........ diuen que qui te boca s'equivoca (es pot canviar boca per teclat)
.. en fi, que es mes fàcil destruir que construir ;-)
l'escrit es del cap de setmana (copiat i pegat) ... una recopilació de
sensacions de 8 dies del mes de Maig, qui no vulgui llegir que ho deixi ...
es molt llarg, massa llarg, es pel meu diari i així, quant estigui jubilat
(si encara hi ha això dels diaris-e) sabré que va passar aquella setmana del
mes de Maig de 2006.
O com a mínim, els meus fill i nets sabran de que vaig morir :-))
................................ a partir d'aqui es perillós
.........................
Porto una setmana molt cansada .... a veure si això s'acaba i podem
recuperar-nos.
Sempre s'ha dit que estar en un sofà mirant la tele no es fer esport ....
qui ho ha dit això? ... algú que te un negoci relacionat amb algun gimnàs o
eines per fer-ne, segur.
Comencem a fer una mica d'història ... la setmana passada venia de la
celebració de la lliga de futbol. Un camí llarg i feixuc, i clar, les
celebracions cansen. Però la feinada que m'esperava i s'acumulava no en
tenia ni idea.
Vaig començar el diumenge 14 de Maig ... em van fer aixecar d'hora. Tocava
el Gran Premi de la Xina, .. consti que per dosificar-me de lo que m'esperava
vaig anar dret a la cursa de les motos grans ... "peaso" carrera de
patiment, era el primer cop que guanyava Dani Predrosa en la categoria de
MotoGP (jo en dic, les grans). Venia tocat de la caiguda de Turquia (jo, no
en Dani) i fins que no va acabar no vaig estar tranquil.
No m'havia recuperat del esforç, pràcticament m'acaba de fotre el vermut i
. apa-li un altre plat fort, el Gran Premi de Catalunya de Formula 1 .....
tenia confiança de veure un altre cop el Schumi fotent-li canya al Alonso
(em cau malament l'Alonso, també em cau malament en Marc Gené, així que no
te res a veure d'on han nascut .... van de creguts i no m'agraden, no hi puc
fer res ... tot i que es molt bo "el puta").
Encara no havia paït el dinar ni la victòria del Alonso .... canvio de canal
i veig un tros de tenista ... en Nadal, una fera, un animal (en el bon
sentit). Aquest tot i ser seguidor del Madriz (no es pot ser perfecte), em
cau be, per mi es el numero 1, però li ha tocat viure al mateix temps que el
Federer i ..... això ja passa. No es el primer, que hi farem, tot i que
encara es molt jove i per poc que pugui pujarà al graó mes alt. En fi, que
no mes de veure'l vaig quedar fet caldo (brou queda lleig), cansat i xop de
suor. Semblava que era jo qui, quant seia a la cadira, era al camp .... es
el sofà, que poc a poc, s'assemblava mes a una cadira. El cul, amb perdó, no
el sentia.
Així vam acabar aquell diumenge. Arriba el dilluns i anem a la feina, a
descansar ... per això son les feines, no? ... però de cop em ve al cap que
ens juguem la copa d'Europa de Campions de Lliga (allò que en diuen "la
champions", mira que son cursis, en fi .... un dels idiomes minoritaris
d'Europa el foten com comú, no s'entén, jo no).
En fi, arriba el dia esperat, no passaven les hores però per fi, arriba el
dia .... compro el sopà. Un dia especial de futbol el que es porta es un
ENTREPÀ ... que ningú ens distregui amb rucades de mirar a un plat, s'ha de
mirar la tele fixament. Parlo amb la dependenta de la tenda i em diu, que no
soc pas l'únic que li comenta lo del entrepà ... i que aquell dia no es ven
gens de peix ... la gent no està per treure espines. Això m'ho va dir
seriosament i la vaig creure, qui en la seva fase futbolística-nerviosa,
està per treure espines d'un peix? ... en un moment donat pot sortir l'espina,
el peix i el plat pels aires .... res, un bon entrepà, un assortiment de
cerveses, unes olives per menjar algo vegetal i contribuir amb la dieta
mediterrània.
I un tema que avui es essencial i bàsic !!!! ....apagar els telèfons mòbils
(un tema del que en parlaré un altre dia, però .... tant costa preguntar -
pots parlar? .... abans de fotre la parrafada ... coi que pots estar en un
lloc on no pots o no convé parlar !!! A mes d'altres, que sense parar-se a
pensar, que ... la gent dinaaaa, la gent sopaaaaaa, la gent condueiiiiix
... en fi, que alguns truquen a les 11 del vespre com si fos migdia .... ja
en parlarem un altre dia.
