=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
==================[1.281 subscriptors]===================
Camps i el multilingüisme educatiu
-Article d'opinió de Vicent Brotons Rico, director de la Unitat per a
l’Educació Multilingüe (UEM) de la Universitat d’Alacant.
He assistit perplex a la trista, lamentable, frívola, provinciana i
indocumentada polèmica que ha encetat el nostre màxim mandatari
autonòmic, el senyor Camps, entorn a la proposta que Educació per a la
Ciutadania s’impartesca en anglés. El suport a la proposta de ministra
del Govern d’Espanya, la senyora Cabrera, i la crítica ironitzant del
portantveu socialista, el senyor Pla, que ha apostat perquè siga la
Religió la que s’impartesca en anglés, han acabat fent més lamentable
encara aquesta polèmica.
¿Com tres polítics professionals es permeten opinar, crear estat
d’opinió, sobre uns temes educatius tan importants , ¿es pensen que
tenen patent de cors per a dir el que vulguen, quan vulgen i com vulguen
Efectivament, en el transfons de la polèmica subjauen altres problemes,
tothom ho sap. Es tracta d’un debat ideològic de curta volada entre si
cal una assignatura com Educació per a la Ciutadania o no. Si hauria de
plantejar-se que l’àrea/assignatura tinguera tractament de voluntària,
com la Religió, o no. Si un suposat model educatiu del PP/Església
Catòlica o un altre suposat model del PSOE/món progressista. Un debat
tan absolutament artificial com estèril.
La religió -les religions- s’hauria d’aprendre al si de les famílies i a
les esglésies, i el sentit de ciutadania democràtica, lliure, solidària,
participativa, responsable, etcètera, a les escoles, a casa, al carrer,
a través dels media i no sols amb una àrea/assignatura que només
serveix, en els millors del casos, per a tranquil•litzar consciències
(males consciències).
Però, deixant a banda aquest fals debat, vull referir-me a la /frivolite
/campsiana de proposar que s’impartesca en anglés. Això demostra tres
coses, com a mínim:
-Que el senyor Camps está en contra obertament d’Educació per a la
Ciutadania.
-Que no té ni la més mínima idea de què significa l’ensenyament d’una
llengua estrangera.
-I que li té exactament igual que el Sistema Educatiu Valencià es trobe
immers en un important esforç per abordar un seguit de reptes
qualitatius importants, entre els quals aconseguir un model educatiu
plurilingüe és prioritari.
Per això dic que ni Camps, ni cap altre polític, poden continuar fent-se
els «graciosets» amb qüestions tan importants com aquesta de l’encaix
adequat de les llengües al nostre sistema educatiu. Llengües, totes,
imprescindibles per al futur laboral, cívic i cultural dels nostres
jóvens. Tot seguit, aportaré un conjunt de consideracions per a centrar
el debat sobre les llengües a l’ensenyament:
1ª. Des de fa quasi 25 anys el nostre sistema educatiu contempla
l’ensenyament/aprenentatge de tres llengües: les dos oficials -valencià
i castellà- i una o dues d’estrangeres (habitualment, anglés i francés).
2ª. Les distintes reformes i intervencions educatives legislatives que
ha hagut des de fa molt de temps han incidit sempre en la necessitat de
millorar organitzativament, pedagògicament i didàcticament aquest
ensenyament trilingüe o plurilingüe.
3ª. El principals avanços en aquest aspecte s’ha tingut gràcies als
programes bilingües que s’han desenvolupat, no sense traves de tota mena
per part de l’administració educativa del senyor Camps, Zaplana i Lerma
-cada un d’ells en la seua època- a les escoles públiques del País Valencià.
4ª. Aquests avanços podríem concretar-los en l’aplicació responsable i
exitosa de programes com el d’immersió lingüística, PIL (per a alumnat
no- valencianoparlant), el d’ensenyament en valencià, PEV (per a
valencianoparlants) i el bilingüe enriquit, PEBE, que anticipava la
introducció de la llengua estrangera en algun del altre dos anteriors.
