sistema. Per� en la majoria de casos no hauria de ser
menor de 16MB. Hi ha excepcions a la regla, �s clar. Si
proveu de resoldre 10000 equacions simult�nies en una m�quina amb
256MB de mem�ria, podeu necessitar un gigabyte (o m�s) d'espai d'intercanvi.
<![ %m68k
[ D'altra banda, els Atari Falcon i els Macs pateixen molt quan han
d'intercanviar mem�ria, aix� que per comptes de fer una partici� d'intercanvi
gran, �s
millor posar-los tanta RAM com sigui possible. ]]>
<p>
En arquitectures de 32 bits (i386, m68k, SPARC de 32 bits i PowerPC),
la mida m�xima d'una partici� d'intercanvi s�n 2GB (en Alpha i Sparc64
�s tan gran que �s virtualment il�limitada). Amb aix� n'hi hauria d'haver
prou per gaireb� qualsevol instal�laci�. Tanmateix, si teniu requeriments
tan grans, probablement haurieu de mirar de repartir l'espai d'intercanvi
entre diferents discs (tamb� anomenats "spindles", filoses?) i, a ser
possible, entre differents canals SCSI o IDE. El nucli equilibrar�
l'�s de l'espai d'intercanvi entre m�ltiples particions d'intercanvi,
i n'obtindr� m�s rendiment.
<p>
Com exemple, la m�quina de casa d'un dels autors t� 32MB de RAM
i un disc IDE de 1.7GB a <file>/dev/hda</file>. Hi ha una partici� de
500MB per un altre sistema operatiu a <file>/dev/hda1</file> (l'hauria
d'haver fet de 200MB, perqu� no es fa servir mai). Utilitza una partici�
d'intercanvi de 32MB a
<file>/dev/hda3</file> i la resta (uns 1.2GB a
<file>/dev/hda2</file>) �s la partici� per a Linux.
<p>
Per a m�s exemples, vegeu <url id="&url-partition-examples;"
name="Estrat�gies per a particions">.
<![ %hppa [
<sect1>Requeriments per a la partici� del carregador de l'arrencada
<p>
El PALO, el carregador de l'arrencada de l'HPPA, requereix que hi hagi una
partici� de tipus "F0" en els primers 2 GB. Aqu� �s on va el carregador
de l'arrencada i opcionalment un nucli i un disc RAM, de manera que l'heu
de fer prou gran perqu� hi c�piga - com a m�nim 4Mb (a mi m'agrada de 8-16Mb).
Un requeriment addicional del microprogramari �s que el nucli de Linux ha de
quedar en els primers 2GB del disc. Com a alternativa, podeu crear una
partici� ext2 petiteta prop del principi del disc i muntar-la a
<file>/boot</file>, que �s el directori on es guardar� el nucli o nuclis
de Linux. Cal que <file>/boot</file> sigui prou gran perqu� hi c�piguin
els nuclis que vulguis carregar; normalment n'hi ha prou amb 8-16MB.
]]>
<![ %ia64 [
<sect1>Requeriments per a la partici� del carregador de l'arrencada
<p>
L'ELILO, el carregador de l'arrencada per a l'ia64 requereix una partici�
de tipus "EF". Aquesta partici� ha de ser prou gran perqu� hi c�piguen
el carregador de l'arrencada, i els nuclis i discs RAM que pogueu voler
fer servir per arrencar. La mida m�nima serien uns 16MB, per� si �s
probable que hi feu desenvolupament, o que experimenteu amb diferents
nuclis, llavors potser seria millor una mida de 128MB.
]]>
<sect id="disk-naming">Noms de dispositius en Linux
<p>
Els noms dels discs i les particions poden ser diferents d'altres
sistemes operatius. Cal que conegueu els noms que fa servir el Linux
quan creeu i munteu particions. Ve't aqu� la nomenclatura b�sica:
<list>
<item>
La primera disquetera s'anomena "/dev/fd0".
<item>
La segona disquetera s'anomena "/dev/fd1".
<item>
El primer disc SCSI (per ordre d'adre�a d'ID SCSI) s'anomena "/dev/sda".
<item>
El segon disc SCSI (per ordre d'adre�a) s'anomena "/dev/sdb", i aix�
successivament.
<item>
El primer CDROM SCSI s'anomena "/dev/scd0", altrament dit "/dev/sr0".
