No érem els únics Pere, no.....................; mira aquest article de La Vanguardia davui.
Salut Jordi Manchon ================================================================ We are the champions! RAFAEL RAMOS - 20/05/2006 - 15.45 horas Al finalizar el partido mi vida comenzó de nuevo, el Minuto Cero del Día Cero del Año Cero después de la segunda Copa de Europa. Ganásemos o perdiésemos, sabía que a partir de entonces nada iba a ser igual. "Uno puede pasarse toda la vida esperando un momento como éste", le dije afónico a mi amigo Walter después de arrollidarme y besar el asiento 23 de la fila 68 del gol sur del Stade de France. El 'We are the champions' ahogó tan solemnes palabras, pero no importa. Los desconocidos con los que me abracé en una celebración tribal probablemente sentían algo parecido. Si tengo que escoger una sola palabra para describir la sensación tras el gol de Belletti no es alegría, ni euforia, ni satisfacción, sino sobre todo alivio. Llevaba días sufriendo, y la mañana del 17 de mayo me levanté no con la ilusión de estar en una final de la 'Champions' apoyando a mi equipo, con una entrada que valía su precio en oro, arropado por gente a la que quiero, en la incomparable primavera de París, sino como un reo en el callejón de la muerte el día de su ejecución, esperando que sonase el teléfono y el gobernador de Alabama decidiese conmutar la pena capital. A lo largo de mis noches de insomnio había imaginado todas las maneras posibles de perder - incluyendo un gol de cabeza de Campbell-, y pensaba en las muchas razones que tengo para ser feliz. Pero la vida después de una derrota parecía insufrible. El Mundial de Alemania perdía todo sentido, tendría que dejar de ir al café para no tropezarme con hinchas de los 'gunners', se me estrujarían las tripas cada vez que viese por la calle las camisetas del Arsenal... Cualquier puente del Sena parecía una posibilidad que considerar. Parecía que habíamos encontrado una nueva manera de perder una final, que los diez del Arsenal iban a convertirse en héroes, que el guión de la tragedia estaba escrito de antemano y los dioses iban a castigarnos de nuevo. Otra generación perdida. Pero entonces llegaron los goles de Eto´o y Belletti, los saltos y los gritos, el abrazo a Walter, y sobre todo el alivio. Hay pocos placeres tan grandes en la vida como ser magnánimos en la victoria, y nos dimos el lujo de invitar a pintas de cerveza a los desolados y caballerosos hinchas del Arsenal, y a lamentar su mala suerte. En el metro, de regreso al piso de Montmartre, un emigrante camerunés nos felicitó. Cerré el puño, lo choqué con el suyo y me lo llevé al corazón: Eto´o, 'le meilleur du monde'. En la Gare du Nord, mientras tanto, los ingleses dormían en los bancos el sueño amargo de los perdedores, con varias latas de cerveza por almohada. No soy supersticioso, pero todos mis amuletos funcionaron: el trébol de cuatro hojas, el oso de plata y turquesa de los indios de Nuevo México que siempre tiene que mirar al norte, la bufanda talismán que Lady T. trajo de Barcelona. Gracias a ellos es el día cero de una nueva era. La Vanguardia, 22 de Mayo de 2006 > -----Missatge original----- > De: [EMAIL PROTECTED] [mailto:internauta- > [EMAIL PROTECTED] En nom de "Pere Castells" > Enviat: lunes, 22 de mayo de 2006 10:34 > Per a: LLISTA de l'Internauta > Tema: [Internauta] Cronica de 8 dies de Maig > > ........ diuen que qui te boca s'equivoca (es pot canviar boca per teclat) > .. en fi, que es mes fàcil destruir que construir ;-) > > l'escrit es del cap de setmana (copiat i pegat) ... una recopilació de > sensacions de 8 dies del mes de Maig, qui no vulgui llegir que ho deixi ... > es molt llarg, massa llarg, es pel meu diari i així, quant estigui jubilat > (si encara hi ha això dels diaris-e) sabré que va passar aquella setmana del > mes de Maig de 2006. > > O com a mínim, els meus fill i nets sabran de que vaig morir :-)) > > ................................ a partir d'aqui es perillós > ......................... > > Porto una setmana molt cansada .... a veure si això s'acaba i podem > recuperar-nos. > > Sempre s'ha dit que estar en un sofà mirant la tele no es fer esport .... > qui ho ha dit això? ... algú que te un negoci relacionat amb algun gimnàs o > eines per fer-ne, segur. > > Comencem a fer una mica d'història ... la setmana passada venia de la > celebració de la lliga de futbol. Un camí llarg i feixuc, i clar, les > celebracions cansen. Però la feinada que m'esperava i s'acumulava no en > tenia ni idea. > > Vaig començar el diumenge 14 de Maig ... em van fer aixecar d'hora. Tocava > el Gran Premi de la Xina, .. consti que per dosificar-me de lo que m'esperava > vaig anar dret a la cursa de les motos grans ... "peaso" carrera de > patiment, era el primer cop que guanyava Dani Predrosa en la categoria de > MotoGP (jo en dic, les grans). Venia tocat de la caiguda de Turquia (jo, no > en Dani) i fins que no va acabar no vaig estar tranquil. > > No m'havia recuperat del esforç, pràcticament m'acaba de fotre el vermut i > . apa-li un altre plat fort, el Gran Premi de Catalunya de Formula 1 ..... > tenia confiança de veure un altre cop el Schumi fotent-li canya al Alonso > (em cau malament l'Alonso, també em cau malament en Marc Gené, així que no > te res a veure d'on han nascut .... van de creguts i no m'agraden, no hi puc > fer res ... tot i que es molt bo "el puta"). > > Encara no havia paït el dinar ni la victòria del Alonso .... canvio de canal > i veig un tros de tenista ... en Nadal, una fera, un animal (en el bon > sentit). Aquest tot i ser seguidor del Madriz (no es pot ser perfecte), em > cau be, per mi es el numero 1, però li ha tocat viure al mateix temps que el > Federer i ..... això ja passa. No es el primer, que hi farem, tot i que > encara es molt jove i per poc que pugui pujarà al graó mes alt. En fi, que > no mes de veure'l vaig quedar fet caldo (brou queda lleig), cansat i xop de > suor. Semblava que era jo qui, quant seia a la cadira, era al camp .... es > el sofà, que poc a poc, s'assemblava mes a una cadira. El cul, amb perdó, no > el sentia. > > Així vam acabar aquell diumenge. Arriba el dilluns i anem a la feina, a > descansar ... per això son les feines, no? ... però de cop em ve al cap que > ens juguem la copa d'Europa de Campions de Lliga (allò que en diuen "la > champions", mira que son cursis, en fi .... un dels idiomes minoritaris > d'Europa el foten com comú, no s'entén, jo no). > > En fi, arriba el dia esperat, no passaven les hores però per fi, arriba el > dia .... compro el sopà. Un dia especial de futbol el que es porta es un > ENTREPÀ ... que ningú ens distregui amb rucades de mirar a un plat, s'ha de > mirar la tele fixament. Parlo amb la dependenta de la tenda i em diu, que no > soc pas l'únic que li comenta lo del entrepà ... i que aquell dia no es ven > gens de peix ... la gent no està per treure espines. Això m'ho va dir > seriosament i la vaig creure, qui en la seva fase futbolística-nerviosa, > està per treure espines d'un peix? ... en un moment donat pot sortir l'espina, > el peix i el plat pels aires .... res, un bon entrepà, un assortiment de > cerveses, unes olives per menjar algo vegetal i contribuir amb la dieta > mediterrània. > > I un tema que avui es essencial i bàsic !!!! ....apagar els telèfons mòbils > (un tema del que en parlaré un altre dia, però .... tant costa preguntar - > pots parlar? .... abans de fotre la parrafada ... coi que pots estar en un > lloc on no pots o no convé parlar !!! A mes d'altres, que sense parar-se a > pensar, que ... la gent dinaaaa, la gent sopaaaaaa, la gent condueiiiiix > ... en fi, que alguns truquen a les 11 del vespre com si fos migdia .... ja > en parlarem un altre dia. > > Total, arriba el dia i l'hora, les 6 de la tarda del dimecres 17 de Maig > ... pleguem de la feina, hem procurat durant tot el dia de que no hagi > "desgracies". Feina aconseguida i ni un mal de cap que distregui l'atenció > .... anem cap a casa i ... un petit berenar per aguantar que els nervis a > la panxa i que no ens juguin una mala passada. (estic convençut que aquell > dia, a aquella hora, les urgències dels hospitals eren deserts, tot això que > ens estalviat) > > A les 7 de la tarda dutxa .... estiraments i precalentament (del sofà). A > les 8 xarla amb .. la dona ... no hi ha res? Segur? ... dons no hi soc fins > a les 11 o mes ... i si la cosa acaba malament potser fins diumenge no em > parlis. > > Preparem l'entrepà, la taula, les cerveses, tabac, cendrers, sal de fruita, > aspirines .... i les pastilles antidepresives a ma. Ja ho tenim tot i .. > comença el partit ... d'entrada fotem