|
hola,
a veure, el que diguin a nivell legislatiu em
sembla perfecte, per� no sempre �s veritat cient�fica.
aclariments previs: no s�c genetista ni expert amb
res relacionat directament, per� s� que puc dir-te que en aix� que expliques hi
ha alguns errors.
1- genotip i fenotip ho expliques b�, per� no �s
cert que esquimals i tuaregs comparteixin genotip. el comparteixen en
grand�ssima part, per� no al 100% (grand�ssima part potser vol dir
99.9999%!)
2- les mutacions s�n variacions del genotip, no del
fenotip! en una mutaci� el que canvia s�n alguns (o algun) gens, el fenotip pot
o no variar, depenent de a quins gens hagi afectat la mutaci�.
una altra cosa �s el que dius de la cabra.
realment, les probabilitats que aix� arribi a passar de forma natural s�n
moooooooolt baixes, per� jo no m'atreviria a dir que impossible. igualment
altres modificacions s�n m�s versemblants (resist�ncies a plagues que afecten la
pr�pia esp�cie, m�s creixement, ...) i de fet, al llarg de la hist�ria hi ha
hagut exemples semblants. el que es fa quan es fa artificialment �s sens dubte,
accelerar i molt el proc�s.
la meva opini� �s que les modificacions gen�tiques
ens poden ajudar en moltes coses de molt de profit (fins i tot a curar malalties
fins ara incurables) per� s'ha de vigilar molt en diversos �mbits: salut i
interessos econ�mics especialment (p.ex. vull dir impedir q multinacionals
venguin a pagesos pobres plantes sense llavors, pq aix� els anys seg�ents els hi
han de tornar a comprar les llavors!!)
fins ara,
�scar
----- Original Message -----
Sent: Friday, June 11, 2004 8:57 PM
Subject: [Internauta] OMG'S: Resposta a
l'�scarEscuder
Hola �scar,
pq un omg no podria apar�ixer mai per s� sol? i les mutacions
espont�nies? encara que sigui alt�ssimament improbable, jo diria que no �s
impossible ... �scar
B�, vull deixar clar que no �s una opini� personal sin� un dels pocs fets
cient�fics en qu� totes les parts estan d�acord. A nivell legislatiu, a Europa
la definici� legal de OMG la trobem a la Directiva europea 90/220/CEE: "el
t�rmino organismo modificado gen�ticamente (OMG) designa un organismo cuyo
material gen�tico ha sido modificado de una manera que no acaece en el
apareamiento y/o la recombinaci�n naturales". Per tant, un omg �s qualsevol
microorganisme, planta o animal amb el seu genoma manipulat de manera
artificial, �s a dir, a un laboratori. La gran difer�ncia entre els m�todes
tradicionals de millora gen�tica (on s�inclouen les mutacions) i la ingeneria
gen�tica que crea els omg�s, �s que aquesta �ltima ha trencat la barrera de
les esp�cies. Els gens es poden "barrejar" independenment del m�n a que
pertanyi la esp�cie (m�s endavant et dono informaci� de la cabra-aranya).
Reconec per experi�ncia pr�pia que al comen�ament costa for�a entendre la
difer�ncia entre una mutaci� i una modificaci� gen�tica. Jo vaig comen�ar a
entendre la difer�ncia en el moment de trobar un article que parlava de
genotip i fenotip, i a veure si s�c capa� de explicar-ho de la �nica manera
que puc fer-ho, sencillament.
El genotip �s el genoma de tot �sser viu, un conjunt de gens i una fracci�
no g�nica (en aquest moment no s� que �s aix� de la fracci� no g�nica) que t�
tota la informaci� sobre l�individu, i la seva actuaci� determina el fenotip,
com "funcionar�" la maquin�ria interna d�aquell �sser i com ser� el seu
aspecte exterior, EN UN CONTEXT CONCRET. El fenotip no es pot consider� nom�s
la resposta del genotip, sin� que entre ells hi ha un feedback, una
comunicaci� constant en tots dos sentits.
Un exemple. El genotip de l��sser hum� �s id�ntic a qualsevol lloc del
planeta, per� en canvi ens trobem amb fenotips molt diferents. Esquimals i
tuaregs comparteixen genotip, per� aquest ha sabut adaptar-se al medi on viu
cada individu i aix� comporta fenotips diferents. Amb el mateix genotip si
fiquem un esquimal al desert, i viceversa, ens trobarem ... amb dos
cadavers.
Les mutacions s�n sempre canvis en el fenotip, per� no varien el genotip,
per tant no hi ha un �sser nou. Les bombes at�miques sobre Hiroshima i
Nagasaki van provocar amb el pas del temps greus mutacions sobre les persones
degut a la radioactivitat, per� en cap cas van crear �ssers nous, tot i que
veient algunes imatges ho pugui semblar. El genotip continua sent el mateix,
per� el fenotip ha variat.
Com deia al comen�ament, els omgs han trencat la barrera entre esp�cies
independenment del m�n al que pertanyin, ja sigui animal o vegetal. A
comen�aments d�aquest any vaig veure un reportatge a la TV d�una cabra que
havia estat manipulada gen�ticament amb la intenci� final d�extreure juntament
amb la seva llet la teranyina de l�aranya, element que l��sser hum� no ha
estat capa� de sintetitzar a un laboratori, tot i que ho ha probat
intensament. Ara per ara, cap fil artificial gaudeix de les virtuts del fil
produ�t per aquest insecte. Creus que aix� �s possible que succeixi a la
realitat? No, no �s possible, ja que la probabilitat �s 0, i qui s�endinsi una
mica en el tema trobar� barreges gen�tiques encara m�s sorprenents que
aquestes.
http://cienciadigital.net/marzo2002/fabricasvivas.html
�scar, espero que les meves sencilles explicacions hagin servit per aclarir
els teus dubtes.
Salutacions.
Josep Maria Puig
_______________________________________________
llista de correu de
l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
|