Per cert, cap administració educativa no ha fet el més mínim esforç per
donar suport a aquest últim programa que funciona de manera voluntarista
gràcies a pares, mares i mestres, des de fa una desena d’anys en alguns
centres.
5ª. Els programes veritablemente plurilingües citats són encara molt
minoritaris a la societat valenciana. Els segueixen adequadament poc més
del 20% de total de l’alumnat; es concentren, bàsicament, en l’escola
pública, i tenen greus problemes d’estabilitat i continuïtat en els
instituts d’Ensenyament Secundari. No cal dir que l’Administració Camps
ha fet ben cosa per fer que canvie aquest lamentable estat de coses.
6ª. Des d’aquest curs, i coincidint amb la plena entrada vigor del nou
currículum propiciat per la LOE, s’ha anunciat que l’anglés s’impartirà
des de primer de Primària. Al problema de professorat necessari caldria
afegir-ne alguns altres: com s’ensenya (metodologia), si és realment
idònia l’edat de 6 anys per començar amb una llengua estrangera (hi ha
estudis ben seriosos que plantegen ajornar la introducció de l’anglés
als últims anys de Primària i augmentar el nombre d’hores d’exposició al
nou idioma a partir d’aquest moment), la preparació idiomàtica i
didàctica dels que ensenyaran aquesta llengua (d’entrada, la Conselleria
d’Educació hauria de finançar una estància a un país anglòfon de no
menys de sis mesos a tots els mestres especialistes d’anglés si no volen
fer un «empastre educatiu» semblant al que té muntat la senyora Aguirre
a la Comunitat de Madrid amb els seus «Programas de Inmersión al Inglés»).
7ª. I finalment, la qüestió de la falsa polèmica campsiana, ensenyar una
àrea en una llengua estrangera o desconeguda per l’alumnat. Es pot fer,
es convenient de fer-ho, efectivament. Però cal seleccionar molt bé
quina i, sobretot, com es fa. Exigeix una alta competència lingüística,
comunicativa i didàctica del professorat. S’ha de basar en el doble
principi d’integració de llengües i continguts -enunciat, però no
desenvolupat-, al decret curricular de Primària de juliol passat. S’ha
de fer en àrees molt riques en elements contextualitzadors,
visualitzacions, dinàmiques interactiv es senzilles, etcètera. S’han
d’elaborar uns mòduls, unitats didàctiques i materials curriculars que
propicien l’ensenyament/aprenentatge de la llengua estrangera.
I tot això està per fer i no és recomanable la improvisació. S’hi han
d’invertir esforços humans, polítiques i molts diners, o es tracta
d’usar les llengües del currículum per al debat polític de baix perfil
i, a sobre, confonedor. Cal fer política educativolingüística que es
plantege un alt domini dels dos idiomes oficials -el desequilibri a
favor del castellà, com passa actualment, és sempre sinònim de fracàs
escolar (fracàs escolar dels senyors Font de Mora i Camps, és clar)-, un
domini efectivament comunicatiu d’una o més llengües estrangeres
-anglés, francés, italià, alemanyÉ-, una predisposició actitudinal a
l’aprenentatge de llengües al llarg de la vida, tal i com recomana el
Consell d’Europa, i un clima de respecte -i autoestima dels propis
parlants- cap a les altres moltes i diverses llengües i cultures que hi
ha dins i fora de l’escola resultat dels procesos migratoris i de la
globalització (romanés, xinés, rus, àrab, berber, suahili, quitchua,
portugués, neerlandés, gaèlic). Aquest són els termes del debat
educativolingüístic. Sobre això m’agradaria escoltar com debaten el meu
president Camps, el cap de l’oposició Pla i la ministra d’Educació del
Govern d’Espanya, Cabrera. La «boutade» de Camps ha sigut simplement
això, una frivolitat provinciana.
Font: diari Información (25/09/2007)
Enllaç: <http://breu.bulma.net/?l8282>
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
DIDAC. Diccionari de català
http://www.grec.net/cgibin/esc00.pgm
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
