Hola a tots, fa temps que no escrivia, perquè l'adreça amb la que rebia els missatges era diferent de la que envio. Al final he aconseguit superar la vagància. Allà van les meves reflexions...
quan els preus son tant cars que la majoria de 
la gent no pot comprar
i els agradi o no, han d´anar de lloguer, sembla ser
que això es el que
passa al resta d´Europa (U.E.)
    

A la resta d'Europa la diferència entre els lloguers i les hipoteques és molt més gran que aquí, de manera que la opció de lloguer és molt més utilitzada.

En tot cas, el tema és:

a) Es pot, molt fàcilment, reduïr el preu de la vivenda. Només cal posar una llei municipal que imposi una taxa mensual de 300 Euros a tota persona que tingui un pis buit a la ciutat. Ja veuràs que ràpidament s'alliberaran els 50.000 pisos buits que hi ha a la ciutat si costa diners mantenir-lo buit. Posant una desena d'inspectors a verificar que els pisos amb lloguer firmat són de veritat plens i informant els diaris i televisions cada cop que es trobi algú que faci la pirula (faci passar per ocupat un pis buit), no hi hauria gaire gent disposada a firmar contractes de lloguer falsos. Preu de la solució 600.000 Euros / any (cost dels inspectors).

b) Aquesta solució portaria molts mal de caps als Bancs i les caixes de l'Estat. El seu creixement arreu del món (del que els necis ens congratulem) es deu en gran messura a l'abús al que sobmenten a la seva pròpia societat. Ara, que si els preus baixen dràsticament, es poden trobar amb una colla d'hipoteques sense cobrar!!!

c) Si decidim que els Bancs i Caixes se surtin amb la seva perquè no tinguin pèrdues (solució burgesa adoptada fins a l'actualitat), la nostra situació no millora gaire. El preu de la vivenda, que hauria de ser un 30% del salari com a molt, per anar bé, és de prop del 70% segons estudis. Això vol dir que un rebrot de la inflació o una pujada dels tipus d'interés produida, per exemple, per una situació de recessió o de contabilitat "creativa" pot fer pujar 5 o 10 punts aquest percentatge. I això vol dir que de cop una gran part de la població es trobarà que no pot gastar més que per la casa. I per tant baixarà el consum en picat, produint un crac del 2003 (o 2004, encara per determinar).

Total, que jo prefereixo la primera  via (a-b) que no pas la c, però tal com van les coses, sembla que la c s'imposarà.

Ojo, que sóc informàtic, no economista. Potser m'equivoco.

Edu



_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta


Respondre per correu electrònic a