El Dimecres 09 Gener 2008, Toni Dalmau va escriure:
> Només hi ha un problema: és possible que a molts nord-americans que es
> foten cada dia litres i més litres de cafè americà absolutament aigualit no
> els agradi gens ni mica el cafè-cafè Nespreso i en canvi acceptin el del
> sistema inventat per la senyora Melitta Benz...

Per descomptat, però em referia als que sí.  M'explico d'una altre manera:

- No els cridarà l'atenció la despesa en embolcalls, ho fan cada dia per 
gairebé tot --no és gens saludable, i hauríem de rebutjar aquest perjudici 
social de la seva cultura com també rebutgem perjudicis socials d'altres 
cultures... però només quan són més pobres en diners.  És lo que té el posat 
de «nou ric» que tant veiem per aquí.

- No els cridarà l'atenció que calgui anar a "boutiques" per comprar cafè de 
qualitat, perquè no n'hi ha a les botigues habituals.

- No els cridarà l'atenció l'exclusivitat del maquinari + càpsules de les 
cafeteres, perquè no hi ha més màquines de pressió on escollir a les 
botigues.

- No els cridarà l'atenció l'argument de no embrutar de granets la cuina, 
perquè ells no fan coses que embrutin a les seves cuines.

A la nostra banda de món les coses són diferents:

- Estem treballant per a reduir la despesa mediambiental, econòmica i social 
dels embolcalls.  És prou important, perquè són d'ús diari i massiu. Qui no 
entén l'essència (o no la vol entendre) de tot plegat (les 3 R: reutilitzar, 
reduir, reciclar) sovint es queda amb la R de reciclar: «es pot reciclar! 
casa, pim-pom 1-2-3 salvat!».  Idò no, les altres dues R són les capes més 
importants de la cosa.  És bo d'entendre: si reutilitizem i reduïm més, no 
hem de reciclar tant.  Reciclar és una molèstia i despesa que hem de suportar 
quan no hem reutilitzat ni reduït.  Enfront l'abundància d'oferta, molta 
similar, des de fa temps miro de comprar allò que duu menys embocalls.  Per 
exeple, cap verdura en safata de «suro blanc».  Faré coa a la balança, és 
igual.  En contrapartida, jo he pogut *escollir* les peces del caixó.  Tant 
fot si es poden reciclar els embolcalls i les safates, les altres 2 R van 
davant.  Cada cop veig més gent fent el mateix.  Quan siguem prou, canviarem 
una cosa que ens està fent mal i surt carissim.  Em surt car a mi que el Toni 
Dalmau «recicli», perquè els serveis públics per desfer-nos de tanta merda i 
reciclar-la es reparteixen entre tots.  No és just, ell hauria de pagar molt 
més --i potser alguns se n'adonarien del què fan en veure-ho traslladat a 
xifres en €.

- Als llocs on anam a comprar altres coses (no cal cap viatge aposta a cap 
lloc especialitzat en cafès) hi ha molta varietat de cafè per escollir.  
Algunes són de torradors locals, i comprant-lo contribuïm que al nostre 
voltant hi hagi veritables professionals del cafè.  Els "«professionals» 
Nespresso en relació as seleccionadors i torradors locals, són més o manco el 
que els cuiners i xefs de restaurant als cuiners del McDonalds, aquests que 
just descongelen, encalenteixen, torren o posen a la fregidora coses 
congelades de colors, totes amb marca (R)  Arpeggio = Big Mac.  Cada cop hi 
ha més varietat des del comerç just.  Si hi ha demanda, n'hi haurà encara 
més.

- Podem trobar una gamma important de cafeteres express domèstiques que 
treballen a bones pressions i tenen tot el que cal per a fer el cafè com 
toca.

- Tenim cuines equipades on hi fem menjars que embruten prou.  El marro del 
cafè és una anècdota dins la brutor que suposa la preparació d'un àpat.

> o el de les màquines express normals que sovint es fan treballar a una
> pressió baixa i amb un cafè mal prensat dins la cafetera.

Fals: hi ha moltes cafeteres domèstiques amb bona pressió i temperatura 
constant.  Trobes que els fabricants de les Nespresso han descobert la 
pressió amb aquest projecte?  Fa anys que tots ells ja ho tenien resolt.  Ho 
segueixen (afortunadament) venent amb la marca pròpia --possiblement més 
barat, perquè no han de pagar a Nestlé per cada retolet Nespresso.  Poso 
messions que obres dues cafeteres de la mateixa marca (una Nespresso , 
l'altre sense) i porten els mateixos components.

Per què el premsat sia correcte, la Mini Moka de casa --que té 15 anys-- du 
cassoletes de 2 mides: 1 o 2 cafès.  La cullera per a posar-hi el cafè té una 
forma que permet premsar-lo tant com un vulgui, però si no ho ha fet prou, el 
fet de posar el braç a la cafetera, això també el premsa.

> Un producte que, 
> amb l'envàs obert des de fa dies, ha quedat afectat per la humitat i la
> llum i no ha conservat l'aroma.

Hi ha envasos apropiats per a conservar bé el cafè.
http://es.wikipedia.org/wiki/Caf%C3%A9

> A menys que el consumidor estigui disposat 
> a moldre el cafè cada vegada que en prepara, però en els supers no es veu
> precisament una gran varietat de cafè en gra per donar resposta a aquesta
> suposada gran demanda...

Als supermercats n'hi ha molt més molt, això és veritat.  De molt hi ha molta 
varietat.  Però si estàs disposat a traslladar al món del cafè «normal» la 
fórmula Nespresso, segur que trobes botigues especialitzades en cafè en gra 
on hi tens molta varietat per escollir.

Si no vols desplaçar-t'hi aposta ni recolzar el comerç local, pots anar a 
molts web que t'ho enviaran.

Però si trobes que està bé recolzar el comerç local, que l'especialització és 
una sortida pel petit comerç, i que el cafè n'és una, per estalviar-te 
viatges pots traslladar també la fórmula Nespresso: comprar molt en un sola 
visita a la botiga, i així estalviar «ports».  Ja l'aniràs molent al llarg 
dels mesos, que en gra es conserva millor --és just una qüestió de la 
diferència de superfície en contacte amb l'oxigen:
http://es.wikipedia.org/wiki/Caf%C3%A9#Propiedades_gustativas
http://es.wikipedia.org/wiki/Caf%C3%A9#Conservaci.C3.B3n_y_almacenaje

Amb el que t'estalvies en embolcalls per llençar, pots comprar una cafetera de 
pressió ben feta, amb bona pressió i temperatura constant, que té integrat el 
que cal per moldre la dosi exacta de grans cada cop i premsar-lo bé.  També 
per escollir la mida del picadís --supòs que les Nespresso permeten escollir 
aquest detall tant important, no??!?!!!11 
http://es.wikipedia.org/wiki/Caf%C3%A9#La_molienda

Ah no, que cauran granets damunt el marbre, oh my god! :P


-- 
Benjamí
http://blog.bitassa.cat



.

_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta

Respondre per correu electrònic a