Hola, Guillem, res de mal rotllo, per descomptat. Quan vaig dir �de bon rotllo� us estava fent l�ullet, i la pregunta sobre la conci�ncia anava carregada d�aquella fina ironia tan t�pica del humor angl�s. Comprenc que a trav�s d�un text resulti molt dif�cil llegir entre l�nies quan no es coneix la persona que l�ha escrit. Temps al temps.
Pere, tot i que les persones no som ning� per jutjar s� que podem fer les nostres valoracions, i per aix� m�alegro que consideris les meves intervencions com a correctes, ja que �s aquesta la meva intenci�, ser correcte i respectu�s. Amagar-se a l�anonimat que proporciona el m�n virtual ho considero un acte d�all� m�s cobard, i �s per aix� que els meus missatges tenen l�obligaci� de mostrar les mateixes formes que en una conversaci� cara a cara. Evidenment, aquella persona que en viu i en directe se l�hi en fot qui t� davant aqu� no canviar� pas la seva actitut. Entrant en el tema que ens ocupa, veig que se m�acumula la feina, per� �s que aquests dies que fa m�s bon temps prefereixo est� fora de casa que no pas davant de l�ordinador. Heu introdu�t un nou tema segurament sense saber-ho: els omg han introdu�t un nou concepte en la millora gen�tica, i aix� em crea un gran problema, ja que no s� si ser� capa� d�explicar com cal les difer�ncies. Entre tots dos comenteu els seg�ents casos: Races de porcs i pollastres superseleccionats, les nectarines, selecci� de llavors, el supertoro que t� tot un harem de vaques per ell solet. A la llista puc afegir els centenars o milers de noves esp�cies de plantes ornamentals h�brides amb flors de colors i formes diferents (penseu en les roses), i els xinesos fa centenars d�anys que van aprendre a modificar els colors i les aletes dels seus peixos ornamentals d�aigua freda. B�, doncs res d�aix� �s un organisme modificat gen�ticament, ni tan sols la nectarina. Els m�todes convencionals utilitzats per a la millora gen�tica han estat els creuaments i la selecci�, complementats en ocasions amb t�cniques citogen�tiques (estudi dels cromosomes i les enfermetats relacionades) i de mutag�nesis artificial (utilitzaci� de la radiaci� o determinats productes qu�mics per provocar una mutaci� gen�tica). Un omg �s un �sser viu completament nou, i t� la caracter�stica que mai es podria crear per si sol en el medi natural, nom�s pot ser creat a un laboratori. I �s un �sser nou perque el seu genoma �s diferent del de l�individu primari. Per explicar-ho millor, no �s el mateix vacunar a un nounat amb la intenci� que no enmalalteixi de determinades enfermetats que introduir a l�embri� la cadena gen�tica de diferents virus i bacteris amb la mateixa intenci�. Aix� �ltim seria un hum� modificat gen�ticament. De moment ho deixo aqui. Salutacions. Josep Maria Puig >Sobretot, mal rotllo...NO!!!! >Jo poder m'he posat una mica insistent, pero �s que ho veig cada dia: >- Tu de que treballes? Aix� �s lo dels n�E que son tant dolents no? >I esclar quan veig afirmacions de segons quin tipus m'accelero. >Josep M�, ja estic amb tu quan dius "m�s evident la dificultat que tenim les persones per obtenir >una informaci� vera� sobre els aliments que consumim,", >estic totalment d'acord amb tu! I �s per aix� que llistes d'aquestes que corren fan mal i confonen. >Quan em refereixo a que menges m�s aliments geneticament modificats dels que et penses, em refereixo a lo que ha dit en Pere, les races de porcs estan super seleccionades, les de pollastres tamb�, qui no ha menjat mai una nectarina.... com diu en jordi poder son modificacions "m�s natural", pero al fi i al cap modificacions! >I sobretot mal rotllo cap! >-- >En la fecha Wed, 26 May 2004 21:04:17 > Pere Castells escribi�: >>Holes Josep Maria: >> >>En cap moment hi ha acritud i mal rotllo, tot el contrari (i aqu� poso tamb� a en Guillem, >>n'estic conven�ut) i evidentment a tu, que has estat correctisim (tot i que jo no soc >>ning� per jutjar). >> >>Suposo que al que es refereix en Guillem (si no es aix� ja ho dir�) es al que has >>plantejat tu .... i has fet diana. >> >>L'alimentaci� animal es un d'ell, per� afegiria (tot i que no puc confirmar-ho), als >>vegetals en general (fruites, verdures, etc). Crec que es aqu� on es pot referir quant diu >>que potser en mengem mes del que ens imaginem. >> >>Quant comen�a la cadena? ves a saber. >> >>De totes maneres no tinc perqu� q�estionar la manipulaci� gen�tica, com en tots els camps >>hi haur� coses bones i d'altres no tant. Pel que fa a les llavors, crec que el que >>preocupa mes es que estigui en poques mans (monopoli), mes que pugui ser perjudicial. No >>tinc suficient informaci� contrastada per afirmar-ho o negar- ho. De totes maneres de >>manipulaci� gen�tica s'ha fet tota la vida (potser mes ..... "natural"?). Ara, ja no es >>all� de seleccionar aquelles llavors de mel� quant sortia dol�, o aquelles de tom�quets >>amb gust de tom�quet. Ni aquelles vaques que s'inseminaven amb aquell brau "seleccionat". >>Ara es fa mes r�pid. Per� en tot sempre s'ha fet aix�. ..... mes o menys. Ara estem en >>mans de multinacionals i aix� fa mes por. >> >>Saps Josep Maria, es all� que m'ho crec tot i no em crec res. Quasi tot es q�estionable, >>de fet ... existim?. >> >>P.D.: Es que he tingut un dia !!!!. >> >>Pere >> _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
