=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
==================[1.262 subscriptors]===================
Les bigues i palles normatives ens ballen en els ulls
-Àngel Calpe, membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
M´entristix comprovar el grau de revengisme i rancor que impregna el debat
sobre la llengua en els últims mesos, fins a un extrem que no recordava des de
feia anys. La possibilitat que una quantitat testimonial d´ajudes públiques
vaja a parar a aquells que encara escriuen en valencià segons la normativa de
la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) ha desencadenat una cacera de
bruixes amb un to dialèctic inusitadament alt. Demanar que es complisca la llei
no pot resultar estrany a ningú, i és obligació dels ciutadans i dels diferents
actors socials adherir-se a este objectiu. Però en les societats democràtiques
la llei ha de ser igual per a tots, i quan es pretén aplicar amb raser diferent
segons convinga, apareixen els greuges, els malentesos i reviscolen els
conflictes aparentment soterrats.
L´Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) és una institució jove que necessita
temps per a complir la seua tasca històrica i resoldre definitivament el
conflicte sobre el valencià que venim arrossegant des de fa anys. Les preses no
són bona companyia ni tampoc la instrumentalització parcial de la doctrina que
amb tant d´esforç anem consensuant en el si d´esta institució. El que no es pot
fer és quedar-se només amb la part del missatge que interessa a cadascú:
«M´agrada allò de la llengua compartida però no m´agrada això de llengua
valenciana o idioma valencià, m´agraden les normes de Castelló consolidades
però no m´agrada potenciar les formes genuïnes valencianes ni el model
lingüístic valencià». Això no és així. L´AVL i els seus acords vénen en bloc,
la part que ens ve de cara i la que ens ve a la contra. Si no, la cosa no pot
funcionar i tots poden denunciar que s´incomplixen la llei i els acords.
Posem un exemple gràfic. L´AVL recomana únicament l´accentuació aguda en
paraules com francés, acetilé o comprén. Les universitats públiques valencianes
aprovaren recentment uns Criteris lingüístics en què, contravenint expressament
els acords de l´AVL, prescriuen l´ús de les variants amb accent greu: francès,
acetilè, comprèn. No és que les universitats se situen fora de la normativa,
puix evidentment l´AVL no vol ni deu censurar variants que tenen una certa
tradició literària en valencià i són usuals en altres territoris, però amb la
seua decisió estes institucions sí que trien anar en contra del consens
lingüístic, de la pròpia Llei de Creació de l´AVL i del Dictamen de l´AVL de 9
de febrer de 2005 en tant que no prioritzen les formes valencianes ni fan cas
de les recomanacions de l´Acadèmia. No obstant això, espere i confie que ningun
destarifat tinga la brillant idea de demanar a l´AVL que exigisca a les
universitats que acaten els seus acords per la força de la llei, ni que ningun
partit siga tan irresponsable com per a exigir al Consell que deixe de finançar
les universitats públiques perquè estes discrepen de l´Acadèmia. Perquè espere
i confie que, amb el temps, les universitats valencianes faran de bon grat el
pas d´acostar-se a les propostes de l´AVL quan vegen que d´esta manera
contribuïxen al consens social sobre el valencià i, per tant, a l´extensió del
seu ús públic, igual que espere i confie que els usuaris reals de les normes de
la RACV, els que escriuen i publiquen, s´incorporen en algun moment a la
normativa de l´AVL pel mateix motiu. Eixa és la via que ha de seguir l´Acadèmia
Valenciana de la Llengua, fer propostes raonades i raonables que puguen i vagen
sent assumides per una amplíssima majoria de valencians, al ritme que cadascú
necessite, sense preses, per convenciment i sense imposicions.
