Hola a tothom,
en el seu moment ja us vaig reenviar el preg� d'en Josep Pa-
lou, per� ja que l'Anke ha posat el dit a la nafra, no est� de
m�s que us el torni a passar, sobretot tenint en compte l'o-
fensiva espanyolista "sin complehos" que se'ns torna a venir a
sobre.
Potser servir� perqu� l'Anke entengui quin pa�s tenim per ve�
i potser hi haur� algun catal� m�s al que li caur� la bena
dels ulls.
De fet, em sembla que �s el document que ha passat per les me-
ves mans on queda m�s ben dibuixada i m�s clara la fant�stica
i id�l.lica relaci� que hi ha entre Catalunya i Espanya:
Josep Palou: ELS PA�SOS CATALANS V�CTIMES DEL COLONIALISME
ESPANYOL, preg� a la XIII Setmana del Llibre en Catal�,
Palma, 21-2-2002.
Benvolgudes i benvolguts compatriotes, distingides autoritats,
bon dia a tothom.
Vull expressar el meu agra�ment i la meva satisfacci� a
l�organitzaci� de la Setmana del Llibre en Catal� per haver-me
concedit l�honor de fer aquest preg� inaugural. Veure tants de
llibres en la llengua de la terra, agrupats en un mateix
espai, �s un espectacle formidable i una festa per als
sentits.
Si la llengua �s l��nima d�un poble, a partir d�avui tenim
l�oportunitat de con�ixer-la de m�s a prop, passejant entre
taules i prestatges, remenant i fullejant volums i enduent-nos
cap a ca nostra tots els que ens permeti l�economia.
Aquesta exposici�, a m�s a m�s, �s la prova irrefutable que la
cultura catalana �s una cultura viva i amb empenta. Dia rere
dia, autors i editors forneixen les llibreries amb noves
produccions, d�una categoria comparable a la de qualsevol pa�s
del m�n. Des d�aqu�, voldria expressar admiraci� i respecte a
tots els creadors i professionals que han pres el relleu de
les generacions precedents i contribueixen a la perviv�ncia de
la nostra llengua.
Un cop constatats aquests aspectes positius, crec que seria un
error pensar que tot va de meravella o caure en el conformisme
del �qui dia passa, any empeny�. Perqu�, malauradament, la
crua realitat ens recorda que encara no vivim a un pa�s
normal. Darrerament, per exemple, hem pogut veure com
editorials catalanes han estat absorbides per grups
empresarials espanyols, amb la conseg�ent p�rdua de poder de
decisi�.
O fixem-nos, sense anar m�s enfora, en el mateix nom de
l�esdeveniment que inauguram avui. Setmana del Llibre, s�,
perfecte. Per� per qu� els mots que el segueixen: �en Catal��?
A qu� ve aquesta redund�ncia? Alg� s�imagina una �Setmana del
llibre en itali�� a Roma? Una �Setmana del llibre en angl�s� a
Cincinatti? O una �Setmana del llibre en espanyol� a Madrid?
Evidentment, no. I no ens ho podem imaginar perqu� aquestes
ciutats s� que pertanyen a pa�sos normals, amb lleng�es
plenament consolidades. Si fan una exposici� de llibres, no
els fa cap falta indicar en quina llengua. Ser� en la seva
pr�pia, en quina, si no?
Als Pa�sos Catalans, en canvi, ens trobam que cal especificar
que la setmana �s �en catal��. Un senyal inequ�voc que el
catal� encara no ocupa el lloc predominant que li correspon
com a llengua nacional. D�aqu� a uns dies veurem com es munta
una Fira del llibre, aix�, sense afegitons, on la pres�ncia de
llibres en espanyol ser�, un cop m�s, prepotent i abusiva.
Aquesta denominaci� que es vol fer passar per as�ptica, �Fira
del llibre�, du impl�cit un missatge pervers. Ens ve a dir que
aquell �s l�esdeveniment normal, �s a dir, que els llibres que
hem de trobar a Mallorca i als Pa�sos Catalans han de ser
majorit�riament en espanyol, i que la Setmana que inauguram
avui �s una esp�cie de curiositat antropol�gica. Per�,
consentirien a Madrid una Feria del libro on la gran majoria
dels volums fossin en portugu�s o franc�s?
