=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
==================[1.281 subscriptors]===================
L'AVL deixa vacant la vocalia en no obtindre els vots necessaris ni Ros
ni Doménech, que no es tornarà a presentar
-L'ens normatiu obri "un període de reflexió" i arreplega de propostes
per a "adaptar-se a la nova situació després de cinc anys"
La plaça de vocal que falta cobrir per a completar la Junta de Govern de
l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) continuarà vacant durant les
pròximes setmanes després que en la sessió extraordinària convocada hui
per a triar este càrrec cap dels dos candidats -Honorat Ros i Josep
Lluís Doménech- haja obtingut la majoria suficient d'11 vots. Després de
la votació, Doménech ha anunciat que no tornarà a presentar-se a esta
plaça, que està vacant des del 20 d'octubre passat, segons han informat
hui fonts de l'ens normatiu del valencià.
L'escrutini de la votació del ple celebrat este matí a la sala de juntes
del monestir de Sant Miquel dels Reis, ha donat com a resultat nou vots
per a Honorat Ros, huit per a Josep Lluís Doménech i tres en blanc. Esta
situació fa que l'acadèmic Artur Ahuir continue en funcions en l'actual
Junta de Govern. El pròxim Ple ha quedat convocat per al dia 24 de
novembre i ara s'obri un nou termini de presentació de candidatures, han
apuntat les mateixes fonts.
Després d'esta primera sessió, els membres de l'Acadèmia -hui amb
l'absència de Ramon Arnau per motius de salut- han tractat els punts del
ple ordinari. Este organisme ha considerat "necessari obrir un període
de reflexió i presentar en la sessió de desembre una sèrie de propostes
que hauran de ser aprovades a l'inici del pròxim curs acadèmic per a
adaptar-se a la nova situació després dels cinc primers anys".
Reunió Saler
Les futures propostes, que es pretén que siguen discutides i, si és el
cas, aprovades en el ple del mes de gener, partiran de les conclusions
aprovades en la reunió de treball celebrada al març de l'any passat al
Saler.
D'altra banda, el ple ha aprovat a més, entre altres punts, un informe
de la Secció d'Onomàstica al voltant de la tramitació iniciada per
l'Ajuntament de Vall de Ebo per a canviar el nom del municipi pel de la
Vall d'Ebo, i l'inici del procediment per a la reestructuració dels
òrgans de treball de la institució normativa, és a dir de les seccions i
de les comissions.
Font: Europa Press - Vilaweb (10/11/2006)
Enllaç: <http://breu.bulma.net/?l7118>
----------
Presentació de la gramàtica de l'AVL
Dijous 16 de novembre del 2006, a les 12.30, es presentarà la
'Gramàtica' que ha elaborat l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La
presentació es farà a la sala d'actes de l'AVL: Monestir de Sant Miquel
dels Reis. Avinguda de la Constitució, 284 - planta baixa. València
Font: llista Infomigjorn
----------
Font de Mora avala la Gramàtica de l'Acadèmia
Font: diari Las Provincias (16/11/2006)
Més informació en: <http://breu.bulma.net/?l7119>
----------
Una gramàtica bastant convergent, però no prou
-L’Acadèmia publica les seues orientacions sobre l’ús formal del valencià
El treball de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, més enllà d’episodis
de polèmica o de conflicte que han atret l’atenció dels mitjans de
comunicació, està començant a quallar en documents que justifiquen la
seua funció com a institució lingüística de referència. La Gramàtica
normativa valenciana, que avui es presenta oficialment, és una peça
essencial en aquest sentit. Es tracta d’un text que es declara hereu de
les Normes de Castelló i que, d’acord amb els pronunciaments de
l’organisme, busca un equilibri entre el respecte al sistema lingüístic
comú de la llengua catalana i la vocació concreta d’oferir una
orientació sobre el usos formals del valencià general.
Per fi ha aparegut la tan desitjada Gramàtica normativa valenciana (GNV)
de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)!
