Hola �scar,
pq un omg no podria apar�ixer mai per s� sol? i les mutacions espont�nies? encara que sigui alt�ssimament improbable, jo diria que no �s impossible ... �scar
B�, vull deixar clar que no �s una opini� personal sin� un dels pocs fets cient�fics en qu� totes les parts estan d�acord. A nivell legislatiu, a Europa la definici� legal de OMG la trobem a la Directiva europea 90/220/CEE: "el t�rmino organismo modificado gen�ticamente (OMG) designa un organismo cuyo material gen�tico ha sido modificado de una manera que no acaece en el apareamiento y/o la recombinaci�n naturales". Per tant, un omg �s qualsevol microorganisme, planta o animal amb el seu genoma manipulat de manera artificial, �s a dir, a un laboratori. La gran difer�ncia entre els m�todes tradicionals de millora gen�tica (on s�inclouen les mutacions) i la ingeneria gen�tica que crea els omg�s, �s que aquesta �ltima ha trencat la barrera de les esp�cies. Els gens es poden "barrejar" independenment del m�n a que pertanyi la esp�cie (m�s endavant et dono informaci� de la cabra-aranya).
Reconec per experi�ncia pr�pia que al comen�ament costa for�a entendre la difer�ncia entre una mutaci� i una modificaci� gen�tica. Jo vaig comen�ar a entendre la difer�ncia en el moment de trobar un article que parlava de genotip i fenotip, i a veure si s�c capa� de explicar-ho de la �nica manera que puc fer-ho, sencillament.
El genotip �s el genoma de tot �sser viu, un conjunt de gens i una fracci� no g�nica (en aquest moment no s� que �s aix� de la fracci� no g�nica) que t� tota la informaci� sobre l�individu, i la seva actuaci� determina el fenotip, com "funcionar�" la maquin�ria interna d�aquell �sser i com ser� el seu aspecte exterior, EN UN CONTEXT CONCRET. El fenotip no es pot consider� nom�s la resposta del genotip, sin� que entre ells hi ha un feedback, una comunicaci� constant en tots dos sentits.
Un exemple. El genotip de l��sser hum� �s id�ntic a qualsevol lloc del planeta, per� en canvi ens trobem amb fenotips molt diferents. Esquimals i tuaregs comparteixen genotip, per� aquest ha sabut adaptar-se al medi on viu cada individu i aix� comporta fenotips diferents. Amb el mateix genotip si fiquem un esquimal al desert, i viceversa, ens trobarem ... amb dos cadavers.
Les mutacions s�n sempre canvis en el fenotip, per� no varien el genotip, per tant no hi ha un �sser nou. Les bombes at�miques sobre Hiroshima i Nagasaki van provocar amb el pas del temps greus mutacions sobre les persones degut a la radioactivitat, per� en cap cas van crear �ssers nous, tot i que veient algunes imatges ho pugui semblar. El genotip continua sent el mateix, per� el fenotip ha variat.
Com deia al comen�ament, els omgs han trencat la barrera entre esp�cies independenment del m�n al que pertanyin, ja sigui animal o vegetal. A comen�aments d�aquest any vaig veure un reportatge a la TV d�una cabra que havia estat manipulada gen�ticament amb la intenci� final d�extreure juntament amb la seva llet la teranyina de l�aranya, element que l��sser hum� no ha estat capa� de sintetitzar a un laboratori, tot i que ho ha probat intensament. Ara per ara, cap fil artificial gaudeix de les virtuts del fil produ�t per aquest insecte. Creus que aix� �s possible que succeixi a la realitat? No, no �s possible, ja que la probabilitat �s 0, i qui s�endinsi una mica en el tema trobar� barreges gen�tiques encara m�s sorprenents que aquestes.
http://cienciadigital.net/marzo2002/fabricasvivas.html
�scar, espero que les meves sencilles explicacions hagin servit per aclarir els teus dubtes.
Salutacions.
Josep Maria Puig
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
