Doncs Eduard, a mi em sembla molt bé la vostra actuació i de fet crec que no hauria d'acabar aquí, perquè ara el que estar clar és que els perjudicats sou vosaltres i vosaltres sou els que quedeu en indefensió, mal atesos i especialment amb un tema tan sensible per a vosaltres i el vostre fill. Crec que cal un pas per conseguir que es reconeguin els vostres drets dins l'escola. No ho deixeu estar.

Casualment, aquesta mateixa setmana hem hagut de denunciar uns fets encara més ridículs, si això és possible, us passo l'escrit i valoreu vosaltres mateixos.

Josep


Som una parella, socis de l'Aliança des de fa anys, que molt aviat tindrem un fill i que volem realitzar una queixa formal i manifestar la nostra indignació per uns fets ocorreguts a l'Hospital del Sagrat Cor en el transcurs d'una xerrada sobre el part, dins del curs de mares que ofereix l'hospital a les parelles amb part proper. El curs de mares està impartit per la Sra. Teresa, llevadora, amb total professionalitat, sense la més mínima queixa i a qui només podem felicitar per la tasca divulgativa i formativa que porta a terme, amb unes qualitats humanes i empàtiques que ja es veuen res més conèixer-la per primer cop.

Dins del curs, fet de manera natural en català a totes les mares i pares assistents sense el més mínim problema, es va programar una xerrada del Dr. Jaume Martí Flo el passat dia 13/11/08 a les 18.00h. En aquesta xerrada, de la qual no entrarem a valorar la idoneïtat del seu contingut, es va produir un desagradable incident quan, amb la sala d'actes plena de les mares i pares que habitualment assistien al curs, el Dr. Jaume Martí Flo, va obrir la xerrada dient que "per respecte als assistents que no entenguessin el català, faria la seva intervenció en castellà", sense preguntar prèviament res a ningú sobre si entenien o no el català o sobre si tenien cap inconvenient en què la xerrada fos feta en català, com es feia la resta del curs.

Se li va preguntar el perquè del canvi d'idioma si els assistents eren els mateixos que els del curs de mares i la resposta, amb bastant desconsideració, va ser que per respecte als qui no l'entenien ho faria en castellà. Se'l va tornar a indicar que no havia preguntat res a ningú i se'l va convidar a ser igualment respectuós cap a qui considerava que una xerrada tan personal i íntima com és el procés de l'embaràs fos fet en l'idioma propi i habitual del curs, a la qual cosa va donar el tema per tancat i va procedir a fer la xerrada en castellà, sense voler entrar en més consideracions.

Qüestions formals i de manca d'empatia a banda, que van introduir un element de manifesta incomoditat quan era del tot innecesari, la qual cosa diria molt poc del Dr. Jaume Martí Flo, i independentment de la seva reconeguda vàlua professional que ningú discuteix, creiem que hem de fer les següents consideracions:

1.- Que és absurd que dins d'un curs fet de manera natural en català, es faci una xerrada, d'un doctor català, en una llengua diferent de la que es considera pròpia i vehicular del centre on es fa.

2.- Que en qualsevol cas, el que no es pot fer és crear una situació en la qual, qui vol simplement ser atès en la llengua pròpia del país i del centre es vegi obligat a haver de provocar una situació prou incòmoda i a sobre sentir comentaris fora de lloc del doctor en qüestió, i encara menys en temes tan personals com l'embaràs que el que necessiten és la màxima proximitat, especialment a la mare, i no la introducció d'elements que allunyen la facilitat de comunicació entre els assistents i el comunicador.

3.- Que és inaudit que, a manera de "càstig" per la insolència de demanar respecte pel català, al final de l'acte aquelles preguntes que es van fer per part dels assistents en català fossin ventilades amb una ràpida i curta resposta i aquelles fetes en castellà amb una llarga i exhaustiva explicació. Pensem que les ideologies pròpies del metge o les formes ja sortosament caducades o en vies de caducitat que pugui tenir un determinat doctor no pot tenir cabuda en una xerrada d'aquestes característiques i que simplement s'ha de limitar a respectar el màxim que sigui possible l'idioma propi i vehicular del centre.