<item>
El disc mestre a la primera controladora IDE s'anomena "/dev/hda".
<item>
El disc esclau a la primera controladora IDE s'anomena "/dev/hdb".
<item>
El disc mestre i l'esclau de la segona controladora es diuen "/dev/hdc" i
"/dev/hdd" respectivament. Els controladors IDE m�s nous tenen de fet
dos canals, i actuen a la pr�ctica com si fossin dues controladores.
<![ %m68k [
Les lletres poden ser diferents de les que mostra el programa pdisk del mac
(o sia, all� que apareix al pdisk com a /dev/hdc pot apar�ixer al Debian
com a /dev/hda).
]]>
<![ %i386 [
<item>
El primer disc XT s'anomena "/dev/xda".
<item>
El segon disc XT s'anomena "/dev/xdd".
]]>
<![ %m68k [
<item>
El primer dispositiu ACSI s'anomena "/dev/ada", el segon s'anomena
"/dev/adb". ]]>
</list>
<p>
Per representar les particions de cada disc hom afegeix un n�mero
en decimal al nom del disc: "sda1" i "sda2" representen la primera
i la segona particions del primer disc SCSI del sistema.
<p>
Heus ac� un exemple real. Suposem que teniu un sistema amb 2 discs SCSI,
un a l'adre�a SCSI 2 i l'altre a l'adre�a SCSI 4. El primer disc
(a l'adre�a 2) s'anomenar� doncs "sda", i el segon "sdb". Si el
disc "sda" t� 3 particions, es diran "sda1", "sda2" i "sda3". Aix�
mateix val per al disc "sdb" i les seves particions.
<p>
Noteu que si teniu dos adaptadors de bus SCSI (o sia, dues controladores),
l'ordre dels discs pot esdevenir conf�s. La millor resoluci� en aquests
casos �s fixar-se en els missatges d'arrencada, suposant que sapigueu
els models dels discs i/o llurs capacitats.
<![ %i386 [
<p>
El Linux representa les particions prim�ries amb el nom del disc
m�s els n�meros 1 a 4. Per exemple, la primera partici� del
primer disc IDE �s <file>/dev/hda1</file>. Les particions l�giques
es numeren comen�ant per 5, de manera que la primera partici� l�gica
en el mateix disc �s <file>/dev/hda5</file>.
Recordeu que la partici� extesa, �s a dir, la partici� prim�ria que
cont� particions l�giques, no es pot fer servir com a tal. Aix� serveix
tant per a discs SCSI com per a IDE.
]]>
<![ %m68k [
<p>
Els sistemes VMEbus que fan servir la disquetera SCSI TEAC FC-1 la veuran
com un disc SCSI normal. Per fer m�s simple la identificaci� de la disquetera,
el programari d'instal�laci� crear� un enlla� simb�lic cap al dispositiu
adient i anomenar� l'enlla� "/dev/sfd0".
]]>
<![ %sparc [
<p>
Les particions de disc de Sun permeten que hi hagi 8 particions separades
(o "slices", llesques ). La tercera partici� �s normalment (i preferible)
la partici� de "disc sencer". Aquesta partici� fa refer�ncia a tots els
sectors del disc i la fa servir el carregador de l'arrencada (sigui el SILO
o el de Sun).
]]>
<sect id="partition-programs">Programes de Debian per definir particions
<p>
Els desenvolupadors de Debian han adoptat diferents varietats de programes
per definir particions en diferents tipus de discs durs i arquitectures
de computadors. A continuaci� donem una llista amb el programa o programes
aplicables a la vostra arquitectura.
<taglist>
<![ %fdisk.txt [ <tag><prgn>fdisk</prgn><item> L'editor de particions original
del Linux, bo per als gurus; llegiu la <url id="man-fdisk" name="p�gina del
manual de l'fdisk">.
<p>
Aneu amb compte si ja teniu particions de FreeBSD al sistema. Els
nuclis de la instal�laci� inclouen suport per a aquestes particions,
per� la manera com les representa (o no) l'<prgn>fdisk</prgn> pot fer
que els noms dels dispositius siguin diferents. Vegeu el
<url id="&url-linux-freebsd;"
name="COM Linux+FreeBSD">. ]]>
<![ %cfdisk.txt [ <tag><prgn>cfdisk</prgn><item> Un editor de particions
senzill, en pantalla completa, per a la resta de nosaltres; llegiu la <url
id="man-cfdisk" name="p�gina del manual del cfdisk">.