Portem més d´un segle romancejant per la normativa del valencià (des de Nebot
ençà no hem parat), i no crec que siga demanar massa als diferents actors
socials que tinguen la paciència d´esperar uns anyets més, si amb això
aconseguim que (quasi) tot el món s´apunte de motu proprio a un mateix carro
-sí, el mateix- del valencià. Clar que en este lent i multifactorial procés no
ajuda gens barrejar els grupuscles feixistes del blaverisme residual que han
atacat recentment llibreries valencianes amb les institucions o associacions
que editen llibres, encara que siguen en una normativa no oficial. Els
encaputxats no publiquen, no entenen de normatives ni seguixen cap les poques
vegades que escriuen, i mesclar editors amb agressors és, salvant les
distàncies, com dir del PNB, EA, HB i ETA, despectivament, que todos son lo
mismo.
No havíem quedat que no s´havia de fer demagògia amb la llengua? Encara no és
temps de diferenciar entre qui fa cultura des del seus pressupòsits més o menys
encertats i qui només vol ser anti-tot allò que se li passe per davant i no li
agrade? Estem tan sobrats els valencians d´escriptors i usuaris avançats de la
nostra llengua com per a estar obsessionats en acabar amb qui no escriu com
nosaltres? Per què no es dedica tota eixa energia a denunciar les abundants
carències de l´administració, de la televisió i de la societat civil quant a
l´ús del valencià, en compte de perseguir heretges, passatemps sense dubte més
entretingut i gratificant però completament inútil per a arribar a la pau
lingüística? Per què en compte de viure amb la preocupació permanent de quedar
bé davant de la pròpia parròquia no s´intenta abordar el tema amb una
perspectiva més global i a llarg termini?
Mentres persistisca el conflicte lingüístic és obligació de tots contribuir o,
almenys, tindre una actitud favorable a la seua resolució, i pretendre ofegar
el contrari és una estratègia molt poc útil per a aconseguir-ho, amb el
benentés que l´extermini físic no és una solució acceptable en democràcia. Amb
ajudes públiques o sense, si uns ciutadans tenen la determinació d´escriure en
una normativa no oficial siga en valencià o en qualsevol altra llengua, ho
faran. Tal volta convindria recordar que del 83 al 95 també es publicaren
llibres i revistes en normes de la RACV a pesar de no comptar amb ajudes
públiques. No hi ha motius per a creure que les coses vagen a ser diferents en
el futur si només es recorre a la repressió i no a la integració, més encara en
l´era d´Internet. Clar que hi ha il·luminats que neguen l´existència mateixa
del conflicte. Cadascú és molt lliure d´interpretar la realitat com li plaga,
però llavors que siga coherent. No cal preocupar-se per un fenomen que no
existix o no té importància. I si el fenomen existix i té importància, no
estaria de més que en compte d´atiar el foc col·laborara en buscar vies de
solució integradores i de consens. Com ara, aplicant-se els acords de l´AVL. El
recurs a fuerza de las armas i el justo derecho de conquista pertanyen a unes
altres tradicions culturals, no a la nostra.
Font: diari Levante (27/01/2006)
Enllaç: <http://breu.bulma.net/?l6034>
------------
Bigues immenses als ulls de l'acadèmic Calpe
-Francesc Esteve, Ernest Anyó, Jep Blesa, Guillem Calaforra, Alfons Esteve,
José Manuel Guevara, Enric Izquierdo, Josepa Melià, Rafael Ramos i Armengol, i
Rubén Trenzano del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València
Àngel Calpe, membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, publicava fa poc en
Levante-El Mercantil Valenciano l'article "Les bigues i palles normatives ens
ballen en els ulls", en el qual, com el títol ja indica en al·lusió a la
paràbola evangèlica, es lamentava de les actituds hipòcrites dels qui actuen en
el conflicte lingüístic valencià. I, en concret, començava deplorant, amb un to
d'aparent altura de mires, "el grau de revengisme i rancor que impregna el
debat de la llengua en els últims mesos".