La primera temptació que hom hauria d’evitar en començar a fullejar
aquest volum és anar a buscar amb dit inquisitorial aquells aspectes,
diguem-ne, conflictius de la llengua i, amb una ullada superficial,
deduir tal cosa o tal altra. L’equilibri —més aïna polític que no
lingüístic— que aquesta gramàtica vol salvaguardar n’aconsella la
lectura pausada i, de vegades, entre línies o per omissió.
Així, doncs, fem com cal i comencem a llegir aquesta obra per la
Introducció, és a dir, per la declaració d’intencions de la institució.
La GNV, com no podia ser d’una altra manera, es declara hereva de les
Normes de Castelló, enteses aquestes com “el punt de partida de la
normativització consolidada de la nostra llengua”. Així, l’AVL, partint
del mateix plantejament, presenta la GNV com “una pauta per als usos
formals de la llengua i [una orientació] sobre els usos poc formals,
dins dels seus respectius àmbits d’ús”. Heus ací la clau de la qüestió:
d’una banda, pauta, és a dir, normativa, prescripció, etc., per als usos
formals; i de l’altra, orientació, ço és, descripció dels poc formals. I
quan convé o es poden fer servir uns usos formals i uns de poc formals?
La cosa sembla clara per a l’AVL: “La llengua de l’Administració pública
i de les entitats que en depenen i, en general, la llengua d’ús públic
formal ha d’utilitzar les formes i els usos sintàctics dels registres
formals i d’àmbit general [...]. La llengua de la literatura, de les
entitats privades i, en general, la llengua d’ús personal admet, per
contra, un grau de variació molt més ampli [...] i pot permetre’s per
tant l’alternança de registres i de variants”.
I quina és aquesta llengua? Doncs, tal com assenyala la Llei de creació
de l’AVL, amb un circumloqui que no s’escau de reproduir ací, el català,
anomenat també valencià. Ja tenim la primera conclusió: no és una
gramàtica secessionista, no consagra el valencià com una llengua
diferent del català, sinó que l’inclou dins del mateix sistema
lingüístic (o diasistema, si voleu).
Això sí, és una gramàtica per a valencians, ja que s’hi ha seguit el
criteri de “triar aquelles formes més generals en el valencià, és a dir,
s’han prioritzat les formes de l’anomenat valencià general, atés que es
tracta d’una gramàtica normativa, que pretén abastar el conjunt de
l’àmbit geogràfic valencià”.
Encara en la introducció, l’AVL entén aquesta gramàtica com la seua
contribució “al procés de construcció d’un model de llengua convergent
amb la resta de modalitats de l’idioma comú. Un model que dóna
preferència a les formes valencianes, però que també descriu les
variants usades en la resta de l’àmbit lingüístic compartit”.
El terme “convergent”, lligat a “policentrisme”, era la manera com
manifestava Sanchis Guarner el procés, sempre dinàmic, de
normativització de la llengua dels valencians: diversos centres de
caràcter normatiu que havien d’elaborar una gramàtica que, sense oblidar
les solucions pròpies de cada territori, no perdera el nord de la
llengua comuna i mirara sempre d’accentuar allò que ens uneix, no allò
que ens separa. Aquesta declaració de model de llengua convergent, en
general, és present al llarg de tota la GNV, llevat d’alguns casos de
què més endavant farem esment.
Ara ja podem entrar de ple en el moll dels ossos, en el cos de la GNV.
El primer capítol, Ortologia, presenta una descripció útil i senzilla de
la pronunciació estàndard del valencià ben útil per a aquelles persones
que, en els registres no espontanis, vulguen fer una pronúncia acurada
del valencià exempta de la major part dels dialectalismes fonètics. Al
capdavall, una pronúncia sentida com a comuna per tothom i no marcada en
excés per la procedència geogràfica.
