=========================================================
INFOZ�FIR. BUTLLET� INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
===================[1005 subscriptors]===================
El catal�, ni a Europa ni a Madrid
Coincidint amb Sant Joan, el senyor Brian Cowen va rebre milers de
flames virtuals -flames del Canig�-, que simbolitzaven la perdurabilitat
de la llengua catalana. La flama encap�alava un text de protesta pel fet
d'haver manifestat, en la seva condici� de President de la Uni� Europea,
que �no cal que el catal� sigui llengua oficial a Europa�. Els catalans
li han respost amb flames virtuals, ja ho he dit. Les flames virtuals no
cremen ni fan fum, s�n tot un s�mbol de contestaci� light. La protesta,
en realitat, es troba en conson�ncia amb el car�cter que les
circumst�ncies ens han cisellat: acomodatici davant les adversitats i,
malgrat els estirabots de sempre, poc o gens agressius amb els que ens
empetiteixen o ens menyspreen. El senyor Cowen �s dels que ens
empetiteixen. El menyspreu, en canvi, ens el professa gent de m�s a
prop. Centrem-nos, per�, en el senyor Cowen, que �s aquest senyor n�rdic
que s'ha trobat l'ordinador ple de llumenetes. No s'esperava �sser
objecte d'una protesta visualment tan contundent i mesurada alhora.
Est�ril, sens dubte, perqu� no far� que els capitosts de la Uni� Europea
canvi�n ni un p�l de parer. No tenen motius objectius per a fer-ho. En
realitat, al marge dels somniatruites, podia tenir alg� la convicci� que
la Uni� Europea acceptaria l'oficialitat del catal� a Europa? El fet que
la llengua catalana disposi d'una literatura important o que actualment
sigui parlada per m�s milions de persones que altres lleng�es amb Estat,
s�n vuits i nous i cartes que no lliguen. L'oficialitat del catal� a
Europa passa per complir una d'aquestes dues condicions: la conversi�
pr�via dels Pa�sos Catalans en un estat sobir�, cosa del tot impossible
ara per ara, perqu� la Mareded�u ballar� fandangos descal�a abans que
Maragall, Camps i Matas tenguin la m�s m�nima pretensi� de caminar cap a
la independ�ncia. Aquesta condici�, per tant, s'ha de descartar de
manera terminant. La segona? Cal convertir la reivindicaci� ling��stica
en una q�esti� d'Estat, cosa que mai no faran ni PSOE ni Partit Popular.
La defensa del catal� davant el senyor Cowen l'havien assumida el senyor
Zapatero i el senyor Moratinos. I amb advocats defensors d'aquest pes,
Crist hauria estat condemnat per robar rellotges. Vull dir que no pod�em
aspirar a aconseguir m�s que les bones paraules que hem aconseguit. Ho
sab�em per endavant. I tant, que ho sab�em! Despr�s de l'apoteosi
federalista que va provocar la vict�ria dels socialistes a les urnes,
Zapatero ha comen�at a recuperar una antigor sentimental, de terra
endins, que t� a veure amb el costumari espanyol m�s ranci. Tenim motiu,
els catalans, de posar-nos a la defensiva. Repassem: selecci� espanyola
de futbol, El Quijote, condecoraci� militar a Bono, el Cardenal Rouco
remenant les cireres, la Princesa d'Ast�ries desfilant en el Vatic�
vestida de dol rigor�s i amb una pinta de tres pams en el clatell, que
la convertia en un dibuix de Solana. El senyor Zapatero du cam� de
recuperar-nos la sarsuela i el land�. I entre una i altra cosa no ha
tengut temps de dispensar una atenci� preferent a la defensa del catal�.
A posta, va delegar-ne la responsabilitat al ministre d'Afers Exteriors,
senyor Moratinos. I els resultats han estat decebedors, tan catastr�fics
com hav�em previst. Per cert, qu� deu pensar el senyor Cowen en saber
que el senyor Moratinos, es nega a respondre una interpel�laci� d'ERC
feta en catal� en el Senat? D'entrada, que les cases no es comencen pel
terrat. I que no estaria de m�s que les flames del Canig� cremassin en
els ordinadors de tots els ministeris espanyols abans que en el seu.
Potser tengui ra�. Ens exclamam que el catal� no t� cabuda a Europa, i
encara no �s llengua de comunicaci� ni en el Senat ni en el Parlament
espanyols. El senyor Mar�n, que presideix el Parlament, ens diu que si
ERC deixa de provocar �situaciones potencialmente conflictivas�
(expressar-se, de tant en tant, en catal� a aquestes dues institucions),
�s probable que qualque dia el catal� sigui llengua oficial en el Senat.
En el Parlament, mai. Per qu�? El senyor Mar�n t� la resposta a punt. El
reglament ho prohibeix, ens diu. De manera que ja no �s Felip V�, ni la
Gu�rdia Civil, ni l'ex�rcit, ni Galisonga, qui ens condemna a �sser
ciutadans de segona o ciutadans mutilats. �s el reglament! Davant una
excusa tan insubstancial, els diputats d'ERC haurien de prendre la
decisi� d'emprar �nicament el catal� en les seves intervencions, i ja
veur�em qu� passa. D'entrada, arrossegarien els dels altres partits
nacionalistes. I aquest setci�ncies, que �s el senyor Mar�n, hauria de
comprendre, fort i no et moguis, que els reglaments no han de servir,
mai de mai, per oposar-se al mandat de les urnes.
Lloren� Capell�, escriptor
Adre�a: www.diaridebalears.com/opinio.shtml?2121+6+12272
Diari de Balears, 1 de juliol de 2004
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enlla� recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Diccionari catal�-aran�s
http://www.edu365.com/primaria/muds/aranes/dic/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informaci�, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Isabel Olid (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Bartomeu Prior (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Andorra) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable t�cnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZ�FIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZ�FIR s�n distribu�ts amb el suport i col�laboraci�
t�cnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
