Per que no quedi, us poso la meva versió.
El nom vé determinat a partir del tractament que se li
dona quan es fa el "mandongo":
Llonganissa: el que és cru.
La tendra és la que es fa fregida o a la brasa, i la
seca la que es menja com a embotit. A la seca, se li
dóna diferents noms segons l'amplada: secallona,
xoriç, etc.. però totes són llonganissa seca (pq la
carn es deixa crua).
Botifarra: el que està bullit.
Segons el que se li posa tenim la botifarra blanca, la
negra, la d'ou, etc... El bull em sembla que és quan
és més sequet. Però totes són botifarra perquè s'han
bullit (han sortit del calder).
Sílvia
--- Eduard Pertíñez <[EMAIL PROTECTED]> wrote:
> A casa (i em sembla que només a casa, pel que he
> descobert de més gran) sempre
> hem dit:
>
> Botifarra: La de les seques. fà més o menys un pam i
> té fils a les puntes.
> Llangonissa: Una mica més prima que la Botifarra i
> fa uns quants metres.
> Secallona: La Llangonissa posada a secar.
> Llonganisa: El fuet gruixut.
>
>
> Edu
>
__________________________________
Do you Yahoo!?
Send holiday email and support a worthy cause. Do good.
http://celebrity.mail.yahoo.com
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
Internauta@internauta.net
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