<p>
Tingueu en compte que el <prgn>cfdisk</prgn> no sap un borrall de particions
de FreeBSD i, altre cop, pot ser que de resultes els noms dels dispositius
siguin diferents.]]>
<![ %atari-fdisk.txt [ <tag><prgn>atari-fdisk</prgn><item> Versi� de
l'<prgn>fdisk</prgn> preparada per Ataris; llegiu la <url id="atari-fdisk.txt"
name="p�gina del manual de l'atari-fdisk ">. ]]>
<![ %amiga-fdisk.txt [ <tag><prgn>amiga-fdisk</prgn><item> Versi� de
l'<prgn>fdisk</prgn> preparada per a Amiga; llegiu la <url id="amiga-fdisk.txt"
name="p�gina del manual de l'amiga-fdisk">. ]]>
<![ %mac-fdisk.txt [ <tag><prgn>mac-fdisk</prgn><item> Versi� de
l'<prgn>fdisk</prgn> preparada per a Macs; llegiu la <url id="mac-fdisk.txt"
name="p�gina de manual del mac-fdisk">. ]]>
<![ %pmac-fdisk.txt [ <tag><prgn>pmac-fdisk</prgn><item> Versi� de l'
<prgn>fdisk</prgn> preparada per a PowerMacs, que tamb� es fa servir per a
sistemes Motorola amb bus VMEbus i BVM; llegiu la
<url id="pmac-fdisk.txt" name="p�gina del manual del pmac-fdisk">. ]]>
</taglist>
<p>
Per omissi� s'executar� un d'aquests programes quan seleccioneu
&MSG-PARTITION-DISK;. Si el que s'executa per omissi� no �s el que voleu,
sortiu de l'editor de particions, aneu a l'int�rpret d'ordres (tty2)
i entreu manualment el nom del programa que voleu fer servir.
Despr�s salteu-vos el pas &MSG-PARTITION-DISK; del
<prgn>dbootstrap</prgn> i continueu amb el pas seg�ent.
<![ %i386 [
<p>
Recordeu de marcar la partici� d'arrencada com a "arrencable".
]]>
<![ %sparc [
<p>
Assegureu-vos que creeu una "etiqueta de disc de Sun" ("Sun disk label")
en el disc d'arrencada. Aquest �s l'�nica mena d'esquema de particions
que ent�n la PROM d'OpenBoot, i �s l'�nica mena d'esquema des del que
podeu fer arrancar la m�quina. La tecla per crear etiquetes de disc de Sun
al <prgn>fdisk</prgn> �s la <em>s</em>.
<p>
Encara m�s, als discs de &arch-title;, assegureu-vos que la primera
partici� del disc d'arrencada comen�a al cilindre 0. A m�s que
�s necessari, tamb� vol dir que la primera partici� contindr� la
taula de particions i el bloc d'arrencada, que s�n els dos primers sectors
del disc. <em>No</em> heu de posar l'espai per a intercanvi a la
primera partici� del disc d'arrencada, perqu� les particions d'intercanvi
no respecten els primers sectors de la partici�. El que s� que hi podeu posar
aqu� s�n particions Ext2 o UFS; aquestes deixaran tranquils la taula de
particions i el bloc d'arrencada.
<p>
Tamb� recomanem que la tercera partici� hauria de ser de tipus "disc sencer"
(tipus 5) i hauria d'incloure tot el disc (del primer a l'�ltim cilindre ).
Aix� �s fa simplement per conveni de les etiquetes de disc de Sun,
i ajuda el carregador d'arrencada <prgn>SILO</prgn> a no perdre el nord.
]]>
<![ %alpha [
<p>
Si heu escollit arrencar des de la consola SRM, heu de fer servir
l'<prgn>fdisk</prgn>per fer les particions al disc, perqu� �s l'�nic programa
que pot manipular les etiquetes de disc BSD que necessita l'<prgn>aboot</prgn>
(recordeu que el bloc d'arrencada SRM �s incompatible amb les taules de
particions de l'MS-DOS - vegeu <ref id="alpha-firmware">).
El <prgn>dbootstrap</prgn> executar� l'<prgn>fdisk</prgn> per omissi� si
no heu fet arrencar el sistema des del <prgn>MILO</prgn>.