Hi ha qui ens vol fer creure que la subordinaci� de la nostra
cultura ha estat elegida amb total llibertat. Segons aquests
insignes pensadors, que mirau per on parlen sempre en la
llengua de Vallecas, i cobren de les arques de l�estat a
trav�s de moltes i diverses institucions, si el catal� va per
darrere �s per una superioritat intr�nseca de l�espanyol, no
se sap si adquirida per gr�cia divina, o millor dit �por la
gracia de dios�.
No, l�actual situaci� del catal� no �s producte de cap proc�s
natural ni de cap designi del dest�. La pres�ncia de
l�espanyol a les llibreries, als kioskos, a la r�dio, a la
televisi� i al cinema no �s normal ni acceptable, sin�
resultat d�una grandiosa injust�cia.
�s conseq��ncia d�una persecuci� per part de l�estat espanyol,
del franc�s en el cas de la Catalunya Nord, que ja dura prop
de tres segles. �s la prolongaci� de la pol�tica genocida dels
Felipe V, Carlos III, Primo de Rivera o Francisco Franco, que
es reflecteix en els centenars de decrets, ordres i reglaments
engirgolats des de Madrid, amb l�objectiu de prohibir i
marginar la nostra llengua, i al mateix temps, imposar i
propagar de mala manera la llengua de l�invasor.
Encara ara s�n m�s d�un centenar les disposicions legals que
ens imposen l�espanyol i discriminen el catal�.
Aquestes condicions tan adverses fan que la tasca d�autors,
editors i llibreters que exposen avui aqu� assoleixi, encara
m�s, un m�rit patri�tic que mai podr� ser prou valorat i
recompensat.
Els ide�legs de l�espanyolisme es presenten ara com a
dem�crates, defensors de la llibertat i d�un invent que ells
anomenen �convivencia ling��stica�. La seva categoria moral,
emper�, �s a l�al�ada dels racistes o els esclavistes. Afirmar
que el catal� est� en condicions de competir amb l�espanyol, i
que ja no li calen ajudes institucionals, �s com si n�Adolf
Hitler, per demostrar la superioritat de la ra�a �ria, agaf�s
un jueu mig baldat i mort de fam del camp de concentraci� de
Matthausen, i el pos�s a fer carreres amb un soldat ben
entrenat i alimentat.
�s igual que oposar-se a les lleis de discriminaci� positiva
de les dones, amb l�argument fal�la� que si no ocupen m�s
llocs de responsabilitat �s per incapacitat cong�nita o,
simplement, perqu� no volen. O, com ha dit fa poc el portaveu
del PP al Parlament balear, perqu� discriminar-les
positivament les ofendria. Aqu� tot s�hi val, com a can
Pasqual.
La constituci� espanyola �s el m�xim exponent d�aquesta
hipocresia. �s una constituci� que esquartera la nostra naci�,
prohibint la federaci� d�autonomies, i que atorga a l�ex�rcit
la missi� de tenir-nos ben collats. Una constituci� que ens
imposa una llengua forastera i que ni tan sols es molesta a
anomenar la nostra pel seu nom. Una constituci� que es limita
a despenalitzar parcialment l��s del catal�. Perqu� el catal�
continua perseguit, demanau-ho si no al rector de la
Universitat Rovira i Virgili, processat per defensar-lo a la
selectivitat, o provau d�aferrar un adhesiu amb el CAT o l�IB
a la matr�cula del cotxe. Una constituci�, en resum, feta a
mida per ofegar lentament el nostre poble.
Suposem que, malgrat tot, a Madrid volen que els mallorquins,
i catalans en general, ens trobem c�modes dins el seu estat.
Ja s� que aix� �s molt, per� que molt suposar, i que a m�s
d�un potser que fins i tot li pegui mal de cap, per�
intentem-ho de totes maneres, si m�s no per respecte als
principis socr�tics. Doncs b�, si fos aix� Espanya hauria de
comen�ar demanant disculpes per tot el mal que ens ha fet.
Aix� �s com es comporten els estats i institucions m�nimament
civilitzades. Si un no se�n penedeix p�blicament de les
malifetes d�aquells que l�han precedit en el poder, est� dient
que les d�na per bones.