4.- Per tant, i donat que creiem defensar el respecte als nostres drets lingüístics, sortosament ara protegits per llei, voldriem demanar-los, amb la màxima cordialitat però també amb la màxima contundència, una resposta a les següents qüestions:

a.- quina és la política lingüística del centre respecte de l'idioma propi del país i del seu ús vehicular.

b.- quines mesures pensen prendre per evitar la incongruència de fer una xerrada en castellà per un metge clarament catalanoparlant i per a un públic que porta més d'un mes assistint a un curs en català.

c.- quin tipus de indicació pensen transmetre al Dr. Jaume Martí Flo perquè eviti en un futur aquestes situacions i no confongui una xerrada a mares i pares del curs que fa el mateix hospital amb una conferència internacional on potser sí podria ser raonable al menys preguntar primer si hi ha algú que no entengui el català.

Restem a l'espera de la seva resposta, que no dubtem serà ràpida, raonada i satisfactòria i que així també ens evitarà haver de recòrrer a altres instàncies per denunciar i difondre aquests fets, prou desagradables, només per sol·licitar el respecte als drets lingüístics.

Rebin mentretant una salutació ben cordial.

Genoveva Jiménez
Josep Arranz
Barcelona

Carta enviada a l'Hospital Sagrat Cor - L'Aliança

També indicar que, abans d'ahir mateix, es va fer una altra xerrada corresponent al curs, en aquest cas per un pediatre, el Dr. Jamil, sirià de Síria, que la va fer en català, de manera natural i sense el més mínim problema.
Només per il·lustrar el què de la qüestió i constatar que el prejudicis i acomplexaments que pugui tenir un professional de la salut no ha de projectar-los al seu auditori i encara menys amb temes tan sensibles com la salut i la maternitat.



En/na Eduard Pertíñez i Juncosa ha escrit:

Ahir ens van expulsar d'una reunió de pares.

La cosa va anar més o menys així. Va començar la reunió i la noia que s'asseia al nostre costat va dir que venia d'Argentina i que si us plau si podien parlar tots en castellà. Fa tres mesos que està aquí.

La professora va dir que si ningú hi tenia inconvenient ho faria. Així que la meva dona i jo vam dir que sí que en teníem d'inconvenient, i em vaig oferir a la noia a fer-li la traducció simultània perquè la reunió es pogués desenvolupar amb normalitat en l'idioma del país que l'ha acollit.

Fins i tot vam canviar cadires amb la meva dóna per poder fer la traducció.

Oops!! Llavors va sortir el típic sociata i va canviar les regles de joc. Ara resulta que a ell li era igual i que segons ell això s'havia de decidir amb majoria. Evidentment la majoria de gent no vol ser el capullo de la reunió. Tothom vol ser el guais. Cal recordar que jo m'havia ofert a fer la traducció simultània, però això no ho havia sentit tothom, i a l'argentina no semblava importar-li gaire.

El que ella volia no era entendre el que es deia, sinó que els altres s'adaptessin a la seva conveniència. I per tant la reunió es va reprendre en castellà.

A la meva dóna i a mi no ens va quedar més remei que aixecar-nos i marxar de la sala, procurant no fer massa soroll.

Potser a partir d'ara no podrem assistir a cap reunió de pares. Potser algun dia algú més s'aixecarà i abandonarà la sala. Potser algun dia serem prou gent que marxarem.

Ja sé que l'autoodi us fa pensar que som nosaltres els que havíem de passar per la canonada.

Però: I si a holanda a una reunió de pares un anglès hagués requerit que tots parlessin en anglès? Ho haguessin acceptat? I si a Florida un immigrant acabat d'arribar hagués requerit que tots parlessin en castellà, ho haguessin acceptat? I si aquí la majoria de pares fos del Magreb, s'hagués parlat en àrab?

I si jo m'hagués aixecat i hagués dit que com a persona molt religiosa no podia assistir a una reunió en que homes i dónes estiguessin barrejats i els hagués demanat que, si us plau, perquè jo em pogués assabentar del que s'estava dient, fessin el favor de recol·locar-se a dreta i esquerra de la sala. Ho haguessin acceptat? Pel bé de la comunicació, home, si a vosaltres us és igual, no?

Benvolguts senyors, em sap molt de greu haver-me d'aixecar, però acabo d'arribar a aquest país i en el meu, és obligatori que totes les reunions es facin orientant les cadires cap a la Meca. Oi que no els importaria que perquè jo pugui assabentar-me del que es diu a la reunió girin tots la cadira 30 graus en el sentit de les agulles del rellotge? 10 graus? 5 graus?

Hagués sortit algun pare dient que això s'havia de decidir per majoria? Si hagués sortit, quanta gent s'hi hagués oposat? Quants haguéssim abandonat la sala?

Eduard


_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta



_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta

Respondre per correu electrònic a