Alfons,
Ostres, doncs jo no hi era, però no devia trigar gaire a arribar-hi!!!
En canvi, de petiteta, tenia una molt bona amiga que es deia com aquesta noia
que signa l'article amb tu: Teresa Albarrán. I si fos la mateixa, m'he
preguntat? Que fort!!!
Si hi continues mantenint contacte, saps si vivia de petita al carrer Calàbria
a Barcelona?
Gràcies,
Núria Vives
En/na Alfons Dolsa ha escrit:
Hello,
Estava cercant per les profunditats dels PC's i altres llocs un arxiu
(factory) i m'ha sortit coses que tenia oblidades:
Una llista dels inscrits a aquesta llista del 13-3-1997. Quants hi
estem encara ?
I un parell de articles meus sobre la natura.
Us els poso en format text a veure si el majordom d'aquesta llista
me'ls deixa enviar.
Que vagi de gust
------------------------------------------------------------------------
Història natural de Catalunya
=============================
Cinc mil milions d?anys. Just desprès de l?instant en que va ocórrer el "big
bang" tota la matèria de l?univers, condensada en un espai de magnitud zero i
densitat infinita, es va anar expandint conformant cada objecte, cada astre, cada estel,
cada planeta i cada pam de la seva superfície.
Al nostre planeta, el continent pangea es va anar desplaçant i separant-se en
les seves plaques per configurar la terra ferma que avui coneixem.
Dins d?aquesta terra ferma s?anava creant un espai de forma triangular que, a
la vora d?un petit mar, coneixem avui com Catalunya.
La seva superfície es va anar aixecant, plegant i formant el seu relleu. Els
microorganismes varen donar pas a les primeres plantes, als primers animals i
conformant les comunitats de tots els éssers vius.
Totes aquestes comunitats s?adaptaven al seu habitat, formant grups amb
característiques pròpies.
Milions d?anys desprès l?home , com una novísima espècie, també va conquerir
aquest lloc. Adaptant-se a les seves característiques naturals que va trobar
aquí.
La cultura d?aquest homes, la seva tecnologia, les seves costums estava
perfectament adaptada a l?entorn. Aquest homes i la seva cultura eren fruit del
seu medi.
Quant els vaixells grecs arribaren a la seva riba trobaren unes tribus que ja comerciaven amb altres de l?interior i que els podien oferir una gran varietat de productes i materials.
Aquestes gents amb la seva cultura aprofitaven els recursos d?un país de
geografia complexa. El país va configurar durant segles als homes i va ser la
raó de la seva cultura.
Ja l?any 50 a.J.C. el geògraf greco-romà Estrabón va descriure la península
ibèrica i les seves poblacions humanes.
Descriu a les tribus que poblaven aquesta zona com grans comerciants i que en
els seus ports, principalment Emporion, podien trobar productes de tota la
península, minerals com el ferro, productes ceràmics (procedents del que avui
coneixem com país valencià) i fins i tot productes alimentaris com el cèlebre
garum del sud de la península. No era rar trobar productes de tota la
Mediterrània, fruit de canvis per productes propis.
Aquesta gent ja tenia consciència d?ells mateixos, de ser una unitat cultural.
El comerç els havia fet conèixer d?altres cultures i, per tant, es sentien amb
una cultura diferenciada. Una cultura que havia esdevingut com a conseqüència
de les condicions del propi país.
Amb tot aquest brou de cultiu era evident fa uns mil anys es sentissin amb la
necessitat de tenir la seva pròpia iniciativa, iniciativa comuna a tots els
habitants que es sentien units per les seves tradicions culturals.
Fa solament mil anys quant va culminar un procés que va durar milions d?anys.
Un procés que va donar llengua, cultura i costums.
Un procés enriquit per l?aportació de gents i cultures alienes a resultes del
incessant flux de persones provenints d?arreu.
Catalunya es el resultat d?un procés cultural que te com a germen el propi país
i el seu entorn, la seva natura. Una natura que es també patrimoni de Catalunya
i de tots els catalans. Un element patrimonial a conservar.
Però l?home esta oblidant d?on prové i vol reformar i manipular l?ordre que la
natura ha establert durant milions d?anys. Això ja va ser així des de que
l?home va deixar de ser recol·lector per a convertir-se en conreador. Però el
potencial era encara petit i l?impacte no era significatiu. Això ja no es així.
El moure una muntanya de lloc únicament es un problema de pressupost, de tenir
els diners suficients per fer-ho, que vol dir si es rendible o no. La
tecnologia es perfectament capaç per allò que únicament la natura podia fer en
un procés de milers o milions d?anys.
