=========================================================
INFOZ�FIR. BUTLLET� INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
� ==================[1.067 subscriptors]===================
1. Confer�ncia i col�loqui: divendres 18 de febrer
L'espai ling��stic personal: com parlar (m�s) en catal� i com sentir-nos
(m�s) b�.
A c�rrec de Ferran Suay i Lerma, professor de psicologia de la Universitat
de Val�ncia.
Aquesta confer�ncia serveix d'introducci� al Taller l'Espai Ling��stic
Personal, que es far� l'endem� (19 de febrer) al local de l'�mnium de
Sabadell. �s oberta a tothom, encara que no hagueu d'assistir al taller.
Gratu�t, sense l�mit de p�blic.
Data: divendres 18 de febrer
Hora: 20:00
Lloc: Casal Pere Quart, Sala d'actes.
Rambla 69 Bxs
SABADELL 08202
Tel�fon 93 726 84 78
2. Taller: dissabte 19 de febrer (tot el dia)
Taller l'Espai Ling��stic Personal: com parlar (m�s) en catal� i com
sentir-nos (m�s) b�.
Monitors: Ferran Suay i Gemma Sangin�s.
Adquirirem les eines psicol�giques per controlar la nostra actitud
ling��stica, sense sotmetre'ns a la llengua de l'interlocutor/a, i sense
experimentar malestar quan li parlem en catal� a un castellanoparlant.
Aquest taller tamb� �s del tot obert a tothom, i �s igualment formatiu per
aquelles persones que es considerin ja conven�udes, ja que con�ixer b� els
mecanismes psicol�gics per adquirir uns bons h�bits ling��stics com a
catalanoparlants �s la millor manera de divulgar-los. Aix� mateix, val
especialment la pena que hi assisteixin persones que excerceixen de
referents el dia a dia (l�ders de col�lectius, caps en llocs de treball,
mestres i professors, pol�tics, periodistes, famosos en general...).
Per venir-hi cal haver assistit a la confer�ncia amb el mateix t�tol del
divendres 18 de febrer, i conv� haver llegit un dels dos articles: L'espai
ling��stic personal (cap�tol del llibre El despertar dels Pa�sos Catalans,
Ed. La Busca), o b� l'article Un model d�an�lisi i intervenci� en la
submissi� ling��stica. Ambd�s podeu baixar-los des del web:
http://www.telp.lateneu.org/
Preu: 5 euros socis de la CAL i de l'�mnium, i 10 euros no-socis
Places limitades.
Inscripcions: local de l'�mnium de Sabadell, c/ Illa, 2, 1r., de 16:00 a
20:00 (tel�fon: 93 725 07 42)
Data: 19 de febrer
Hora: de 10:00 a 14:00 i de 16:30 a 19:30
Lloc: local de l'�mnium Cultural de Sabadell
c/ Illa, 2, 1r.
Organitzen: CAL-Sabadell i �mnium Cultural de Sabadell
Per a consultes i informaci� sobre els actes: [EMAIL PROTECTED]
<mailto:[EMAIL PROTECTED]> o [EMAIL PROTECTED]
<mailto:[EMAIL PROTECTED]>
Per a m�s informaci� sobre els continguts del taller visiteu:
http://www.telp.lateneu.org/ <http://www.telp.lateneu.org/>
CAL-Sabadell
Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana
www.cal-llengua.org
--------------------------------------------------------------
Per si voleu llegir m�s sobre el tema:
Article publicat a la revista de la CAL L�ECLETXA. N�m 7. Hivern 2004
L'espai ling��stic personal (PDF <http://www.telp.lateneu.org/escletx.pdf> )
Ferran Suay i Lerma, Societat Valenciana de Psicologia
Si ens parlen d�alg� que no pot viure �ntegrament en la seua llengua,
segurament pensarem que es tracta d�un emigrant o un exiliat. Si ens diuen
que aquesta persona viu al seu propi pa�s, on ha nascut i s�ha criat, potser
pensarem que es tracta d�algun pa�s colonitzat, on no es respecten els drets
humans. I, tanmateix, acceptem amb tota normalitat que els ciutadans
catalanoparlants no podem exercir el dret a viure �ntegrament en la nostra
llengua, malgrat que vivim al nostre territori i que paguem les nostres
contribucions igual com ho fan uns altres ciutadans dels estats espanyol o
franc�s que, a difer�ncia de nosaltres, poden viure en la seua llengua les
24 hores del dia.