Per aix� Alemanya i el Jap� s�han penedit p�blicament dels
desastres ocasionats durant la segona guerra mundial, i Fran�a
ha demanat perd� als jueus per l�actuaci� del govern
col�laboracionista de Vichy. Per aix� tamb� l�esgl�sia
cat�lica ha condemnat fa poc la seva hostilitat mil�len�ria
contra els jueus, i ha reconegut que es va equivocar
perseguint les idees de Galileo Galilei. I no basta acotar el
cap i demanar disculpes. Tornant al cas d�Alemanya, tamb� ha
acordat indemnitzar els jueus supervivents de l�holocaust.
Nom�s aix� els governants que han heretat els horrors dels
seus antecessors poden reconciliar-se amb les v�ctimes. I per
fer-ho mai no �s massa tard.
Podem esperar el mateix dels espanyols? Podem esperar, per
exemple, que es disculpin per la repressi� brutal dels
agermanats, per part de l�ex�rcit reial? Per les atrocitats
comeses pel comte-duc d�Olivares? Pel decret de Nova Planta,
que va liquidar les nostres institucions? Per la imposici� de
l�espanyol a sang i a foc? Per la prohibici� criminal del
catal�? Per l�execuci� del president Llu�s Companys, d�Emili
Darder, d�Alexandre Jaume, del capell� Poquet i els milers de
morts causats pel feixisme espanyol? Per l�intent de genocidi
definitiu per part de Franco? Podem esperar que reparin la
nostra naci� de tots aquests desastres?
Esperar �s el que hem fet fins ara, i de tant d�esperar, em fa
l�efecte que l��nic que agafarem ser� una bona rampa. En
aquests darrers vint-i-sis anys, despr�s de la mort d�en
Franco, es pot dir que hem pogut tastar de tot: governs
espanyols d�esquerres i de dretes, amb majoria absoluta i amb
suport de bascos i catalans. I qu� n�hem tret? Una autonomia
de pa amb fonteta, que dia s�, dia tamb�, es veu estamenejada
pels vents que bufen de ponent, i poder parlar un dia a l�any
en catal� al senat. Un dia, per cert, en qu� la majoria de
senadors aprofiten per sortir a fumar una cigarreta o anar a
fer un roi.
Amb el PSOE, dolcet dolcet, v�rem viure l�atac a les
autonomies de la LOAPA, els fastos hisp�nics del 92, pagats
amb els nostres doblers, la invasi� d�aquests instruments
implacables de propaganda espanyolista que s�n les televisions
privades, i, al mateix temps, la persecuci� de la televisi�
catalana.
Ara, ens toca sofrir l�altra cara de la moneda: un PP
absolutament desfermat, que entrebanca les lleis emanades del
nostre Parlament, que prohibeix la participaci� directa de les
autonomies a la Uni� Europea, i que, per reblar el clau, acaba
d�anunciar un nou punt i final als traspassos de compet�ncies.
Amb el PSOE es va dir LOAPA, ara amb el PP es dir� �Ley de
cooperaci�n auton�mica�.
Els del PP, tal com va fer el PSOE, continuen baldant els
Pa�sos Catalans amb un espoli fiscal bilionari. A canvi, ens
encolomen un Plan Hidrol�gico Nacional �por cojones� (ho va
dir el ministre Arias Ca�ete), envaeixen per decret
l�autonomia universit�ria, prohibeixen la carta municipal de
Barcelona, impedeixen la participaci� oficial de les
seleccions esportives catalanes i, per no consentir, ni tan
sol consenten que juguem un amist�s Catalunya-Brasil. I no
nom�s ens retallen l�autogovern i ens escuren les butxaques a
base d�imposts, sin� que ara tamb� ens volen llevar el Sal�
Gaud� i fins i tot el Planet Futbol!! Cagondena!! Si no anam
alerta, qualsevol dia ens prendran la Seu i la posaran en el
Paseo de la Castellana!
I esperau, que encara n�hi ha m�s. No fa ni tres setmanes, el
president d�Espanya, Josemari Aznar ha proclamat, durant la
presentaci� d�un llibre intitulat, aferrau-vos fort, Historia
de Espa�a y de la Civilizaci�n Espa�ola, que hem d�assumir
�sin complejos� la hist�ria d�Espanya, que s�ha acabat �la
sempiterna expiaci�n del pasado� i que aquells que no volem
oblidar els greuges hist�rics demostram �una enfermiza
nostalgia por la caverna�. Dit d�una altra manera: que
s�alegra ben molt que Espanya ens hagi passat per la pedra, i
que no tenim dret ni a la mem�ria hist�rica. Com va dir �ngel
Guimer�, �la llengua i la hist�ria s�n els botins m�s preuats
a l�hora de sotmetre un poble�.
