|
Bona tarda,
Recordant les sensacións que resten d'empassar-me
complertet el debat d'ahir, i els comentaris apareguts a la llista fins el
moment, el primer que em ve al cap -i suposo que a tot Catalunya- es l'anyor per
en Pujol
Si senyor, com el va trobar ahir a faltar tot
Catalunya, els que el voten i els que no.
La sensació seria aquella de que l'amo de la
fàbrica de tota la vida s'ha jubilat i ara l'hereu és un nebot amb molts
estudis, molt master i molta collonada, però les coses ja no son com eren, i
sols poden canviar per pitjor. Ara ja no hi hà aquell tracte ni amb el
personal ni amb els clients. Ara tot va a toc de pito.
Inclús, fent el símil, els competidors de la
fàbrica de l'exemple, li tenien un afecte, a aquell industrial. Encara que
fòssin competidors, sabien que aquell industrial jugava net amb la competència i
que no faria mai rés als altres que ell no volgués que li fèssin.
Ara les coses van d'una altra manera, ara tot es
màrqueting, tot es imatge i estratègia -Al capdavall, collonades: Pujar els
preus, augmentar en publicitat i anar tirant, mentre la mamella ragi... I molts
empleats i clients ja se les veuen venir que la fàbrica no durarà massa temps,
que sembla que els temps ja son uns altres.
Jo, per raons personals, he desenvolupat una
veritable hipersensibilitat per la fanfarroneria. Com les persones que "senten"
als seus ossos que el temps canviarà, jo, de veritat, quan li veig la mandíbula
al susodicho, em poso nerviós, es que no puc amb ell. I suposo que ahir, mitja
Catalunya, d'aquella de tota la vida, va sentir com un "mal rollo" de tanta
fanfarroneria, com per fer seu el darrer comentari d'en Piqué, quan va acabar
dient que a en Mas el perd la prepotència.
Tots sabem que la política parlamentària és com un
teatre: Les coses es decideixen al darrere i quan surten a
l'escenari, tot està assajadet i preparadet.
Queda clar que els convergents saben que per poc que els altres puguin, pactaran
un nou tripartit, aleshores sols els quedava jugar una carta: Anar o per la
majoria absoluta o res.
Jo de veritat, es que si els convergents no era
que tenien/tenen la plena convicció de que es repetia el tripartit, no veig
honradament com podien desbarrar amb notaris, videos fastigosos ni
collonades que els porten directes pel pedregar
Ara ja podem donar-li voltes a qué passarà després
de les eleccions. Hi hauria la possibilitat de que en Montilla renunciés a la
presidència deixant el lloc per en Carod. Els sociates alimentarien l'enemic,
però el seu vot immigrant és molt impermeable -per aqui no els perden els vots,
ells- en canvi, si la figura d'en Carod puja, literalment es reencarnaria en un
nou Pujol i els Convergents sí que perdrien el que encara els
queda.
En aquest escenari, evidentment, Unió Democràtica
s'escindiria dels perdedors (Perquè aquesta coalició era sols per estar amb els
que guanyen, no amb els que perden) i es passaria al nou PP post ultra dreta,
amb en Gallardón, etc. etc.
I en Pujol ocuparia un lloc a l'enciclopèdia, se li
posarien noms a carrers i places i al seu enterro hi aniria/aniriem una munió de
gent -Repetiria els enterros massius de Catalunya, els de Verdaguer, Macià i
Durruti) i de Convergència, en deu anys no en quedaría ni la memòria, com li ha
passat a la UCD, que ara no li preguntis pas a un jove de vint
anys si sap què collons va ser.
Doncs això, a veure si tenim sort, en el futur, que
prou falta que ens farà.
Salut i bona tarda
Joan Olivé
|
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [email protected] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
