Hi ha una soluci� m�s f�cil, elegant i legal que trencar-li les cames al director del banc, que �s treure tots els diners que hi tinguis. I segur que aix� els fot m�s que no pas una hipot�tica agressi� de la que segurament tu en sortiries m�s mal parat que ells. Si nom�s ets tu que treu els diners, doncs tot aix� que t'estalvies. I si fos un % respectable de la clientela potser s'ho plantejarien.
Tanques totes les llibretes procurant que quedi ben clar que �s per culpa dels preus que cobren perqu� TU els deixis a ELLS els TEUS diners, i te'n vas a un altre banc o caixa que no t'ho cobri. Als anys 80 semblava que hi havia d'haver una oficina a cada cantonada, per� avui amb la banca electr�nica i les targetes de cr�dit aix� ja no cal: podem ser clients d'una entitat petita, que ens ofereixi tots els serveis gratu�tament, amb tracte personalitzat. I aix� existeix: a mi fa anys que em donen banca electr�nica gratu�ta (de molt abans que els altres bancs comencessin ni tant sols a cobrar-la), comissions nul�les (excepte per descoberts, que s�n negociables), targeta VISA de franc, treure diners des de qualsevol caixer sense c�rrec, gestions per tel�fon o per fax... i tracte personalitzat. Com deia aquell directiu, potser que mossegu�ssim m�s sense bordar tant. Una estrat�gia comercial �s deixar bordar al client perqu� despr�s ja no passa d'aqu�, com quan et para la policia: si l'agent et fot bronca, dif�cilment et posa la multa. Per� si calla i agafa directament la llibreta... Au, bon dia a tots. Albert Que ----------------- ----- Original Message ----- From: "bin ladilla" <[EMAIL PROTECTED]> > Avui far� esmena d'un dels meus irrespectuosos emails que de tant en tant us > tinc tant mal acostumats a fer. > > > > No serveix de res anar al banc i queixar-se dels abusos que fan al tio que > hi ha a la finestreta. A la fi i la cap, no �s ell qui pren les decissions, > i no es res mes que un asalariat. Qui pren les decicions, o sigui el que > mana a dalt de tot del banc, fa servir al tio de la finestreta com a tap, > per a que la gent es pugui desfogar amb ell, mentre el culpable del que pren > les decissions, esta tant tranquil a casa seva, enfotent-se de riure. > > Un dia vaig poder sentir en un sopar de "magnats" una frase prou elocuent > sobre el tema, pronunciada precissament per un alt directiu d'una entitat > financera que no dir�, dient a la taula entre els seus amiguets i de manera > textual "els clients i la gent en general, borden molt, pero no mosseguen". > > I encara que alg� pensi que �s un fxxx dx pxxx, no li falta pas ra�, per mes > fxxx dx pxxx que sigui. > > I bona prova d'aix� son casos com la tonteria de la gent quan li dona per > fer "vaga de claxons en els peatges". Si aconsegueixen alguna cosa, no es > res mes que i destrossar els timpans al pobre currante que esta dins de la > gavia del peatge pencant vuit hores diaries. Pero la veritat es que mentre > tant, el director general d'autopistes de peatge, se'n fa un fart de riure > de lo rucs que arriben a ser "el seus clients" amb aquestes protestes. > > Si nom�s un 0,01% de tota gent, an�s de tant en tant a casa d'on viu aquest > individu a les 4 de la matinada a tocar el claxon a la porta de casa seva,. > potser no se'n en fotaria tant. De ben segur que ni que f�s per a aborriment > d'aquest, alguna que altre cosa s'aconseguiria. > > Lo mateix amb els bancs. Si en vers de que els clients dels bancs es > dediquessin a fer el numeret dins de la oficina o fins i tot trencar-li la > cara al tio de la finestreta, esper�s al director general del banc a que > sortis de la porta de casa seva, per a dir-li quatre coses ben dites o fins > i tot trencar-li la cara (que m�s d'un d'aquests s'ho guanya ben diarament a > pols). Si tothom ho f�s, de ben segur que anirien molt m�s fins i no farien > ni la meitat de les animalades que es dediquen a fer, al veure in-situ lo > rebotada que amb ells esta la gent. > > Com que aix� no passa, i ens jinyem en fer aquestes coses, el que hauriem de > fer es no queixar-nos per que ens tractin com el que realment s�m, perque el > que realment som es ni m�s ni menys que una colla de jilipolles que ens > deixem trepitjar. I es que es ben cert el diuen aquests que tant manen... de > bordar, bordem molt, pero lo ben cert �s que no mosseguem. > > > Apa vinga, > Salutacions d'un Incendiari (que no pas pir�man) _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
