=========================================================
INFOZ�FIR. BUTLLET� INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
==================[1.079 subscriptors]===================
Dictamen de l�Acad�mia Valenciana de la Llengua sobre els principis i
criteris per a la defensa de la denominaci� i l�entitat del valenci�
PRE�MBUL
L�estima dels valencians per la llengua pr�pia, considerada com la
principal senya d�identitat del poble valenci�, ha quedat palesa al
llarg de la hist�ria. Esta estima s�ha manifestat, especialment, en tots
els qui, al llarg dels segles, l�han usada com a vehicle habitual de
comunicaci�.
Units per l�estima a la �llengua pr�pia� (�la m�s alta manifestaci� de
la personalitat d�un poble�), els signants de les Normes de Castell�,
l�any 1932, van saber sumar les voluntats i les �diverses tend�ncies
culturals i pol�tiques� del moment en un acord hist�ric, amb la
convicci� que el futur de la llengua, que volien pr�sper, depenia molt
especialment de l�assoliment d�unes bases �per a la unificaci� de
l�ortografia valenciana�. Ho feren superant tota classe de plantejaments
individuals, amb la convicci� que el sistema acordat seria, en el futur,
�rectificat i millorat�, �a base d�amples acords� superadors de punts de
vista diferents. Era un acord �sense ven�uts�, considerat com el punt de
partida necessari per a satisfer les inquietuds d�un poble, deien, que
�comen�a a sentir la dignitat de la llengua pr�pia�.
Des d�aleshores, s�han multiplicat els estudis sobre el valenci� i els
treballs de depuraci� i de modernitzaci� de la llengua, alhora que s�han
produ�t notables avan�os en la seua recuperaci� i normalitzaci� social.
No obstant aix�, la q�esti� de l�entitat de l�idioma i de les
implicacions onom�stiques que se�n deriven dista encara d�estar superada
des d�una perspectiva socioling��stica, a pesar que, des del punt de
vista de la ci�ncia filol�gica, per una banda, i de la legalitat
estatut�ria valenciana, per l�altra, el tema es puga considerar resolt.
Per tant, cal encara un esfor� sensat, solidari i convergent per a
evitar pol�miques que sols perjudiquen l��s i la promoci� del valenci�
i, de retruc, els interessos valencians fora de la nostra Comunitat.
Com �s sabut, un sector de la societat valenciana considera que l�idioma
propi dels valencians coincidix amb la llengua que es parla en altres
territoris de l�antiga Corona d�Arag�, mentres que un altre sector
considera que �s una llengua diferent. Esta pol�mica s�ha vinculat,
sovint, al tema de la identitat nacional dels valencians. Per aix�, en
alguns sectors socials, ha tingut ress� la tesi segons la qual
identificar l�idioma propi dels valencians amb el d�altres pobles
(especialment Catalunya) contribuiria a la p�rdua de les senyes
d�identitat del poble valenci� i a una hipot�tica submissi� exterior.
Aix� mateix, alguns sectors socials han considerat insuficient la
incorporaci� al model de llengua formal de solucions ling��stiques
valencianes plenament vives i avalades per la tradici� cl�ssica, per la
qual cosa han propugnat una independ�ncia total dels valencians quant a
la codificaci� de la seua llengua pr�pia com a �nica via de corregir
eixa situaci�.
L�Estatut d�Autonomia de la Comunitat Valenciana (Llei Org�nica 5/1982,
d�1 de juliol) va establir la denominaci� de valenci� per a l�idioma
propi dels valencians, sense que el legislador determinara l�entitat
filol�gica del que es designava amb eixa denominaci� ni especificara la
instituci� normativa de la llengua. Un plantejament tal no ha aconseguit
tancar la pol�mica, ja que ha perm�s i permet interpretacions diferents.
Per a uns, el fet que l�Estatut parle de valenci� equival a dir que esta
llengua no �s la mateixa que la que es parla en cap altre lloc. Per a
altres, en canvi, la soluci� estatut�ria respon al reconeixement d�una
denominaci� secular per a referir-se, en l��mbit de la Comunitat
Valenciana, a la llengua que els valencians compartim amb altres pobles
de l�antiga Corona d�Arag�. Per a uns altres, encara, �s perfectament
compatible recon�ixer la unitat de la llengua i defendre alhora les
caracter�stiques genu�nes del valenci�, com a via per a superar les
discrep�ncies de percepci� ling��stica existents en la societat
valenciana.
