=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.635 subscriptors]===================
*Amb bones paraules*
*Caterina i Catalina*
Deriva del nom grec /Aikateríne-/, d'origen discutit. La culpa del fet
que hi hagi tantes Caterines en el món és d'una jove egipciana del segle
IV, Caterina d'Alexandria, bella i sàvia, poeta i filòsofa, que va tenir
un debat "científic" amb l'emperador romà, el qual va encaixar malament
la seva derrota intel·lectual i la va condemnar a morir a la roda de la
tortura, una roda amb punxes de ferro que havien d'esparracar la seva
carn a poc a poc. Com que les punxes es trencaven miraculosament quan
tocaven el seu cos, li va tocar morir decapitada. Això diu la llegenda
sobre una santa de la qual no hi ha dades històriques i l'existència de
la qual, fins i tot, ha estat posada en dubte, àdhuc per l'Església
Catòlica. Uns monjos d'un monestir al peu del mont Sinaí (c. 800)
trobaren allà a la vora el seu cos incorrupte i flairant d'olis
medicinals, i el monestir, guardià d'aleshores ençà del cos de la santa,
esdevingué un important lloc de pelegrinatge. Les croades escamparen per
occident la llegenda i durant la baixa Edat Mitjana Caterina
d'Alexandria passà a ser un dels sants més venerats en el món cristià.
A Mallorca també. En el segle XIV, al lloc on ara hi ha la Feixina, a
Palma, es fundà l'Hospital de Santa Caterina, que a començament del XVII
es convertí en convent trinitari. En queda el nom, que ara és el del
barri de Santa Catalina (o Santa Caterina?), i ens queda el nom de la
porta per on partien cap a l'antic convent, a la Plaça de la Porta de
Santa Catalina (o Caterina?). A Sóller també hi ha el santuari de Santa
Caterina, fundat, segons la tradició, per Raimon de Penyafort, en el
segle XIII. I a mitjan segle XVII es fundà a Palma el gran convent de
Santa Caterina de Sena, de monges dominicanes, destruït fa quatre dies
per la desídia i l'especulació. Les Caterines augmentaren a Mallorca
arran del procés de beatificació de Caterina Thomàs (1533-1574),
paral·lel a l'extensió de la devoció i l'entusiasme per la monja
valldemossina, durant els segles XVII i XVIII.
A Mallorca la santa d'Alexandria es digué /Caterina/, igual que els
convents esmentats, i les dones portadores d'aquest nom es digueren
/Caterina/, o aquest és el nom que consta en els documents des del segle
XIII fins a la castellanització de la llengua administrativa. Amb
diverses variants gràfiques ---/Caterina/, /Catarina/, /Catharina/---
que ara són cosa secundària. /Caterina/ és el que apareix sempre en tota
classe de documents administratius escrits en català. Però a partir de
la imposició violenta de l'espanyol en el segle XVIII, els documents
escrits en la nova llengua porten, evidentment, el nom traduït al
castellà, /Catalina/. Just després del Decret de Nova Planta es pot
observar la coexistència per un temps dels noms /Catalina/, en documents
en castellà, i /Caterina/, en documents en català.
Però la forma /Catalina/ (o /Catelina/) també és molt antiga. Només que
era una variant present bàsicament en el llenguatge oral. Les /Regles
d'esquivar vocables i mots grossers o pagesívols/, un tractat de
"barbarismes" del segle XV, condemnen «Cathalina per dir Catharina», la
qual cosa significa que la primera era forma usitada ---no sabem en
quina mesura ni a quins llocs--- en el llenguatge vulgar. I en textos
escrits per persones poc coneixedores de les normes de la llengua culta,
podem trobar /Catalina/, al costat de moltes altres característiques de
llengua popular. Per exemple, en el noticiari de Perellós de Pacs (segle
XVI). Per als nostres avantpassats cultes era molt clar: /Caterina/ i
/Catalina/ eren dues variants com /nosaltres/ i /noltros/, com /aigua/ i
/aigo/; una pròpia de la llengua formal i l'altra pròpia de la llengua
ordinària. Sense problemes.
La castellanització, la pràctica d'usar per escrit el nom de la gent
sempre en castellà, va asfixiar el nostre tradicional /Caterina/, i el
vulgar-espanyol /Catalina/ va quedar amb tota la casa per a ell. Sense
la subordinació a l'espanyol i la pèrdua de la nostra llengua escrita
tradicional, ara probablement hi hauria poques Catalines. La dualitat
tradicional culta-col·loquial segurament tendiria a desaparèixer, perquè
avui el nom de cadascú tendeix a la forma única. Les portadores d'aquest
antropònim han de decidir lliurement quin nom volen tenir, però és bo
que ho facin coneixent tots aquests elements. Amb els personatges
històrics (com Santa Caterina Thomàs) és molt recomanable d'usar la
forma /Caterina/. La cosa ja és més complicada amb els topònims. Els
topònims són molt complicats.
Aquest article ha estat publicat a /l'Espira/, suplement cultural del
/Diari de Balears/ el dia 13 febrer de 2010.
http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/caterina.html
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Diccitionari
http://diccitionari.blogspot.com/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[email protected]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[email protected]>
Xavier Rull (Catalunya) <[email protected]>
Marta Torres (Catalunya) <[email protected]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[email protected]>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Twitter: <http://twitter.com/infozefir>
RSS: <http://feeds.feedburner.com/Infozefir>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