<p>
Si el disc que heu escollit per definir-hi les particions ja cont� una
etiqueta de disc BSD, l'<prgn>fdisk</prgn> prendr� per omissi� el mode
d'etiquetes de disc BSD.
Si no, useu l'ordre 'b' per activar el mode d'etiquetes de disc.
<p>
Tret que vulgueu fer servir el disc en el que esteu definint particions
des de Tru64 Unix o algun dels sitemes operatius lliures derivats
del 4.4BSD-Lite (FreeBSD, OpenBSD, o NetBSD), millor que <em>no</em>
feu que la tercera partici� contingui tot el disc. L'<prgn>aboot</prgn>
no ho necessita, i de fet, pot liar la troca, perqu� la utilitat
<prgn>swriteboot</prgn> que es fa servir per instal�lar l'<prgn>aboot</prgn>
al sector d'arrencada es queixar� d'una partici� solapada amb el bloc
d'arrencada.
<p>
A m�s, com que l'<prgn>aboot</prgn> s'escriu en els primers sectors del
disc (actualment ocupa uns 70 quilobytes o 150 sectors), li <em>heu</em>
de deixar prou espai buit al principi del disc. Temps enrera, sugger�em que
f�ssiu una partici� petita al principi del disc, que es quedaria sense
formatar. Per la mateixa ra� donada aqu� dalt, ara suggerim que no ho feu
si el disc l'ha de fer servir nom�s el GNU/Linux.
<p>
Per a instal�lacions ARC, haur�eu de definir una partici� FAT petita al
principi del disc perqu� contingui el <prgn>MILO</prgn> i el
<prgn>linload.exe</prgn> - n'hi hauria d'haver prou amb 5 megabytes,
vegeu <ref
id="non-debian-partitioning">. Malhauradament, el men� no contempla fer
particions FAT, i per tant ho haureu de fer manualment des de l'int�rpret
d'ordres fent servir <prgn>mkdosfs</prgn> abans d'intentar instal�lar el
carregador de l'arrencada.
]]>
<![ %powerpc [
<sect>Definici� de particions en PowerMacs m�s moderns
<p>
Si ho instal�leu en un NewWorld PowerMac heu de crear una partici� especial
d'arrencada per posar-hi el carregador de l'arrencada. La mida d'aquesta
partici� ha de ser 800 KB i el tipus de partici� ha de ser
<em>Apple_Bootstrap</em>. Si no creeu la partici� d'arrencada del
tipus <em>Apple_Bootstrap</em> la m�quina no es podr� fer arrencar
des del disc dur. Aquesta partici� es pot crear f�cilment des del
<prgn>mac-fdisk</prgn> amb l'opci� <tt>b</tt>
<p>
Cal el tipus de partici� especial Apple_Bootstrap per evitar que el
MacOS monti la partici� i la faci malb�, perqu� hi ha modificacions
especials fetes per tal que l'OpenFirmware arrenqui autom�ticament
des d'ella.
<p>
Noteu que la partici� d'arrencada s'ha pensat per contenir nom�s 3 fitxers
molt petits: el binari del <prgn>yaboot</prgn>, la seva configuraci�
<file>yaboot.conf</file>, i un carregador de primera etapa OpenFirmware, l'
<prgn>ofboot.b</prgn>. No cal que estigui muntat al vostre sistema de fitxers,
i no ho ha d'estar, ni hi heu de copiar nuclis ni res de res. Per manipular
aquesta partici� es fan servir les utilitats <prgn>ybin</prgn> i
<prgn>mkofboot</prgn>.
<p>
Per tal que l'OpenFirmware arranqui autom�ticament el &debian; la
partici� d'arrencada hauria de figurar abans que totes les altres
particions del disc, en especial abans de les particions d'arrencada
del MacOS. La partici� d'arrencada hauria de ser la primera que creeu.
<!-- Should this be pmac-fdisk now? -->
<![ %mac-fdisk.txt [
<p>
Vegeu la documentaci� del <url id="&man-mac-fdisk;" name="mac-fdisk">
per obtenir informaci� sobre com crear aquesta o altres particions.
Tamb� suggerim la lectura del <url id="&url-mac-fdisk-tutorial;" name="Tutorial
de mac-fdisk">, que inclou els passos que haur�eu de seguir si esteu
compartint el disc amb el MacOS. ]]>
]]>
<sect>&MSG-INITIALIZE-SWAP;
<p>
Aquest ser� el seg�ent pas quan hagueu creat les particions al disc.
Podeu triar entre inicialitzar i activar una partici� d'intercanvi nova,
activar-ne una que ja s'hagi inicialitzat anteriorment, o passar sense
partici� d'intercanvi. Sempre �s perm�s de reinicialitzar una partici�
d'intercanvi que ja ho estava, de manera que trieu &MSG-INITIALIZE-SWAP;
tret que esteu ben segurs del que feu.
<p>
Aquesta opci� del men� us mostrar� primer un quadre de di�leg on posa
&MSG-SELECT-ACTIVATE-SWAP-L;. El dispositiu que es mostra per omissi�
hauria de ser la partici� que ja heu definit; si �s aix�, nom�s cal
pr�mer &enterkey;.
<p>
A continuaci� surt un missatge de confirmaci�, car la inicialitzaci�
destrueix les dades que hi pogu�s haver pr�viament a la partici�.
Si tot va b�, trieu
&MSG-YES;. La pantalla canviar� mentre s'executa el programa d'inicialitzaci�.
<p>
�s molt recomanable tenir una partici� d'intercanvi, per� si insistiu
podeu passar sense si teniu m�s de &minimum-memory; de
RAM. Si �s aix� el que voleu fer, seleccioneu l'opci� &MSG-DO-WITHOUT-SWAP;
del men�, sisplau.
<sect id="init-partition">&MSG-INITIALIZE-LINUX;
<p>
En aquest moment, el seg�ent men� que apareix hauria de ser
&MSG-INITIALIZE-LINUX;. Si no �s aquest �s perqu� no heu acabat la
definici� de particions, o no heu triat una de les opcions de men� que
tractaven de la partici� d'intercanvi.
<p>
Podeu inicialitzar una partici� per a Linux, o alternativament podeu
muntar-ne una ja inicialitzada. Noteu que el <prgn>dbootstrap</prgn>
<em>no</em> actualitzar� un sistema vell sense destruir-lo. Si esteu fent
una actualitzaci�, el Debian normalment es pot actualitzar a si mateix i
no necessitareu el <prgn>dbootstrap</prgn>. Per ajuda sobre l'actualitzaci�
a Debian &release;, mireu-vos les <url id="&url-upgrading;" name="instruccions
d'actualizaci�">.
<p>
Aix� doncs, si feu servir particions de disc que no estan buides, o sia,
si voleu prescindir d'all� que hi hagi, haur�eu d'inicialitzar-les
(i aix� esborrar� tots els fitxers). �s m�s, heu d'inicialitzar totes
les particions que hagueu creat en el pas de definici� de les particions
del disc. L'�nica ra� per muntar una partici� sense inicialitzar-la en
aquest moment deu ser muntar una partici� sobre la que ja hagueu fet
part de la instal�laci� fent servir el mateix joc de disquets d'instal�laci�.
<p>
Seleccioneu &MSG-INITIALIZE-LINUX; per inicialitzar i muntar la partici�
de disc <file>/</file>. La primera partici� que munteu o inicialitzeu ser� la
que es monti com a <file>/</file> (que es pronuncia "arrel").
<p>
Se us preguntar� si cal preservar la
&Pre-2-2-Linux-Kernel-Compatibility;. Dir &No; aqu� vol dir que
no podeu executar en el vostre sistema nuclis de Linux 2.0 o
anteriors, perqu� els sistemes de fitxers activen algunes caracter�stiques
no contemplades en el nucli 2.0. Si sabeu que mai necessitareu executar
un nucli 2.0 o d'alguna collita anterior, podeu obtenir alguns
avantatges menors si dieu &No; aqu�.
<p>
Tamb� se us preguntar� si voleu buscar sectors defectuosos. L'opci�
per omissi� aqu� �s saltar-se la cerca de blocs defectuosos, perqu�
la cerca de blocs defectuosos pot ocupar molt de temps, i les controladores de
disc dur modernes detecten els blocs defectuosos i se n'ocupen
internament. Tanmateix, si no esteu gaire segurs de la qualitat del
vostre disc, o si teniu un sistema bastant vell, haur�eu de fer buscar
els sectors defectuosos.
<p>
Els seg�ents missatges s�n nom�s passos de confirmaci�. Se us demanar� que
confirmeu l'acci�, car la inicialitzaci� destrueix totes les dades de
la partici�, i se us informar� que la partici� es monta com a
<file>/</file>, la partici� arrel.<footnote>T�cnicament, es monta a
<file>/target</file>; arrenqueu el propi sistema, aix� esdevindr�
<file>/</file>.
</footnote>
<p>
Quan hagueu muntat la partici� <file>/</file>, si teniu m�s sistemes de
fitxers que voleu inicialitzar i muntar, haurieu de fer servir l'opci� de
men� &Alternate;. Aix� �s per a qui ha creat particions separades per a
<file>/boot</file>, <file>/var</file>,
<file>/usr</file> o d'altres, que s'haurien d'inicialitzar i muntar ara.
<sect id="mount-already-inited">&MSG-MOUNT-LINUX;
<p>
Una alternativa a <ref id="init-partition"> �s el pas &MSG-MOUNT-LINUX;.
Feu-lo servir si esteu reprenent una instal�laci� que es va interrompre,
o si voleu muntar particions que ja estan inicialitzades o contenen dades
que voleu conservar.
<![ %supports-nfsroot [
<p>
Si esteu instal�lant una estaci� de treball sense disc, ara voldreu muntar per
NFS
la vostra partici� arrel des del servidor NFS remot. Especifiqueu el cam�
al servidor NFS amb sintaxi est�ndard de NFS, a saber,
<tt><var>nom-o-IP-del-servidor</var>:<var>cam�-del-recurs-del-servidor</var></tt>.
Si heu de menester a m�s altres sistemes de fitxers, els podeu muntar ara,
tamb�.
<![ %m68k [ El <var>cam�-del-recurs-del-servidor</var> per a sistemes
amb Motorola VMEbus i BVM hauria de correspondre al cam� especificat a
<file>tftplilo.conf</file> en el servidor de TFTP; es fa servir per dir
al nucli del Linux quin directori ha de muntar quan arrenca el sistema
instal�lat. El cam� per omissi� a <file>tftplilo.conf</file> �s
<file>/nfshome/%C</file>, on <tt>%C</tt> se substitueix per l'adre�a IP del
sistema client que arrenca, en notaci� de quadrupla entre punts. ]]>
<p>Si encara no heu configurat la vostra xarxa tal i com es descriu a
<ref id="configure-network">, aleshores en escollir una instal�laci� per
NFS se us demanar� que ho feu.
]]>
<sect id="mount-other">
<heading>Per muntar particions no suportades pel
<prgn>dbootstrap</prgn></heading>
<p>
En algunes situacions especials, el <prgn>dbootstrap</prgn>
podria no saber com muntar els vostres sistemes de fitxers (tan l'arrel
com d'altres). Podria ser, si sou un usuari o una usu�ria de Linux amb
experi�ncia,
que pugueu simplement anar al tty2 i executar manualment les instruccions que
necessiteu executar per muntar la partici� en q�esti�.
<p>
Si esteu muntant una partici� arrel per al vostre nou sistema, munteu-la
a <file>/target</file> i llestos, despr�s torneu al dbootstrap i continueu
(potser seguint el pas &View-the-Partition-Table; per fer que el
<prgn>dbootstrap</prgn> recalculi en quin punt del proc�s d'instal�laci�
es troba.
<p>
Per a particions que no s�n l'arrel, us haureu d'enrecordar de modificar
manualment el fitxer <file>fstab</file> nou per tal que quan torneu a
arrencar es monti la partici�. Espereu que el <prgn>dbootstrap</prgn>
escrigui aquest fitxer (<file>/target/etc/fstab</file>) abans
d'editar-lo, �s clar.
<!-- Keep this comment at the end of the file
Local variables:
mode: sgml
sgml-omittag:t
sgml-shorttag:t
sgml-namecase-general:t
sgml-general-insert-case:lower
sgml-minimize-attributes:max
sgml-always-quote-attributes:t
sgml-indent-step:2
sgml-indent-data:nil
sgml-parent-document:("../install.sgml" "book" "chapt")
sgml-declaration:nil
sgml-exposed-tags:nil
sgml-local-catalogs:nil
sgml-local-ecat-files:nil
End:
-->
