El 09/01/08, Benjamí Villoslada <[EMAIL PROTECTED]> ha escrit: > > > - Estem treballant per a reduir la despesa mediambiental, econòmica i > social > dels embolcalls. És prou important, perquè són d'ús diari i massiu. Qui > no > entén l'essència (o no la vol entendre) de tot plegat (les 3 R: > reutilitzar, > reduir, reciclar) sovint es queda amb la R de reciclar: «es pot reciclar! > casa, pim-pom 1-2-3 salvat!». Idò no, les altres dues R són les capes més > importants de la cosa. És bo d'entendre: si reutilitizem i reduïm més, no > hem de reciclar tant. Reciclar és una molèstia i despesa que hem de > suportar > quan no hem reutilitzat ni reduït. Enfront l'abundància d'oferta, molta > similar, des de fa temps miro de comprar allò que duu menys > embocalls. Per > exeple, cap verdura en safata de «suro blanc». Faré coa a la balança, és > igual. En contrapartida, jo he pogut *escollir* les peces del > caixó. Tant > fot si es poden reciclar els embolcalls i les safates, les altres 2 R van > davant. Cada cop veig més gent fent el mateix. Quan siguem prou, > canviarem > una cosa que ens està fent mal i surt carissim. Em surt car a mi que el > Toni > Dalmau «recicli», perquè els serveis públics per desfer-nos de tanta merda > i > reciclar-la es reparteixen entre tots. No és just, ell hauria de pagar > molt > més --i potser alguns se n'adonarien del què fan en veure-ho traslladat a > xifres en €.
D'acord, tu pagaràs la infinitèssima part del reciclatge de la meva capsula diaria de Nespresso (faig només un cafè al dia) i jo pagaré la part proporcional que em toqui del reciclatge dels teus vells aparells electrònics o dels paquets buits de cafè. I tots plegats pagarem el reciclatge del moble vell del veí del costat o de les joguines dels nens del 1er. 3a. La societat funciona així. - Als llocs on anam a comprar altres coses (no cal cap viatge aposta a cap > lloc especialitzat en cafès) hi ha molta varietat de cafè per escollir. > Algunes són de torradors locals, i comprant-lo contribuïm que al nostre > voltant hi hagi veritables professionals del cafè. Els "«professionals» > Nespresso en relació as seleccionadors i torradors locals, són més o manco > el > que els cuiners i xefs de restaurant als cuiners del McDonalds, aquests > que > just descongelen, encalenteixen, torren o posen a la fregidora coses > congelades de colors, totes amb marca (R) Arpeggio = Big Mac. Un producte per més "local" que sigui no necessàriament ha de ser de bona qualitat. A Mallorca es podria produir whisky, però segurament no tindria la qualitat de l'escocès. I si alguna cosa se li reconeix al Nespresso (a més de les càpsules que conserven tot l'aroma i el mantenen en perfectes condicions fins arribar a la tassa) és la gran qualitat de les varietats de cafè que utilitzen. D'altra banda, ben aprop de casa hi ha una planta de la Nestlé que dona feina a molta a gent. Per a tant, analitzant-ho des del punt de vista social i econòmic no estem parlant d'una empresa sense arrels a les comarques gironines ni a Catalunya, on hi és des del 1905. I amb això no vull dir que l'empresa suïssa no tingui mols aspectes criticables, com la majoria de les multinacionals. En tot cas, veig que tenen un programa de producció sostenible amb la ONG Rainforest Alliance i amb camperols de Colòmbia i Mèxic: http://www.nespresso.com/mediacenter/index.php?id_menu=35 > > Per què el premsat sia correcte, la Mini Moka de casa --que té 15 anys-- > du > cassoletes de 2 mides: 1 o 2 cafès. La cullera per a posar-hi el cafè té > una > forma que permet premsar-lo tant com un vulgui, però si no ho ha fet prou, > el > fet de posar el braç a la cafetera, això també el premsa. La Mini Moka és precisament la màquina que vaig estar utilitzant durant uns quants anys a casa fins que es va espatllar, el cost de reparació era caríssim i vaig optar per substituir-la per la Krups de Nespreso. El cafè que feia era bo, però rés a veure amb la qualitat del Nespreso. I sinó fes la prova: pots anar un dia a qualsevol lloc que venguin les màquines del sistema Nespresso i demanar que et deixin provar un cafè. Comprovaràs que no s'aguanta per cap lloc el teu argument "Arpeggio = Big Mac". Salut i bona navegació! -- ******************************************************** Toni Dalmau, periodista L'Absurd Diari (http://www.absurddiari.com) Notícies surrealistes, insòlites i sorprenents Blog Diari de l'Absurd (http://absurddiari.blogspot.com) Una mirada irònica a l'actualitat ********************************************************
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
