[Internauta] =?iso-8859-1?Q?editorial_vilaweb-__Pol=EDtics_o_pistolers=3F?=

[e]

En Partal des de vilaweb ha publicat una nova editorial
http://nosaltres.vilaweb.com/jvilaweb/GetHTTP?p=113&f=1&pa=p_edito&va=588366

----

Durant la Guerra Freda l'enfrontament entre els Estats Units i la Uni� Sovi�tica va portar el m�n a un pas del su�cidi col�lectiu. Per� despr�s de molts esfor�os els pol�tics van entendre que hi poden haver guerres on tots els contendents resulten ven�uts. Aquell esfor� sembla in�til quan contemplem les imatges de la massacre de Moscou. Tenim al capdavant una generaci� de pol�tics (Putin, Bush, Aznar...) que tornen a creure que la vict�ria, per la for�a i al preu que siga, �s possible. Tant que ens va costar tenir pol�tics i ara, vint anys despr�s, tornem a estar governats per pistolers!

Pocs minuts abans de les nou del mat� del 9 de novembre de 1979 els militars que dirigien els quatre centres d'alerta nuclear de l'ex�rcit dels Estats Units, tots quatre, van veure de manera simult�nia a les pantalles dels ordinadors all� que durant anys havien estat vigilant: un atac nuclear massiu desencadenat per la Uni� Sovi�tica contra els Estats Units. Tots els ordinadors dels quatre centres eren contundents en les gr�fiques i les dades. Des de tots els destacaments sovi�tics coneguts s'envolaven m�ssils que en impactar en territori americ� esborrarien el pa�s i probablement el m�n. Van passar sis minuts durant els quals es va activar tot el proc�s de resposta previst en els manuals: van sortir bombarders carregats amb caps nuclears en direcci� a la URSS, es van activar les claus de les sitges que contenien (i contenen encara) els m�ssils, l'Air Force One va envolar-se per convertir-se en comandament central (per�, curiosament, sense el president a bord perqu� no hi va haver temps que arrib�s...). Passats aquells sis minuts, quan el m�n es disposava a viure la major cat�strofe de la hist�ria, una telefonada urgent va aturar la crisi. Des dels radars de primera alerta alg�, estranyat pels moviments, va preguntar qu� passava. En el seus radars, i en els dels sat�l�lits, no hi havia cap indici que els sovi�tics haguessen disparat. I, per cert, no ho havien fet. Simplement s'havia equivocat l'ordinador central executant una rutina d'entrenament com si fos la guerra real. El senador Charles Percy estava casualment en el lloc de comandament del NORAD i ens ha deixat un relat esfere�dor dels fets: crits, nervis, desmais i alguns alts comandaments militars plorant de p�nic o enfonsats en les seves cadires davant la perspectiva que el m�n estava a punt de desapar�ixer.
Aquest incident va ser clau per a provocar un canvi de mentalitat en els governs americ� i sovi�tic respecte a la guerra nuclear: els militars, per� tamb� els pol�tics, varen entendre que aquella guerra no era possible guanyar- la. De fet varen entendre que el problema no era qui guanyava o qui perdia la guerra, sin� la guerra mateix.
Fets com aquells i el treball constant i abnegat de centenars de cient�fics i de milers d'activistes arreu del m�n varen canviar, semblava que per sempre, la concepci� pol�tica de la guerra per a les grans pot�ncies. Deu anys despr�s de l'incident que descriu el senador Charles, dia rere dia, va caure el mur de Berl�n.
En la d�cada posterior va semblar, lentament, que els pol�tics oblidaven la lli��. Ara sabem que l'han oblidat del tot. Els atacs terroristes contra Nova York i Washington, l'11 de setembre de 2001, varen ser moltes coses, per� tamb� l'excusa perfecta. Una nova generaci� de pol�tics educats en la cre�ncia que ells s� que saben el que cal fer i conven�uts de la vict�ria en una guerra impossible han pres el poder i estan desfent el cam� recorregut al llarg dels anys de la Guerra Freda. Vlad�mir Putin, ex-agent del KGB, ens ho va recordar el cap de setmana evitant qualsevol intent de di�leg per a resoldre la crisi causada pel segrest de centenars d'innocents en un teatre de Moscou. Per Putin sols hi havia un cam�: disparar i matar. Als txetxens i als ostatges, si calia. L'important no era si desapareixien vides humanes, sin� evitar la humiliaci� d'un teatre assolat per aquells caucasians rebels que no es deixen sotmetre malgrat la repressi� m�s brutal imaginable.
No vull justificar de cap manera l'actuaci� dels escamots txetxens a Moscou. No tenien dret a fer el que van fer. Per� �s una trampa mirar l'escenari moscovita i alhora apartar els ulls del Caucas. Un recent informe del govern alemany, que ha causat un notable enrenou, calculava en 80.000 els txetxens morts en accions de guerra els darrers tres anys: 80.000 txetxens i 10.000 militars russos. R�ssia t� ara mateix 65.000 soldats desplegats a Txetx�nia, per a controlar una poblaci� que no deu superar les 800.000 persones. Entre la primera i la segona guerra txetxenes gaireb� es pot dir que fa una d�cada que dura aquesta guerra sense sentit. La xifra de morts, els anys passats i la ferocitat de les activitats dels uns i dels altres ens haurien de fer pensar que en aquesta guerra, com en la nuclear, no hi haur� vencedors. I que all� que �s realment terrible �s la mateixa guerra.
Per� Putin no ho ent�n, aix�. Ni Aznar, que es va afanyar a aplaudir l'assalt al teatre. Ni Bush. Blair tampoc no ho veu si li parlen de l'Irac, per� en canvi (i resulta curi�s) ho veu perfectament si li parlen d'Irlanda. En tot cas fa por, molta por, saber que aquesta gent ens governa. I fa r�bia veure de quina manera tan r�pida han oblidat les lli�ons de la Guerra Freda.
A Txetx�nia, com al Pa�s Basc i a tot arreu on el conflicte supera el nivell d'un incident a�llat, no hi ha m�s soluci� que el di�leg i la cultura que comporta. Especialment, amb el m�n musulm� nom�s aconseguirem coses positives a trav�s del di�leg, dificil�ssim i complex a m�s no poder. Di�leg que, de vegades, haurem d'acompanyar d'intransig�ncia en aquells aspectes que ens s�n intolerables, naturalment. Per� un di�leg que ha de partir de la idea de que ni "nosaltres" els vencerem a "ells", ni "ells" ens venceran a "nosaltres". Un di�leg que ha de buscar punts d'encontre i de confian�a per a aturar la bogeria que va comen�ar l'11 de setembre de 2001 poc abans de les nou del mat� a Nova York i que Putin, ara, ha tornat a alimentar de manera irresponsable.
Crec que he de dir obertament que la "guerra contra el terrorisme" que proclama Bush no la guanyarem. I aix� no significa que la perdrem, que no la perdrem. Nom�s significa que no es pot guanyar. I que la guerra �s, en ella mateixa, el gran perill.
Per� si dic aix�, despr�s he de dir tamb� que per a fer front a aquest gran repte necessitem pol�tics i no pistolers.

Vicent Partal

_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta