=========================================================
INFOZ�FIR. BUTLLET� INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
===================[963 subscriptors]====================
Un 80% dels ciutadans respondrien en catal� si se'ls hi
adrecessin
- El catal� es transmet millor generacionalment, perqu� hi
ha m�s persones que el parlen als fills que no als pares
- Pel que fa als �mbits d'�s, l'idioma �s m�s present en
els tr�mits amb les entitats banc�ries i als hospitals
A. Barnils
Si els ciutadans s'adrecessin sempre en catal� als
interlocutors es trobarien que vuit de cada deu persones
els respondrien, fins i tot els castellanoparlants, en
catal�.
Aquesta �s una de les dades que s'ha presentat en la
primera enquesta d'�s, i no de coneixement, que s'ha fet a
Catalunya en 25 anys. Altres dades d'inter�s mostren que la
major oferta radiof�nica en catal� ha comportat un
increment en el seu consum i que la transmissi� entre pares
i fills �s millor en catal� que en castell�, perqu� un 10%
de la poblaci� que va ser educada a casa en castell� es
dirigeix als fills en catal�. En �mbits d'�s, �s als bancs
i als hospitals on el catal� �s m�s present.
�L'excusa de l'�s ja no serveix per no oferir els productes
en catal�, va declarar el conseller en cap, Josep
Bargall�, agafant-se a les dades positives de la mostra,
com per exemple que l'�s del catal� entre generacions �s
positiu: segons les xifres, nom�s un 40% dels ciutadans ha
tingut el catal� com a llengua materna, i en canvi el 50,1%
de la poblaci� declara tenir-lo com a llengua habitual. En
castell� el proc�s �s el contrari, i mentre que el 53% de
la poblaci� declara que el castell� �s la llengua que ha
apr�s a casa, el percentatge baixa en l'�s habitual fins a
un 44%. En la mateixa l�nia, nom�s el 40,8% dels catalans
parla el catal� amb els pares i, en canvi, el percentatge
puja fins al 51,6% quan es dirigeixen als fills.
En �mbits d'�s destaca que la majoria fa servir el catal�
quan va al banc (gaireb� un 60%) o al metge (al voltant del
50%), mentre que en l'�mbit familiar baixa al 44%. Entre
els companys de feina, hi ha un percentatge m�s alt de
biling�isme, (20,6%) mentre que entre les amistats �guanya�
el catal� (42,3% enfront del 37,5% en castell�). En la
relaci� amb els ve�ns les dues lleng�es tenen un �s similar
(al voltant del 40%).
Sobre la nova immigraci� les dades no recullen res, ja que
l'enquesta es va fer a trav�s de conversa telef�nica, i
molta part de la nova immigraci� no apareix en els llistats
telef�nics ni al cens de poblaci�.
Qui cedeix abans
Una de les q�estions que mostra l'estudi �s qu� passa quan
es troben dos ciutadans que un parla en catal� i l'altre en
castell�. Segons les respostes, si un dels interlocutors
mant� la llengua castellana, en un 70,6% dels casos l'altre
tamb� la utilitza. En el cas contrari, passa una cosa
similar. Si l'interlocutor mant� la llengua catalana, i no
canvia, aleshores en la major part dels casos l'altre es
passa al catal� (78,6%) i la conversa continua en aquest
idioma. S�n dades del conjunt dels ciutadans.
El director general de Pol�tica Ling��stica, Antoni Mir,
conscient que en la major part dels casos es produeix m�s
canvi de castell� a catal�, matisa que, amb aquestes dades
a la m�, l'�nic que es pot demostrar �s que parlar en
catal� sempre, parli com parli l'altre, no crea rebuig.
No igual a tot arreu
- Mentre que a les Terres de l'Ebre el percentatge d'�s
arriba al 90%, a l'�mbit metropolit� baixa fins al 40%
Que �s a Barcelona, i a l'�rea d'influ�ncia, on l'�s del
catal� �s m�s baix ja se sabia intu�tivament, per� �s la
primera vegada que se'n tenen les dades precises. Per
primera vegada s'ha contrastat amb un estudi les
difer�ncies importants que hi ha entre els diferents
territoris: a les Terres de l'Ebre l'�s arriba fins al 90%,
mentre que a l'�mbit metropolit� baixa fins al 40%. A les
comarques gironines �s on hi ha m�s integraci�, ja que �s
on m�s habitants passen del castell� al catal�. Al mateix
temps, ahir es van presentar les dades de coneixement del
catal� (anomenat tamb� valenci�) entre els habitants del
Pa�s Valenci�: n'ha baixat l'�s, per� continua havent-hi un
important gruix de poblaci� que l'ent�n.
La direcci� general de Pol�tica Ling�istica de la
Generalitat ja t� elements damunt la taula per aplicar
diferents pol�tiques en els diversos territoris, ja que les
realitats s�n molt diferents en cada zona. Aquest �s
l'objectiu del govern tripartit: aplicar pol�tiques
diferents per a problemes diferents.
- �mbit metropolit� - Nom�s el 41,5% de la poblaci� de
l'�rea utilitza habitualment el catal�. Aquesta �s l'�nica
zona que se situa per sota respecte a les altres zones en
tots els �ndexs d'�s, que en cap cas supera el 42%.
- Comarques gironines - L'�s en aquesta zona del nord est�
ben situat en relaci� amb els companys d'estudi (55,5%), el
petit comer� (60,9%) i el gran comer� (55,6%), mentre que
els nivells m�s desfavorbales es troben en la relaci� amb
els ve�ns (53,4%), els companys de feina (44,6%), les
amistats (44,9%) i els desconeguts (62,7%).
- Camp de Tarragona - A la zona d'influ�ncia de la capital
tarragonina l'�nica dada que baixa respecte a la mitjana
catalana �s en la relaci� amb els companys de feina (27,1%).
- Terres de l'Ebre - La part m�s meridional del pa�s �s la
que registra sistem�ticament els millors nivells d'�s.
Especialment, ocupa la primera posici� en l'�s a la llar, i
en relaci� amb les entitats financeres (que arriba gaireb�
al 80%).
- �mbit de Ponent - A l'�mbit de Ponent el catal� t� bona
salut a la llar (63,1%), en la relaci� amb els ve�ns
(60,7%), en el petit i gran comer� (57,9% i 50,9%), en les
entitats financeres (72,9%), entre el personal m�dic
(60,4%) i amb els desconeguts (67,2%). La situaci�
empitjora amb els companys de feina (48,8%) i d'estudi
(46,4%).
- Comarques centrals - �s en aquesta zona on es registren
els �ndexs m�s elevats en l'�s del catal� a les entitats
financeres (75%) i amb el personal m�dic (66,5%). En canvi,
registra un nivell baix a la llar (59%), la feina (45,1%) i
en la relaci� amb els desconeguts.
- Alt Pirineu i Aran - Aquesta zona se situa en la majoria
dels casos en el cinqu� lloc, excepte en la relaci� amb els
companys de feina (48,1%) i amb els desconeguts (64%),
percentatges que s�n relativament alts
Font: El Punt (22-4-2004)
http://www.vilaweb.com/elpunt/noticies/noticia-814103.html
---------------------------------------------
Aquest missatge ha estat enviat des del servei
de correu gratu�t de VilaWeb. http://correu.vilaweb.com
Aquest servei �s p�blic i, per tant, el contingut
del missatge no t� cap relaci� editorial amb VilaWeb.
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enlla� recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
PalmCat (catal� als ordinadors de butxaca)
http://www.palmcat.org
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informaci�, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Isabel Olid (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Bartomeu Prior (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Andorra) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable t�cnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZ�FIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZ�FIR s�n distribu�ts amb el suport i col�laboraci�
t�cnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