El capítol següent, Ortografia, descriu la manera com es representen els
sons en l’escriptura. Ací ja trobem un parell de qüestions que caldria
remarcar de passada. La primera —crec que poc afortunada— fa referència
al nom d’algunes de les lletres (efe o ef, ele o el…): a parer nostre,
fer referència a unes maneres de denominar aquestes consonants (ef, el,
em, er…) genuïnes, però inusuals, i no fer esment del nom que reben en
altres àmbits geogràfics de la llengua (efa, ela, ema, erra…) és, si més
no, poc convergent. Com també ho és no descriure la pronuncia [dz] per a
la grafia tz dels sufixos de mots com caracteritzar, realització, etc.,
i assignar-li només la pronúncia [z]. La segona, ben resolta, és
l’admissió del doble sistema d’accentuació de les es en mots com
café/cafè, véncer/ vèncer, etc., tot i que la GNV opta pel primer.
Encara dins del capítol dedicat a l’ortografia, són molts interessants
els apartats dedicats a les majúscules, els signes de puntuació, els
tipus de lletres, etc.
El tercer capítol es dedica a la morfologia flexiva i a la sintaxi. En
general, és bastant exhaustiu i amb profusió d’exemples. De vegades,
però, tracta els temes amb peus àgils i sense comprometre’s massa, com
és el cas dels doblets formals del tipus hòmens/homes o dos/dues. En
altres casos sí que pren partit clar, com en la reivindicació del pronom
adverbial hi o en la relegació als nivells poc formals de l’anomenat
article neutre lo.
Paga la pena que ens aturem una miqueta en uns dels punts més
controvertits de la morfologia: els demostratius este/ aquest i els
verbs incoatius servix/serveix.
Pel que fa al primer punt, la GNV el tracta de manera molt documentada,
però massa oberta: “Tant les formes simples [este...] com les reforçades
són pròpies del valencià, i resulten igualment vàlides. En l’actualitat,
les formes simples són generals en la llengua oral, i són majoritàries
també en la ràdio, en la televisió i en els texts d’algunes institucions
públiques valencianes. Les formes reforçades s’usen de manera preferent
en registres escrits d’àmbits com ara el literari o l’universitari”. Bé,
això ja ho sabíem. Podem llegir entre línies que els mateixos acadèmics
no s’hi han posat d’acord? No s’hi proscriu cap forma, però tampoc no se
n’hi prescriu cap. Ni tan sols se’n prefereix l’una sobre l’altra. Això
sí, en tota la GNV, els únics demostratius utilitzats són els simples.
Deu ser perquè l’AVL pertany al grup “d’algunes institucions públiques
valencianes”.
Pel que fa als verbs incoatius, encara és més superficial: “En la
llengua parlada, les formes generals del valencià adopten la vocal i
[servix]… En la llengua escrita, les formes anteriors alternen amb
formes en e [serveix], fel pet que són les formes generals en la llengua
antiga i en la resta dels parlars de l’àmbit lingüístic”. Val a dir,
també, que les úniques formes usades en la GNV són en i.
El quart i últim capítol, Formació de paraules, tracta de manera bastant
àmplia els processos de derivació, composició, etc. Cal remarcar la
sintonia en la formació de compostos amb les últimes aportacions de la
nova gramàtica (parcialment publicada a la xarxa) de l’Institut
d’Estudis Catalans.
Són molt interessants els annexos, un d’abreviatures, símbols i sigles,
i un altre, molt exhaustiu, de gentilicis valencians.
En resum, podem afirmar que la GNV és un llibre de consulta útil, tot i
que de vegades abusa de les justificacions de tipus diacrònic. També
resol molts dubtes sobre la correcció o la idoneïtat de paraules o de
construccions i les situa en l’àmbit d’ús o en l’abast geogràfic a què
pertanyen. Seria desitjable que en edicions futures es “mullara” una
miqueta més i es decantara cap a camins més convergents.