Aquesta situaci� afecta directament el benestar personal, en tant que
atempta contra una necessitat b�sica com �s la definici� de la pr�pia
identitat. Les persones construeixen la seua identitat basant-se en les
relacions que mantenen amb el seu entorn. Quan les caracter�stiques
distintives del seu grup (com ara la llengua) s�n objecte de baixa
consideraci� i fins i tot de rebuig en el seu entorn, els individus es veuen
compel� lits a rebutjar qualitats que els s�n pr�pies, cosa qu� els provoca
malestar, i els pot portar a l'autoodi.
La submissi� ling��stica, �s a dir, la conducta sistem�tica d�abandonar l��s
de la llengua pr�pia, per a parlar en la llengua imposada, �s una pr�ctica
for�a habitual entre els catalanoparlants. Moltes persones canvien de
llengua en el moment en que l'interlocutor respon al seu bon dia amb un
emf�tic buenos d�as; d'altres ho fan nom�s en determinades situacions, per�
pr�cticament tots ho fem en un moment o altre, al llarg d'un dia qualsevol.
De vegades, aquesta submissi� ling��stica va acompanyada d'un discurs de
supeditaci� nacional, que inclou l'acceptaci� d'una inferioritat de la
nostra cultura respecte de l'espanyola o la francesa (i per tant, de
nosaltres respecte d'aquests altres). No sempre, per�, �s aix�. La submissi�
ling��stica tamb� �s habitual entre persones amb un cert grau de consci�ncia
nacional, que no desitgen la substituci� ling��stica, ni la justifiquen. I
tanmateix, tot sovint canvien a la llengua imposada, senzillament perqu� han
apr�s a fer-ho aix�. Des de ben menuts hem apr�s a parlar catal� amb
catalanoparlants, per� no ens han ensenyat a fer-ho quan l'altre s'expressa
en una altra llengua. Els nostres pares i mares, generalment, han practicat
la submissi� ling��stica; a la televisi�, �s el que hem vist (i continuem
veient). Per tant, �com podr�em comportar-nos d'una altra manera?.
No cal dir que, si cada vegada que una persona ens parla en espanyol hem
d'acabar canviant de llengua, resultar� m�s econ�mic parlar d'entrada en
eixa llengua; un fenomen, ja habitual en algunes ciutats, que amena�a
d'estendre's a tot el territori, i enllestir aix� el proc�s de substituci�
engegat fa segles per la corona castellana.
Per tal de canviar aquest proc�s en el nivell individual, podem analitzar la
conducta de submissi� ling��stica, i mirar d'establir les condicions
necess�ries per a modificar-la. No se'ns escapa que no �s aquest l��nic
nivell decisiu, i que, a l'hora de provocar canvis importants, les accions
de car�cter social, legal i institucional hi s�n imprescindibles. Tampoc no
hem d�oblidar, per�, que s�n els parlants els qui s'enfronten a la situaci�
comunicativa, i seleccionen la llengua que hi faran servir. Per tant,
qualsevol intent d'augmentar la pres�ncia social del catal�, haur� d'abordar
la tasca d'aconseguir que els catalanoparlants s'expressen en la seua
llengua, tamb� quan el seu interlocutor no ho fa, tot configurant el seu
Espai Ling��stic Personal. Sabem que aquest concepte �s una contradicci� en
s� mateix, perqu� la llengua �s (tamb�) un instrument per a comunicar-se amb
els altres, i per tant, l�espai que defineix no pot �sser personal, sin�
interpersonal. De fet, en una comunitat socioling��sticament normal, els
parlants individuals no tenen cap necessitat de definir un espai personal. I
tanmateix, en la nostra, hist�ricament anormalitzada, l�espai normal est�
ocupat per la llengua imposada, i aix�, cada persona catalanoparlant es veu
obligada a fer un esfor� personal, si �s que pret�n utilitzar la seua
llengua, perqu�, per defecte, ser� l�altra la que ser� considerada com a
llengua vehicular o normal.
