Edu
Fusté Sánchez, Cèsar wrote:
[EMAIL PROTECTED]">De l'Avui del 13-5-02
EL RASCLET
La lliçó basca
David Miró
Avui que es compleix el primer aniversari de la Gran Derrota Espanyolista
del 13 de maig a Euskadi és un bon moment per analitzar les causes
d'aquell resultat electoral i veure quines lliçons se'n poden extreure. No
és el moment ara de recordar amb detall com va ser l'ofensiva mediàtica
desfermada pel Partit Popular per guanyar la Lehendakaritza, ni de
repassar les petites cròniques de la infàmia que la van acompanyar, però
el cert és que la campanya va quallar i pocs podien preveure ara fa un any
una victòria tan aclaparadora d'Ibarretxe.
L'arsenal de mitjans i periodistes que van decidir implicar-se a favor de
Jaime Mayor Oreja va ser tan gran, tan fora mida, que es van creure
capaços de transformar la sociologia de tot un país de la nit al dia. De
fet, ja ho havien provat cinc anys abans per fer fora Felipe González, amb
èxit... I hem de reconèixer que la campanya, ètica a part, no estava gens
mal plantejada: era calculada i constant, efectiva i efectista, però va
fallar en un punt clau: van errar l'objectiu. Van tractar Euskadi com una
part més d'Espanya, sense més matisos, i van creure que el que valia per a
un senyor d'Albacete valia per a un de Portugalete. I això, que és
perfectament coherent amb la seva ideologia, va xocar el 13 de maig amb la
crua realitat: Euskadi no era Albacete.
Un estudi de la Universitat del País Basc sobre els hàbits informatius de
bascos i espanyols, dirigit pel catedràtic Petxo Idoiaga, ens dóna, un any
després, les claus del fracàs d'aquella ofensiva. Claus en forma de tres
diferències substancials que separen bascos i espanyols a l'hora
d'infor mar-se sobre el conflicte basc. En primer lloc, el paper de la
premsa, tant o més important que la televisió a Euskadi, on l'índex de
difusió de diaris dobla la mitjana espanyola: 180 diaris per cada 1.000
habitants enfront de 104. En segon lloc, el perfil més plural del
consumidor basc de mitjans de comunicació. Així, per exemple, un perfil
tipus seria el de la persona que escolta la SER al matí, llegeix El Correo
o El Diario Vasco al migdia i mira l'informatiu d'ETB al vespre. Tres
visions diferents d'una mateixa realitat, que no és mai monolítica. I,
finalment, el consumidor basc d'informació és suficientment madur per
donar una importància relativa a allò que diuen els mitjans.
La importància d'un ecosistema mediàtic propi
I en un cas tan pròxim com el del conflicte basc es refia més de la seva
experiènci a directa. Aquestes característiques dels consumidors, sumades a
una presència important de mitjans de comunicació propis, va convertir
Euskadi en un territori immune a les escomeses del sistema mediàtic
estatal. I de passada ens demostra la importància que té per a un país
comptar amb un ecosistema mediàtic fort, amb mitjans capaços d'oferir una
versió pròpia de les coses i consumidors educats en la pluralitat i amb
visió crítica. Perquè és així com es construeix un país de ciutadans
lliures i no sotmesos.
La pregunta que cal plantejar-se ara és si Catalunya està avui en
condicions de resistir una ofensiva similar i aprendre de la lliçó basca
abans que sigui massa tard. ¿Ofereixen els nostres mitjans una visió
pròpia de les coses? ¿Són suficientment forts i indepe ndents? ¿Som els
ciutadans consumidors crítics i plurals o ja ens està bé sentir cada dia
la mateixa veu o llegir sempre el mateix articulista? ¿I si la campanya
mediàtica del Partit Popular a Catalunya ja hagués començat?
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
.
