|
Observo amb curiositat que els catalans estem força
alienats en el que és el nostre referent mental del món.
M'explico: La meva pàtria va de Salses a Guardamar
i de Fraga a l'Alguer aproximadament. Al nord hi tenim Occitània i França. Al
sud Espanya i Àfrica. A l'oest Espanya, el País Basc, Galícia i Portugal. A
l'est Itàlia. Això és més o menys a l'engròs.
Quan parlo del meu país, si vaig al nord és la part
del Pirineu i encara més amunt. Al sud estic parlant del País Valencià. A l'oest
és la Franja i les terres de Ponent. A l'est hi ha les Illes.
Quan vosaltres dieu: "me'n vaig al nord",
jo hi trobo a faltar quelcom. Per mi anar al nord, sense més, és anar al nord
del meu país, o sigui, Pirineu i Catalunya Nord. Els llocs que vosaltres
esmenteu queden a l'oest des del punt de vista d'un català (no des del punt de
vista d'un espanyol, ni tampoc des del punt de vista d'un basc o un portuguès,
és clar). I en tot cas caldria afegir-hi alguna cosa més: "me'n vaig al nord
de la Península Ibèrica", o "me'n vaig al nord de la Península" o
potser "me'n vaig al nord d'Espanya, i al País Basc", ja que si per un
català les Illes per antonomàsia són les Balears, la Península per antonomàsia
és la Ibèrica.
No sé si m'he explicat prou bé... Si volem ser
homes lliures, cal que comencem per aixecar-nos i fer el primer pas
nosaltres!
Josep M.
|
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [email protected] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
