=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
==================[1.281 subscriptors]===================
Les persones que saben escriure en valencià augmenten 22 punts des del
1993 a València però baixen les que l'entenen
-Font de Mora destaca que els "bons resultats del bilingüisme" s'han
aconseguit "sense cap tipus d'imposició"
El nombre de persones que, a la ciutat de València, sap escriure
valencià ha passat d'un 18 % el 1993 a un 40,3 % actualment, el que
suposa un increment de 21,7 punts en els últims 13 anys. Tot i això, la
comprensió d'esta llengua ha baixat 10,2 punts entre els seus habitants
en este període de manera que ha baixat des d'un 89,7 % fins a un 79,9 %.
Esta és una de les conclusions que es desprén de l'última enquesta
sociològica realitzada sobre la situació del valencià a la ciutat, que
ha sigut presentada hui pel conseller d'Educació, Alejandro Font de
Mora; la secretària autonòmica de Cultura i Política Lingüística, Concha
Gómez, i el director general de l'Àrea de Política Lingüística, Vicent
Satorres; i que es realitzarà pròximament a Castelló, Alacant i la resta
de municipis de la Comunitat amb més de 50.000 habitants.
Satorres ha explicat que l'estudi "examina la situació del valencià dins
de la dinàmica de canvis socials que s'estan vivint estos anys" i que,
"cal tindre això molt en compte en analitzar els resultats". Així, ha
assenyalat que la capacitat d'escriptura en valencià "guarda relació amb
els jóvens, que han passat pel sistema educatiu" i per tant, a
estudiar-lo a les aules. Per part seua, en el descens de la comprensió
de la llengua "influïxen els canvis migratoris" que han fet de València
"una ciutat que rep molta gent d'altres comunitats autònomes i d'altres
països", ha afegit.
Alhora ha ressaltat que actualment, "més de la meitat de la població de
la ciutat sap parlar valencià", concretament un 56,3 %, xifra semblant
als quals poden llegir-lo, un 57,5 %. També ha augmentat el nombre
d'alumnes en valencià en l'última dècada, en què s'ha passat de 43 a 87
centres que impartixen les classes en la llengua vernacla i els alumnes
que estudien en esta llengua han passat de ser 3.703 a 12.946.
Tot i això, ha distingit entre "la capacitat" i l'"ús" i ha apuntat "les
xifres de coneixement de la llengua difereixen de les de la seua
utilització", que són inferiors. Ha repassat set àmbits diferents de la
vida i ha analitzat quant es parla i s'escriu en ells. Així, ha indicat
que des de 1993 la parla valenciana ha augmentat a casa on fa 13 anys ho
parlava un 6,1 % de la gent i ara ho practica un 10,4 %.
Ha passat el mateix entre els amics, amb els qui abans parlava en
valencià un 13,4 % de les persones i hui dia ho fa un 18,1 %. De la
mateixa manera, actualment hi ha un 21,2 % de gent que parla en aquesta
llengua amb desconeguts, respecte del 12,1 % que ho feia anteriorment.
Per a comprar a botigues tradicionals, un 21,2 % preferix el valencià,
gairebé el doble que en 1993, quan només un 10,3 % l'elegia. Alhora, a
les grans superfícies el 19,3 % es dirigix als dependents en valencià
respecte del 8,7 % que ho feia fa més d'una dècada.
Respecte a l'escriptura, Satorres ha detallat que, respecte del 40,3 %
de persones que saben escriure'l, són un 1,6 % les que ho utilitzen
perquè els agrada, menys que en l'any 93 quan ho preferien un 8 %. L'ús
majoritari, un 44,9 %, es dóna en els estudis; per costum, el
percentatge s'ha duplicat fins a un 11,8 % de valencians; per motius de
treball, tant ara com fa 13 anys, escriu en valencià un 15,1 % de la
població; en notes personals baixa un punt i arriba al 12,2 %, i en
cartes el percentatge baixa del 6,1 a l'1,6 %.
El director general ha destacat el paper dels jóvens d'entre 15 i 24
anys, els qui, per a ell, són els "més importants" perquè "són el futur
de la llengua". En esta franja d'edat que, majoritàriament, "és o ha
estat estudiant en els últims 15 anys, els percentatges pugen i
ascendixen a un 88,5 % els qui comprenen el valencià, al 75 % els qui
saben parlar-ho, a un 86 % els que ho llegixen i al 75 els que ho saben
escriure bé.
EL FUTUR DE LA LLENGUA
Per la seua banda, el conseller ha apuntat que la llengua "és sens dubte
l'indicador més sensible dels canvis socials" i que estos han estat
"molt profunds" a València, on "arriben als nivells més alts i profunds
d'Espanya". En este context, Font de Mora ha considerat que "el valencià
està viu i té futur a València perquè els jóvens es mostren cada dia més
predisposats cap a esta llengua".
