> De l'Avui del 13-5-02 > EL RASCLET > La lli�� basca > David Mir� > > Avui que es compleix el primer aniversari de la Gran Derrota Espanyolista > del 13 de maig a Euskadi �s un bon moment per analitzar les causes > d'aquell resultat electoral i veure quines lli�ons se'n poden extreure. No > �s el moment ara de recordar amb detall com va ser l'ofensiva medi�tica > desfermada pel Partit Popular per guanyar la Lehendakaritza, ni de > repassar les petites cr�niques de la inf�mia que la van acompanyar, per� > el cert �s que la campanya va quallar i pocs podien preveure ara fa un any > una vict�ria tan aclaparadora d'Ibarretxe. > L'arsenal de mitjans i periodistes que van decidir implicar-se a favor de > Jaime Mayor Oreja va ser tan gran, tan fora mida, que es van creure > capa�os de transformar la sociologia de tot un pa�s de la nit al dia. De > fet, ja ho havien provat cinc anys abans per fer fora Felipe Gonz�lez, amb > �xit... I hem de recon�ixer que la campanya, �tica a part, no estava gens > mal plantejada: era calculada i constant, efectiva i efectista, per� va > fallar en un punt clau: van errar l'objectiu. Van tractar Euskadi com una > part m�s d'Espanya, sense m�s matisos, i van creure que el que valia per a > un senyor d'Albacete valia per a un de Portugalete. I aix�, que �s > perfectament coherent amb la seva ideologia, va xocar el 13 de maig amb la > crua realitat: Euskadi no era Albacete. > Un estudi de la Universitat del Pa�s Basc sobre els h�bits informatius de > bascos i espanyols, dirigit pel catedr�tic Petxo Idoiaga, ens d�na, un any > despr�s, les claus del frac�s d'aquella ofensiva. Claus en forma de tres > difer�ncies substancials que separen bascos i espanyols a l'hora > d'informar-se sobre el conflicte basc. En primer lloc, el paper de la > premsa, tant o m�s important que la televisi� a Euskadi, on l'�ndex de > difusi� de diaris dobla la mitjana espanyola: 180 diaris per cada 1.000 > habitants enfront de 104. En segon lloc, el perfil m�s plural del > consumidor basc de mitjans de comunicaci�. Aix�, per exemple, un perfil > tipus seria el de la persona que escolta la SER al mat�, llegeix El Correo > o El Diario Vasco al migdia i mira l'informatiu d'ETB al vespre. Tres > visions diferents d'una mateixa realitat, que no �s mai monol�tica. I, > finalment, el consumidor basc d'informaci� �s suficientment madur per > donar una import�ncia relativa a all� que diuen els mitjans. > La import�ncia d'un ecosistema medi�tic propi > I en un cas tan pr�xim com el del conflicte basc es refia m�s de la seva > experi�ncia directa. Aquestes caracter�stiques dels consumidors, sumades a > una pres�ncia important de mitjans de comunicaci� propis, va convertir > Euskadi en un territori immune a les escomeses del sistema medi�tic > estatal. I de passada ens demostra la import�ncia que t� per a un pa�s > comptar amb un ecosistema medi�tic fort, amb mitjans capa�os d'oferir una > versi� pr�pia de les coses i consumidors educats en la pluralitat i amb > visi� cr�tica. Perqu� �s aix� com es construeix un pa�s de ciutadans > lliures i no sotmesos. > La pregunta que cal plantejar-se ara �s si Catalunya est� avui en > condicions de resistir una ofensiva similar i aprendre de la lli�� basca > abans que sigui massa tard. �Ofereixen els nostres mitjans una visi� > pr�pia de les coses? �S�n suficientment forts i independents? �Som els > ciutadans consumidors cr�tics i plurals o ja ens est� b� sentir cada dia > la mateixa veu o llegir sempre el mateix articulista? �I si la campanya > medi�tica del Partit Popular a Catalunya ja hagu�s comen�at? > > >
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