La promulgaci� de la Llei d��s i Ensenyament del Valenci� (4/1983, de 23
de novembre, de la Generalitat Valenciana) esdevingu� un fet hist�ric de
primer orde en el proc�s de recuperaci� del valenci�. Per primera vegada
es fixaven les bases legals necess�ries per a superar la relaci� de
desigualtat existent entre les dos lleng�es oficials de la Comunitat
Valenciana, mitjan�ant l�articulaci� de les mesures legals pertinents
per a impulsar la incorporaci� del valenci� al sistema educatiu i
fomentar-ne l��s. Aix� mateix, el pre�mbul de la Llei establia que la
�llengua valenciana �s part substancial del patrimoni cultural de tota
la nostra societat� i que �la recuperaci� i l�extensi� del seu �s corn
un dels factors de retrobament de la nostra identitat com a poble, ens
pertoca tamb� a tots els valencians�. Per�, a pesar d�eixos encerts
inq�estionables, la Llei no va definir tampoc l�entitat de la llengua ni
va establir l��rgan normatiu corresponent.
La Llei de Creaci� de l�AVL (7/1998, de 16 de setembre, de la
Generalitat Valenciana) ha suposat una fita important en el proc�s
d�harmonitzaci� de les diferents posicions, partint de la base que totes
contenen elements positius per a la nostra llengua. En relaci� amb la
q�esti� onom�stica, reconeix que la denominaci� de valenci� �s la m�s
adequada per a referir-se a l�idioma propi dels valencians i, al mateix
temps, proclama que este idioma �forma part del sistema ling��stic que
els corresponents estatuts d�autonomia dels territoris hisp�nics de
l�antiga Corona d�Arag� reconeixen com a llengua pr�pia� (Pre�mbul). Per
una altra part, en relaci� amb el model ling��stic, l�esmentada Llei
garantix que els valencians, mitjan�ant l�AVL, siguen responsables de la
normativitzaci� del seu idioma en la Comunitat Valenciana. No obstant
aix�, en la pr�ctica, el problema de fons no s�ha resolt, tal com
evidencia la recurr�ncia amb qu� el tema de l�entitat i del nom del
valenci� ha sigut motiu de controv�rsia en els �ltims anys.
En conseq��ncia, l�AVL, conscient de la necessitat de resoldre estes i
altres ambig�itats, que nom�s provoquen pol�miques contraproduents per a
l��s normal i per al prestigi de la nostra llengua, aprova, amb car�cter
prescriptiu, el seg�ent
DICTAMEN
1. D�acord amb les aportacions m�s solvents de la roman�stica acumulades
des del segle XIX fins a l�actualitat (estudis de gram�tica hist�rica,
de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia...), la llengua pr�pia i
hist�rica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, �s
tamb� la que compartixen les comunitats aut�nomes de Catalunya i de les
Illes Balears i el Principat d�Andorra. Aix� mateix �s la llengua
hist�rica i pr�pia d�altres territoris de l�antiga Corona d�Arag� (la
franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l�Alguer i el departament
franc�s dels Pirineus Orientals). Els diferents parlars de tots estos
territoris constitu�xen una llengua, �s a dir, un mateix �sistema
ling��stic�, segons la terminologia del primer estructuralisme (annex 1)
represa en el Dictamen del Consell Valenci� de Cultura, que figura com a
pre�mbul de la Llei de Creaci� de l�AVL. Dins d�eixe conjunt de parlars,
el valenci� t� la mateixa jerarquia i dignitat que qualsevol altra
modalitat territorial del sistema ling��stic, i presenta unes
caracter�stiques pr�pies que l�AVL preservar� i potenciar� d�acord amb
la tradici� lexicogr�fica i liter�ria pr�pia, la realitat ling��stica
valenciana i la normativitzaci� consolidada a partir de les Normes de
Castell�.
2. El fet que una llengua es parle en diferents demarcacions pol�tiques
o administratives no �s una caracter�stica exclusiva del valenci�, sin�
la situaci� m�s habitual en les lleng�es del m�n. Aix�, el portugu�s es
parla a Portugal i al Brasil; l�angl�s �s la llengua d�Anglaterra,
d�Irlanda, dels Estats Units d�Am�rica i d�Austr�lia; el castell� o
espanyol es parla no sols a Espanya sin� tamb� en la major part dels
pa�sos hispanoamericans (Argentina, M�xic...), etc. Les caracter�stiques
l�xiques i gramaticals peculiars del valenci�, que el diferencien
d�altres parlars del nostre sistema ling��stic, conviuen amb altres
caracter�stiques compartides majorit�riament per tots estos parlars. Per
altra part, l�exist�ncia d�eixos trets espec�fics, sentits com a propis
i dignes de ser preservats, �s un fet com� en altres lleng�es.
