Hola,
Crec que cadascú de nosaltres ha posat aquells grups que
formen part de la nostra existència, on les cançons van lligades
a imatges, moments, situacions de la nostra vida. De conèixer
a ben segur que coneixem moltíssimis cantants i grups de
diferents estils musicals, i alguns d’ells han coexistit en la la
nostra primera etapa musical, però els obviem perque no els
considerem com a part de nosaltres, no ens han fet vibrar, ni
disfrutar, ni res de res. Tan sols sonaban de música de fons.
M’ha resultat molt curiós observar que les persones que han
participat amb les seves respostes mostren una tendència
musical molt clara, decantant-se cap a aquells grups que, com
a dit en Pere, eren revolucionaris per a l’època que es vivia.
Jo sóc del 63, i quan vaig arribar a l’edat de disfrutar de la
música estava en mans de les emisores de ràdio que només
punxaven música políticament correcte. Tot i el que Paquito ja
havia mort, la tendència de les emisores no havia variat gens.
Però va haver un moment en que vaig donar el salt, que vaig
començar a creuar cap a l’altra vorera musical, fet que
segurament us a passat a més d’un. Quan tenia 15 anys vaig
entrar a un grup excursionista del barri, i en el plat i els bafles
Vieta que hi havia sonava Supertram, Genesis, Pink Floid, Deep
Purple i altres bandes mítiques.
A la radio només tenia el Clan de la una i un altra programa
que començava a les 10 de la nit, i que empalmava (no recordo
si a la mateixa emisora) amb el Tito B. Diagonal. Les cintes de
casset anàven de bolit, i després a buscar algú amb un altre
casset (l’aparell) per poder seleccionar aquelles peces
que “molaven”.
Una anècdota d’aquells temps. Un llistaire a inclós a la seva
llista l’album In-a-gadda-da-vida del grup Iron Butterfly.
L’album és un lapsus total en la discografia del grup, ja que no
té res a veure amb el seu treball global. Una música totalment
psicodèlica fruït segurament d’un globus acollonant. Tan era
així, que només podia escoltar-lo i disfrutar-lo quan portava un
puntet, bé, o dos, perque de no ser així no hi havia manera de
soportar aquell rotllo de música. Si algú altra el coneix
m’agradaria saber la seva experiència amb aquest disc.
Salutacions
Josep Maria Puig
>(potser si que es rotllo, per tant encara esteu a temps
d'esborrar-lo)
>Cert Lluís, però ..... :-))
>Jo també sentia (que no escoltava, o al revés, ara no ho tinc
clar) els
>Mustangs tot i que per mi, era musica dels meus "tiets" joves
i els Sirex i
>els ...... de la "motocicleta". Era el tram final dels Beatles,
uns Beatles
>en blanc i negre dels que no mes senties critiques (dels pares
inclosos) per
>les seves grenyes (parlo del 66-67), en tenia 11 i 12 anys i
com molt modern
>a casa s'escoltava el Mat Monroe (o com s'escrigui). Cultura
musical? la
>mínima, la justa. que vols que et digui, un inculte total.
>Arriba l'any 1970 i el despertar dels sentit (entre d'altres, el
musical).
>Ja feia 1 anys que treballava (vaig començar als 14 a la
seguridad
>sossssial). Quant acabava de treballar a les 6 de la tarda, cap
a l'Institut
>fins a les 10 per fer el superior (em va tocar fer-ho de nit),
sopar,
>estudiar una mica i descansar per l'endemà començar a les 8
del mati. O
>sigui que .... no se el que es "El Clan de la Una" ni el de les
dos (de
>veritat, potser en alguna emissora de la capital?). Ja en
aquella època
>menjava fora de casa (lo que es normal ara).
>En fi que cadascú te la seva historia i escriu per lo que ha
viscut i ni tu,
>ni jo, ens inventem res però no podem generalitzar. Un any
de diferencia en
>aquella època era moltisim. I potser ara també.