Font: diari El País Quadern de l'edició valenciana (16/11/2006)
----------
L’Acadèmia pren cos
-La ‘Gramàtica’ és l’obra més important de les que ha publicat l’entitat
normativa
Cinc anys després de crearse, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
comença a tenir un corpus doctrinal. No és més que el principi, però ja
té en el seu catàleg una sèrie de publicacions on assenta les bases de
la seua normativa. De totes, la Gramàtica normativa valenciana, que avui
es presenta a la seu de l’Acadèmia, és la més important. Ofereix als
ciutadans el corpus gramatical, la referència normativa, l’esquelet de
la llengua. L’obra és el fruit del treball de la Secció de Gramàtica de
l’Acadèmia, presidida per Antoni Ferrando. Però l’autèntica ànima del
treball, el ponent de la gramàtica, ha sigut el professor de la Facultat
de Filologia Manuel Pérez Saldanya, un dels experts més grans en
l’estudi gramatical a Espanya. L’actual vicepresident de l’ens normatiu
és també un dels ponents de la gramàtica de l’Institut d’Estudis
Catalans, a més de col·laborar en la redacció de la gramàtica de la Real
Academia Española.
La gramàtica ha sigut consensuada. Això vol dir que, molt probablement,
la major part dels acadèmics, sobretot els procedents del món
universitari, no la signarien com un treball propi i individual. En
farien una altra, més refractària a la inclusió de formes col·loquials o
populars, algunes de les quals es van convertir en banderes del
secessionisme lingüístic.
En qualsevol cas, la Gramàtica normativa valenciana és unitarista,
convergent i preserva la normativa consolidada. Algunes “concessions”
dialectals als acadèmics més propers al blaverisme s’han justificat fins
i tot acudint als clàssics valencians, com el Tirant lo Blanc.
Finalment, el ple de l’Acadèmia va aprovar al desembre passat la
gramàtica per àmplia majoria, amb 17 vots a favor i un vot en contra.
“Aquesta gramàtica no representa ningú, perquè representa a tots”, va
dir Manuel Pérez Saldanya després de la reunió. “No és la meua
gramàtica, però tots hem deixat de banda els nostres punts de vista per
arribar a l’acord”, va comentar Antoni Ferrando.
“És la primera gramàtica valenciana produïda per un ens normatiu en què
estan presents totes les sensibilitats de l’anomenat conflicte
lingüístic”, va afirmar la presidenta de l’Acadèmia, Ascensión Figueres.
El precedent de la Gramàtica va ser la declaració sobre l’ús oficial de
la normativa consolidada, que donava temps per a la redacció posterior
de l’obra de referència. També es va fer públic el polèmic Dictamen
sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i
l’entitat del valencià.
L’Acadèmia sol freqüentar els mitjans de comunicació per qüestions
alienes al seu objecte normatiu. No debades, es tracta d’una institució
on el component polític està present des que es va crear amb la
finalitat de superar el conflicte lingüístic.
Tot és política, la qual cosa no impedeix iniciar la tasca editorial de
qualsevol acadèmia. Abans de la gramàtica, s’ha editat el Diccionari
ortogràfic i de pronunciació del valencià, una obra de consulta que
segueix els mateixos criteris de la Gramàtica.
També s’ha editat un vocabulari de noms de persona, així com un fitxer
amb la toponímia dels pobles valencians, amb informació sobre les
localitats, l’orografia, els noms de les partides, de la hidrografia
artificial o de les vies de comunicació. Altres textos de consulta són
un vocabulari naval o un altre de litúrgic. Cal destacar, pel buit
bibliogràfic que ompli, el catàleg i l’estudi sobre Constantí Llombart,
que acompanyava una exposició, i el dels escriptors de l’edat moderna.
Prompte veuran la llum les col·leccions més adreçades als especialistes,
com la “Biblioteca d’Estudis Clàssics”, amb les edicions anotades de
l’Espill, de Jaume Roig, o les Ordinacions de Pere el Cerimoniós. A més
a més, hi ha previstos llibres d’homenatge a Sanchis Guarner, Pere Maria
Orts o Xavier Casp, entre altres.
Font: diari El País Quadern de l'edició valenciana (16/11/2006)
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
DIDAC. Diccionari de català
http://www.grec.net/cgibin/esc00.pgm
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