3. La llengua �s un vehicle de comunicaci� i de cultura. Compartir una
llengua, per tant, equival tamb� a compartir el llegat cultural que s�ha
transm�s en eixa llengua. Per� aix� no implica que els valencians no
tinguem unes senyes d�identitat i unes caracter�stiques culturals
pr�pies, i que les percebem com a clarament diferenciades de les dels
altres pobles que usen la nostra llengua. El mateix, d�altra banda,
ocorre entre francesos i quebequesos, que compartixen el franc�s; entre
portuguesos i brasilers, que compartixen el portugu�s, o entre anglesos,
irlandesos, nord-americans o australians, que compartixen l�angl�s, etc.
I aix� sense perju� que cadascun d�estos pobles tinga la seua entitat
pol�tica, social i cultural pr�pia.
4. En l��mbit territorial de l�actual Comunitat Valenciana, la llengua
pr�pia dels valencians ha rebut majorit�riament el nom de valenci� o
llengua valenciana (annex 2), que comen�� a generalitzar-se, sobretot, a
partir de la segona mitat del XV a causa de l�esplendor
politicoecon�mica, cultural i liter�ria que assol� el Regne de Val�ncia
en aquell moment. A pesar d�existir una tradici� particularista
valenciana respecte a l�idioma propi (annex 3), la consci�ncia de
posseir una llengua compartida amb altres territoris de l�antiga Corona
d�Arag� s�ha mantingut constant fins a �poca contempor�nia (annex 4).
Per aix�, la denominaci� hist�rica de valenci� ha coexistit amb la de
catal�, documentada en determinades fonts valencianes (annex 5), i
generalitzada en l��mbit de la roman�stica i de la universitat
valenciana de les �ltimes d�cades. Aix� mateix, no s�n escassos els
testimonis en qu� s�ha evitat usar el nom d�una de les parts per a
designar tot el conjunt del sistema ling��stic mitjan�ant f�rmules
compostes o sincr�tiques tals com llengua valenciana i catalana (annex
6), o b� en qu� s�han proposat denominacions integradores i superadores
de la diversitat onom�stica (annex 7).
5. La denominaci� de valenci� �s, a m�s, l�establida en l�Estatut
d�Autonomia de la Comunitat Valenciana. Per tant, d�acord amb la
tradici� i amb la legalitat estatut�ria, l�AVL considera que el terme
m�s adequat per a designar la llengua pr�pia en la Comunitat Valenciana
�s el de valenci�, denominaci� que s�ha preservat legalment, ja que �s
una de les principals senyes d�identitat del nostre poble. Este nom pot
designar tant la globalitat de la llengua que compartim amb els
territoris de l�antiga Corona d�Arag� ja esmentats, com tamb�, amb un
abast sem�ntic m�s restringit, la modalitat idiom�tica que ens
caracteritza dins d�eixa mateixa llengua. Aix� mateix, �s plenament
v�lida la denominaci� de llengua valenciana, sense que este �s implique
que es tracte d�un idioma diferent del compartit amb els altres
territoris ja indicats.
6. �s un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per
a designar esta llengua: la de valenci�, establida en l�Estatut
d�Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de catal�, reconeguda en
els estatuts d�autonomia de Catalunya i les Illes Balears, i avalada per
l�ordenament jur�dic espanyol (annex 8) i la jurisprud�ncia (annex 9).
L�exist�ncia d�eixes dos denominacions pot crear equ�vocs sobre la
cohesi� de l�idioma en alguns contexts, especialment fora de l��mbit
ling��stic compartit. Per esta ra� l�AVL considera necessari que els
governs auton�mics implicats, en col�laboraci� amb el Govern espanyol,
adopten les mesures pertinents (habilitaci� de f�rmules sincr�tiques o
similars, per exemple) a fi que, especialment fora d�eixe �mbit
ling��stic, s�harmonitze la dualitat onom�stica del nostre idioma amb la
projecci� d�este com a una entitat cohesionada i no fragmentada. Estes
f�rmules s�haurien d�anar introduint tamb� en �mbits acad�mics o d�altra
naturalesa. D�esta manera es podria garantir coherentment la leg�tima
pres�ncia del gentilici valenci� fora de la nostra Comunitat i, alhora,
conciliar la realitat filol�gica amb la realitat legal i sociol�gica
valenciana.
