Hola,
El 05/11/05, Pere Castells <[EMAIL PROTECTED]> va escriure:
no mes per felicitar-te pel article, molt bo ...... la feina que has tingut per recopilar
l'informació ha estat ..... chapeau !!!
Totalment d'acord amb el Pere. Són aquelles coses que va molt bé recordar, tant als interessats en el tema (el poble) com al mateix protagoniste.
Resulta curiós comprovar com determinats personatges de l'esquerra socialista que es jugava el coll en aquella época parlant d'Espanya con a nació de nacions mentre la dreta provinent del franquisme votaba en contra de la Constitució, es troben junts avui en dia negant la seva constitucionalitat.
En el debat de fa uns dies, en Duran Lleida li va deixar les coses molt claretes a en Rajoy: CIU va participar en l'el.laboració de la Constitució i la va aprovar, mentre el PP d'aquells moments, Alianza Popular, la va rebutjar en el Congrés dels Diputats. El que llavors no volien ara ho defensen aferrissadament, i fins i tot s'han auto-convertit en els gelosos guardians d'aquest preuat text.
I per què aquest canvi? A la réplica, en Rajoy va venir a dir que el seu partit havia asumit l'esperit pacificador (que no pacifista) de la transició, tot i que no estaven d'acord en el seu moment amb el text de la Constitució, la qual va ser redactada, cal no oblidar-ho, sota l'atenta mirada de l'exercit.
En el moment de la seva redacció hi va haver moments de màxima tensió amb els franquistes: legalització del PCE, abolició de la pena de mort, reducció de la majoria d'edat de 21 a 18 anys,... Fins i tot la Constitució va permetre que una dona casada pogués obrir una llibreta d'estalvis sense el permís del seu marit.
El PP d'aquells moments estava en contra de tot això, era un text excesivament progressista per uns homes que venien de gaudir, indirectament, del bajo palio. Després de prop de 30 anys, han evolucionat de tal manera que la Constitució els hi va com un traje fet a mida, i no volen saber ser res de vestir prêt a porter.
Per a mi continuen sent els mateixos, es canvien de jaqueta quan els resulta necessari, de manera que és possible que d'aquí 30 anys més defensin el prêt a porter a capa i espasa. Segurament en aquell moment la resta del món polític vestirá (per dir alguna cosa) d'astronauta, sempre molt més endavant.
D'altra banda, resulta sorprenent i també decepcionant, la involució de l'Alfonso Guerra, i m'atreveixo a afegir per alguns comentaris seus, l'expresident Felipe González. Tan acomodats estan ja que s'han oblidat de l'esperit federalista del seu partit? S'han oblidat ja de que el diàleg i el pacte és la millor eina per superar entrebancs i continuar evolucionant? Com és possible que en aquests moments dues de les persones més crítiques amb la dreta espanyola durant la transició, es trobin parlant de la mateixa manera que el PP respecte el tema de l'Estatut?
Com a conclusió final, crec que hi ha molts polítics que tenen una frustació en comú: són polítics perque no han pogut arribar al seu somni desitjat, ser membres del Tribunal Constitucional. Ha de ser així per força, perque el contrari suposa que desconeixen la màxima de la separació de poders, i aleshores ja no estem parlant de democràcia. Qui ha de governar, que governi, qui ha de legislar, que legisli, i que ha de jutjar, que jutji.
Si els poders es barrejen, si volen fer el que no els hi correspon, el poble rep un combinat tipus calimocho que els hi proporciona una borratxera d'allò més cutre que té com a resultat boicots vomitius, entre d'altres, que no porten enlloc.
Salutacions
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [email protected] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