Qualsevol lector podria creure, com de fet creguérem nosaltres, que es referia
a la campanya histèrica atiada pel Govern valencià del PP contra "la
catalanització" de l'Estatut d'autonomia, "catalanització" que consistia a
deixar, quant a la llengua, la redacció del 1982: "valencià" i no l'"idioma
valencià" de la proposta actual. O potser podíem pensar que parlava del procés
judicial, amb sentència condemnatòria, contra membres del Grup d'Acció
Valencianista per haver assaltat el Casal Jaume I d'Acció Cultural del País
Valencià. O de l'atac a la llibreria Tres i Quatre, un episodi que cal sumar
als assalts patits per la llibreria de la Universitat de València per
"catalanistes".
Però no. No eren aquestes minúcies sense importància el fet extraordinari que
impulsava el Sr. Calpe a llançar-se a redactar el seu article contra "el
revengisme i el rancor". Allò que el treia de polleguera era exactament la
"cacera de bruixes" desencadenada sols perquè "una quantitat testimonial
d'ajudes públiques vaja a parar a aquells que encara escriuen segons la
normativa de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana". És a dir, que
l'"acadèmic" es creia en el deure moral de denunciar no els qui incompleixen la
llei, sinó la "cacera de bruixes" desfermada pels qui han protestat i han
emprès les accions legals oportunes perquè -com cada any-, la Generalitat
Valenciana dóna més de 200 milions de les antigues pessetes a entitats
secessionistes i anticatalanistes, com Lo Rat Penat (presidida pel membre del
PP Enric Esteve) i l'Acadèmia de Lladró (de la qual el mateix Sr. Calpe era
membre destacat fins a l'altre dia).
Segons Calpe, tals protestes -i no les campanyes d'extrema dreta contra la
llengua i la cultura- fan que "reviscolen els conflictes aparentment
soterrats". Més encara: arribava a dir, adoptant el to de la conciliació, que
"l'extermini físic no és una solució acceptable en democràcia": tant se li'n
fot exagerar fins a la indecència això de l'"extermini" i convertir els
agressors en víctimes. És a dir, protestar i actuar contra l'incompliment de la
llei i contra el finançament il·legal equival per a ell a l'"extermini físic"
del contrari. Recordarem al Sr. Calpe, aparentment tan conciliador i demòcrata,
que entitats amb molts milers d'associats i demostrablement més actives i
compromeses en l'ús de la llengua com Escola Valenciana o com Acció Cultural
del País Valencià no han rebut ni reben un euro del Govern valencià. El Sr.
Calpe no en deia res ni n'ha dit mai res, tot i que proclamava que cal dedicar
"tota eixa energia a denunciar les abundants carències de l'administració, de
la televisió i de la societat civil quant a l'ús del valencià, en compte de
perseguir heretges". Quan ho ha fet ell? Ho fa des de l'AVL? Pot aportar-ne
documents?
La hipocresia i el cinisme del Sr. Calpe són difícilment superables. Primer,
perquè, membre com és de l'AVL -com a tal signa l'article- té la barra de
justificar que no es respecte la llei de l'entitat de la qual ell és membre. En
concret, l'article 5 de la Llei de Creació de l'AVL diu: "Les decisions de la
AVL, en l'exercici de les funcions que hi corresponen, hauran de ser observades
per totes les Institucions de la Generalitat [...] les entitats, els organismes
i empreses, de titularitat pública o que compten amb finançament públic".
Segon, perquè la suma de més de 200 milions de pessetes l'any li sembla "una
quantitat testimonial". Ja es comprèn que a un senyor que cobra anualment més
de 10 milions de pessetes per fer d'"acadèmic" -i ja veurem quin acadèmic, que
no domina ni la llengua de què vol pontificar- li semble una quantitat
"testimonial". Més encara si, per cada sessió d'una vesprada, s'ha autoassignat
l'equivalent a 60.000 pessetes -més dietes i cotxe oficial quan cal-, tot sense
deixar la feina habitual. "Una quantitat testimonial", diu, i té raó: no tots
tenim la seua "grandesa" de mires... ni de sou.