Permeteu-me que em detingui en aquest punt per destacar la
sant�ssima barra que suposa el qualificatiu de �cavernaris� en
boca de Jos� Mar�a Aznar. Perqu� �cavernaris� ens ho diu el
mateix pitecantrop de Valladolid que va fer campanya contra la
constituci� espanyola, i que presumeix de ser n�t i deixeble
de l�escriptor antisemita i pronazi Manuel Aznar.
�Cavernaris�, ens ho diu el president del partit de les Pilar
del Castillo, Mercedes de la Merced, Ca�etes i Troc�niz de
torn. �Cavernaris�, ens ho diu el president del partit de
Manuel Fraga, l�australopitec que va afirmar, i encara no se
n�ha desdit, que �Catalu�a fue ocupada por Felipe IV, fue
ocupada por Felipe V, que la venci�, fue bombardeada por el
general Espartero, que era un general revolucionario, y la
ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a ocuparla tantas veces
como sea necesario y para ello estoy dispuesto a coger el
fusil de nuevo. Por consiguiente, ya saben ustedes a qu�
atenerse, y aqu� tengo el mosquet�n para volverlo a utilizar�.
Quines disculpes podem esperar d�aquesta gent arrogant i
superba? Quines disculpes podem esperar d�un pa�s que no s�ha
penedit mai dels mals que ens ha ocasionat, sin� que n�est�
orgull�s? Quines disculpes podem esperar d�un estat que no vol
retornar, de cap de les maneres, els arxius de la Generalitat
robats per Franco? D�un Borb� que manifesta que �nunca fue la
nuestra lengua de imposici�n, sin� de encuentro; a nadie se le
oblig� nunca a hablar en castellano�? D�una ministra de
cultura que no t� cap empatx per declarar que �habr�a que ver
cu�ndo fue perseguido el catal�n en Catalu�a�? D�un Aznar que,
davant les queixes de Jordi Pujol per aquestes paraules, diu
que el que li passa al president catal� �s que t� �flojera
pol�tica�? I qu� podem esperar del silenci c�mplice dels
Zapatero, Caldera, Redondo, Rodr�guez Ibarra i companyia?
Despr�s d�haver arribat al segle XXI i haver tocat amb les
mans governs espanyols de tot color, crec que ja estam en
condicions d�afirmar, sense gaire por a equivocar-nos, que
Espanya �s un pa�s arrogant, perdonavides i m�s xulo que un
vuit d�oros, tot i les honroses excepcions que confirmen la
regla. Des de Largo Caballero a Antonio Machado, des de Primo
de Rivera a Manuel Aza�a, dretes i esquerres, dictadures,
monarquies i rep�bliques, han dirigit contra nosaltres el seu
odi i la voluntat de tenir-nos subjugats. I aquest odi no va
en cam� de desapar�ixer, ni molt manco. Els exemples s�n
interminables, em limitar� a citar-ne un de la m�xima
actualitat i que em sembla que ha passat una mica
desapercebut. Sab�eu que, segons ha denunciat Catalunya R�dio,
dins el concurs de TVE �Operaci�n Triunfo� el catal� �s
proscrit no nom�s a les can�ons, sin� que fins i tot varen
prohibir als participants que hi parlessin entre ells, perqu�
que els espectadors es podien ofendre?
Els fets demostren que l��nica manera de caure una mica
simp�tics als espanyols consisteix en dissimular al m�xim la
catalanitat, o millor encara, ridiculitzar-la, trair-la i
atacar-la, a l�estil dels Albertos Boadella, Terencios Moics,
Jos�s Borrell, Teatres de Guerrilla, etc�tera. No dubteu que
amb aquest comportament miserable tindreu garantit, durant
algun temps, un cert �xit a Madrid.