>Es per això que ara la Mula treu fum, per tenir tota la musica
que llavors
>no vaig poder tenir. No s'ha fet estadística, ningú ho sap,
però igual estem
>a la par entre gent jove de entre 15-30 anys i la gent entre
30 i 50 que
>baixem musica. Potser ens portaríem una sorpresa. A casa,
m'en baixo jo mes,
>que els meus fills, això segur. Aquí el pirata soc jo. Tot i que
ara amb
>l'impost amb els CD's estic mes tranquil ;-))
>Estic del tot d'acord amb tu en lo que has dit del terme
musica culta, la
>musica es culta, ja està, així de senzill i de simfòniques (com
d'altres
>generes) hi han de bones i hi han que son un "tostón". Com
ara.
>Per tant, per mi, el segle XX no mes te 45 anys, i no tots
conscient, no 100
>anys. La resta la conec però es com si ara als meus fills els hi
faig la
>mateixa pregunta vers als seus gustos. Musica dels 80,
musica disco?
>disco-queeeeeee? Ells van neixe als 80, i tot així no serà el
seu segle,
>segur (musicalment parlant s'entén). Com a molt els darrers
5 anys. Per ells
>els Credence i l'Antonio Machin es el mateix ...... uns vells i
antiquats
>músics, que ja no recordaran si ho escoltava el seu avi o e
seu pare,
>escoltaran però que no els hi posarà la pell de gallina, segur.
>Els que visquin als segles XXII i XXIII en diran musica rock
del que s'en
>diu ara o tot serà musica clàssica?. Al 2050, els que neixin
ara, faran
>recopilatoris de musica de finals del XX o en diran la musica
del segle,
>fent referència al XXI, sense pensar que encara els hi quedarà
1/2 segle
>mes?. (ei, que ara no ho dic pel que has dit, val? i que consti
que no hi ha
>res en contra, d'acord? tant sols que m'ha agradat aquest fil.
>Com que alguns parleu de l'any com si fossin anyades, aquí
un del 55, que
>voleu que os digui, la millor :-))
>P.D.: Si algú ha arribat fins aquí, que no hi han mes llistaires
amb
>"cultura" musicals de finals del segle XX????
>----- Original Message -----
>From: <a href="javascript:sendMsg
('<[EMAIL PROTECTED]>');"><[EMAIL PROTECTED]></a>
>To: <a href="javascript:sendMsg
('<[EMAIL PROTECTED]>');"><[EMAIL PROTECTED]></a>
>Sent: Thursday, June 03, 2004 1:32 PM
>Subject: RE: [Internauta] Musica del segle XX
>Faaale tio!
>joeeer quin rotllo (bo s'enten)!
>Estic quasi totalment d'acord amb tu.
>Jo em vaig criar amb la ràdio (censurada) com qualsevol
mortal entre els
>Pirineus i Gibraltar.
>Fins i tot a El Clan de la Una (quin tip de còrrer al sortir de
l'insti per
>no perdre'l) també hi havia censura, tot i així se sentia
Beatles via
>Mustangs i coses per l'estil.
>Ara bé, també es cert que actualment, els que tenim un cert
interés, podem
>accedir a històries de la música i, a través d'elles, intentar
localitzar
>les peces d'altres temps passats i no viscuts per nosaltres
perquè varem
>arribar massa tard.
>Hi ha recopilatoris de Jazz, Blues, R'n R i fins i tot del calaix
de sastre
>anomenat Folk Song, que permeten fer-se una idea de que
escoltava la gent
>jove i no tant jove als anys 20, 30, 40, ...
>Comprenc que, de forma subjectiva, el millor el busquen en
el més recent i
>és precisament això el que està passant en el tema 'Musica
del segle XX' i
>també per això era el meu 'suggeriment' irònic de 'Musica de
finals del
>segle XX'
>En qualsevol cas, convindria establir l'abast del terme Musica
si es centra
>en uns pocs estils o tots, incloent-hi l'anomenada música
culta (com si el
>Roc no fos culta de cultura!)
>Bé ara soc jo que s'enrotlla i no volia (mira que si arribo a
voler?)
>Que el sol us il·lumini però no us enlluerni
>Lluís
>_______________________________________________
>llista de correu de l'Internauta
><a href="javascript:sendMsg('[EMAIL PROTECTED]
>http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta');">Int
[EMAIL PROTECTED]
>http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta</a>
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