Hi ha qui opta per resoldre aquest problema tot renunciant a l��s normal de
la seua llengua (defecci�), mentre que uns altres s'estimen m�s enfrontar-se
al malestar sense abandonar-la (fidelitat). Cal dir, per�, que els primers
tampoc no queden lliures de malestar. La defecci� �s, en si mateixa, una
conducta de submissi�, i �s dif�cil de creure que alg� que se sotmet
sistem�ticament als seus interlocutors siga capa� de mantenir intacta la
seua autoestima. Tot i que un ampli conjunt de prejudicis i creences
(�canviar de llengua �s un gest de cortesia�; �aquesta altra tamb� �s la
meua llengua�, etc...) els ajuden a acceptar la seua submissi�, la seua
incomoditat es manifesta ben clarament quan algun altre catalanoparlant
adopta una actitud insubmisa, i mant� la llengua.
Tot sovint, en aquestes ocasions, s�n els catalanoparlants submisos, els
primers que expressen el seu malestar; i �s freq�ent que siguen m�s bel�
ligerants (en contra de la seua pr�pia llengua, �s a dir, en contra d�ells
mateixos) que no els propis parlants de la llengua dominant.
D�altra banda, les persones que opten per la fidelitat s�enfronten a
dificultats evidents. D�entrada, han de compensar el pes de l�educaci�
rebuda, i dels esmentats prejudicis i creences, per tal d�atrevir-se a fer
servir la seua llengua regularment. A m�s, molt freq�entment, veuen
q�estionada la seua actitud, per part dels interlocutors (des del cl�ssic
Haga el favor de hablarme en cristiano!, fins a l�aparentment m�s amable Per
qu� no parlem en espanyol, i aix� ho entenem tots?).
Per contra, les persones que mantenen la llengua tamb� obtenen algunes
recompenses relacionades amb l�autosatisfacci�, que no estan a l�abast dels
qui practiquen la submissi�. Molts dels manuals d�autoajuda que proliferen
al mercat editorial insisteixen que una actitud assertiva resulta essencial
per tal d�assolir un nivell acceptable de benestar personal. I la conducta
de mantenir la pr�pia llengua �s, en ess�ncia, una actitud assertiva que, a
m�s a m�s, ens proporciona l�oportunitat de sentir que, d�una manera
consistent i quotidiana, estem fent alguna cosa pel nostre pa�s i, en
conseq��ncia, per nosaltres mateixos.
�s per aix� que el d'Espai Ling��stic Personal �s un concepte per a
situacions d�excepci�, com les que vivim a hores d�ara al nostre territori.
Tot i que en bona part del nostre pa�s, el dret d'expressar-nos en catal�
ens �s reconegut per les lleis, fer-lo efectiu implica enfrontar-se a
m�ltiples situacions de conflicte de distintes intensitats, que solen
provocar-nos sensacions de malestar que van des de la simple incomoditat
fins a la irritaci�, la frustraci� i la fatiga vital. I s�n aquestes
sensacions desagradables les que abonen el cam� de la baixa autoestima i
dificulten, en el nivell individual, l'assoliment de la normalitat
ling��stica.
Aix� doncs, definir el propi Espai Ling��stic �s una reivindicaci� de
l�autoestima, i implica �sser capa�os d�elegir quina actitud ling��stica
mantindrem, sense experimentar malestar, i sense sotmetre�ns autom�ticament
a la llengua de l�interlocutor. I aquest objectiu nom�s pot assolir-se si, a
m�s d'estar-ne ideol�gicament a favor, ens dotem dels recursos que ens
permeten no �nicament expressar-nos en catal�, sin� tamb� sentirnos b� quan
ho fem. Resumidament podem dir que es tracta de recursos de diversos tipus
(cognitius, de comunicaci�, de control emocional...), que poden aprendre's
en unes poques hores, i que -una vegada apresos- continuen desenvolupant-se,
i generant-ne de nous, a mesura que els anem aplicant dia a dia.
No hauria de ser tan dif�cil. Despr�s de tot, nom�s es tracta d'assolir, per
a nosaltres, un estat de normalitat de qu� ja gaudeix -per exemple-
qualsevol ciutad� de Teruel o de Sevilla: el dret efectiu i inq�estionat de
parlar en la seua llengua sense entrebancs ni preocupacions afegides.
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enlla� recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
� � � � �Diccionari invers de la llengua catalana
� � � � � � � � http://www.goita.net/dilc/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informaci�, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable t�cnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZ�FIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZ�FIR s�n distribu�ts amb el suport i col�laboraci�
t�cnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