Total, arriba el dia i l'hora, les 6 de la tarda del dimecres 17 de Maig
... pleguem de la feina, hem procurat durant tot el dia de que no hagi
"desgracies". Feina aconseguida i ni un mal de cap que distregui l'atenció
.... anem cap a casa i ... un petit berenar per aguantar que els nervis a
la panxa i que no ens juguin una mala passada. (estic convençut que aquell
dia, a aquella hora, les urgències dels hospitals eren deserts, tot això que
ens estalviat)
A les 7 de la tarda dutxa .... estiraments i precalentament (del sofà). A
les 8 xarla amb .. la dona ... no hi ha res? Segur? ... dons no hi soc fins
a les 11 o mes ... i si la cosa acaba malament potser fins diumenge no em
parlis.
Preparem l'entrepà, la taula, les cerveses, tabac, cendrers, sal de fruita,
aspirines .... i les pastilles antidepresives a ma. Ja ho tenim tot i ..
comença el partit ... d'entrada fotem un gol, l'anulen ... per compensar ens
donen un caramel perque no emprenyem .. foten al carrer al porter ... un
paio alemany que ho para tot. Però tot i jugar contra 10, un altre jugador,
un que porta nom de llauna de sopa (o el que sigui) ... ens la fot de cap
dins la porteria.
Ho sabia, no podia ser tant maco .... tots teniam aquest presentiment. Aquí
comença el patiment, el calvari, el via crucis, la creu.... quant estava "al
borde de un ataque de nervios", quant ja m'havia fotut la sal de fruita (l'acidesa
començava a fer acte de presencia), acaba la primera part. Aprofito per anar
a fer "coses" per allò de que no t'agafin amb els pixats al ventre ....
comença la segona part i la cosa continua magra, molt magra ....
Coi, m'havien dit que el futbol es un espectacle i en un espectacle hi anem
a disfrutar, no a PATIR !! .... decideixo anar a fer-me una truita de
aspirina amb Prozac ... la cosa pinta malament i si perdem els propers dies
seran durs, molt durs, ho tinc com un pressentiment. Apart de cava, el
Prozac era necessari. Però apareix la llum (o millor dit, un de fosc), l'Eto'o...
en aquell precís moment, quant tenia agafat el plat i donava voltes al ou
amb la forquilla sento dir .... goooool !!!!! Es la meva creu, sempre em
perdo els gols. La propera vegada començaré a mirar el partit mitja hora mes
tard ... en solidaritat al la resta de culers, ho sento, soc jo ...
Deixo l'ou al plat, la caixa de Prozac tancada i m'assento altre cop al
maleït sofà, aquell que cansa tant, a veure la resta del partit ... sembla
que l'Enric (!) està cansat, se'l veu com esbufega en una cantonada del
camp. Penso, aquesta es la nostra i ..... patapam ..... goooooool !!!! del
Belletti, un defensa que mai havia fet un gol, i va, avui, i fa el gol de la
seva vida (per mi el poden vendre, mai mes fotrà algo decent, viurà de
rendes, aviso). D'aquí al final, el cor anava a 100 ... que dic 100, a 180 i
això que feia baixada ... un passeig fins al final, un passeig llaaaaaarg,
un sol equip sobre el camp .. el meu, el nostre.
La resta ja la coneixeu ..... no cal tornar a insistir com vam viure
aquelles hores ... es curiós .. primer Londres, després Paris .. només queda
Reus (les 3 ciutats que marcaven el preu del aiguardent a finals del segle
XIX) .... en fi, que ja la tenim a casa. La Lliga de Campions del PATIR.
I per arrodonir la setmana .... avui, Gran Premi de França .... pole per
Dani, surt el 4rt .... després es segon, cau el que anava 3er .... el
primer, en Rossi, trenca la moto. En Dani passa a ser primer i després .....
després els passen dos italians i acaba 3er ..... una carrera angoixant ....
altre cop el cansament es present. Altre cop res d'espectacle .... PATIR
...
(no parlo del basquet perque aquest em mata directament)
Per tot això, i mes, que veure l'esport a la tele assegut al sofà no es fer
exercici? ... ho sento, no hi estic d'acord ... quant camino, quant vaig amb
bici, quant faig alguna partideta de ping-pong .... qudo com una rosa ... el
sofà si que es pessat ...
Ho vaig deixar això de fer exercici, notava que em "gastava" i em vaig
proposar arribar el mes fresc i descansat possible a la jubilació, està clar
que em vaig equivocar. Els no ho fan no ho poden saber .... però on es
pateix de debò, on sues com mai, on no pares de moure't es la sofà .....
això es fer esport i si això ho combinem amb alguna partideta de parxís pues
millor que millor.
Lo altre, l'esport son rucades de ... 22 darrera una pilota?, caminar sense
sentit?, pujar muntanyes ... (un cop ets al cim has de tornar a baixar-la,
tampoc en te ... de sentit), córrer damunt una bicicleta per veure qui
arriba primer ... per què? ... amb un cotxe o moto, donant voltes fins a
marejar-se? ... tornar la pilota al contrari i així fins que es falli, no ho
entenc !! el cas es, que tots aquests, quant tenen 40 anys, fan cara de
vells, així que ..... ni fer esport, ni mirar-lo .... lo millor el parxís o
si no se'n te .... Salsa Rosa.
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[email protected]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
