A mi també m'hauria agradat escriure'l
Un final molt realista, ja saps és bo menjar una mica de tot,
una dieta equilibrada i sense abusar de les proteïnes animals :)
Salut i bon profit.
Rat
En/Na Aida Fusté ha escrit:
No
he escrit aquest conte, però m'hauria agradat :)Aida.
James Finn Garner
Contes per a nens
i nenes políticament correctes
RINXOLS D'OR
Més enllà
del garrigar, més enllà del riu i dins, ben endins, del bosc,
hi vivia una família d'óssos: el pare ós, la mare
óssa i el bebè ós. Vivien tots tres, de manera antropomòrfica,
en una caseta, com una família convencional. Això els sabia
greu, perquè tradicionalment la família convencional ha servit
per esclavitzar la persona femenina, inculcar un moralisme farisaic en
els seus membres i formar la generació futura amb rígides
normes heterosexuals. Malgrat això, miraven de ser feliços
i feien tot el que podien per no caure en aquestes trampes. Per exemple:
al fruit de les seves entranyes li van posar de nom Bebè, que tant
és masculí com femení.
Un dia, en la seva caseta antropomòrfica, es van asseure a taula
per esmorzar. El pare ós havia preparat bols enormes de farinetes
cent per cent naturals. Però, tal com les va treure del foc, les
farinetes es trobaven en un estat tèrmic massa elevat per poder-les
menjar. De manera que van deixar que els bols es refredessin i se'n van
anar a fer un tomb i a saludar els veïns animals.
Quan els óssos van haver marxat, una persona femenina jove i amb
deficiència de melanina va sortir d'entre els matolls i es va acostar
sigil·losament a la caseta. Es deia Rínxols d'Or i feia dies
que observava els óssos. I és que resulta que era una biòloga
especialista en l'estudi dels óssos antropomòrfics. En altres
temps havia estat professora, però el seu estil agressiu i masculí
de fer ciència -esparracant el vel prim de la natura, descobrint-ne
els secrets, penetrant-ne l'essència, utilitzant-la per a les seves
necessitats egoistes i fanfarronejant d'aquestes violacions en articles
a diverses revistes- havia fet que l'acomiadessin.
La biòloga desvergonyida feia temps que vigilava la caseta. La seva
intenció era col·locar a cada ós un collar amb un
transmissor de ràdio incorporat i així seguir-ne de prop
les migracions i analitzar-ne els costums. Tot això, evidentment,
amb una total falta de respecte pel dret a la intimitat personal (o millor
dit, animal) de la família ursina. Amb l'únic objectiu de
l'espionatge científic, doncs, Rínxols d'Or va entrar a la
caseta. Va anar a la cuina i va abocar unes gotetes de tranquil·litzant
als bols de farinetes. Després, a l'habitació, va parar una
trampa sota els coixins dels llits. El pla era drogar els óssos
i, quan s'arrosseguessin fins als llits per fer una becaina, bon punt col·loquessin
els caps als coixins, tot de collars amb transmissors de ràdio sortirien
disparats.
Rínxols d'Or va riure satisfeta i va pensar: "Amb aquests óssos
arribaré a dalt de tot! Ja els ensenyaré, jo, a aquests tifes
de la universitat, el que s'ha de tenir per fer recerca científica!"
Es va ajupir en un racó de l'habitació i va esperar. I va
esperar i va esperar encara més. Però els óssos trigaven
tant a tornar del passeig que es va adormir.
Quan finalment els óssos van arribar, es van asseure a taula per
esmorzar. De cop es van aturar.
El pare ós va preguntar:
-Mare, ¿fan una olor estranya, les teves farinetes?
La mare ós va contestar:
-Sí que en fan. Bebè, ¿les teves també fan
una olor estranya?
-Sí que en fan -va dir-. Fan una mena de pudor... com química.
Malfiant-se'n, es van aixecar de taula i van anar a la saleta. El pare
ós va ensumar. Va preguntar:
-¿No sents una altra olor, mare?
La mare ós va contestar:
-Sí. I tu, Bebè, ¿no sents una altra olor?
-Sí que la sento -va dir-. Fa olor de mesc i de suor, una pudor
gens neta.
Amb alarma creixent van anar cap al dormitori. El pare ós va preguntar:
-Mare, ¿no et sembla veure, sota el meu coixí, una trampa
amb un collar amb un transmissor per ràdio?
La mare ós va replicar:
-Sí que la veig. Bebè, ¿no et sembla veure, sota el
meu coixí, una trampa amb un collar amb un transmissor per ràdio?
-Sí que la veig -va dir-, i també veig la humana que els
hi ha posat!
I va assenyalar cap al racó on dormia la Rínxols d'Or. Els
óssos van grunyir i la Rínxols d'Or es va despertar sobresaltada.
Va fer un bot i va intentar arrencar a córrer, però el pare
ós la va engrapar per un costat i la mare óssa per l'altre.
Ara que la Rínxols d'Or es trobava impossibilitada a nivell de mobilitat,
el pare ós i la mare óssa s'hi van abocar amb ullals i urpes.
Se la van cruspir en un tres i no res i de la biòloga inconformista
no en va quedar més que un rínxol d'or i un bloc de notes.
Bebè se'ls mirava astorat. Quan van haver acabat, va preguntar:
-Mama, papa, ¿què heu fet? Em pensava que érem vegetarians.
Al pare ós se li va escapar un rotet.
-Ho som -va dir-, però estem oberts a noves experiències.
La flexibilitat és un altre dels avantatges de la multiculturalitat.
|