Es per això que hem de protegir i conservar el nostre patrimoni natural ja que
es la base del nostre país i de la nostra nacionalitat i de la vida existent.
Nosaltres com a nous arribats a aquesta terra hem de conviure amb tot aquest patrimoni, i mantenir-lo el mes pur que ens sigui possible.
En això ens hi va el nostre futur.
Alfons G. Dolsa
Ma. Teresa Albarrán
Estiu del 2000
------------------------------------------------------------------------
llista d'inscrits a l'internauta el 13/03/1997
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]; [EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
[EMAIL PROTECTED]
------------------------------------------------------------------------
Mai ningú pensa en si mateix, en l?espècie a la qual pertany, com un animal
més. Si alguna vegada es contempla l?Homo sapiens com animal s?afegeix unes
vegades com d?un animal superior, per la seva inteligència, i d?altres
inferior, quant al respecte pel seu entorn.
Si tot això ho fem des d?un punt de vista extern, com d?un habitant de Mart, el
concepte de l?home i dels animals s?unificaria en gran mesura.
Sobre l?home cau l?acusació d?insolidari, de viure enganyant els seus
coespecífics. Es posen casos de lladres, estafadors, lluita pel poder,
esclavistes, de viure a costa dels altres sense donar res a canvi, etc. Tot
això es diu per part de tots aquells que coneixen les activitats de l?home, car
ells ho són, però que desconeixen els comportaments dels animals, mal anomenats
irracionals. Posarem alguns exemples.
En una colònia d?alguns insectes socials trobem sempre la figura de la reina,
és a dir, l?individu dominant. Les abelles són les més conegudes. En aquestes
societats, fortament jerarquitzades, tota la colònia treballa per a la reina.
Però si en neix alguna de nova s?estableix una forta lluita pel domini de la
colònia. Són les eleccions. La reina que perd i no mor en l?intent s?emporta
els seus partidaris i forma una nova colonia. L?exili. En algunes societats de
termes es pot arribar a un empat i llavors existeixen dues reines. El pacte.En
les colònies de vespes les reines exerceixen una forta pressió sobre les
femelles obreres perquè aquestes no ovulin i continuar gaudint del seu treball.
Aquesta pressió és deguda a la comunicació tròfica entre tots els individus de
la colònia i les hormones de la reina inhibeixen l?ovulacio de les súbdites,
que, ensems, són les seves filles. Exemple de tirania.Les formigues també tenen
els seus pecats. Algunes espècies mantenen dins el s!
eu niu milers d?obreres d?altres espècies que mantenen en règim d?esclavisme.
De tant en tant aquestes formigues surten de conquesta, entren en algun
formiguer d?una altra espècie i rapten nimfes de les altres espècies i se les
emporten al seu formiguer. Aquestes, en nèixer, es comporten com si estiguessin
a casa i es dediquen a treballar per a les seves raptores.Algunes especies de
formigues mantenen i alimenten erugues de papallona alimentant-les amb les
seves nimfes, és a dir, amb les seves filles, i tot per un suc dolç que
segreguen aquestes erugues.Entre els animals existeixen els vividors. els que
viuen a costa dels altres.Conegut és el cas del cucut, que posa els ous als
nius d?altres aus i així s?estalvia el treball de cuidar els seus fills.
Aquests, en néixers eliminaran tots els fills verdaders dels pares
adoptius.Altres s?aprofiten de les habilitats dels seus congèneres. És el cas
d?alguns individus mascles de grills que no canten. Únicament s?apropen als que
mil!
lor ho fan i esperen que arribin les femelles, atretes pel cant fort i
melodiós del cantant, per gaudir de llurs favors mentre l?altre canta i
refila.La larva de la cantàrida s?alimenta exclusivament de mel. Per arribar al
rusc aguaita sobre una flor l?arribada d?una abella i agafant-se als pèls de
les potes és transportada al seu aliment per la mateixa abella. El primer que
fa és menjar l?ou de l?abella. Sense adonarse?n porta a casa a l?enemic.Malgrat
que avui hem posat de manifest els pecats d?alguns animals també tenen virtuts,
però això serà tema per un altre dia.
------------------------------------------------------------------------
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[email protected]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
------------------------------------------------------------------------
No virus found in this incoming message.
Checked by AVG Free Edition.
Version: 7.5.432 / Virus Database: 268.15.9/573 - Release Date: 05/12/2006 16:07
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[email protected]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