un gol, l'anulen ... per compensar ens > donen un caramel perque no emprenyem .. foten al carrer al porter ... un > paio alemany que ho para tot. Però tot i jugar contra 10, un altre jugador, > un que porta nom de llauna de sopa (o el que sigui) ... ens la fot de cap > dins la porteria. > > Ho sabia, no podia ser tant maco .... tots teniam aquest presentiment. Aquí > comença el patiment, el calvari, el via crucis, la creu.... quant estava "al > borde de un ataque de nervios", quant ja m'havia fotut la sal de fruita (l'acidesa > començava a fer acte de presencia), acaba la primera part. Aprofito per anar > a fer "coses" per allò de que no t'agafin amb els pixats al ventre .... > comença la segona part i la cosa continua magra, molt magra .... > > Coi, m'havien dit que el futbol es un espectacle i en un espectacle hi anem > a disfrutar, no a PATIR !! .... decideixo anar a fer-me una truita de > aspirina amb Prozac ... la cosa pinta malament i si perdem els propers dies > seran durs, molt durs, ho tinc com un pressentiment. Apart de cava, el > Prozac era necessari. Però apareix la llum (o millor dit, un de fosc), l'Eto'o... > en aquell precís moment, quant tenia agafat el plat i donava voltes al ou > amb la forquilla sento dir .... goooool !!!!! Es la meva creu, sempre em > perdo els gols. La propera vegada començaré a mirar el partit mitja hora mes > tard ... en solidaritat al la resta de culers, ho sento, soc jo ... > > Deixo l'ou al plat, la caixa de Prozac tancada i m'assento altre cop al > maleït sofà, aquell que cansa tant, a veure la resta del partit ... sembla > que l'Enric (!) està cansat, se'l veu com esbufega en una cantonada del > camp. Penso, aquesta es la nostra i ..... patapam ..... goooooool !!!! del > Belletti, un defensa que mai havia fet un gol, i va, avui, i fa el gol de la > seva vida (per mi el poden vendre, mai mes fotrà algo decent, viurà de > rendes, aviso). D'aquí al final, el cor anava a 100 ... que dic 100, a 180 i > això que feia baixada ... un passeig fins al final, un passeig llaaaaaarg, > un sol equip sobre el camp .. el meu, el nostre. > > La resta ja la coneixeu ..... no cal tornar a insistir com vam viure > aquelles hores ... es curiós .. primer Londres, després Paris .. només queda > Reus (les 3 ciutats que marcaven el preu del aiguardent a finals del segle > XIX) .... en fi, que ja la tenim a casa. La Lliga de Campions del PATIR. > > I per arrodonir la setmana .... avui, Gran Premi de França .... pole per > Dani, surt el 4rt .... després es segon, cau el que anava 3er .... el > primer, en Rossi, trenca la moto. En Dani passa a ser primer i després ..... > després els passen dos italians i acaba 3er ..... una carrera angoixant .... > altre cop el cansament es present. Altre cop res d'espectacle .... PATIR > ... > > (no parlo del basquet perque aquest em mata directament) > > Per tot això, i mes, que veure l'esport a la tele assegut al sofà no es fer > exercici? ... ho sento, no hi estic d'acord ... quant camino, quant vaig amb > bici, quant faig alguna partideta de ping-pong .... qudo com una rosa ... el > sofà si que es pessat ... > > Ho vaig deixar això de fer exercici, notava que em "gastava" i em vaig > proposar arribar el mes fresc i descansat possible a la jubilació, està clar > que em vaig equivocar. Els no ho fan no ho poden saber .... però on es > pateix de debò, on sues com mai, on no pares de moure't es la sofà ..... > això es fer esport i si això ho combinem amb alguna partideta de parxís pues > millor que millor. > > Lo altre, l'esport son rucades de ... 22 darrera una pilota?, caminar sense > sentit?, pujar muntanyes ... (un cop ets al cim has de tornar a baixar-la, > tampoc en te ... de sentit), córrer damunt una bicicleta per veure qui > arriba primer ... per què? ... amb un cotxe o moto, donant voltes fins a > marejar-se? ... tornar la pilota al contrari i així fins que es falli, no ho > entenc !! el cas es, que tots aquests, quant tenen 40 anys, fan cara de > vells, així que ..... ni fer esport, ni mirar-lo .... lo millor el parxís o > si no se'n te .... Salsa Rosa. > _______________________________________________ > llista de correu de l'Internauta > [email protected] > http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [email protected] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