Ara b�, si en un acte de dignitat decidiu reivindicar
identitat, llengua i cultura, ja vos podeu preparar. Perqu�
els agents a sou de l�espanyolisme vos esperen amb el garrot a
punt. Immediatament, sereu qualificats de racistes, xen�fobs,
feixistes, nazis, excloents, nacionalistes etnicistes o �de
campanario�, localistes, tancats, provincians, �apegados al
terru�o�, insolidaris, victimistes, est�pids, infantils,
ignorants o autistes. De tot aix� i m�s, tracten els espanyols
qualsevol catal� que gosi sortir en defensa del seu dret a
existir. Tant si �s un nacionalista moderat, com un
independentista rabi�s. Vos ho dic perqu� vos aneu vacunant,
si �s que encara no hi estau. Per cert, ja vos fixareu que
tots aquests adjectius mai no van acompanyats de cap argument.
El motiu �s ben clar: la intenci� no �s conv�ncer, sin�
confondre, intimidar, acollonir l�adversari. S�n cartutxos de
fogueig que, tard o d�hora, queden en evid�ncia i perden tot
el seu poder. Aix� s�, no es pot negar que en disparen molts i
foten un gran renouer.
Per altra banda, els que premen el gallet tampoc no es pot dir
que prediquin amb l�exemple, perqu� s�n els mateixos que
despr�s gasten milers de milions en la promoci� de l�espanyol
a trav�s de l�instituto Cervantes, escriuen llibres titulats
�Defensa apasionada del espa�ol�, es prenen la lletra �� com
una q�esti� d�estat i, com ha fet fa un parell de dies el
president del tribunal constitucional, Manuel Jim�nez de
Parga, diuen que s�han de �reforzar nuestros s�mbolos, como la
bandera o el himno�.
No passa dia, per tant, que l�estat espanyol no ens digui que
l��nica manera de formar part d�Espanya �s reduir la
mallorquinitat, la catalanitat, a la m�nima expressi�,
renunciar a l�autogovern, i si pot ser, ja que hi som,
quadrar-nos militarment en posici� de salutaci�.
Un pic constatat aix�, som de l�opini� que l��nica sortida que
ens queda, com la de qualsevol naci� colonitzada del m�n, �s
la separaci�. Ara, que per fi podem veure campanyes
institucionals on s�encoratja les dones maltractades a dir no,
a denunciar els agressors i decidir el propi dest�, trob que
n�haur�em de prendre nota i enviar Espanya d�una vegada a
porgar fum. Com va dir aquell: fora noses!!
Davant els que es conformen amb una almoina, davant els que
s�encaparroten a pactar, com si la v�ctima pogu�s pactar amb
el botx�, o l�esclau amb l�amo, jo vos prop�s que tallem
amarres i posem proa cap a la independ�ncia. Que aprofitem
aquest moment propici, ara que els nostres joves ja no s�n
segrestats per anar a servir a un ex�rcit estranger. Ara, que
cada cop som m�s europeus i menys espanyols.
A aquells que encara ho consideren una utopia irrealitzable,
cal recordar-los que Mahatma Gandhi, George Washington, Jos�
Mart� i Sim�n Bolivar tamb� foren acusats en el seu moment
d�ut�pics i somiatruites. Per� ara, els �possibilistes� i
�pragm�tics� que els menyspreaven s�han fos en la pols del
temps. Ells, en canvi, s�han convertit en fites inesborrables
de la hist�ria de la Humanitat.
Avui hem vingut aqu� perqu� compartim una mateixa llengua,
perqu� no nom�s necessitam sentir-la, parlar-la i llegir-la.
Necessitam alenar-la. Amigues i amics, representants pol�tics
als quals vos arribin aquestes paraules: Per la dignitat del
nostre poble, per les generacions que ens han de succeir, vos
deman que penseu i actueu amb grandesa. Que desitgeu amb
fermesa, amb tenacitat, amb orgull, que el nostre poble avanci
cap a la llibertat. Aquesta ser�, justament, la primera passa
per aconseguir-la.
Moltes gr�cies.
--------------------------------------------------------------
Les coses cada vegada s�n m�s clares: Catalunya ser� lliure o
no ser�!!!!
Que vagi b� tot. Ad�u
Hermann
--------------------------------------------------------------
- "Arriba Espa�a!!!!".
- A quina hora???? :-�
--------------------------------------------------------------
[FDM]
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