7. En relaci� amb el model de codificaci� de la llengua, cal tindre
present que no tots els idiomes de cultura han seguit unes directrius
�niques i exclusives. Hi ha models de codificaci� que tenen un car�cter
molt centralista i que es basen en una �nica varietat liter�ria (com �s
el cas de l�itali�, format a partir fonamentalment del florent�
literari); n�hi ha uns altres que es basen en una varietat creada a
partir de l�adopci� d�elements de diferents parlars (com �s el cas de
l��uscar batua), i n�hi ha d�altres, encara, que respecten les diferents
modalitats dins de la unitat (com �s el cas del portugu�s de Portugal i
el del Brasil). Esta �ltima possibilitat, atesa la rica tradici�
ling��stica i liter�ria del valenci� dins de la llengua compartida, �s
la que l�AVL considera com la m�s adequada per al nostre idioma, ja que
permet respectar la diversitat dins de la unitat. El que es proposa, per
al conjunt de la llengua �s, per tant, una codificaci� polic�ntrica
alhora que convergent.
8. Partint d�estos criteris, en l��mbit territorial valenci�, la
codificaci� s�ha fet i es fa d�acord amb un model que incorpora les
caracter�stiques pr�pies dels parlars valencians, tal com es reflectix
en els acords normatius adoptats fins ara per l�AVL. Aix� possibilita
disposar de versions valencianes pr�pies (mitjans de comunicaci�,
productes audiovisuals, aplicacions inform�tiques, mercat editorial,
texts lit�rgics i religiosos...), la qual cosa no s�ha d�interpretar com
a signe de fragmentaci� ling��stica, sin� com una via de promoure l��s
de l�idioma mitjan�ant l�acostament del model de llengua valenci� als
seus usuaris. En esta direcci�, l�AVL, acollint-se als punts 87 i 88 de
la instrucci� pontif�cia Liturgiam authenticam, ha optat per fer una
nova versi� dels texts lit�rgics cat�lics, a partir dels texts can�nics
llatins, fidel no sols a les peculiaritats ling��stiques pr�pies sin� a
una rica tradici� hist�rica de versions lit�rgiques valencianes.
9. Sense perju� del que assenyala el punt anterior, en els usos oficials
i institucionals de l�idioma que, amb un abast general, es facen fora
del conjunt de tot el seu �mbit territorial, s�hauria d�utilitzar un
model de llengua convergent, basat en formes cl�ssiques integradores, la
determinaci� i aprovaci� del qual hauria de correspondre a les diferents
institucions amb compet�ncies normatives sobre la llengua compartida.
Esta desitjable converg�ncia ha de ser perfectament compatible amb la
possibilitat d�utilitzar els models de llengua propis de cada territori
en els usos que afecten les relacions particulars entre les institucions
de fora del nostre �mbit ling��stic (resta d�Espanya, Uni� Europea...),
per una banda, i les institucions i les persones f�siques i jur�diques
de les comunitats aut�nomes que compartixen el mateix idioma, per una
altra.
En conseq��ncia, l�AVL, fent �s de les atribucions que li conferix
l�article 5 de la Llei 7/1998, de 16 de setembre, de la Generalitat
Valenciana, insta totes les institucions valencianes, les
administracions, els poders p�blics i el sistema educatiu, aix� com els
mitjans de comunicaci�, les entitats, els organismes i les empreses de
titularitat p�blica o que compten amb finan�ament p�blic a ajustar les
seues iniciatives en defensa de la denominaci� i l�entitat del valenci�
als principis i criteris continguts en el present dictamen. Aix� mateix,
l�AVL fa una crida a tots els parlants del nostre idioma perqu�, amb la
m�xima generositat i flexibilitat, cooperen en la soluci� del denominat
conflicte ling��stic valenci� amb sentit com� i visi� de futur. �s una
condici� necess�ria, per b� que no suficient, per a fer possible l��s
normal i la dignificaci� de l�idioma en un context de globalitzaci�
creixent on la perviv�ncia de lleng�es minoritzades com la nostra
exigix, entre altres coses, una gran solidaritat entre tots els seus
usuaris i l�allunyament tant de qualsevol temptaci� fragmentarista com
de qualsevol esperit uniformitzador monoc�ntric.
Monestir de Sant Miquel dels Reis
Val�ncia, 9 de febrer del 2005
Font: Web de l'AVL
M�s informaci� en: <http://breu.bulma.net/?l4371>
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enlla� recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Diccionari catal�-valenci�-balear (DCVB)
http://dcvb.iecat.net/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informaci�, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable t�cnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZ�FIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZ�FIR s�n distribu�ts amb el suport i col�laboraci�
t�cnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
