On Sun, 18 Jul 2004 10:09:09 +0200, Francesc Gar� Lleix� wrote: > Malauradament, molts sabeu el problema que va representar per molta gent que > van comen�ar a fer aplicacions i dades amb els programes m�s utilitzats a > l'�poca del DOS: dBase, Lotus, Framework, Wordperfect basic, etc, i lo > traum�tica que va resultar la migraci� a Windows i la reconversi� dels > fitxers.
Aix� no passa al usar GNU/Linux perqu� tots els programes s�n llegeixen gaireb� tots els formats privatius i despr�s guarden amb formats oberts. P.e. amb GIMP pots llegir un PSD i despr�s guardar-lo amb un format obert, compatible amb molts programes, que tamb� mant� capes. OpenOffice.org llegeix els .DOC i despr�s els pots guardar com a SXW, que no �s altre cosa que un arxiu XML comprimit amb ZIP. Els que teniu OpenOffice.org feu la prova, descomprimiu un .SXW amb unzip o els de Windows afegiu l'extensi� .ZIP al .SXW: dins hi ha arxius XML i el format est� totalment documentat a xml.openoffice.org. Aix� vol dir que a partir del canvi mai m�s depens d'un programari per a mantenir les teves dades. Quan es comparteixen el destinatari tampoc. GIMP, OpenOffice.org, etc tamb� poden guardar amb formats privatius quan es tracta d'enviar informaci� a alg� que t� Word o Phothoshop. La limitaci� �s seva, que no poden obrir formats oberts :) Poden fer-ho per� no �s recomanable usar-ho gaire, perqu� s'ha aconseguit a trav�s d'enginyeria inversa i qualsevol dia ens poden demandar, cosa que ens obligaria a llevar la funcionalitat. Es tracta d'anar fent c�rrer, quan es tracta de compartir --en privat que cadasc� sigui tant esclau com vulgui, una elecci� absurda, per� qu� li farem-- nom�s arxius oberts. P.e. PDF en comptes de .DOC i ho podr� veure tothom. > Avui encara, m'agrada fer servir el processador de textos Lotus > Wordpro, que m'agrada molt m�s que el word, per� em trobo que no puc enviar > a ning� aquests arxius. Si instal�les una impressora PDF s�. En Windows no n'hi ha per defecte, per� el programari lliure Ghostcript genera arxius PDF. N'hi ha uns, a pdf995.com que han fet un instal�lador que crea una impressora Ghostcript i si l'uses t'amartellen amb publicitat cada pic que imprimeixes --tant renou nom�s per haver fet un instal�lador! > M$ ha fet que els seus arxius siguin els "standards", i que aprendre > inform�tica a les acad�mies, sigui aprendre Word, Excel, Acces, Explorer, > Ppoin, etc. I quan es tracta d'escoles p�bliques, ensinistrar amb diner p�blic a futurs clients de Microsoft em sembla una malversaci�. > Es clar que han comprat programes de M$ per l'ensenyament. Darrerament Microsoft els regala. No els regala per les cases, aix� que si els nins volen fer a casa el mateix que fan a les escoles, han de comprar programari car�ssim. Tampoc els regala quan surts de l'escola i ho necessites per treballar. Als voltants de les escoles hi ha qui fan coses assemblants amb la droga. No �s una analogia, perqu� la droga mata, per� serveix per il�lustrar la perversi� del m�tode que usen tots dos. Realment �s un mal social. > Digueu-me quina �s l'aposta de Linux i el P. Lliure en aquest aspecte, la de > futur? Est� explicat dalt :) > Expliqueu tamb� als "jugadors" (que de segur n'hi han) o als que tinguin > canalla a casa, el que passa amb els joc a Linux. Els nins tenen dottzenes de jocs de tota casta. A casa els vaig instal�lar tots i van variant, s'hi passen hores. Pels grans tens coses com Enemy Territory (�s el que conec, no jugo gaire i no estic informat :) De totes formes, els jocs s'assemblen m�s a la m�sica que no pas al programari pr�ctic. No desem informaci� important, coneixement, amb els jocs. Per jugar trobo m�s pr�ctica una m�quina aposta, especialitzada, com una PlayStation, que no pas un ordinador. > I si es suposa que hi ha una certa gratu�tat en el P.L., Qui ens garantitza > que sempre hi haur� alg� disposat a treballar "per la cara"? Tota la feina arriscada de treballar "per la cara" est� feta. Ara el programari lliure ja s'ha incorporat a la societat com una ci�ncia m�s que �s p�blica, propietat de la humanitat. Es mant� per la in�rcia amb la que es mant� qualsevol altre ci�ncia, com ara la matem�tica o la filologia, i d�na oportunitats de negoci assemblants. Tothom sap tots els detalls del catal� i pot escriure hist�ries, n'hi ha moltes a Internet, per� aix� no significa que no es venguin llibres. Dues de les 4 llibertats del programari lliure s�n poder-lo modificar i poder compartir les modificacions. Aix� no vol dir que ho hagi de fer l'usuari, no tothom sap programar. Hi ha molts inform�tics guanyant diners amb adaptacions de programes lliures. > No es poden > amagar aqu� empreses i gent que no volen altre cosa que ocupar la posici� de > M$ en el futur?. No, la 4� llibertat diu que les modificacions s'han de repartir. Quan adapto un programa lliure per a un client, envio les modificacions al client i a l'autor del programa, per si les vol posar a la branca oficial (�s la seva elecci�). L'important �s que el client �s lliure perqu� t� tot el codi. El proper pic pot contractar un altre inform�tic --o a mi, si ho he fet b�. Com qualsevol ofici: un arquitecte fa una obra revolucion�ria i tots els arquitectes ho poden veure i despr�s imitar, si volen. Una empresa innova amb un cotxe i la resta d'ind�stria pot comprar-lo i desmuntar-lo per agafar idees. El m�n sempre ha funcionat aix� i mai no ha passat cap cat�strofe econ�mica per mor d'aix�, al contrari, �s com hem avan�at... sovint es diu "amb fulano, hi ha un abans i un despr�s". Id� ara li toca al programari, que tothom pugui veure qu� fan els altres. Perqu� no permetia fer-ho, tot s'est� globalitzant en quatre: Microsoft, Adobe, Macromedia, SAP, Oracle. Un gran perjudici tant per la industria que no s�n ells, com pels usuaris. �s un mal social. > Malgrat tot, visca els sistemes lliures. La compet�ncia es bona. I que duri. Posava el par�graf anterior just perqu� vegis que en el programari privatiu �s ut�pica la lliure compet�ncia. Nom�s hi haur� la que els 4 grans establerts permetin. El dia que Microsoft posi antivirus de s�rie als sistemes (ho vol fer) a ca'n Panda tindran un problema. En un m�n obert, Panda podria treure una distribuci� de GNU/Linux i vendre-la amb suport sobre seguretat, anunciant-la com la m�s segura, si volguessin. Nom�s dependrien de la seva capacitat. En un m�n tancat, no depenen d'ells. Encara queden dubtes de la viabilitat del model de negoci obert? :) -- Benjam� http://bitassa.com . _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