En esta línia, ha considerat que "potenciar el bilingüisme" i fins i tot
el "trilingüisme" està donant "bons resultats" i sobretot, fer-ho "des
d'un plantejament de normalitat i naturalitat, entés com a una relació
fluida entre la Generalitat i la gent", que pretén "arribar a un màxim
de persones possibles" però "sense que hi haja cap tipus d'"imposició".
En este sentit, ha criticat que, Catalunya "sembla que vol imposar" la
llengua al pati del col·legi i ha afegit que "com jo em vaig quedar tan
cremat quan en el franquisme no em deixaven parlar valencià al pati del
col·legi, no vull ni pensar en mesures d'este tipus". Segons la seua
opinió, "sense estes actuacions impositives" i "sense encotillar la vida
d'una persona, es pot arribar als mateixos objectius, que al final, són
de respecte i extensió de la llengua", ha acabat.
Font: Europa Press - Vilaweb (13/09/2007)
Enllaç: <http://breu.bulma.net/?l8244>
-----------
El coneixement de la llengua pròpia baixa a València per la immigració,
però en creix l'ús
-Set de cada deu ciutadans opta pel castellà a pesar de l'avanç del
bilingüisme
Font: diari Levante (14/09/2007)
Enllaç: <http://breu.bulma.net/?l8246>
-----------
FAPA alerta del descens d'alumnes que aprenen valencià i demana la
catalogació lingüística i eliminar el PIP
La Federació de Mares i Pares d'Alumnes de València (FAPA-València) ha
alertat hui que "cada vegada menys alumnes aprenen valencià" i ha instat
la Conselleria d'Educació a prendre mesures com la catalogació
lingüística del professorat o l'eliminació del Programa d'Incorporació
Progressiva (PIP), han informat hui fonts de l'agrupació en un comunicat.
FAPA es referia així a l'enquesta sobre l'ús del valencià a la ciutat de
València presentada ahir per la Conselleria d'Educació en el qual
s'indica que en este últim curs "només el 17'7% dels alumnes de
secundària que inicien hui curs estudiarà en valencià".
Sobre esta qüestió, la presidenta de FAPA València, Gemma Piqué, ha
lamentat que "a este pas cada vegada seran menys els alumnes que
aprenguen a llegir i a escriure valencià".
La federació ha recordat que la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià
(LUEV), "que ja porta més 24 anys en vigor, establix que quan acabe
l'ensenyança obligatòria, és a dir, als 16 anys, els estudiants han de
ser perfectament competents en castellà i també en valencià".
Tot i això, "lluny d'esta realitat està la premissa del conseller
d'Educació, Alejandro Font de Mora, qui afirma que els jóvens entre 15 i
24 anys són els que tenen un "millor domini de la llengua", han
assegurat. "I encara menys --han continuat-- l'afirmació que estos
jóvens la utilitzen com a vehicle d'expressió i comunicació".
Piqué ha replicat que "per a poder parlar i escriure valencià cal
estudiar-lo a l'escola" i ha recalcat "només així el futur de la llengua
està garantit en tots els àmbits de la societat i la població immigrant
podria aprendre-lo sense massa dificultat".
Segons l'opinió de FAPA, "les xifres que mostren la realitat actual,
lluny de servir a Conselleria per a felicitar-se per la gestió
realitzada, haurien de ser un indicatiu d'alerta per a treballar
intensament a favor de l'aprenentatge del valencià ja que tan sols els
alumnes que estudien la llengua a través dels dos programes que la
promouen, el PEV (Programa d'Ensenyament en Valencià) i el PIL (Programa
d'Inmersió Lingüística), acaben sent competents lingüísticament".
Per contra, han afegit estes fonts, "els que estudien el valencià en
algunes àrees a través de del Programa d'Incorporació Progressiva (PIP)
no aconseguixen la competència i, per tant, quan arriben a la
universitat i desitgen estudiar en valencià els és molt complicat i més
tot i que busquen feina perquè no dominen la llengua".
En este sentit, FAPA-València considera que la Conselleria d'Educació
hauria d'eliminar este últim programa "perquè s'ha demostrat que no
funciona i perjudica als alumnes". La federació de pares d'alumnes entén
"incorporació progressiva com l'estudi de més matèries en valencià
segons l'alumne va avançant en els cursos i no és així, els alumnes no
estudien més de dos assignatures en valencià".
Font: Europa Press - Vilaweb (14/09/2007)
Enllaç: <http://breu.bulma.net/?l8245>
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
DIDAC. Diccionari de català
http://www.grec.net/cgibin/esc00.pgm
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
