|
No he escrit aquest conte, per� m'hauria
agradat :)
Aida.
James Finn
Garner
Contes per a nens i nenes
pol�ticament correctes
RINXOLS D'OR
M�s enll� del garrigar, m�s
enll� del riu i dins, ben endins, del bosc, hi vivia una fam�lia d'�ssos: el
pare �s, la mare �ssa i el beb� �s. Vivien tots tres, de manera antropom�rfica,
en una caseta, com una fam�lia convencional. Aix� els sabia greu, perqu�
tradicionalment la fam�lia convencional ha servit per esclavitzar la persona
femenina, inculcar un moralisme farisaic en els seus membres i formar la
generaci� futura amb r�gides normes heterosexuals. Malgrat aix�, miraven de ser
feli�os i feien tot el que podien per no caure en aquestes trampes. Per exemple:
al fruit de les seves entranyes li van posar de nom Beb�, que tant �s mascul�
com femen�.
Un dia, en la seva caseta
antropom�rfica, es van asseure a taula per esmorzar. El pare �s havia preparat
bols enormes de farinetes cent per cent naturals. Per�, tal com les va treure
del foc, les farinetes es trobaven en un estat t�rmic massa elevat per poder-les
menjar. De manera que van deixar que els bols es refredessin i se'n van anar a
fer un tomb i a saludar els ve�ns animals.
Quan els �ssos van haver marxat,
una persona femenina jove i amb defici�ncia de melanina va sortir d'entre els
matolls i es va acostar sigil�losament a la caseta. Es deia R�nxols d'Or i feia
dies que observava els �ssos. I �s que resulta que era una bi�loga especialista
en l'estudi dels �ssos antropom�rfics. En altres temps havia estat professora,
per� el seu estil agressiu i mascul� de fer ci�ncia -esparracant el vel prim de
la natura, descobrint-ne els secrets, penetrant-ne l'ess�ncia, utilitzant-la per
a les seves necessitats egoistes i fanfarronejant d'aquestes violacions en
articles a diverses revistes- havia fet que l'acomiadessin.
La bi�loga desvergonyida feia
temps que vigilava la caseta. La seva intenci� era col�locar a cada �s un collar
amb un transmissor de r�dio incorporat i aix� seguir-ne de prop les migracions i
analitzar-ne els costums. Tot aix�, evidentment, amb una total falta de respecte
pel dret a la intimitat personal (o millor dit, animal) de la fam�lia ursina.
Amb l'�nic objectiu de l'espionatge cient�fic, doncs, R�nxols d'Or va entrar a
la caseta. Va anar a la cuina i va abocar unes gotetes de tranquil�litzant als
bols de farinetes. Despr�s, a l'habitaci�, va parar una trampa sota els coixins
dels llits. El pla era drogar els �ssos i, quan s'arrosseguessin fins als llits
per fer una becaina, bon punt col�loquessin els caps als coixins, tot de collars
amb transmissors de r�dio sortirien disparats.
R�nxols d'Or va riure satisfeta
i va pensar: "Amb aquests �ssos arribar� a dalt de tot! Ja els ensenyar�, jo, a
aquests tifes de la universitat, el que s'ha de tenir per fer recerca
cient�fica!" Es va ajupir en un rac� de l'habitaci� i va esperar. I va esperar i
va esperar encara m�s. Per� els �ssos trigaven tant a tornar del passeig que es
va adormir.
Quan finalment els �ssos van
arribar, es van asseure a taula per esmorzar. De cop es van aturar.
El pare �s va
preguntar:
-Mare, �fan una olor estranya,
les teves farinetes?
La mare �s va
contestar:
-S� que en fan. Beb�, �les teves
tamb� fan una olor estranya?
-S� que en fan -va dir-. Fan una
mena de pudor... com qu�mica.
Malfiant-se'n, es van aixecar de
taula i van anar a la saleta. El pare �s va ensumar. Va preguntar:
-�No sents una altra olor,
mare?
La mare �s va
contestar:
-S�. I tu, Beb�, �no sents una
altra olor?
-S� que la sento -va dir-. Fa
olor de mesc i de suor, una pudor gens neta.
Amb alarma creixent van anar cap
al dormitori. El pare �s va preguntar:
-Mare, �no et sembla veure, sota
el meu coix�, una trampa amb un collar amb un transmissor per
r�dio?
La mare �s va
replicar:
-S� que la veig. Beb�, �no et
sembla veure, sota el meu coix�, una trampa amb un collar amb un transmissor per
r�dio?
-S� que la veig -va dir-, i
tamb� veig la humana que els hi ha posat!
I va assenyalar cap al rac� on
dormia la R�nxols d'Or. Els �ssos van grunyir i la R�nxols d'Or es va despertar
sobresaltada. Va fer un bot i va intentar arrencar a c�rrer, per� el pare �s la
va engrapar per un costat i la mare �ssa per l'altre. Ara que la R�nxols d'Or es
trobava impossibilitada a nivell de mobilitat, el pare �s i la mare �ssa s'hi
van abocar amb ullals i urpes. Se la van cruspir en un tres i no res i de la
bi�loga inconformista no en va quedar m�s que un r�nxol d'or i un bloc de notes.
Beb� se'ls mirava astorat. Quan
van haver acabat, va preguntar:
-Mama, papa, �qu� heu fet? Em
pensava que �rem vegetarians.
Al pare �s se li va escapar un
rotet.
-Ho som -va dir-, per� estem
oberts a noves experi�ncies. La flexibilitat �s un altre dels avantatges de
la multiculturalitat.
|
- Re: [Internauta] El conte de la R�nxols d'or Aida Fust�
- Re: [Internauta] El conte de la R�nxols d'or Montserrat Garriga
