Edu,
jo s� q s�c economista i estic completament d'acord amb tu.
Nom�s
un afegit, l'habitatge �s la 2a necessitat despr�s del menjar, per tant si
la crisi �s prou profunda s'arriba a una situaci� a elegir entre menjar o un
sostre i, evidentment, es tria el menjar. Llavors en no poder pagar les
hipoteques els habitatges passen a mans dels bancs i caixes i �s que no oblidem
que LA BANCA SEMPRE GUANYA.
Joan
-----Mensaje original-----Hola a tots, fa temps que no escrivia, perqu� l'adre�a amb la que rebia els missatges era diferent de la que envio. Al final he aconseguit superar la vag�ncia. All� van les meves reflexions...
De: [EMAIL PROTECTED] [mailto:[EMAIL PROTECTED]] En nombre de Eduard Pert��ez i Juncosa
Enviado el: divendres, 18 / octubre / 2002 16:14
Para: [EMAIL PROTECTED]
Asunto: Re: [Internauta] Re: [Internauta]_NO_ES_POT_SER_M�S_FILL_DE_PUTA
quan els preus son tant cars que la majoria de la gent no pot comprar i els agradi o no, han d�anar de lloguer, sembla ser que aix� es el que passa al resta d�Europa (U.E.)
A la resta d'Europa la difer�ncia entre els lloguers i les hipoteques �s molt m�s gran que aqu�, de manera que la opci� de lloguer �s molt m�s utilitzada.
En tot cas, el tema �s:
a) Es pot, molt f�cilment, redu�r el preu de la vivenda. Nom�s cal posar una llei municipal que imposi una taxa mensual de 300 Euros a tota persona que tingui un pis buit a la ciutat. Ja veur�s que r�pidament s'alliberaran els 50.000 pisos buits que hi ha a la ciutat si costa diners mantenir-lo buit. Posant una desena d'inspectors a verificar que els pisos amb lloguer firmat s�n de veritat plens i informant els diaris i televisions cada cop que es trobi alg� que faci la pirula (faci passar per ocupat un pis buit), no hi hauria gaire gent disposada a firmar contractes de lloguer falsos. Preu de la soluci� 600.000 Euros / any (cost dels inspectors).
b) Aquesta soluci� portaria molts mal de caps als Bancs i les caixes de l'Estat. El seu creixement arreu del m�n (del que els necis ens congratulem) es deu en gran messura a l'ab�s al que sobmenten a la seva pr�pia societat. Ara, que si els preus baixen dr�sticament, es poden trobar amb una colla d'hipoteques sense cobrar!!!
c) Si decidim que els Bancs i Caixes se surtin amb la seva perqu� no tinguin p�rdues (soluci� burgesa adoptada fins a l'actualitat), la nostra situaci� no millora gaire. El preu de la vivenda, que hauria de ser un 30% del salari com a molt, per anar b�, �s de prop del 70% segons estudis. Aix� vol dir que un rebrot de la inflaci� o una pujada dels tipus d'inter�s produida, per exemple, per una situaci� de recessi� o de contabilitat "creativa" pot fer pujar 5 o 10 punts aquest percentatge. I aix� vol dir que de cop una gran part de la poblaci� es trobar� que no pot gastar m�s que per la casa. I per tant baixar� el consum en picat, produint un crac del 2003 (o 2004, encara per determinar).
Total, que jo prefereixo la primera via (a-b) que no pas la c, per� tal com van les coses, sembla que la c s'imposar�.
Ojo, que s�c inform�tic, no economista. Potser m'equivoco.
Edu
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