I, finalment, la hipocresia resulta difícilment superable, perquè, malgrat les
seues apel·lacions a superar el conflicte, el Sr. Calpe no deixa de practicar
un dels seus esports favorits des que militava en les entitats anticatalanistes
subvencionades: carregar contra la universitat. Per a Calpe, totes les normes
que han anat fabricant des de la dècada dels 70 aquestes entitats per
torpedinar la difusió i la normalitat del valencià ja fixat des del 1932 és
comparable en "desviació" (respecte a les normes de la seua AVL) al fet que les
universitats valencianes proposen accentuar preferentment "comprèn" o "acetilè"
i no "comprén" o "acetilé". Decididament, el Sr. Calpe no sap llegir o vol
senzillament manipular: en els Criteris lingüístics, les universitats
valencianes recomanen la primera forma com a "millor que" l'altra, la qual no
"prohibeixen". Però, a més, com a "acadèmic", hauria de saber que ell mateix
usa "perquè" o "què" en el seu text, formes que responen exactament a la
mateixa norma que critica.
I a banda de no saber o no voler llegir bé, caldria demanar-li per què expressa
tanta preocupació per uns pocs accents i per què -si tan interessat està en la
normativa i la integració sense constriccions- no denuncia públicament, amb
articles com aquest i com a membre de l'AVL, la censura que imposa la
Generalitat Valenciana a un grapat de formes igualment valencianes, genuïnes i
d'ús normal, oral o literari. Quan vulga, li'n donem públicament les mostres
fefaents que ens demane.
Com a gran hipòcrita, el Sr. Calpe és especialista a tirar la pedra i amagar la
mà i, amb un fervor particular, contra la Universitat. Fa sols tres anys
deixava escrita aquesta acusació, la qual, que sapiguem, no ha desmentit:
"podem aduir les queixes que, en privat, diversos professors universitaris nos
han confessat per l'actitut 'taliban' [paraules textuals] del Servei de
Normalització Lingüística de l'Universitat de Valéncia quan els corrigen alguna
publicació en valencià" (les faltes són totes seues: publicat com a "Consens i
valencianisme. Tradició lliterària, identitat i model de llengua pròpia en
Valéncia".). Pot adduir queixes contra els "talibans", però no ho fa; no cita
fonts de les acusacions fetes "en privat" per uns misteriosos i anònims
"professors" que se li confessaven. Qui és el talibà?
Ara bé, malgrat saber que el Servei era un nucli talibà i la Universitat de
València un niu catalanista, el Sr. Calpe no dubtà a demanar a aquest mateix
Servei -els papers són oficials i públics- una ajuda per a la seua tesi. Una
tesi, per cert, amb unes deficiències i incoherències lingüístiques clamoroses
que tothom pot comprovar. I això que el Sr. Calpe s'esforçava a escriure en la
normativa correcta.
És la mateixa incompetència normativa que ens confirma en el seu article, ell,
que no té cap escrúpol a exercir d'"acadèmic" del valencià (o potser, de
l'"idioma valencià"): confon "preses" i "presses" (no és un oblit: ho fa dues
vegades); desconeix el canvi de preposicions davant infinitiu (dues voltes) i
com que pensa en castellà, usa paraules i locucions d'aquesta llengua
inexistents en català ("raser", "que les coses vagen a ser diferents en el
futur", "acabar amb" = 'eliminar'). I, com a mostra definitiva d'ineptitud, no
domina una cosa tan elemental com l'ús del pronom "en" com faria qualsevol
catalanoparlant per molt analfabet que fos: "Els encaputxats no publiquen, no
entenen de normatives ni seguixen cap". No, lector: "ni seguixen cap" no vol
dir "no segueixen capdavanter" o "no segueixen testa": el docte acadèmic Calpe
volia dir "no entenen de normatives ni 'en' segueixen cap". Però ell tradueix
maquinalment del que pensa: "no entienden de normativas ni siguen ninguna".
Deixem-ho ací: la darrera frase el defineix perfectament.
Font: diari Parlem (07/02/2006)
Enllaç: <http://breu.bulma.net/?l6033>
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
DIDAC. Diccionari de català
http://www.grec.net/cgibin/esc00.pgm
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
